Avui
em plau, des d'aquesta secció, fer-vos arribar la següent gran reflexió que ens
condiciona a tots sobre la pobresa i la llibertat.
«Edicions
Cal·lígraf, una petita editorial de Figueres, ha tingut l’encert de reeditar el
llibre Ell, a la presó, una crònica en la qual el polític Josep
Puig Pujades narra la seva experiència a la presó arran dels fets d’octubre de
1934. Es tracta d’una autèntica joia, que va aparèixer el 1938 (a les acaballes
de la guerra civil) i que, fins avui, només podia trobar-se a les biblioteques
o a les llibreries de vell. En el llibre, el polític figuerenc, que ocupava el
càrrec de comissari delegat de la Generalitat en el moment en què es va produir
la revolta, reflexiona sobre tots aquells aspectes associats a la reclusió, des
dels més aparentment trivials (que, en la monotonia de la presó, adquireixen
una altra dimensió) fins als més transcendents; tot plegat, amb una redacció
acurada, a voltes poètica i sempre intimista. La crònica està escrita en
tercera persona i, més enllà dels aspectes personals (que no obvia), el llibre
té la vocació de convertir-se en una reflexió sobre la pèrdua de llibertat, “la
més gran pobresa que pugui patir-se”, tal com la defineix el mateix Puig
Pujades.» (Keep Calm; Pere Bosch i Cuenca, diari Avui, dimarts 20 d'agost de
2019).
Recordo
encara de Puig Pujades: «sols els que hem portat grillons, sols els que hem
sentit tancar al darrera nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor
veritable de la paraula llibertat».
I
recordo, també, que tenim a diferents presons de casa nostra dones i homes
privats d'aquesta tan preuada llibertat, persones que no mereixen viure lluny
de les respectives famílies en unió i amistat, ja que són fruit d'una pobresa
política (no democràtica), col·lectivament parlant.
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.