OPINIÓ
Sense
voler descobrir res de nou, em plau recordar que "per la boca s'escalfa el
forn". Això ho dic perquè acabem de deixar enrere un altre any la Setmana
de la Joventut, i ja en fa setze. Setze anys d'aquest aliment cutlural i
quotidià del qual tots els pobles tenen necessitat per tal de ser pobles. Setze
anys de participar-hi sense ésser a l'organització. M'explico: Situem-nos, per
tal de recordar que durant tots aquests anys diferents generacions de joves han
sigut les protagonistes d'aquest esdeveniment, cosa que alguns podrien trobar
rara, en una de les nits en què és protagonista el carrer, i el balcó de casa
meva, on rebo una felicitació nocturna que m'omple de satisfacció. Aquest petit
i gran acte matinal va ser idea d'en Miquel J. i suposo que va ser aprovat per
tots els membres de l'organització.
Cap
a les dues de la matinada rebo el crit i la felicitació mitjançant el
nomenament del meu cognom: Gudayol, Gudayol! Durant uns segons, i sortint de
l'estat de somnolència em desperto i surto al balcó en calçotets. I em plau
donar les gràcies i presentar-me tal com soc físicament, aquesta persona oberta
sense cap mena de prejudici, amb la visió parcial de la meva nuesa, sense voler
ferir cap sensibilitat del nombrós grup de persones que m'honoren en fer-me
adonar que encara soc viu. És una sort veure un poble que estima i vol
transmetre any rere any la il·lusió fent-me recordar que jo també vaig ser
jove. Gràcies i per molts anys!
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.