L'associació de residents, familiars i amics del Casal
lamenta profundament les 4.099 víctimes mortals a causa de la pandèmia que
consten, segons xifres oficials de principis de juliol, a les residències de Catalunya.
Desgraciadament, com en molts altres casos, hi ha hagut
d'haver víctimes mortals i situacions que esgarrifen, perquè moltes persones i
institucions ara en parlin.
Prèviament a aquesta situació indesitjada del covid-19, hi
havia persones i col·lectius que avisaven que no s'estava actuant bé en algunes
residències, que s'atemptava a la dignitat i als drets de les persones residents.
Però en repetides ocasions es mirava a un altre costat, sense donar la resposta
que avis i famílies mereixen. Sovint
excusant-se amb la privacitat dels centres, quan les administracions, a part de
jugar-hi un paper actiu en moltes d'elles, té mitjans per actuar.
ARFAC i les famílies representades, en repetides ocasions,
ens hem sentit menyspreats quan parlem de les coses que ens afecten o creiem
que atempten als drets de les persones grans i la seva dignitat, tot i els
nostres intents de ser escoltats per totes les institucions que representen el
Casal Verge de Montserrat.
Volem posar de manifest que ni pretenem ser patrons, ni
menys “ensorrar” el Casal. En tot cas, és la manca d'actuació i la mala gestió
de molts, la que posa en risc la institució.
Conseqüents amb els nostres valors, i per respecte a tots
els residents i famílies que representem, i veient els intents fallits per ser
compresos, ens hem adherit a la “Coordinadora de residències 5+1”, amb la que
hem iniciat contactes per junts ser escoltats.
La coordinadora ha presentat un seguit de continguts als
grups polítics parlamentaris de Catalunya, els quals a principis de juliol
duien a debat la gestió de les residències geriàtriques al Parlament.
Amb absolut respecte a la gran feina de molt del personal
del Casal Verge de Montserrat, i del qual sentim el seu escalf, adjuntem part
dels continguts de la carta que s'ha fet arribar al Parlament de Catalunya,
perquè cadascú en pugui fer les seves valoracions i tingui l’oportunitat
d'analitzar el que passa a algunes residències, sense excloure'n la nostra.
ARFAC
Proposta de Resolució
La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest la situació
límit en què es trobaven les residències, abandonades completament per les
administracions públiques i amb manca de recursos per atendre dignament la gent
gran. Les gestores de les residències han fet prevaldre el benefici econòmic
per sobre del benestar dels ancians, fet aconseguit tot reduint serveis i
personal, oferint una alimentació de pèssima qualitat, no subministrant el
material necessari per a la higiene i l'atenció als residents, ni reposant el
necessari per al funcionament quotidià dels centres; sense que des de la
Generalitat s'hagi fet prou per al control i auxili de la situació dels
ciutadans de ple dret que vivien en les residències.
Tot això s'ha posat de manifest en reiterades ocasions. La
Coordinadora de Residències 5+1, després d'analitzar la situació de les
residències abans i durant la pandèmia de covid-19, considera que és
imprescindible efectuar canvis substancials, que permetin garantir a la gent
gran la qualitat de vida i els drets que com a ciutadans els corresponen.
Exposició de motius
La pandèmia de covid-19 ha suposat una tragèdia per a la
gent gran a les residències, amb un injustificable nombre de defuncions, fruit,
en moltes ocasions, de l'abandonament, desídia de les gestores i de les administracions,
que ha generat sobre ocupació de l’espai, desatenció i falta d'assistència
sanitària. En el correu electrònic enviat en data 23/03/2020 a la Conselleria
de Salut i a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, indicàvem que
una de les dificultats per a efectuar aïllaments a les residències era la manca
d'espais adequats, fet que considerem que ha quedat plenament acreditat durant
l'evolució de la pandèmia. La raó fonamental és que en la majoria dels casos
les habitacions són compartides, fet que impedeix un aïllament adient.
D'altra
banda, les habitacions compartides imposen la convivència en un espai reduït
amb altres persones amb les quals no existeix cap vincle familiar ni afectiu,
imposa una pèrdua absoluta d'intimitat i són un atemptat contra la dignitat de
la gent gran.
No hi ha hagut personal suficient per a atendre adequadament
els residents, i ja no n'hi havia amb anterioritat a la pandèmia. Existia una
manca crònica de personal, permanent, coneguda i permesa per les administracions
públiques, les quals són part implicada en l'incompliment de les ràtios
establertes, agreujat per un elevat nombre de baixes mèdiques a conseqüència de
la mateixa pandèmia. La desatenció i l'abandó patit pels residents ha estat
fruit, entre d’altres motius, de la falta d'adequació de les plantilles i dels
professionals dels centres a la realitat de les persones a les quals s'havia
d'atendre.
Les ràtios de personal gericultor i sanitari previstes a la
Cartera de Serveis de 2010 de la Generalitat ja eren i són manifestament
insuficients, pel fet que en 2020 els residents tenen un major grau de
dependència, conseqüència de les enormes llistes d'espera per obtenir una plaça
a una residència pública o concertada, per la qual cosa necessiten ajuda per a
les més elementals activitats quotidianes com menjar, vestir-se, anar al WC,
etc. i amb les actuals ràtios de personal és impossible oferir-los una atenció
digna.
Cal afegir que en el torn de nit, a la majoria de les
residències, tan sols presta servei un gericultor per planta per a atendre fins
a 30 o més persones, sense cap altre professional als centres. Actualment, un
alt percentatge de ciutadans que viuen a les residències geriàtriques són
pacients amb una alta comorbiditat, els quals pateixen diverses patologies
cròniques que els fan altament vulnerables. L'atenció a les residències ha de
comptar amb recursos assistencials, tant humans com d'equipament sanitari, per
atendre durant 24 hores al dia les descompensacions i reaguditzacions d'aquests
pacients.
És important detectar al més aviat possible aquestes
descompensacions per poder controlar-les. Això requereix un equipament mínim
indispensable i personal sanitari amb competències per implementar els
tractaments necessaris. Ara no es disposa de personal mèdic ni d'infermeria les
24 hores, fet que suposa que durant moltes hores, a més de tota la nit, no
existeix ningú a les residències que pugui atendre mèdicament els residents, i
això en situació normal ja era un problema per culpa del seu estat de deteriorament,
però durant la pandèmia ha estat especialment greu i letal en molts casos.
Durant molt de temps
els familiars han estat denunciant la mala atenció i la falta de mitjans que
patien els ancians, sense que s'obtingués una resposta favorable de la
Conselleria, que sempre s'ha posicionat del costat de les empreses. Aquesta
mala gestió s'ha convertit en desastre durant la pandèmia. En moltes
residències l'aïllament de les persones amb símptomes o positius en coronavirus
ha estat més que qüestionable, i en molts casos els familiars han estat
informats que havien ingressat als hospitals desnodrits i deshidratats, signes
evidents de maltractament i desatenció.
Per tot això, considerem que els
serveis d'atenció a les persones vulnerables han de ser públics de gestió
pública, per garantir que el dret a una atenció digna i de qualitat preval per
sobre del benefici econòmic.
Els Consells de Participació de les residències, establerts
en l'art. 57 de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials i desenvolupat
en el Capítol IV del Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de
participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, poden ser una
bona eina, però la composició, funcions i organització establertes en
l'esmentat Capítol no donen resposta a les necessitats actuals. Els familiars
tenen un vocal en el Consell i quatre els residents, però l'elevat grau de
deteriorament d’aquests impedeix que puguin tenir una participació efectiva,
fet utilitzat pels gestors de les residències per mantenir el control de les
decisions, ja que procuren la designació arbitrària d'aquests representants
dels residents.
Abans i durant la pandèmia no hem tingut cap participació en
decisions que afecten directament els nostres familiars, relegant-nos a la posició
de simples espectadors i convé recordar que ni els gestors de les residències
ni la Generalitat tenen la seva tutela, per la qual cosa exigim una
participació activa. Per tot això, cal modificar la composició dels Consells de
Participació, les seves funcions i la seva organització.
Coordinadora 5+1
