dimarts, 16 de novembre de 2021

Karen Fernández, campiona de Fitkid

ESPORTISTES DE BALSARENY
 

Aquest mes parlem amb l’esportista Karen Fernández Pérez, que practica Fitkid a l’Eix de Navàs. El Fitkid és una especialitat que combina la dansa amb la gimnàstica esportiva. És un esport força recent; es va crear a Europa l’any 1990 i va arribar a España al 1996. A Badalona va arrencar amb força l’any 2003 amb la intenció de fer una activitat per a nens i nenes que els fes divertir-se i practicar esport al mateix temps. El Fitkid va agafar embranzida a l’Eix de Navàs i aviat van formar equip, amb importants reconeixements. La Karen fa Fitkid des dels 6 anys; era tan petita que no recorda molts dels seus èxits.
 
—Karen, quants anys fa que practiques Fitkid? 

—Ara fa 10 anys. Quan vaig començar aquest esport a l’Eix de Navàs hi anava amb altres nenes de Balsareny, l’Ainoa García i la Clara Rivero. Elles ja competien i obtenien bones classificacions, jo encara era molt petita i recordo un campionat a Navàs on només vaig participar en la inauguració de l’acte. 


—Només has continuat tu de Balsareny?

—Sí, és que al cap d’un any de ser-hi, va plegar l’equip sencer d’entrenadors i vam estar un any sense preparar-nos. Després es va formar un nou equip de la mà de la Noèlia Ruiz i ja vam formar un grup que, a poc a poc, es va anar consolidant i va adquirir molt bon nivell... i encara hi som!
 
—Ens parles d’aquesta disciplina esportiva?

—És una disciplina de pista que combina la dansa i els exercicis físics amb acrobàcies. Els entrenaments solen dividir-se en dues parts:
 després de l’estiu i fins al novembre fem, sobretot, preparació física amb exercicis de flexibilitat, força, resistència i equilibri. També desenvolupem la coordinació, el sentit del ritme i l’expressió corporal. A partir del novembre fins al febrer-març que hi ha els campionats, preparem la coreografia amb els salts, girs, equilibris i acrobàcies amb passos de ball provinents de qualsevol tipus de dansa i les anem posant en pràctica durant moltes hores. A principi de curs, els entrenaments solen tenir una programació més fixa; per exemple, ara mateix entreno una hora els dilluns, una i mitja els dimarts i els dimecres i tres hores els dissabtes, però a mesura que es defineixen les coreografies entrenem molt més. Cada coreografia és única. 

 
—Hi ha modalitats diferents en aquesta disciplina esportiva?

—Tant hi podem participar nens com nenes o nois i noies, tot i que hi ha molta més dedicació femenina.  Aquest esport es pot iniciar des de ben petit, però fins als 6 anys no es pot competir. Hi ha diverses categories per edats:
Baby o inicial: des dels 6 fins als 8 anys. En aquesta categoria no es permet cap exercici aeri, sense mans.
Kid o Infantil: dels 8 als 11 anys. Aquí ja poden començar amb les acrobàcies.
Junior: de 12 a 16 anys.
Adult: de més de 16 anys. Aquestes dues darreres etapes són de ple desenvolupament i rendeixes al màxim de les teves capacitats.
 
—Quan competiu en quines modalitats participeu?

—Participem a nivell individual femení o masculí, amb “duos” (parelles), amb petits grups de 3 a 4 components, en grups grans de 5 a 6 membres i en grup gran lliure, que el poden formar de 7 a 15 esportistes. Aquesta darrera categoria només se celebra a nivell estatal.

 
—I l’exercici d’exhibició o competició, en què es basa?

—Depenent de la categoria i modalitat, en cada coreografia hem de fer dos elements obligatoris de força, salt, flexibilitat i acrobàcia.
Amb els entrenadors, també, hem de pensar el vestuari i el tema musical, que és lliure i podem barrejar més d’una cançó si ho creiem oportú. La durada de les coreografies a nivell individual o de parella és d’un minut i mig com a màxim. Per equips, el temps pot ser de tres minuts.
 
—Ens parles dels campionats?

—Sí, hi ha campionats, però és un esport on no hi ha gens de competència entre nosaltres, ens ho passem molt bé i sempre anem a aprendre i a millorar. Ens ajudem molt entre les companyes i els nois de l’equip i qualsevol que guanyi ens ho sentim molt nostre, perquè moltes vegades tu mateixa has participat en el disseny d’aquella visualització artística.
      Els campionats són diversos: entre clubs, amistosos per promocionar l’esport i,  en un format més gran, hi ha el Campionat de Catalunya i el d’Espanya. També celebrem campionats a nivell d’Europa i els Mundials. És clar que aquests darrers costen molts diners, els desplaçaments i l’estada, tant a nivell familiar com de club és una despesa molt gran i hi participem poc. L’any 2016 vam competir en el Mundial que es va celebrar a Brixen, Itàlia, i des d’aleshores no hem anat a cap altre. En aquell Mundial vam classificar-nos en 2a. posició en la categoria d’equip.


 —I quina és a teva classificació personal o de grup en els campionats? (Riu. Fa tants anys que es mou en aquest món que ja no les recorda totes. Fa memòria de molt bons moments i ens comenta que un dia recuperarà totes les participacions i classificació dels campionats. Com que sempre ha fet equip amb el Fitkid de l’Eix de Navàs no li costarà gaire. Parlem concretament dels darrers anys.)
 

Campionat de Catalunya

Individual: 2019: primera classificada. 2020: Sense campionat. 2021: segona classificada.

Parelles: 2019: segones de la classificació; parella amb Marina Santasusana. 2020: primeres de la classificació; parella amb Marina Costa; van fer el campionat una setmana abans del confinament per la Covid.

Campionat d’Espanya

Individual: 2019: primera classificada. 2020: sense competició. 2021: primera classificada.

Parelles: 2020: primeres de la classificació; parella amb la Marina Costa; van fer el Campionat una setmana abans del confinament per la Covid.

Grup: 2019: segons classificats. 2020: no hi va haver campionat. 2021: primers classificats, amb l’equip format per Bruna Rovira, Carla Gallardo, Marina Costa, Marina Santasusana, Karen Fernández i Guillem Cabra.

La Karen ens aclareix que, quan participen en parella o equip, l’edat de la persona més gran és la que determina la categoria.

 —Com s’avalua cada coreografia?

—Hi ha un jurat format per uns jutges que puntuen la part tècnica, la dificultat i l’execució dels elements obligatoris, els optatius i el ball en general. També s’avalua la part artística, els passos de ball, la utilització de l’espai, el moviment en els diferents plans, la utilització de la música, l’originalitat, l’actitud, la polidesa, l’estètica –vestuari, pentinat, maquillatge–. El jurat el formen de 6 a 8 jutges; també poden ser entre 4 i 12, depèn de les competicions. Els jutges solen ser ballarins, artistes de circ i persones que han fet cursos de formació per a jutges.
 

—Per acabar, ens expliques com vius la pràctica d’aquest esport?

—D’entrada us diria que ara mateix no sabria què fer sense això. L’equip, els entrenadors, la Noèlia Ruiz i el Nil Rovira, i les nostres famílies és un tot; és com una casa i fem allò que ens agrada. Tots ens coneixem molt. És un equip que fa temps que entrenem i competim plegats, no hi ha rivalitat entre nosaltres, ens ajudem molt. És que passem moltes hores plegats: que som un grup a dins i fora de l’Eix Navàs! Jo soc de Balsareny i hi estic molt bé, però he fet i faig molta vida a Navàs, amb l’esport, els estudis i els amics que hi tinc. De moment no ho vull deixar, però d’aquí a un temps els estudis personals definiran la continuïtat del grup. 

 
Karen, et desitgem els millors èxits i continuïtat a l’equip. Bona sort com a entrenadora del grup d’iniciació, perquè ens ha semblat que t’entusiasma que la canalla aprenguin i s’ho passin bé en aquesta especialitat esportiva que tan bé coneixes. En la conversa, la Karen desprèn la mateixa energia que a la pista. Un gust, parlar amb aquest jovent del poble que fa esport a tan bons nivells!
 
Entrevisten: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Karen Fernández 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.