FUNDACIÓ PERE CASALDÀLIGA
"i un nou món per reconquerir"
Carta oberta que ens envia Frei Jose Fernandes, que va dirigir la xerrada-taller “Decolonitzar el món i la vida” a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny el mes passat (vegeu Sarment núm. 542, febrer 2024).
A
la Fundació Pere Casaldàliga, a l'Equip de l'Agenda Llatinoamericana de Girona
i als frares Dominics de Barcelona. Carta oberta.
Encara estic al vol. En altres ocasions, en diferents moments i amb diferents finalitats, he volat del Brasil a Europa i viceversa i sempre ho he fet de nit i, és clar, he dormit. Aquesta vegada, per alguna raó desconeguda (només la Marisa és capaç de saber per què!), viatjo de dia i en un vol molt tranquil. No és cap crítica, només una constatació!
Em sorprenc pensant en quines lliçons apreses d'aquest moviment cíclic, d'aquesta combinació perfecta al nostre Planeta Terra (la nostra Casa Comuna): aigua/terra/persones, dia/nit, foscor/llum, terra/aigua, Europa/Àfrica/Amèrica Llatina, català/castellà/portuguès i tantes altres diversitats.
A la centralitat d'aquest viatge: les nostres causes, les causes de la vida (de la humanitat i d'altres criatures), les causes del Regne, i més: estrènyer els vincles, els lligams i les maneres d'entrellaçar-nos a la vista d'un altre món possible. Espero que les lògiques (i no les monològiques) “Més Las Casas i prou de Cabrais i Coloms” ens il·luminin, cada cop més, sobre el procés indispensable, possible i urgent de decolonització dels nostres sentiments, ments, consciències i actituds, sempre partint del principi local i global (en aquest ordre!).
És evident que les anàlisis historicosocials (i per a nosaltres des d'un rerefons cristià, l'exemple del Jesús històric i diví de Natzaret) ens ajuden a radicalitzar —de manera críticopropositiva— el procés pedagògic, polític (i per a molts de nosaltres també mistagògic) de la decolonització. També des d'aquesta perspectiva, em Pere profeta, poeta i pastor, és una gran llum.
Tornant al viatge: tinc molt present cada persona, cada trobada, cada abraçada, cada mirada, cada somriure, cada conversa, cada “conferència”, cada vincle que hem viscut junts en aquestes quasi dues setmanes. Per la meva part, molts agraïments i alegria, molts reptes, preguntes i esperances.
Encara estic al vol. En altres ocasions, en diferents moments i amb diferents finalitats, he volat del Brasil a Europa i viceversa i sempre ho he fet de nit i, és clar, he dormit. Aquesta vegada, per alguna raó desconeguda (només la Marisa és capaç de saber per què!), viatjo de dia i en un vol molt tranquil. No és cap crítica, només una constatació!
Em sorprenc pensant en quines lliçons apreses d'aquest moviment cíclic, d'aquesta combinació perfecta al nostre Planeta Terra (la nostra Casa Comuna): aigua/terra/persones, dia/nit, foscor/llum, terra/aigua, Europa/Àfrica/Amèrica Llatina, català/castellà/portuguès i tantes altres diversitats.
A la centralitat d'aquest viatge: les nostres causes, les causes de la vida (de la humanitat i d'altres criatures), les causes del Regne, i més: estrènyer els vincles, els lligams i les maneres d'entrellaçar-nos a la vista d'un altre món possible. Espero que les lògiques (i no les monològiques) “Més Las Casas i prou de Cabrais i Coloms” ens il·luminin, cada cop més, sobre el procés indispensable, possible i urgent de decolonització dels nostres sentiments, ments, consciències i actituds, sempre partint del principi local i global (en aquest ordre!).
És evident que les anàlisis historicosocials (i per a nosaltres des d'un rerefons cristià, l'exemple del Jesús històric i diví de Natzaret) ens ajuden a radicalitzar —de manera críticopropositiva— el procés pedagògic, polític (i per a molts de nosaltres també mistagògic) de la decolonització. També des d'aquesta perspectiva, em Pere profeta, poeta i pastor, és una gran llum.
Tornant al viatge: tinc molt present cada persona, cada trobada, cada abraçada, cada mirada, cada somriure, cada conversa, cada “conferència”, cada vincle que hem viscut junts en aquestes quasi dues setmanes. Per la meva part, molts agraïments i alegria, molts reptes, preguntes i esperances.
Molt més que propaganda, ho crec de debò: el nostre Llibre-agenda Llatinoamericana 2024 és una excel·lent eina per ajudar al procés de percepció, comprensió, assimilació i arrelament temàtic al voltant de l'eix de decolonització al servei d'"un altre món possible"; de fet, aquest va ser el gran horitzó de totes les nostres activitats a Catalunya, en aquestes quasi dues setmanes.
Una vegada més: gràcies per la molt afectuosa i fraternal acollida-cura i felicitats pel vostre compromís i determinació en la difícil missió de conrear i conservar, actualitzant el missatge-memòria d'en Pere Casaldàliga aquí en el seu “Natzaret” i allà en el seu “Araguaia-Galilea” .
Volant sobre l'Atlàntic, 22 de febrer de 2024.
Abraçades,
Frei José Fernandes Alves, OP - el vostre germà
(Traducció al català: Raül Vico)
Foto: Isidre Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.