RACONS
DEL BAGES I EL MOIANÈS
Continuem
amb la ruta iniciada el mes passat al brai d’Oló, on vàrem veure el cingle del
Macari i el serrat del Segimon. Ens trobem al peu de la riera d’Oló, que
travessa una conca excavada per ella mateixa que anomenem brai, on es pot
deixar el cotxe: punt A (41.874343,2.037537).
El torrent Salat
A la mateixa zona del brai, seguim uns 250 metres des del punt A cap al sud, per una carretera asfaltada, paral·lela a la riera d’Oló, fins al punt B (41.872070,2.037865). Veurem que, a la nostra esquerra, pel costat del serrat del Segimon, hi baixa un torrentol molt estret que desemboca allà mateix, a la riera (passant per sota de la carretera): és el torrent Salat o la Salada.
El torrent Salat
A la mateixa zona del brai, seguim uns 250 metres des del punt A cap al sud, per una carretera asfaltada, paral·lela a la riera d’Oló, fins al punt B (41.872070,2.037865). Veurem que, a la nostra esquerra, pel costat del serrat del Segimon, hi baixa un torrentol molt estret que desemboca allà mateix, a la riera (passant per sota de la carretera): és el torrent Salat o la Salada.
Aquí
les roques tenen tons clars i grisos (no vermells), corresponents sobretot a
gresos i argiles, amb una pols blanca, del mineral epsomita (sulfat de
magnesi). Són materials de la Formació Súria, dipositats just sobre la sal,
quan es va evaporar l’aigua del mar interior que hi havia (abans del plegament
i formació de l’anticlinal d’Oló i el posterior brai).
La sal és a pocs metres de la superfície i per això l’aigua del torrent és salada, i s’identifica (si no la volem tastar) perquè hi podem veure unes surgències d’aigua que formen uns bassals de color taronja (com al torrent Salat d’Avinyó). És aigua del torrent que es va filtrar i que més tard ha sortit a fora, després d’estar en contacte amb la sal.
La sal és a pocs metres de la superfície i per això l’aigua del torrent és salada, i s’identifica (si no la volem tastar) perquè hi podem veure unes surgències d’aigua que formen uns bassals de color taronja (com al torrent Salat d’Avinyó). És aigua del torrent que es va filtrar i que més tard ha sortit a fora, després d’estar en contacte amb la sal.
L’aigua
salada dissol molt bé el ferro del terreny i hi ha uns bacteris que obtenen
l’energia per viure de les reaccions químiques d’aquest ferro, que provoquen el
color ataronjat de l’aigua, com un rovell. És la mateixa sal explotada a les
mines del Bages, a molta més fondària. A la foto que encapçala aquest article s’aprecien els colors de l’aigua.
Font del Roc
Al punt B, a l’altura del Torrent Salat, veurem una pista forestal en descens, que surt per la dreta del camí asfaltat, i que va seguint la riera. Al cap d’uns 300 metres, ens trobarem, a l’esquerra, amb l’espai lúdic de la Font del Roc, que, tot i ser ben a prop del torrent salat, la seva aigua no és salada, ja que no ha estat en contacte amb la capa de sal. Lamentablement en l’actualitat està ben seca, però és un bon espai de relaxació, amb taules i bancs per fer-hi pícnic.
Recordem
que al Cingle del Macari, a la dreta de la riera, les capes o estrats eren ben
horitzontals. En canvi, passada la Font del Roc, també a la dreta, estan ben
inclinats com abans al Serrat del Segimon, a la banda esquerra. Això ens indica
que, en aquest tram, la riera ha travessat tot l’eix de l’anticlinal.
Seguirem encara amb dues fites interessants, que trobarem més avall de la Font del Roc. La darrera part del Brai d’Oló la deixem per al mes vinent.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Seguirem encara amb dues fites interessants, que trobarem més avall de la Font del Roc. La darrera part del Brai d’Oló la deixem per al mes vinent.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.