Sortida geològica per Balsareny

Text i fotos: Isidre Prat

La barraca de pedra sorrenca al camí de la via

El diumenge 13 de gener, durant el matí, i desfiant el fred hivernal (tampoc no excessiu), va tenir lloc a Balsareny una sortida de caire geològic, guiada pel professor emèrit de la UPC de Manresa, en Josep Maria Mata, amb la col·laboració d’altres persones relacionades amb  el poble mateix i amb la comarca del Bages, que hi van aportar coneixements de caire ambiental, geològic i històric. 

La sortida va comptar amb uns 55 participants, de totes les edats, dels quals aproximadament una tercera part eren de Balsareny i la resta, la majoria, de pobles de la comarca, i de més lluny i tot.

Aquesta activitat era una més de les sortides d’aquest estil que habitualment en Mata i altres col·laboradors organitzen per tal de conèixer la zona declarada per la UNESCO Geoparc o Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, del qual forma part Balsareny. Darrerament, per exemple, activitats semblants han tingut lloc a pobles com Artés, Sallent, Cardona, Gaià i Navarcles. La informació i la inscripció (gratuïta) d’aquestes sortides es fa per Internet a la web de l’esmentat Parc Geològic. Podeu informar-vos-hi de properes sortides que es faran.

El Geoparc l’integren les comarques del Bages i el Moianès i el municipi de Collbató, i treballa de forma activa en la protecció i millora sostenible del seu patrimoni geològic, que forma part de la nostra història, així com en el geoturisme, amb una bona oferta que inclou geologia, natura, cultura, mineria i gastronomia. Són zones singulars del Parc: la conca potàssica catalana (formada fa uns 37 milions d’anys, i relacionada amb l’aixecament dels Pirineus); les coves del Toll (El Moianès) i les del Salnitre (Collbató); els relleus actuals de Montserrat i Sant Llorenç del Munt (on hi havia els sediments, conglomerats, d’un delta unit a l’antic mar del cor de Catalunya, connectat a l’Atlàntic, no al Mediterrani, i que va desaparèixer en formar-se els Pirineus); el museu de Geologia de Manresa (a la UPC, amb visites els diumenges al matí o bé concertades); 46 punts més d’interès geològic i miner i un teixit de moltes empreses dedicades d’una manera o altra al turisme.

Les esquerdes de dessecació en una roca d'argila

El poble de Balsareny està construït sobre afloraments de la Formació Artés, que a la vegada pertany a la gran Depressió geològica de l’Ebre, delimitada pel Sistema Ibèric i els Pirineus. L’activitat es va iniciar al carrer Carrilet, davant l’escola pública, i es va seguir caminant per l’antiga via dels catalans fins a Cal Cansalada. En aquest tram hi havia diverses parades didàctiques per tal de veure, per exemple, els estrats alternats de gresos i margues/argiles que va deixar al descobert la Riera del Mujal, sobre els quals actualment hi ha l’Església i habitatges del voltant, i que s’aprecien molt bé des del mateix “pont de la via”. Més endavant, una parada per veure, a les vores de la via, les capes de graves i conglomerats procedents de dipòsits fluvials de fa milers d’anys, ja que aleshores el curs del riu era molt més amunt que ara, o sigui, el riu va excavant el seu propi llit i deixa terrasses al descobert (aquesta zona recentment es va explotar com a gravera i ja es va restaurar); més endavant, sota mateix del castell, una barraca feta de gresos o pedres sorrenques que, pel que sembla, era la caseta dels treballadors quan es va construir la via del tren de Manresa a Berga i la Pobla. També cal dir que, al llarg del recorregut, s’observen en molts punts, els materials sedimentaris rogencs de la Formació Artés, que es van dipositar un cop assecat el mar i tenen aquest color vermellós perquè presenten ferro, que es va erosionar pel contacte amb l’aire; per això, contenen minerals que són òxids de ferro; aquest fet és molt comú al Bages nord, però no a la part sud, en què, aquests materials són grisos, perquè eren els que hi havia al fons del mar i, sense contacte amb l’aire, no es van erosionar (així, a Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet veureu vora la carretera les “muntanyes russes” de color gris).

Les diàclasis o fractures grosses a les roques

Altres parades científiques es van fer al tram des de la cruïlla de la carretera de la Rabeia fins a Cal Cansalada, per veure, per exemple, alguns despreniments ocorreguts darrerament per les pluges d’aquesta tardor; per altra banda, les estries que fan les roques d’argila quan s’assequen després d’haver estat xopes d’aigua, anomenades “esquerdes de dessecació”; les enormes fissures d’algunes roques, anomenades “diàclasis” (semblants a les falles, però sense desplaçament dels blocs de roca), degudes a forces internes de l’escorça terrestre (descompressió, sismes...) o a fenòmens de meteorització, com les diferències de temperatures, la congelació de l’aigua que es filtra, les arrels de plantes que, igual que el gel, esberlen les roques... I un dels punts més destacats era sobretot l’anticlinal de Balsareny, un tipus de plec en forma de pont, en què la seva xarnera (zona de canvi de curvatura) passa prop de Cal Cansalada: abans d’arribar-hi els estrats inclinats es poden veure, des del camí de la via, com miren cap al sud; en el punt del mig (xarnera) són ben horitzontals i després ja estan inclinats mirant cap al nord. L’eix d’aquest anticlinal va en direcció est-oest i continua després amb l’anticlinal de Súria, que és força més llarg.

Estrats inclinats meridionals de l'anticlinal de Balsareny

A Cal Cansalada, l’excursió va continuar girant cap a la dreta i, passant pel bosc, s’arribava a Sant Esteve, punt de parada on es va explicar l’origen, evolució i estat actual de la colònia, com també el comentari sobre l’església romànica restaurada. Allà també es va donar un apunt botànic per fer constar el pas d’un paisatge urbà i de bosc mediterrani cap al bosc de ribera, que en aquesta època està despullat, ja que està format per una majoria d’arbres i arbustos que perden la fulla a l’hivern. Seguint el camí ran del riu, s’anava fins a la Rabeia, observant també alguns despreniments recents, l’espectacularitat d’una zona abrupta d’estrats o capes de materials combinats (gresos i argiles o margues, bàsicament), la resclosa de la Rabeia i, prop de la fàbrica, tota una zona del l’esmentat bosc de ribera que, amb els darrers aiguats, ha estat gairebé arrasada (amb arbres trencats, pedres, etc.).

Pujant per la carretera, al costat de la fàbrica, i després dels comentaris sobre la vida a la colònia per part d’algun dels participants, s’arribava al pla, al voltant de les masies disperses, per observar el meandre del Llobregat (o sigui, el gran revolt, de gairebé 360º que fa el riu), que queda sota el Castell: és el meandre de la Rabeia. En el punt de més curvatura del riu, ran del marge extern, hi ha un penya-segat vertical (sobre del qual hi tenim els plans del Vilar), produït durant segles per l’aigua que va picant sobre la roca a gran velocitat, alhora que fa com un remolí i acumula els sediments a l’altre costat (marge intern); per això es va formant el meandre.

Zona central o xarnera de l'anticlinal (estrats horitzontals)

Després se seguia de nou un camí que s’acosta al riu fins arribar al mirador de la resclosa dels Manresans, punt de parada per contemplar i comentar l’origen i el recorregut de la síquia, així com la gran formació geològica del nostre poble, única a la comarca: les ja conegudes dames coiffées (senyores amb barret o pilars coronats), formades a causa de l’erosió diferencial produïda per l’aigua caiguda al llarg d’anys pel balç que queda sota el castell (l’aigua s’emporta les roques toves, com argiles, menys en els punts on queden protegides pels “barrets” formats per roca més dura, que no s’erosiona gaire); cal dir que aquestes formacions també han rebut, aquesta passada tardor, amb les pluges: s’han malmès algunes columnes; i és que, amb el pas del temps, l’aigua va excavant la base i es van ensorrant de mica en mica. Potser d’aquí algunes desenes o alguns centenars d’anys ja no existiran, però és probable que se’n formin d’altres!

En aquesta zona alguns col·laboradors van fer els comentaris respectius al fet que es tracta d’un “Espai d’Interès Natural” declarat per la Generalitat, per la seva vegetació de ribera i la fauna que hi viu: és on hi ha la verneda més important, i gairebé única, del Bages; així com el bosc de roures amb la diversitat d’espècies d’aurons i blades més important de la comarca.

Estrats septentrionals de l'anticlinal

Per acabar la sortida, es va seguir el camí de la síquia fins arribar a l’Aqüeducte de Santa Maria i observar allà la desembocadura de la riera del Mujal cap al Llobregat i el desguàs de l’aigua de la síquia quan surt de dintre de l’aqüeducte. Encara finalment, pujant pel Repeu, es podia veure alguna roca fossilitzada amb empremtes de cucs.

El matí va acabar amb tota la colla de participants al bar del Casino, per prendre un aperitiu i fer l’acomiadament.

L’activitat era organitzada, com hem dit, pel Geoparc de la Catalunya Central, però comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny; i formava part d’un cicle de sortides per la comarca, l’assistència al qual permet obtenir un certificat del Departament d’Ensenyament per a mestres i professors participants.

I.Prat