Aquest mes, després d’haver parlat amb els caps dels dos grups municipals de l’equip de govern, entrevistem el cap del grup de l’oposició, Abel Artigas Garcia. Recordem als nostres lectors que el consistori balsarenyenc consta d’onze regidors, dels quals actualment vuit formen l’equip de govern i tres regidors, del grup Som i Sentim Balsareny, estan a l’oposició. Formen aquest grup, a més d’Artigas, Jordi Santasusana Vila i Sònia Hernández Martínez.
La relació amb la resta de la candidatura també és molt bona, col·loquial i amigable. Fem trobades, dinars i reunions informals i ens retroalimentem amb les seves demandes i opinions. Els anem informant de totes les actuacions que fem, com a regidors a l’oposició, i de totes les actuacions de l’Ajuntament.
En resum, diré que tots col·laboren de manera activa amb aportacions i suggeriments i ens ajuden a realitzar aquesta oposició que estem fent. Per descomptat, en alguns temes tenim diferents punts de vista, però sempre arribem a una entesa. Si no fos així, deixaríem de ser persones lliures.
—Teniu algun petit càrrec de responsabilitat?
També cal dir que, des del primer moment, ens vàrem oferir a treballar conjuntament. Ho hem manifestat diverses vegades, però sembla que no interessa. Potser hi ha una premissa establerta, que desconec, i que diu que l’oposició no pot tenir cap paper o responsabilitat dins de l’Ajuntament, simplement ser allà.
—Hem pogut veure als plens, oberts al públic, que no resteu passius sinó que esteu al dia d’allò que cal parlar i sovint doneu la vostra opinió, a favor o en contra. Com és la vostra relació amb l’equip de govern?
—No volem ser un grup municipal passiu, això seria irresponsable. Volem ser participatius: si alguna cosa no l’entenem, preguntem; aportem el nostre pensament i és l’equip de govern qui ha de valorar el nostre parer, sempre des de la cordialitat i les bones formes.
He de dir que la nostra participació als plens està essent exemplar, sempre des del respecte, pel fet d’anar preparats i d’anar informats per debatre el que calgui. No ens limitem tan sols a assistir-hi i no aportar-hi res, com havien fet els altres grups de l’oposició anteriors a nosaltres, amb l’excusa de “per què hem d’exposar les coses, si no ens faran cas”.
Nosaltres som una nova generació de persones que tenim un deure i una responsabilitat amb el poble. Hem d’anar preparats, hem d’estar disposats a preguntar, hem d’oposar-nos quan calgui i, sobretot, aprovar qualsevol punt de l’ordre del dia sempre que sigui coherent i bo per al poble.
—Assistiu a actes públics en representació del poble, acompanyant l’equip de govern?
També hem comentat el mal ús que es fa de la pantalla que hi ha a la plaça Onze de Setembre. Creiem que se’n pot treure més rendiment. No ens val que, després d’un any que fa que està muntada, diguin que no va bé. S’ha de solucionar el problema si hi és.
Resumint, i a part del que nosaltres veiem, som portaveus de les inquietuds que ens transmeten els nostres veïns.
—Quines coses trobeu que, fins ara, ha fet malament l’equip de govern o bé quins projectes dels que volen fer no els trobeu bé? Què canviaríeu?
Creiem que no s’està actuant adequadament en el reciclatge de deixalles. Creiem que és urgent fer una campanya de sensibilització, ja que, dia a dia, observem l’augment de l’incivisme existent en la utilització dels contenidors. I això tenint en compte que es diu que Balsareny és dels pobles on més es recicla.
No han tingut en compte, per molt que hem insistit, que comptin amb nosaltres per treballar conjuntament, i més tenint en compte que al nostre grup hi ha gent molt vàlida i amb ganes d’aportar coses.
Està bé retransmetre els plens mitjançant Instagram, però creiem que s’ha de buscar un altre tipus de via de comunicació que arribi millor a tot el poble i que el ciutadà pugui accedir-hi més fàcilment
—En quins afers importants doneu suport a l’equip de govern?
I, evidentment, donarem suport a tot allò que sigui d’interès municipal.
—Recordem als nostres lectors que ja havies estat regidor vuit anys, amb CiU, al costat de l’alcalde Jaume Rabeya, des de 1991 fins a 1999. Trobes molt diferent la manera de treballar: els regidors, els funcionaris, la informàtica...? D’altra banda, ara, al cap de 25 anys, per què et vas tornar a presentar?
—No m’ho pensava, però he de reconèixer que, cada dia que passa, m’adono que tot ha canviat molt, però molt. També he de dir que ha passat molt de temps.
Tan sols puc opinar del que veig, però estic segur que, a nivell intern, deu seu un altre mon. Les noves tecnologies han fet que tot sigui més directe, més ràpid (no sempre), més controlat. Tot això fa que, segons el meu punt de vista, falti més personal a l’Ajuntament, ja que, per tot es necessita una persona: per fer les convocatòries dels plens i la documentació que comporta, per l’atenció directa al ciutadà, per la comptabilitat, pel jutjat, per fer reglaments... El que sí que m’ha sorprès és que a la brigada hi hagi pràcticament la mateixa gent que abans.
Aquells anys van ser molt bons, portava les regidories de joventut i esports i aquestes em permetien estar en contacte directe amb la gent. Eren altres temps. Potser es feien poques coses, però sempre hi havia coses a fer, no tenia temps de cremar-me; quan no estava buscant subvencions i ajudes, estava mirant de col·laborar en les festes i en els actes esportius; i sinó a acompanyar les pubilles.
El fet de tornar potser va ser perquè trobava a faltar estar implicat amb el poble (de fet, sempre ho he estat!) També em va ajudar que, en aquell moment, estava passant una etapa molt bona i la unió d’aquests dos factors va fer que estigués aquí treballant amb i per al poble, amb un bon equip i amb el compromís social que sempre m’ha caracteritzat.
—L’oposició, teniu un despatx per atendre la gent, si cal? Teniu horari setmanal de visites? En qualsevol cas, com es pot contactar amb vosaltres?
—L’últim llibre que has llegit?
—L’última pel·lícula o obra de teatre que has vist?
—Algun lloc o llocs del mon on t’hagi agradat anar, que t’hagi impactat per algun motiu...
—Puc dir que tots els països on he anat m’han impactat d’una manera o altra: els uns pel seu paisatge, d’altres per la seva gent i d’altres per la seva cultura. Però n’hi ha dos que m’han impactat d’una manera molt diferent. Un d’ells és l’Índia, i en especial les grans ciutats com Nova Delhi, Agra i Benarés, que em van impactar molt negativament, El que es viu allà i com es viu és incomprensible. Per a mi, països així no haurien d’existir: riqueses desmesurades al costat d’una pobresa que conviu amb la mort. Allà l’aire que es respirava era anguniós, tètric i putrefacte. Això, unit a les diferents castes i diferents religions, va fer que no pogués suportar aquest país.
Per altra banda, vaig estar a Burkina Faso: el desert, poblats petits, cases petites fetes de fang, vida al mercat, respecte als grans, on la música convivia amb la dansa, nens sempre somrients o espantats perquè era la primera vegada que veien un home blanc, (em sembla que em deien “tobabu”), diferents religions (musulmans, animistes, cristians...) que convivien pacíficament juntes. Allà sí que es respirava pau i felicitat i, d’una petita cosa, en feien una gran festa.
—Algun ídol que admiris (en el camp de la política, de la ciència, de l’art....) ?
A nivell musical, destacaria Freddie Mercury, pel que era i va ser, i perquè crec que ens va deixar molt aviat i no va poder aportar més a la música.
—Per acabar, vols afegir alguna cosa més?
I, per acabar, donar les gràcies a totes aquelles persones que estan al nostre costat, que ens estan felicitant per la manera com portem els plens i pel temps que hi estem dedicant. Continuarem en aquesta línia per millorar.
També vull donar les gràcies al Sarment per pensar en nosaltres i, no cal dir-ho, felicitar-vos en nom de tot el grup per aquesta tasca que any darrere any esteu fent.
Isidre Prat Obradors
Fotos: Som i Sentim / I. Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.