Amb
aquesta meva manera de ser estic assegut damunt d’una taula i amb la màquina
d’escriure davant del nas intento omplir unes línies en aquest inici de nou
any. I amb ell, l’any nou, rebeu la meva felicitació.
Pels
porticons de la finestra de casa s’escola un tebi sol de gener i, en prémer una
primera tecla, el soroll es barreja amb el xerric que fa la porta metàl·lica que
s’arrossega amb el vaivé d’obrir-se i tancar-se. Així, màquina i porta
transmeten el seu servei. L’un, literari; i l’altre, comercial. Som al migdia i el carrer s’omple
del tràfec quotidià.
Tot
accionant el teclat llegeixo (són els cinc minuts literaris): “No hi ha ningú
que estimi tant la poesia com el poble rus”. La frase és del literat Boris
Pasternak (Manuel Cuyàs, ‘Poesia i política’, diari Avui, columna Vuits i
nous). El premi Nobel no coneixia el poble català: estima la poesia, els poetes
i els rapsodes. Un president que llegeix: Quim Torra. Una consellera de cultura
que estima la poesia!: Laura Borràs. Davant aquest fet, Cuyàs recorda “Que no
llegien, els altres presidents? Maragall, Pujol, Montilla i Mas també introduïen
cites literàries a les peces oratòries”. El que passa és que els d’ara ho fan
amb profusió torrencial, raona Manuel Cuyàs. I personalment jo dic que
Balsareny també estima la poesia: Calixt Bernadich, Pere Casaldàliga, Diego
Galera, Joan Cors, Marc Gras, Josep M. Sabala, Antoni Sant, Pere Juncadella...
recordant alguns dels nostres poetes balsarenyencs.
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.