Pere, el llegat de la transformació social al Brasil

  
Coincidint amb el dia Internacional dels Drets Humans, dijous dia 10 de desembre, representants de la Comissió Pere Casaldàliga van assistir a l’acte “Pere, el llegat de la transformació social al Brasil”, que es va celebrar dins l'espai Plana de l'Om de Manresa.
 

El compositor Carles Cases inicià l'acte amb una preciosa i espiritual interpretació de la causa negra, que dona pas a la intervenció de Jamaa Mbarki el Bachir, regidor de Nova Ciutadania, Cooperació i Habitatge a l'Ajuntament de Manresa, que va iniciar el parlament elogiant el llegat d'en Pere Casaldàliga i la seva immensa dedicació als drets humans. El bisbe Pere deia que aconseguir que aquests drets siguin iguals per a tothom sense distincions “és la revolució pendent: la topia de la utopia”.
 

Seguidament Elena Sixto, dissenyadora gràfica amb especial interès per l'agroecologia i el consum responsable i de proximitat, va recitar alguns poemes, al costat del poeta manresà Ton Armengol, enginyer agrònom, professor de l'Escola Agrària de manresa i autor de diversos poemaris.  Van acabar el recital amb el poema de Casaldàliga “Nadal seria”. 

 

Tot seguit va ser el torn de l'activista i sociòleg brasiler Flavio Carvalho, actualment membre del Consolat General del Brasil a Barcelona i col·laborador de la UNESCO, l’OIM (Organització Internacional per a les Migracions) i l’IICA (Institut Interamericà de Col·laboració per a l'Agricultura), entre moltes altres ONG. Aquest va explicar la situació d'alarma i amenaça que vivim a la Terra, per la Terra, i en especial al Brasil; un país amb més de 209 milions d'habitants, on aquell “jove del Bages” (expressió que va repetir en diverses ocasions fent referència a Casaldàliga),  va donar peu a la transformació social i que “ens ha omplert d'esperança”  (va dir, tot lluint una gorra del Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra (MST). També va dir que té la impressió que a Catalunya, la terra del bisbe, no es percep prou la importància de la labor que ell va dur a terme. 

Carvalho parlà també de la forma com en Pere era capaç d'arribar a tothom, ja fos des d'una missa, o inclús una “missa laica”, deia tot somrient; o amb la seva gran obra poètica. I amb els versos de la Missa dos Quilombos en català i portuguès va cedir la paraula a l'escriptora i poetessa  Gilma Arévalo, manresana nascuda a la selva peruana i col·laboradora en diverses ONG, amb qui recitaria conjuntament un altre poema nadalenc. 

Entre els assistents hi havia representants de l'Associació Araguaia donant suport al acte, i també agraint-lo, mitjançant les paraules de Laura Casaldàliga, que aprofità per dir-nos també que comença una nova etapa per seguir treballant en el llegat d'en Pere, ja que “ens en sentim orfes” i tenim l’oportunitat de fer molt per les seves causes. Va fer referència  a alguns missatges del seu oncle  i  finalitzà la seva intervenció amb un poema en portuguès. 

 
Ja per acabar,  l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, va dedicar unes paraules d'agraïment a totes les persones que treballen per defensar les causes de Pere Casaldàliga, i amb el somni d'un món millor, en què cal tant aquesta utòpica revolució. Fent referència a la ciutat que representa, “des del cor de Catalunya”, va dir que “tota revolució neix al cor”. 

Per finalitzar l'acte d'homenatge, el compositor Carles Cases va oferir als assistents la interpretació d’alguns temes del seu recull “Araguaia”.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova 

Salut, Pastors! (Que falta ens fa!)

 

Aquest any, l’emergència sanitària causada per la covid-19 i les consegüents mesures de prevenció i control implantades per les autoritats competents, ens va fer preveure, ja a la primavera, que seria molt difícil poder dur a terme la nostra activitat tradicional en les condicions acostumades. Per això, ja abans de l’estiu vam començar a preparar uns Pastorets especials per a aquesta situació insòlita.
 
Així, prèvia consulta als associats el mes de juny, i obtinguda llur aprovació, al juliol el nostre director, Climent Ribera, va preparar una versió reduïda dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres, interpretada per una dotzena d’actors, amb la mínima escenografia i vestuari possibles. Les disposicions que les autoritats han anat promulgant per contenir l’expansió de la pandèmia entre la població ens han condicionat la preparació de la temporada, igual com s’han trobat totes les activitats culturals. Tot i això, sempre que les normes vigents ho han permès, i adoptant en cada moment totes les garanties de seguretat requerides, hem treballat de valent per poder-vos oferir, com cada any, uns Pastorets dignes i carregats de valors i contingut, encara que diferents dels habituals, i mantenir així la tradició.
 
Hem preparat, doncs, una espectacle que es titula “Salut, Pastors (que falta ens fa!)”. Cal advertir que no és un espectacle infantil. Sí que és una versió reduïda, adaptada i modernitzada dels nostres Pastorets de sempre, però des d’un punt de vista totalment contemporani: els personatges tradicionals prenen vida en l’actualitat, deixant de banda els poders sobrenaturals; són del tot humanitzats i viuen els problemes de la gent del nostre temps. El text, abreujat, conté diàlegs coneguts, però amb un subtext totalment innovador. En el seu recorregut, els personatges faran un important viatge emocional, aprenent que és difícil i injust posar etiquetes de bons i dolents, ja que simplement existeixen les situacions i els camins per on decidim tirar.
 
Intèrprets (per ordre d’intervenció):
 

Modista: Mercè Soler

Rovellona: Júlia Pardillo

Lluquet: Abel Fornell

Satanàs: Núria Gómez

Llucifer: Josep M. Soler

Miquel: Dúnia Fornell

Jeremies: Xavi Vall

Marta: Laia Rodríguez

Tramoia: Isidre Viu

Maria: Aina Rodríguez

Gabriel: Mireia Trias

 

Dramatúrgia i direcció: Climent Ribera

 
Hem treballat amb molta il·lusió per poder-vos oferir aquest espectacle, i volem donar les gràcies a tots els que ho han fet possible: al director artístic i als que hi participen com a intèrprets; a tots els tècnics de tramoia, llum i so; al personal assistent de sala, taquilla i acomodació, i a tothom qui hi ha col·laborat. També a tots els que, amb generosa comprensió, han acceptat aquest any el sacrifici de fer un pas al costat perquè no s’estronqués la tradició de tenir, per Nadal, uns Pastorets, ni que fossin diferents. I a tots els espectadors que, venint-nos a veure, ens hi donareu suport. Esperem que en pugueu gaudir i que l’any que ve torni, amb la salut, la normalitat als escenaris i a la cultura, així com al comerç i a la resta d’activitats econòmiques, cíviques i socials i a la societat en general.
 
Representacions
 
- Divendres dia 25 de desembre 2020, a les 18:00 hores.
- Diumenge dia 27 de desembre 2020, a les 16:00 hores.
- Dissabte, 2 de gener 2021: tarda a les 16:30 hores,
vespre a les 19:30 hores.
- Diumenge, 3 de gener 2021: tarda a les 16:30 hores,
vespre a les 19:30 hores.
- Diumenge, 10 de gener 2021: tarda a les 16:30 hores,
vespre a les 19:30 hores.
 
Lloc: Sala Sindicat de Balsareny, carrer Ponent s/n - plaça de la Mel.
 
Notes importants
 
L’espectacle, que no és de caire infantil, durarà uns 75 minuts i no hi haurà entreacte ni servei de bar. Serà obligatori que els espectadors portin la mascareta ben posada durant tota la funció i que romanguin als seus seients. A l’entrada es prendrà la temperatura als assistents, i hi haurà gel hidroalcohòlic per a les mans. L’entrada i la sortida es farà de forma ordenada, seguint les indicacions del personal de la sala.
 
Cada actor vindrà maquillat de casa i els vestits no es compartiran; el nombre de tramoies i tècnics de llum i so i personal de sala s’ha reduït als mínims imprescindibles. Per garantir les distàncies entre els personatges i amb el públic, l’espai escènic ocuparà, a més de l’escenari, tota la platea; això farà que només hi hagi públic a les grades, on s’aplicaran les distàncies de seguretat establertes per a aquest equipament públic municipal. El nombre d’espectadors, per tant, serà també reduït, i ho intentem compensar doblant el nombre d’actuacions habituals: vuit sessions en comptes de quatre. Recomanem tanmateix que compreu les entrades anticipadament per internet, per assegurar-vos-en.
 
Podeu adquirir les localitats anticipades en aquest enllaç:  https://pastoretsbalsareny.cat  

Exposició Casaldàliga al Casino

 

Exposició Casaldàliga al Casino de Balsareny
 
La Comissió Pere Casaldàliga, del Cercle Cultural, juntament amb el Casino, del Centre Instructiu i Recreatiu, ofereixen novament al poble de Balsareny i a tothom qui ho desitgi l'exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa”. Gràcies una vegada mes a la col·laboració del grup de voluntaris de Balsareny Educa (equip per al desenvolupament) i de la Impremta Orriols i de la Fusteria Hernández, que han ajudat a fer-ho possible. 

L’exposició data de l'any 2006, quan Pere Casaldàliga havia deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri i la Generalitat de Catalunya  li atorga el Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil). Això va fer pensar a l'Associació Araguaia en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició, amb el suport de la Generalitat, per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina. 

L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana a l'Estat de Mato Grosso s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, ha estat una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres al Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer. 

L'exposició, que en el seu moment va ser presentada durant setmanes al Palau Robert de Barcelona i posteriorment a Balsareny, també va recórrer part del territori català, on molts Ajuntaments van mostrar el seu interès per exposar-la. Mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria i les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i hem de continuar lluitant. Com ell mateix ens deia: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". 

L’exposició consta de quatre àmbits: els símbols que en defineixen la personalitat (la mitra, el bàcul, l’anell); els orígens (la seva trajectòria vital); les Causes (els Indígenes, l’Amèrica llatina, la Terra, la Teologia de l’Alliberament: eixos que s’interrelacionen); i el Poema de la Terra (gran mural amb fragments de la seva obra). Unes pantalles permeten de veure imatges del bisbe Pere i escoltar la seva veu. 

En Pere Casaldàliga ens ha deixat, però les seves Causes segueixen molt vives i continuen interpel·lant la humanitat. A la Comissió Casaldàliga del Cercle Cultural de Balsareny ens agrada poder-les tornar a compartir i difondre el seu missatge, sempre actual, solidari i exigent. L'exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa”, estarà exposada al Casino de Balsareny (carrer Àngel Guimerà, 17) de dimarts a diumenge, des del dia 8 de desembre i fins a mitjans de gener, i es pot visitar respectant les recomanacions sanitàries i les mesures de seguretat davant la covid-19. 

Durant aquest període també es preveu de presentar alguns dels projectes en què estem treballant, entre els quals destaquem “Les Petjades de Pere Casaldàliga”, proposta d'un itinerari  per Balsareny on seran presents les Causes del bisbe, fragments poètics i informació des d'alguns indrets històrics i representatius del nostre poble.
 
Comissió Casaldàliga

Fotos: Jordi Vilanova

Diego Aguado, el treball de la fusta com un art

ENTREVISTA

A les acaballes de la tardor, obrim avui una nova finestra i l’aire ens permet tenir aquesta amable xerrada amb un artista de la fusta; un home treballador, dels que han necessitat i encara necessiten, avui i sempre, els pobles treballadors com la nostra Catalunya. “Un poble troba la seva pau amb l’esforç col·lectiu”.

“Agraït a un temps que, malgrat les dificultats que hi havia després de viure uns temps difícils per culpa d’una societat incivil, avui dono gràcies de poder-ho explicar”.

Diego Aguado Martínez va néixer a Almendricos (Múrcia) el 21 de maig del 1938. Mai no va poder anar a l’escola, i amb 6 anys es va posar a treballar, concretament guardant vaques. Quan va arribar a Catalunya, amb 8 anys, va continuar treballant a cases de pagès, també guardant vaques. Anys més tard, amb una colla de gent, ningú dels quals havia anat a l’escola, van anar a Manresa, on tan sols els van demanar si sabien escriure el seu nom i llegir una mica i els van donar el certificat d’estudis primaris.

Com a hobbies, a Aguado li agrada molt sortir a caminar. Del cinema li encanten els westerns i, pel que fa als esports, és fan de les curses de motos i bicicletes. També ha viatjat gairebé per tot Catalunya, per Espanya a les Illes Balears, Galícia, Astúries, Extremadura i Andalusia, i a l’estranger a Portugal, el sud de França, Suïssa i Àustria.

— Hem sabut del vostre treball amb la fusta, com va començar tot?

— Bé, quan tenia uns 50 anys vaig tenir un ictus i em vaig jubilar. Va ser llavors quan vaig intentar trobar alguna cosa per passar l’estona i, voltant per les fires, vaig veure artesans que treballaven la fusta i que feien culleres, forquilles, etc., i em va cridar molt l’atenció. Així que ja fa més de 30 anys que m’hi dedico.

— El vostre treball es podria catalogar d’autodidacte?

— Doncs sí, ho he anant fent tot sol, sense tenir cap mestre.

— Hi ha hagut algun precedent a la vostra família?

— Bé, no ben bé, tot i que el meu pare feia cadires.

— Com aconseguiu la matèria primera i quantes hores hi dediqueu?

— La fusta l’aconsegueixo anant al bosc a buscar troncs, llavors els tallo i així vaig treballant. Pel que fa a la dedicació, no tinc un horari definit: quan estic avorrit vaig al garatge i m’hi poso una estona.

— Quines són les eines que empreu per treballar la fusta en el vostre art?

— Doncs primer de tot faig servir la destral, i llavors la serra, la llima, l’enformador i el paper de vidre.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Arxiu Diego Aguado 

Un apunt d’ecologia i estalvi

 OPINIÓ

A l’hora d’intentar fer un apunt informatiu sobre el canvi d’enllumenat, no recordo si era un dilluns o un dimarts del passat mes d’octubre, sí que recordo que era sobre les vuit hores del matí quan, com gairebé cada matí, venint de recollir el diari de la llibreria Els Colors, al carrer Sant Domènec vaig topar-me amb un parell de grues; a un operari de les quals vaig demanar informació de caire periodístic, dient-los: “Bon dia, perdoneu, quina actuació teniu encomanada?”

L’home, molt correctament, em va agrair la pregunta i em va assabentar que es disposaven a fer el canvi de l’enllumenat públic, i recordo que jo li vaig dir que quina sort, que guanyaríem en ecologia; i ell també em va dir que en economia també hi guanyaríem, és a dir, en estalvi.

Passat aquell dia, he comprovat in situ que hem millorat molt incorporant un enllumenat de leds, i –és una impressió meva, o sigui que no en tinc informació oficial– durant les hores nocturnes el nostre enllumenat nou té la capacitat d’autoregular-se i, naturalment, estalviar més.

Posteriorment, fa uns dies que haureu rebut el full informatiu de l’Ajuntament, el qual entre altra informació, corrobora aquest canvi de llums d’alguns carrers.

Josep Gudayol i Puig

Repte núm. 55

 

En Tramulles és un noi una mica eixelebrat que ha decidit disfressar-se usant únicament quatre draps. Tots quatre draps tenen les mateixes mides i són de colors diferents: groc, blau, vermell i verd. La disfressa consisteix en un drap al cap en forma de turbant, un altre al cap com un tapaboques, un altre a l'esquena com una capa i el darrer al pubis com una faldilla. Amb aquestes condicions, de quantes maneres diferents es pot disfressar?

 

Salut i lògica.

 

Roc Carulla

Resposta al Repte núm. 54: 9h 32' 43''

Meteorologia - Octubre 2020

Octubre de 2020 
Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)	13,3
Mitjana (min.+ màx.)	14,6
Mitjana de mínimes	5,9
Mitjana de màximes	23,3
Mínima (dia 16)	-0,9
Màxima (dia 30)	30,2
Mín. més alta (dia 10)	15,3
Màx. més baixa (dia 14)	16,9

 
Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 3)	36,7
Velocitat mitjana	6,1
Recorregut del vent  (en km)	4.523,5

 
Pressió (hPa)

Màxima (dia 29)	1.018,6
Mínima  (dia 2)	981,3

 
La pluja (litres/m²)

Dia 2	21,9
Dia 10	2,0
Dia 14	7,7
Dia 22	6,1
Total	37,7

Francesc Camprubí