LA VEU DEL CAMPANAR
Sequera
i religió
La sequera ha estat un dels temes predominants de les
notícies i preocupacions d’aquest estiu. Sequeres, epidèmies i guerres
suscitaven, fins fa relativament poc, invocacions religioses multitudinàries en
què es demanaven solucions divines a l’adversitat. Actualment, en canvi, la
dimensió religiosa davant la sequera —com
fa ben poc davant l’epidèmia i la guerra— ha estat pràcticament invisible en
l’àmbit públic o, en tot cas, arraconada pels mitjans —en el secret del cor de
cadascú, les formes de pregària, de súplica, d’obertura, poden ser molt
diverses—. La convicció que el món està regit per lleis físiques, químiques i
biològiques, i per les ambicions, la crueltat i l’estupidesa humanes, i que
canviar-ho està més enllà del nostre abast, porta a un desencís i un fatalisme
respecte de la religió, de la política i del progrés.
Cal dir que hi ha quatre altres possibles dimensions de
la pregària, relacionades amb la fortalesa, coneixement, generositat, i sentit.
Fortalesa, en primer lloc, per resistir l’adversitat sense magnificar-la amb
més queixes i lamentacions que les estrictament inevitables, i amb el màxim de
coratge i serenitat possibles. Coneixement, en segon lloc, més profund i afinat
de la naturalesa i de les lleis que la regeixen, tot aspirant no tan sols a
prestigi, poder i riquesa, sinó també a servir millor la societat. Generositat
solidària, en tercer lloc, per tal d’intentar compartir fortalesa, coneixement
i recursos amb els qui en tinguin més necessitat que nosaltres per superar les
dificultats del moment, que de vegades són tan grans i tan desesperants. I,
finalment, reflexionar sobre el sentit de les coses, en els diversos nivells de
profunditat d’aquest concepte, tot anant més enllà del nostre moment, del
nostre lloc i dels nostres patiments i interessos concrets, i contemplar-ho i
interpretar-ho tot plegat des d’una mirada més àmplia.
Una pregària que consideri Déu no pas com un servidor
nostre, sol·lícit proveïdor de solucions, respostes i seguretats, però sí font
d’esperances i certeses, i també una companyia profunda en les nostres
preguntes, il·lusions i patiments, continua sent pertinent. Ens fa més forts i
ens obre a una perspectiva i a una visió de la realitat més enllà de les
nostres limitades perspectives; ens engrandeix, en definitiva, i ens relliga a
formes fecundes d’espiritualitat i d’acció.
Diversos autors
El dia 1 de novembre, dimarts, hi haurà la celebració de l’eucaristia a
l’església parroquial a les 12 h. i, a la tarda, a les 4, la pregària al
cementiri. És repartirà un recordatori de tots els difunts.
Mn.
Antoni Bonet i Trilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.