CINC MINUTS
Som gairebé en un altre Nadal i em plau fer-vos
arribar, a títol de felicitació, la meva afecció a llegir. Sí, pel fet de poder
llegir, avui de nou tinc l’oportunitat de retrobar-me amb la columna de
reflexió de Martí Gironell, la qual voldria que igual que m’omple a mi, us
omplís de pau compartida i avinguda amb els acords de casa.
“Estic llegint el llibre de l’Alba Castellví Educar
sense cridar, d’Angle Editorial. I l’altre dia vaig arribar al capítol
titulat “Parlar amb els fills per construir la convivència i resoldre
problemes”, que arrenca amb la importància de construir acords. I ens recorda
que, segons el diccionari, un acord és un pacte pel qual cessen les
desavinences. I sense deixar el diccionari, veiem que fer una cosa d’acord és
fer-la amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o
d’obrar. Per això és important que uns i altres puguem explicar com ens sentim
davant dels problemes de convivència. Castellví sosté que com que les
desavinences provoquen malestar i a casa ens hi volem trobar bé i volem que
s’hi trobi bé tothom, conèixer la manera de poder-nos avenir és fonamental. I
em va fer pensar. Per això els proposo de substituir “casa” per “país” i “nen”
per “comunitat”. Castellví afirma que un nen que pugui aprendre a arribar a
acords serà més flexible, respectuós i establirà millors relacions.
Com podem arribar a acords a casa amb el nen?
Buscar un moment adequat, parlar de com ens sentim davant del problema,
explicar que necessitem la seva ajuda, demanar-li idees...
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.