Rectorologi de Balsareny: Mn. Antoni Guixé i Vila

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
—Quants anys vas estar aquí a Balsareny?
 
—La meva entrada a Balsareny va ser el setembre de 1993, i vaig marxar-ne, per anar a Cardona, el setembre de 1996. Vaig substituir Mn. Tomàs Calvo, que va ser nomenat rector de Casserres.
 
—Quins records en tens?
 
—En tinc molts. Van ser anys intensos dels quals em queda una memòria molt viva malgrat hagi passat tant temps. Recordo que al moment d’arribar es van acostar dos nois, dos Jordis joveníssims, davant de Cal Vima, on vaig llogar un pis, i van ajudar-me a descarregar els mobles. Encara ara els considero uns bons amics! Em ve al cap l’acolliment tan familiar de Cal Pijoan. I els sopars de diumenge amb la coral Sant Esteve, divertidíssims. I tants i tants balsarenyencs que sempre sentia a prop, que no puc enumerar per no fer-me pesat i per no oblidar-ne algun.
 
—Amb qui vas conviure?
 
—Vaig compartir la meva tasca pastoral amb Mn. Joan Bajona, amb qui ja m’unia una vella amistat. Va ser, malgrat les llacunes de la seva salut, un suport extraordinari. He d’esmentar l’activitat tan simpàtica i efectiva, sobretot amb els escoltes i altre jovent, del qui més tard fóra mossèn i rector de Balsareny, Ramon M. Serchs, aleshores als inicis dels seus estudis eclesiàstics. I no puc pas passar per alt la Junta Parroquial, sempre a punt: el grup de catequistes i moltes altres persones col·laboradores en l’economia, la neteja de l’església…
 
—Quines activitats recordes?
 
—Les activitats parroquials, potser  més visibles, van ser adequar la rectoria afectada d’aluminosi. I acabar les obres del Casal en el pavelló que connecta l’edifici antic amb el que aleshores era el nou. Una altra activitat menys vistosa, però entranyable, era la missa, cada diumenge, a Vilafruns, amb quatre o cinc senyores comptades, això sí, al primer banc, vivint i participant de la celebració com no he trobat en cap lloc més.
 
—Vols explicar-nos alguna de les experiències?
 
—Com a experiència positiva, subratllaria les reunions, els matins de cada dissabte, amb la Junta del Patronat del Casal, la presència del Pare Pere Casaldàliga feta propera per la seva família; les misses del gall, amb el xalet dels escoltes; les festes amb els catequistes; l’aplec de Sobirana de Ferrans; la missa del Castell per la Mare de Déu d’agost. I aquells dinars anuals tan dolços amb els pares dels escoltes. També va ser un dia feliç el de la inauguració de la restauració de les pintures de Josep Obiols, al Casal, junt amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament… La veritat és que tinc moltes vivències, totes elles agradables i no sabria recordar-ne cap de negativa!
 
—Algun record del poble de Balsareny?
 
—Del poble de Balsareny i de la seva gent només en puc dir bé. He de confessar que segur que hi ha parròquies més devotes, però a Balsareny em sentia sempre acompanyat fins i tot per molts que no vèiem a missa. I si el tarannà col·lectiu és titllat de ser una mica retret, crec que això mateix comporta una vessant de serenor i de pau. El diumenge que vaig acomiadar-me de la parròquia van fer-me un obsequi molt de meu gust: un bonic rellotge de paret que encara avui marca el temps a la rectoria de Cardona. El meu temps també ha quedat marcat pels tres anys que vaig viure feliçment a Balsareny. I ho agraeixo de tot cor.
 
Entrevista: Mn. Antoni Bonet i Trilla
Foto: Mn. Antoni Guixé