Il·lusió i màgia dels Reis d’Orient

 

 
La màgia i la il·lusió dels Reis d'Orient va tornar a lluir a Balsareny. Primer, com és costum, el Príncep Assuan va arribar al poble per recollir totes les cartes dels nostres infants, plenes de peticions i desitjos. Ho va fer el passat dia 17 de desembre de 2022 a la sala Sindicat, on una llarga cua de famílies i d'infants esperava amb alegria el seu torn.
 
L'any passat, encara condicionat per les restriccions provocades per la pandèmia de la Covid-19, el Príncep i els infants es van haver de mantenir distanciats i amb mascareta; aquest any tota la quitxalla va poder-s’hi acostar i mostrar, amb plenitud, la bonica expressió dels seus rostres i conversar els uns amb els altres.
 
Enguany el Príncep ens tenia preparada una sorpresa, que va desvelar el vespre del 5 de gener: per la cavalcada de Reis va estrenar carrossa! Estava dissenyada en forma de remolc, tibat per un vehicle, a diferència de les carrosses reials, que són empeses per un tractor. El fet de ser remolcada, en comptes d’empesa, fa augmentar la seguretat de la rua, ja que la visibilitat dels conductors augmenta significativament. Per això la Comissió de Reis i ses pròpies Majestats fa temps que demanen un canvi.
 
L'espera de la renovació total de les carrosses reials no va impedir que, un any més, la comitiva dels Reis lluís omplint de màgia, de llum, de somriures i emocions els carrers de Balsareny, obsequiant-nos amb caramels i esplendor al seu pas, a més de portar un munt de regals amb  les seves furgonetes —però també era visible el carbó per a aquelles persones que no han fet massa bondat.
 
La rua l’encapçalaven l'Hereu i la Pubilla de Balsareny, Jordi Comabella i Berta Soler, seguits per la colla Els K + Sonen, que amenitzaven la cercavila amb la seva música. A continuació es donava pas al seguici de patges i patgesses del Príncep Assuan i dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar.
 
Arribats a la plaça de l'Ajuntament i a la del rector Roc Garcia, la comitiva reial formava en els diferents espais per on Ses Majestats passejarien a peu, al costat d'un munt de famílies que agraïen un any més la seva visita al poble.
 
Primer, potser guiats pel seu estel, van dirigir-se a l'església parroquial de Santa Maria per adorar l’infant Jesús, a qui van lliurar l'or, l'encens i la mirra. Aquest moment tan tradicional va estar acompanyat per un gran repic de campanes de la mà dels Campaners de Balsareny. Seguidament els Reis van visitar l'Ajuntament i van sortir al balcó al costat de l'Hereu i la Pubilla, representants del consistori, i de l'alcaldessa Noèlia Ramírez, qui els va donar el pa i la sal, a més de la clau que obre les portes de totes les cases del poble.
 
Des del balcó els Reis van dedicar-nos unes paraules, en les quals van mostrar-se contents per poder veure les famílies, majoritàriament, sense  mascaretes, un bon senyal en l'aspecte sanitari; i alhora desitjaven que les notícies que arriben novament de la Xina, en què s'anuncien empitjoraments pel que fa la covid, se solucionessin aviat. També van desitjar que arribi la pau a Ucraïna i arreu, i van destacar que a Putin i a aquells que es creuen superiors i que maltracten els altres no els duran ni carbó; sinó caques seques i pudents de camell. Van fer referència a la manca de pluja, amb el desig que és capgiri la situació de manera prudencial; també al camp de futbol i a la quantitat de pilotes d'aquest esport que els han demanat, i van reivindicar la renovació de la resta de carrosses.
 
Seguidament es dirigiren als trons ubicats a la plaça de l’Església, des d'on van atendre els infants i les seves famílies abans de sortir a repartir els regals per les cases amb la clau que l'alcaldessa els havia donat, a fi de mirar de complaure els desitjos que Balsareny els havia fet arribat, per fer realitat els quals l’única clau que serveix és el treball, l'esforç i l'esperança de cadascú de nosaltres.
 
Moltes gràcies a tota la comitiva reial, i felicitats a la Comissió de Reis i a tots els col·laboradors i voluntaris que han fet possible, un any més, aquesta festa.
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas, Jordi Vilanova

 

El Parc del Secà i el Mal Balç de Manresa

RACONS DEL BAGES

Visió general del Parc del Secà

 
Què és el Parc del Secà?
 
Es tracta d’un nou espai natural del Bages, no gaire conegut fins ara. Es va inaugurar el juny de 2016 (amb un concert de Gossos, per cert). Queda situat entremig del Parc Ambiental de Bufalvent (on hi ha l’abocador del Bages) i el polígon industrial del mateix nom. S’hi accedeix pel carrer Pau Miralda del polígon, on s’ha habilitat una zona d’aparcament. El parc és una iniciativa del Consorci del Bages per a la gestió de residus. El projecte posa en relleu la importància del conreu de secà al Bages, deixat sempre en segon terme, perquè s’ha divulgat molt més el regadiu. 

Barraca de vinya circular

 
De què consta el parc?
 
El parc consta de tres itineraris marcats, que són els camins de la timoneda, dels ametllers i de les oliveres. Cadascun d’ells té aproximadament un quilòmetre de recorregut i estan interconnectats. 

Barraca doble

Passejant pel parc es pot veure el bonic paisatge de l’entorn, des d’una situació elevada (la vall del Cardener, Montserrat, el Montcau...), tenir vistes de les instal·lacions del parc ambiental del costat i caminar entre conreus de secà, com la vinya, les oliveres i els ametllers. A les feixes que forma el parc, a les vores hi ha els arbres (oliveres i ametllers), mentre que al mig hi havia la vinya, però actualment aquesta ja no hi és. Pel que fa a les oliveres, n’hi trobem, com a mínim, dues varietats pròpies de la comarca: la corbella i la verdal de Manresa, les més adaptades al nostre clima. Entremig també hi trobem alguns camps, on es sembrava un típic cultiu de secà: el blat. Es feia conviure la vinya amb els farratges, cereals i llegums. Els tres conreus mediterranis, com són el blat, la vinya i l’olivera, donaven tres productes bàsics de l’alimentació: el pa, el vi i l’oli. 

Els fòssils anomenats burrows, gravats sobre la pedra sorrenca

Al llarg del recorregut hi ha barraques de vinya molt maques, canals de pedra per recollir les aigües, tines d’aigua i restes geològiques, com fòssils. Són fòssils marins, perquè en aquesta zona hi arribava el mar interior de Catalunya durant l’Eocè. Entre ells, hi podem veure, sobretot en pedres sorrenques o gresos, els anomenats burrows, una mena de galeries d’excavació o caus, de forma tubular, que semblen cucs de terra o branques d’arbres petrificats; s’han format, un cop es s’han dipositat els sediments (que serien sorres), per mitjà de l’activitat excavadora d’alguns animals, com petits crustacis i mol·luscs, que normalment hi buscaven aliment. Hi podem trobar les marques dels canals excavats i prou; o bé poden estar reblertes amb la mateixa sorra o fang fossilitzats, que van omplir les galeries com a fruit de l’excavació; o poden estar reblertes amb secrecions pròpies de l’animal; i de vegades estan reforçades amb les seves mateixes femtes. Tot això, petrificat en pedres sorrenques.

Murs de pedra seca i, al cim, l’emblema del Geoparc

 
Què és el Mal Balç ?
 
Del mateix parc, en surt un camí que baixa cap a l’anomenat “Mal Balç”, que és un conjunt de vessants assolellats i de fort pendent orientats cap al sud-oest, que arriben fins a baix, a la carretera de Barcelona, la C-55. És com una continuació del parc. 

Feixes amb oliveres, ametllers i pins. Als espais d’entremig és on hi havia la vinya

El Mal Balç és com un jaciment de fòssils: en unes capes coral·lines, hi ha fòssils marins, com coralls, petxines, ostres, cargols i eriçons de mar. També hi ha una capa calcària, amb fòssils del tipus nummulits (petits, en forma de llentia). I en les capes de gres, hi podem trobar ondulacions fossilitzades de la superfície de la sorra (ripples marks). L’existència d’aquests fòssils ens fa pensar que, fa uns 40 milions d’anys, el clima de Manresa era similar al del Carib. Hi ha una senyalització dels diferents punts d’interès.

Antiga tina excavada sobre la pedra

 
Quines activitats s’hi fan?
 
El parc, des de la seva creació, rep la visita de molts centres escolars. El fil conductor és la consciència per a la preservació del medi ambient. També s’hi fan tallers de reconstrucció de parets de pedra seca.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Grosses oliveres, de les varietats corbella i verdal

 

Obituari any 2022

Data	Nom	Edat
09-01-22	ROSER CRESPIERA QUINTANA	97
12-01-22	ANTONI SIMON PICAS	89
19-01-22	CONCEPCIÓ BOIX OLIVA	89
28-01-22	ANA RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ	74
12-02-22	JUAN ILLESCAS CASTILLA	85
18-02-22	SERAFINA BONALS RIBERA	93
14-03-22	MARIA BARRACHINA MEDINA	96
14-03-22	JOAN ESCOLÀ BUIRA	82
17-03-22	ISABEL PIEDRA TORRES	77
27-03-22	MARI CARMEN TORO ÁVALOS	68
14-04-22	JUAN ANTONIO SÁNCHEZ LÓPEZ	65
14-04-22	JOSÉ GALERA GIMÉNEZ	63
30-04-22	JOSEP FÍGULS MACIÀ	76
01-05-22	LÍDIA RIBERA FLOTATS	75
06-05-22	MANUEL MATEO RANZ	87
10-05-22	JOSEP M. SERRA HIDALGO	37
21-05-22	EULALIA CALPE HERNANDEZ	88
28-05-22	JUANA LOZANO RUIZ	90
03-06-22	IGNACIA GARCIA AMADOR	92
03-07-22	JOSEFINA ALSINA ROSÉS	76
06-07-22	FELIPA MARTIN SÁNCHEZ	92
14-07-22	ÀNGELES CABALLERO GRANADO	92
14-07-22	ANTONI SENSADA FRANCH	70
18-07-22	ROSER VILA TARRÉS	87
28-07-22	ROLAND IBÀÑEZ BASSANY	60
17-08-22	PAQUI SABIO SIERRA	77
29-09-22	ANA GRANADOS CABALLERO	84
01-10-22	ANTONIO ROMERO MARTÍN	71
05-10-22	ISABEL MIRALLAS SALINAS	96
08-10-22	MARIA ENCARNACIÓN MUÑOZ RUIZ	98
18-10-22	JAUME CASELLAS PADRÓS	96
20-10-22	JOSEP BRUCH CLUSELLAS	90
21-10-22	JOSEP SOLÀ CASADESÚS	84
03-11-22	JUAN NAVARRO RUBIO	83
14-11-22	MARIA MALDONADO RUÍZ	90
15-11-22	ENCARNACIÓN MEDINA RODRÍGUEZ	82
28-11-22	CARME MAYA COMAS	94
30-11-22	LEOCÀDIA PRAT FONTELLAS	99
08-12-22	ESTEVE CARRETÉ PARERA	79
09-12-22	LLUÍS BOIXADERA ROVIRA	77
27-12-22	MANUEL MORALES FERNÁNDEZ	82
29-12-22	MARIANA HENARES SERRANO	82

 
Relació dels difunts a Balsareny durant l’any 2022. Un emotiu record per a tots els que ens han deixat després d’una vida compartint veïnatge i ajudant a fer poble. Acompanyem en el sentiment les famílies respectives: els tindrem sempre al cor i a la memòria. Reposin en pau.

Imatges de Balsareny

 

 

Aquest any nou tornem a publicar una foto d’un indret del nostre municipi, o bé d’un lloc proper que pertanyi a un terme veí, per tal que endevineu de què es tracta, on és i què en sabem. Com de costum, la resposta la publicarem més endavant en aquest mateix blog. 
 
Text i foto: Isidre Prat

Resposta a Imatges de Balsareny
 
Es tracta, com molt bé haureu endevinat la majoria, de la coneguda Torre de Castellnou, que a Castellnou de Bages i Santpedor anomenen la Torre del Moro (o dels Moros). La imatge correspon a la cara nord de la torre, que, com veiem, està envoltada d’un espès bosc de pins petits, a causa dels incendis de 1994.
 
Aquest monument històric, al capdamunt d’un turó, a 624 metres d’altitud, fa de línia fronterera entre els termes de Balsareny i Castellnou de Bages. Per tant, la podem considerar molt nostra, la torre; a més, es correspon amb el punt més alt del terme de Balsareny. Està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Era una torre de defensa, d’estil romànic, erigida l’any 1001 a l’antic terme de Buc (actualment, Castellnou de Bages). Aquest terme no tenia castell propi, perquè a la vora hi havia el Castell d’Or, al límit amb Santpedor; però, donat que aquest va ser destruït l’any 999 per Al-Mansur, es va construir l’actual torre, dient que era el “castell nou”, nom que es va estendre després a tot el municipi. El domini feudal estava en mans dels senyors de Balsareny.
 
És una torre cilíndrica, un tros ensorrada per la cara sud. Té 12 metres d’alçada i constava de 3 pisos, de gruixos diferents. Té un diàmetre exterior màxim de 7 metres i l’interior només de 2,13 metres; vol dir que les parets són molt gruixudes. Està construïda amb pedra sorrenca, amb les peces posades en fileres i unides amb morter gris. Per la part externa es veuen restes d’arrebossat. Al voltant hi havia una vall o fossa en forma de “V”, que encara es manté a la part de ponent. Està situada de forma molt estratègica. Es veu des de molts quilòmetres de distància a tot el seu entorn i es podia comunicar òpticament amb els castells propers.
 
Com arribar-hi?
 
Des de Balsareny, el camí més senzill, amb cotxe o a peu (tot i que, a peu, hi ha moltes dreceres), és marxar per la carretera de Súria, i, al cap de 2,6 quilòmetres, trencar a l’esquerra (a l’alçada de Sobirana), per agafar la pista ampla de Castellnou. Després de 5,2 quilòmetres,  cal deixar el cotxe i seguir un camí a l’esquerra, des de ponent, on hi ha un plafó informatiu sobre la torre (un pèl atrotinat). Llavors només cal fer una petita pujada de 200 metres fins a trobar la fossa, per on cal baixar i tornar a pujar, i grimpar una mica per tal d’arribar a tocar la torre.
 
Isidre Prat