ENTREVISTA
Arcadi Solà: recordant
l’avi Casimiro
des de la presidència del Club d’Escacs
Arcadi
Solà Vilaseca, balsarenyenc nascut el 17 de juliol de 1953, és president del
Club d’Escacs Balsareny des de l’any 2012.
«No tenia més de 10
anys quan el meu avi Casimiro em va ensenyar com es movien les peces i els
principis bàsics d’aquest noble joc, en un tauler que encara conservo. Com tot,
és important aprendre de jove, però encara ho és més anar-ho practicant
regularment. Avui dia hi ha moltes pàgines web que fan possible disputar
partides amb jugadors de qualsevol indret del món, encara que jo prefereixo
jugar contra una persona física que tingui un nivell semblant o superior al
meu. Això és molt més instructiu, ja que un cop acabada la partida es poden analitzar
les jugades, comentar per què aquest moviment és bo o aquell és dolent. També
hi ha infinitat de programes d’ordinador que permeten jugar, analitzar i
resoldre problemes».
L’Arcadi
va cursar el batxillerat superior al Grup Escolar Doctor Roc Garcia de
Balsareny i actualment està prejubilat
de la banca, situació que pot compatibilitzar amb tasques administratives a la
farmàcia del poble. Pel que fa a les seves aficions, li agrada llegir, sobretot
novel·les. Els darrers llibres que ha llegit han estat la trilogia Millenium, de
Stieg Larsson, i El prisionero del cielo, de Carlos Ruiz Zafón. A part
dels escacs, li agraden la majoria d’esports, com el futbol, bàsquet, tennis,
ciclisme, etc. «El problema és que en gaudeixo veient-los per la TV des de
la tribuna del sofà de casa». Per omplir el temps de lleure, les seves
preferències són el ball, el cinema i el teatre.
És conscient que és
impossible viure d’esquena a la política, ja que d’una manera o altra l’influeix,
el condiciona i el fa fer o deixar de fer. «El que sí que trobo és que d’uns
anys cap aquesta part he experimentat un gran desencís per la política i
especialment pels polítics, sobretot els dels partits majoritaris, ja que dóna
la impressió, llevat d’alguna excepció (que n’hi haurà), que enlloc d’ocupar el
càrrec per servir a la societat, en realitat es serveixen d’aquesta societat.
Posats a triar un color polític, em decanto per aquells que intenten fer
quelcom de positiu per Catalunya».
—Quins són els beneficis dels escacs?
—Està demostrat
científicament que aquest joc/ciència aporta un seguit de beneficis al seu
practicant, entre ells: potencia les capacitats d’anàlisi i síntesi, contribueix
a millorar la memòria, millora les habilitats en el terreny de la tàctica,
l’estratègia i la lògica, desenvolupa l’empatia, ajuda a prevenir l’Alzheimer en
estimular el teixit neuronal dels dos hemisferis cerebrals, i desperta la
creativitat, imaginació i acceptació de regles, etc.
—Coneixeu com va néixer?
—Els orígens dels
escacs, per la seva antiguitat, són molt incerts. Es creu que el joc va sorgir a
l’Índia, sota el nom de chaturanga, als
voltants del segle VI, es va estendre per Pèrsia i després de la conquesta dels
àrabs continuaria desenvolupant-se seguint les expansions islàmiques. Posteriorment
va entrar a Europa a través de Constantinoble. Va arribar a Espanya
aproximadament al segle IX. Amb el pas dels temps van anar canviant les regles
del joc, però no va ser fins el segle XV quan aquestes van prendre les formes
actuals, en regular-se els moviments dels peons, l’alfil i la dama, que fins
aleshores es movien en el tauler de forma diferent a la que tots coneixem.
En el marc de la fantasia, us faré cinc
cèntims de la llegenda sobre l’origen dels escacs: fa molt de temps que regnava
a l’Índia un poderós braman que havia caigut en un estat de profunda depressió,
del qual no hi havia manera de fer-lo sortir. Un dia es va presentar un dels
seus súbdits, anomenat Sisa, que li va presentar el joc dels escacs, li va explicar
les seves regles i li va ensenyar com es jugava. El monarca va quedar tan
impressionat que, en agraïment, li va dir que demanés el que volgués, que li
seria concedit. Sisa li demanà que li donés un gra de blat per la primera
casella del tauler, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la
quarta i així successivament: per cada
casella li havia de donar el doble de l’anterior fins arribar a la darrera casella
de les 64 que té el tauler d’escacs. El rei no solament li va dir que li
concedia la recompensa, sinó que li va semblar una petició molt modesta. Quina
sorpresa es va emportar, l’ara ja feliç rei, quan els matemàtics de palau,
després de realitzar els càlculs oportuns, li van comunicar que els grans de
blat que demanava Sisa suposaven la monstruosa xifra de 18.446.744.073.709.551.615
grans (més de 18,4 trilions de grans). Per comprendre una mica aquesta enorme
quantitat, només ens cal tenir en compte que si 1.000 grans de blat pesen
aproximadament 35 grams i que, actualment, la producció mundial anual de blat
està al voltant de 714 milions de tones, amb uns senzills càlculs veiem que serien
necessaris més de 904 anys de collites mundials per pagar la recompensa.
—Els escacs tenen una estratègia militarista?
—Efectivament, el
joc dels escacs té molta similitud amb una batalla entre dos exèrcits, un de
color clar o blanc i l’altre de color fosc o negre, on cada un dels contendents
tracta d’acorralar el rei adversari amb l’ajut de les seves tropes, formades
pels soldats (peons); la reina, que es constitueix com la peça més poderosa de
la partida (darrera d’un gran home, el rei, sempre hi ha una gran dona, la
reina o dama); i els militars de grau (alfils, cavalls i torres).
—Quins són els escaquistes de prestigi?
—Al llarg de la
història hi ha hagut molts jugadors extraordinaris. Tots el campions del món
han estat necessàriament jugadors d’un nivell excepcional, però n’hi ha alguns
que han tingut o tenen una genialitat especial. Entre ells, i de forma no
excloent, podem citar: el cubà José Raúl Capablanca, l’americà Bobby Fischer,
els russos Anatoli Kàrpov i Gari Kaspàrov (aquest darrer fou el campió del món més
jove, als 22 anys), l’indi Viswanathan Anand i l’actual campió, el noruec
Magnus Carlsen (el segon jugador més jove en aconseguir el títol, i líder en el
rànquing històric de puntuació Elo amb 2.872 punts).
—Teniu algun precedent familiar?
—No, no tinc cap
precedent familiar d’especial relleu en el món dels escacs.
—Quines obligacions implica el càrrec de president del
club?
—Doncs implica moltes coses: complir i fer complir els estatuts
i reglaments aprovats per l’assemblea, organitzar i reglamentar els campionats que
patrocina el club, exercir la representació del club davant de l’Administració
local i la Federació Catalana, i en general, realitzar tot
allò que contribueixi al desenvolupament, progressió i bon nom de la institució,
comptant sempre amb l’indispensable ajut de la junta. Voldria esmentar cronològicament
els tres presidents que m’han precedit en el càrrec: Josep Maria Ribera Flotats,
primer president i cofundador del club (1977-1986), Innocenci Blasco Yebra (1986-1989)
i Jordi Ambròs Pladellorens (1989-2012).
—Com està configurat l’equip federat actual?
—Amb la finalitat d’augmentar
la capacitat competitiva del nostre club en la disputa anual del Campionat de
Catalunya per equips que organitza la Federació Catalana d’Escacs, es va
acordar la unificació amb el Club d’Escacs Sallent, per formar el Club d’Escacs
Balsareny-Sallent U.E., únicament per a la participació en aquesta competició;
mantenint, a part d’això, activitats independents i funcionament propi. Fruit
d’aquesta col·laboració mútua es va assolir l’ascens a segona divisió l’any
2013, fita mai no aconseguida per cap dels dos clubs a nivell individual. Comptant
amb més jugadors disponibles, també s’han consolidat, en les seves respectives
categories, uns altres tres equips, integrats en gran mesura per nens en edat
escolar, que podrien constituir el planter del primer equip.
—Quin és el calendari habitual de la temporada
escaquista?
—El calendari comença
el mes de gener, precisament amb el Campionat de Catalunya per equips, que ha
passat a denominar-se Lliga Catalana d’Escacs i que acaba a finals del mes de març.
A l’abril, el nostre club obre el Campionat de Partides Ràpides de la Catalunya
Central, organitzant, tradicionalment, la primera ronda d’un circuit que en consta
de setze. En aquest mes també es disputa el Torneig Social de Partides Ràpides
a nivell local, i en el marc de la Festa Major es celebra una gran Simultània a
càrrec del darrer campió social. Al mes de setembre té lloc el Campionat Social
de Partides Semiràpides i, finalment, l’últim trimestre de l’any està destinat
a la disputa del Campionat Social de Partides Lentes.
Josep Gudayol i Puig
