'Les dones de Balsareny som
visibles'. Actes entorn del dia de la dona
Enguany, el programa d'actes
del Dia Internacional de les Dones de Balsareny va omplir una
setmana d’activitats.
L’Ajuntament, a través d’un grup
de difusió per WhatsApp, va convocar una reunió per organitzar diversos actes
per celebrar el Dia Internacional de la Dona. Un grup de 50 dones van assistir
a la reunió, on van fer una pluja d’idees i les van ordenar per àmbits
diferents: l’esportiu, el cultural, el reivindicatiu, i activitats diverses de
caràcter ludicofestives i de cura de la dona. En una segona convocatòria, les
persones assistents es van organitzar en grups, van nomenar una portaveu i van
començar a concretar les activitats que creien que es podien realitzar. I en
una tercera reunió, les portaveus o referents van enllestir tot el programa
d’actes.
El dissabte 2 de març es van començar els actes a dos
quarts de set de la tarda a la sala petita del Sindicat. Una seixantena de
persones van assistir a una taula rodona en la qual van participar-hi Isabel
Soler (metgessa pediatre), Ana Pérez
(bibliotecària), Laura Plana (pagesa), Martina Junyent (estudiant
de periodisme) i Núria Gómez (filòloga i actriu), que va conduir
l’acte en substitució de Mar Poyato
(periodista), que va excusar la seva presència per malaltia.
|
Taula rodona |
La majoria van coincidir que els
seus àmbits de treball estan força feminitzats i que no han rebut mai cap tipus
d’abús de poder o d’alguna altra mena. Tot i així, sí que van comentar que, per
exemple, en el camp mèdic, en hospitals, els càrrecs de departaments, gerència
o fins i tot cirurgians els solen exercir homes. En el camp de les presons, en
ocasions també hi ha poca confiança en l’exercici de tasques per part de dones;
era el cas de la bibliotecària, quan va treballar a Lledoners. A les universitats
també es dona, i dins del periodisme, en concret, en temes d’esports, sembla
que els nois encara hi tendeixen més que les noies, tot i que a les ràdios i
televisions ja hi tenim una bona representació de periodistes femenines. En el camp
de la pagesia, les dones sempre havien tingut més cura del bestiar, l’horta i
la casa i, a poc a poc, van assumint altres tasques; però encara és molt
habitual sentir-se a dir “Ja podràs, amb aquest sac? Vols dir que el tractor...?”.
En el debat es va exposar que les
noies joves, en ambients d’oci —discoteques, bars...—, encara se
senten observades, sobretot per com vesteixen. En algunes activitats laborals
encara es té massa en compte la dona com a objecte: hostesses de congressos i
cambreres de bars, especialment en horari nocturn.
|
Ioga |
El dimecres 6 de març a les sis de la tarda a la sala petita
del Sindicat, es va fer una activitat de ioga amb el lema: “Dona,
enforteix la teva autoconfiança, voluntat i valentia”. Se’n van fer dues
sessions, que va conduir Mònica Gonzàlez,
del gimnàs O2. A la primera sessió es va practicar el Hatta Ioga, una
disciplina tradicional que busca la unió entre el cos i la ment i combina
l’esforç físic i al meditació. A la segona es va realitzar el Pranayama,
un conjunt de tècniques per entrenar bé la respiració i el Ioga Nidra,
que és una pràctica de relaxació i meditació que permet mantenir la ment
descansada i conèixer-se més un mateix a través de la interiorització dels
sentits, la visualització i l’evocació d’experiències internes.
|
Sandra Rossi |
El
dijous 7 de març a dos quarts de vuit del
vespre, a la sala petita del Sindicat, la narradora Sandra Rossi va captivar el públic amb el monòleg “Mujeres de
incierta edad”. Un espectacle encertadíssim per a un públic divers i
bàsicament femení dintre de les activitats de la Setmana de la Dona. L’obra
tracta dels canvis que experimentem amb el nostre cos des de la
preadolescència, amb l’aparició de la primera menstruació, els moments més
emocionants de l’embaràs i el part dels nostres fills i filles, fins a la
menopausa. La Sandra va narrar tot aquest ventall d’experiències amb un
llenguatge oral ric, precís i literari, amb una expressió corporal molt fluida
i acurada. Els seus gestos, expressions i mirades van aconseguir transmetre una
narració rigorosa, plena d’emocions, amb molt contingut, i alhora molt
divertida. L’obra va comunicar les emocions més indescriptibles i màgiques que
percebem les dones en el nostre cos, però sense deixar de banda els malestars i
les pèrdues que impliquen els canvis que sofrim. “Mujeres de incierta edad” és un espectacle on hi regna l’humor i
posa color als desgavells femenins més traumàtics. Unes 80 persones van gaudir
d’aquest espectacle. La Sandra ens va explicar que a partir dels 50 anys va
notar que es convertia en “una dona d’una certa edat”. Des de la infantesa i,
tal com feia el seu pare, “pareix” un conte de qualsevol cosa. Uns contes que,
tal com diu ella mateixa, “m’acaronen, em
graten i em toquen l’ànima... Explico contes perquè estic convençuda que
alimenten somnis”. Ella també va tocar l’ànima a tot el públic que hi havia
a la sala.
|
Acte a la plaça |
El
divendres 8 de març a les 10 del
matí, l’alumnat i el professorat de l’Institut Escola Guillem de Balsareny van
fer un acte a la plaça de l’Ajuntament. Cada nen i nena anava amb el seu
padrí o padrina. Alguns alumnes portaven pancartes on es llegia: “Les dones van
fer justícia per a l’escola catalana”, “Toca aguantar. Després de nosaltres en
vindran d’altres”, “Qui projecta i res no fa, si res no era, res serà”, “Per
ser dona no deixis que et facin fora”. I van llegir un manifest on recordaven
la lluita de les dones per obtenir els mateixos drets i oportunitats que els
homes, especialment en el món del treball —índex de participació activa, sous,
càrrecs, etc.—
|
Acte a la plaça |
Van reivindicar l’ús d’un llenguatge respectuós i no
discriminatori, no sexista i lliure d’estereotips i comentaris ofensius. Ens
van fer saber que des de l’escola havien treballat diverses dones referents en
la història per conèixer la seva tasca. I per acabar, van convidar a tothom a
afegir el seu granet de sorra en la lluita per la igualtat en drets i deures de
les dones, començant per les famílies, l’escola i el nostre poble.
|
Manifest |
El
mateix divendres a les set
de la tarda a la plaça de la Mel, es va llegir el manifest que va
elaborar un grup de dones de Balsareny i es va fer una crema de símbols
masclistes que podien ser senyals d’opressió per a una dona. La performance era un homenatge a aquelles
dones que van morir cremades i a tantes altres que han perdut la salut i la
vida sota unes pràctiques patriarcals i abusives. El manifest recordava
l’origen de les protestes, les vagues i les reivindicacions pel reconeixement del
dret a vot, l’explotació de la dona en l’àmbit laboral, el divorci,
l’avortament, etc.
|
Crema de símbols masclistes |
També denunciava el perllongament de l’explotació i les
estratègies agressives de màrqueting que, avui dia, inciten a consumir
productes estètics, vestimenta i “millores” del cos. Així mateix, proposava que
a Balsareny s’incloguessin en el nomenclàtor noms de dones del poble o de la
comarca que hagin tingut una transcendència social.
|
Frikibingo |
Tot
seguit, a la sala Sindicat, hi va haver un berenar/sopar
de dones amb el xou musical Frikibingo
Sallent, que segueix les normes d’un bingo tradicional, però amb la
particularitat que en comptes de cantar números, un DJ reprodueix els primers
sons d’una cançó i el públic ha d’endevinar el cantant o grup musical autor de
la peça. A més a més del DJ, dos components més del grup es van encarregar
d’animar i fer ballar moltes de les 130 dones que hi van participar. Als
primers jugadors en fer “línia” i la “plena” se’ls va obsequiar amb vals de
compra del comerç local. Les edats de les dones eren ben diverses, però totes
van participar-hi amb entusiasme.
|
Tertúlia literària |
El
dijous 14 de març, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Pere
Casaldàliga, per acabar els actes, hi va haver una tertúlia literària a
partir de la lectura de la novel·la Color de llet, de Nell
Leyshon. La història d’una família pagesa situada a l’Anglaterra rural del s. XIX;
una narració costumista i molt colpidora que posa de manifest el caràcter de
cada membre –els pares, l’avi i les quatre filles– enfront de la pobresa, del
treball diari exigent del camp i d’una societat patriarcal on l’home era el pal
de paller de qualsevol casa. L’home era la força, l’autoritat i el seny, tant a
la pagesia com en els altres ambients socials. La protagonista principal, la
Mary, és el personatge més intens de la trama que aprèn a llegir i escriure perquè
es va prometre, tal com diu ella “que escriuria la veritat i tot el que em va
passar”. Una vida de sacrifici, esforç, submissió, xantatges i abusos tant a
casa seva com a la vicaria on va a servir.
|
Tertúlia literària |
Al llibre no hi falten expressions
com “no tinc cap més remei”, “no hi ha cap més opció”..., però alhora és una
persona plena de força i energia que sap estimar, que no es viu com a especial
tot i que va néixer amb la cama esguerrada. És observadora, rebel i justa; i
tremendament honesta. De la senzillesa en fa n valor i la seva presència
il·lumina els espais més foscos. Amant de la natura que descriu amb una poesia
exquisida. El xantatge de la seva vida arriba fins al final del llibre però la
seva enteresa també.
A
l’acte hi van assistir una vintena de persones. Ana Pérez i Núria Gómez
van conduir la tertúlia. Van destacar aspectes i simbolismes importants del
llibre, perquè, tot i que està escrit en un estil molt directe, és ple capes
molt fines que teixeixen emocions, subtileses i problemàtiques presents en les
vides familiars d’aquella època i l’actual.
Han
estat uns dies dedicats a reivindicar i gaudir del fet de ser DONA. Socialment
s’han fet millores, però encara queda molta feina per fer. Continuarem.
Grup de Dones de Balsareny 2024
Fotos: Grup de Dones / Fina Canals / Laura
Casaldàliga / Irene Lupión / Jordi Vilanova/ Ana Pérez / Alfred Selgas
|
Ioga |
|
Ioga |
|
Manifest |
|
Frikibingo |
|
Acte a la plaça |
|
Acte a la plaça |
|
Acte a la plaça |
|
Tertúlia literària |
|
Tertúlia literària |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.