Posar seny a l’àmbit polític

 

 
Cap allà al segle XVIII els pensadors del temps de la Il·lustració estaven convençuts que, quan la població estigués il·lustrada —és a dir, hagués passat per l’escola i “sabés de lletra”—, sempre més seria sensata i hauria après a formular judicis i a prendre decisions assenyades, basades sobretot en la raó. Vana il·lusió!
 
Aquests últims anys, a escala global, estem assistint a una evident caiguda de la racionalitat en la política. Com a actors i com a receptors: podem observar una pràctica política cada vegada més forassenyada, plena d’insults i de mentides, orientada a seduir votants recorrent a les emocions com a estratègia manipuladora; una política que menysté la raó dialògica i converteix els debats parlamentaris en espectacle, com les lluites dels gladiadors romans. Tot plegat, sovint, vulnerant de manera sistemàtica el dret internacional i trepitjant els drets humans. Sens dubte caldria una profunda revisió que posés seny a tanta disbauxa.
 
Davant d’aquesta realitat, no podem projectar tota la culpa sobre la classe política —tot i que en tenen una bona part—; no ens podem oblidar del paper dels mitjans de comunicació, del poder financer ni de nosaltres mateixos, els votants que, a través de les urnes, donem entrada, per activa o per passiva, a personatges que mai no haurien d’accedir al poder polític. Tots en som, d’alguna manera, corresponsables.
 
Per donar des de la ciutadania una millor resposta a aquesta situació, sembla imprescindible que aprofundim en l’educació política. Joves i adults.
 
Malgrat els esforços d’alguns docents, l’escola com a institució habitualment o bé ha adoctrinat o bé ha obviat aquesta qüestió. Més enllà de l’escola, tampoc no s’ha treballat de manera seriosa. Sens dubte, existeix un enorme buit en educació política. Potser caldria, primer de tot, prendre plena consciència d’aquesta realitat. En tot cas, sembla urgent educar i educar-nos per fer-hi front.
 
Educar-nos per entendre com, de manera interessada, ens manipulen les emocions perquè substitueixin el judici racional, amb l’objectiu de deteriorar la nostra capacitat de raonar i de prendre decisions assenyades.
 
Educar-nos per activar la memòria històrica i prendre consciència d’on van conduir determinats moviments polítics durant el segle passat i on ens estan portant en l’actual.
 
Educar-nos per analitzar amb rigor les notícies, diferenciant les que estan ben contrastades, entenent-ne la intenció i els interessos que s’amaguen darrere de cadascuna i detectant les que no són fiables i les falses.
 
Educar-nos per no quedar atrapats en la postveritat, on —en lloc de tenir en compte la realitat objectiva, els fets— es valida qualsevol afirmació del líder de torn, per més inversemblant que sigui.
 
Educar-nos per dir no a la política de l’espectacle i dels insults, i posicionar-nos a favor de la dialògica parlamentària.
 
Educar-nos per posar-nos a favor dels drets humans, sense fer trampes al solitari.
 
Educar-nos per entendre millor els vincles entre el poder polític, el poder financer i el poder mediàtic, així com el paper que tenim com a votants en aquesta xarxa.
 
Educar-nos per deixar de projectar tots els mals exclusivament sobre la classe política, desenvolupar la capacitat d’autocrítica i entendre que, en major o menor mesura, hi estem tots implicats, de manera que tenim el deure social de mantenir-nos proactius en la gestió de tots aquells afers que ens afecten com a comunitat.
 
Ara més que mai hem de repensar seriosament com eduquem i com ens eduquem per fer front a aquest panorama.  Se’ns ha girat feina!
                                                                       
Balsareny Educa
Imatge generada per Chat GPT