És reconegut com un dels instruments amb més pes dins la
història de música donat que els seus tons expressius s’adapten a una gran
varietat d’estils. Durant el segle XVI, va sofrir una gran
expansió i va esdevenir un instrument molt popular entre les diferents capes de
la població (tant podia ser tocat per plebeus pertanyents a les classes
considerades més baixes, com per nobles pertanyents a les altes esferes de la
societat d’aquells temps). A data, present el violí continua essent un instrument universal i
versàtil i amb de reconeguda importància sobretot en la música considerada
“clàssica”.
El desenvolupament del violí modern ha estat gradual i
complex, evolucionant a partir d’una varietat d’altres instruments de corda com
per exemple, la lira en forma de pera, que es trobava a Europa fins al segle IX
i que inicialment es tocava en posició vertical (posteriorment aquesta posició
va canviar, inclinant-se). També el violí reflecteix clarament la
influència del rabab de dues cordes, que es tracta d‘una violeta àrab
introduïda a Europa occidental al segle XI. En última instància, també recull
influències procedents del rebec de tres cordes, aparegut a Espanya entre els
segles XI i XIII, probablement arran de les croades. El rebec es
recolzava generalment sobre el pit o sota la barbeta i era molt utilitzat pels
trobadors dels segles XIII-XV per acompanyar el cant i el ball. Queda palès que
els instruments de corda tenen una llarga trajectòria en la música folk, però
el violí només va ser plenament reconegut quan va començar a ser acceptat entre
les diferents corts reials.
La majoria d’historiadors coincideixen que el violí actual
va sorgir a principis del segle XVI al nord d’Itàlia, una zona que mantindria
la tradició de violí durant els segles següents. L’auró i l’avet, els dos
tipus de fusta més afavorits pels fabricants de violí aleshores i des
d’aleshores, estaven fàcilment disponibles a la regió de Llombardia. La
ciutat de Brescia, situada als peus dels Alps, va ser la més primerenca a
excel·lir en l'elaboració de violins, però Cremona, seu dels luthiers més
famosos del món, Giuseppe Guarneri, Antonio Stradivari i la família Amati, ha
quedat lligada per sempre a l’art de fer violins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.