Rita Codina, la veu dels Pastorets

OBITUARI

El dia 25 de juliol ens va deixar a Artés, als 84 anys, Rita Codina Giralt, «la Rita de la Fonda» de Sant Esteve.

Tots els qui van tenir la sort de conèixer-la no podem avui sinó recordar-la com aquella dona afable i somrient, treballadora, dinàmica i compromesa, sempre disposada a ajudar tothom i a donar exemple posant-se a fer feina, sense voler destacar, però sempre eficient.

Col·laboradora en diverses activitats culturals, va ser sobretot en l’àmbit dels Pastorets de la Colònia Soldevila on va abocar tota la seva capacitat d’esforç i compromís. Encarregada de la gestió de les entrades i les reserves, també ajudant en feines de vestuari i atrezzo, fent d’apuntadora i actuant, des de la primera funció que es va fer a la colònia el Nadal de 1948 fins al final.

La recordarem amb aquestes emotives paraules que li ha dedicat en Jordi Payerols:

«Tot just no hi ets i ja et trobem a faltar!

Els records tornem a aflorar en els nostres pensaments: caminaves lleugera, sempre activa, diligent, enèrgica, estimaves; cantaves fluixet, apuntaves fluixet, però et feies sentir amb la teva força.

Has estat durant molts anys l'ànima de la Colònia i dels Pastorets i pots estar segura que, sense tu, nosaltres no hauríem estat com som; i això fa que ens sentim molt orgullosos d'haver-te conegut.

No sé si ho saps, però ja no hi ha apuntadors en el teatre professional, i és perquè mai t'han conegut.

Et recordarem com la Rita de la Fonda, tal com eres, amb el seny i la rauxa d'un bon català, estimant la Colònia que ha estat part de la teva vida.

Rep l'abraçada més forta i el petó més llarg d'aquells que mai han deixat d'estimar-te.»

R.C.

Servei a l'estiu

BALSARENY AVUI

 Servei a l'estiu

S'ha acomplert un altre estiu i, al nostre poble, un any més, i malgrat el temps inestable que hem tingut, el contacte refrescant de l'aigua ha estat possible gràcies al funcionament de la piscina municipal. Balsareny Avui ha volgut parlar amb cinc dels nostres joves que durant aquests mesos n'han fet possible el servei: José, Juan Antonio i David com a recepcionistes, Simón i David com a socorristes.

José Galera Morales, balsarenyenc d'adopció, va néixer a Sorbas (Almeria) el 26 de juliol de 1960. "Estic satisfet d'haver pogut portar a terme aquest servei per a les persones del meu poble, com també per a totes aquelles que el visiten. Com a primer any en aquesta tasca, dono les gràcies per haver estat seleccionat en la crida feta des de l'Ajuntament. Des del lloc de recepció s’aprèn a valorar la dignitat que et proporciona la feina. A més a més, es té l'oportunitat de poder conèixer molta gent".

Juan Antonio Galera Giménez, nascut a Balsareny el 9 de març de 1962, també ha estat el primer any com a recepcionista de la piscina. "A part de la remuneració econòmica, que també, m’ha omplert de moral encoratjadora el fet d’haver aconseguit un nou lloc de treball. En els temps que correm i amb 52 anys, ha estat, com dic, una injecció estimulant davant les situacions d’atur que atordeixen tantes famílies, i vull agrair haver estat seleccionat per l’Ajuntament. D’altra banda, no hauria pogut pensar mai que poder conèixer tanta gent fos tan gratificant: han estat uns dies plens d’harmonia”.

David Bessa Serra, nascut a Barcelona el 15 de maig de 1987, ha estat l’altre recepcionista de la temporada d’enguany a la piscina. “Vaig poder accedir al lloc de treball per un cop de sort, ja que no vaig ésser seleccionat directament, sinó que a la persona que li va tocar li va sortir una altra plaça de treball, i així vaig accedir jo a fer un servei que m’ha agradat molt. Sempre va bé tenir un lloc de treball i així poder gaudir d’uns calerons. Molt important per a mi, aquest treball a recepció em podrà ser útil per als meus estudis. En les meves observacions us he de dir que molts usuaris es deixen el carnet a casa, infringint així la normativa d’ensenyar-lo, i això, a vegades fa que hagis d’imposar-te i no deixar-los entrar. Valoro el fet de poder conèixer moltes persones que són del meu poble i que no havia vist mai: n’hi ha moltes de molt maques, podeu subratllar-ho”.

Simón Marco Zamora Jiménez, nascut a Berga el 22 de desembre de 1987, fa quatre anys que és socorrista, però no havia tingut mai l’oportunitat de treballar com a tal. “A Balsareny teniu una piscina molt maca, amb gent que no hi tens mai problema. Durant aquests mesos he pogut fer el meu servei amb tranquil·litat, ja que, gràcies al civisme de tothom, no hem hagut de lamentar cap incident. Cap problema amb les normes a seguir: que no es pot saltar de cap a la piscina mitjana, no es poden fer castells ni tampoc córrer per les instal·lacions quan es va moll... També voldria agrair a l’empresa Aquasos l’oportunitat que m’ha donat de fer un servei a la vostra piscina municipal”.

David Bozoch Algilaga, nascut a Berga el 22 de setembre de 1987, és el primer any com a socorrista a Balsareny, però també fa una labor semblant a Berga. “He fet aquest servei al vostre poble amb un gran plaer; i no he hagut d’intervenir en cap mena de salvament, gràcies al fet de comptar amb usuaris molt educats, els quals han gaudit de banys relaxants i saludables. La meva feina ha estat la de fer complir les normatives per un comportament en tot correcte”.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny Avui

Full Araguaia. Carta núm. 77 amb Pere Casaldàliga

M’ha arribat el full Araguaia, la carta núm. 77, dels amics i germans de Pere Casaldàliga i Pla, i línia a línia m’eixampla els sentiments envers el desig de llibertat. Llibertat!

«La Mercè va iniciar la seva exposició amb una imatge impactant d’una dona indígena donant el pit a una cria de senglar, seguida de tot un seguit d’imatges d’indígenes de l’Amazònia...

Aquestes imatges... i la llibertat? La pregunta per alguns de nosaltres era: totes aquestes imatges d’homes i dones sovint anomenats primitius, no toquen fibres profundes d’això que anomenen llibertat en relació amb el nostre cos, costums, necessitats i relacions amb els altres, i les nostres relacions amb Déu?

En tot cas les imatges ens apropaven a una “Llibertat situada”. Una llibertat situada en relació amb una natura germana: la dona que alleta la cria de senglar, ens deia la Mercè, ens recorda que per als nostres germans indígenes aquesta és una forma de retornar a la naturalesa, a la mare Terra, els dons i regals que ens fa cada dia, i una forma de reverenciar la vida... Però només la construcció de carreteres a l’Amazònia (1969-1973) va matar 8.000 indis... És la lògica de l’explotació de la terra i les persones: “una terra tan rica en diamants i urani... no es pot deixar per preservar mitja dotzena de tribus que retarden el desenvolupament del Brasil”, havia dit fa uns anys un governador de Roraïma... Dues lògiques, la de l’amor i el respecte per la vida, i la de l’explotació de les persones i els recursos naturals a qualsevol preu, enfrontades amb tota la seva cruesa. On para, per on passa la llibertat?

La Mercè ens recordava dos aspectes bàsics de la nostra “Llibertat situada”: La llibertat és política i és comunitària. I ens recordava lapidàriament, per acabar d’orientar la reflexió, tot convidant-nos a sortir d’una “imaginada llibertat occidental i primermundista” deslligada de tot i de tothom: no hi ha llibertat sense igualtat i sense dignitat.

La Llibertat és política. Ens cal recordar que allò que hem anomenat teologia de l’alliberament té precisament una de les seves connotacions bàsiques, en aquesta invitació profunda i processos col·lectius i personals cap a una llibertat comunitària-personal, entesa amb aquestes connotacions. Arribats aquí, ens recordava algunes dades de la situació política i social del Brasil...»

A l’Esperança Monné, 

des de Balsareny a Herbrechtingen: Gràcies!

Una de les veritables autenticitats entre les persones és el record que, malgrat els anys i adversitats que la vida ens dóna, continua viu amb nosaltres. Un record d’anys enrere: d’infantesa, adolescència o bé adultesa que és perdurable en l’amistat i el lloc on vam néixer, en aquest cas Balsareny.

Com si es tractés d’un vol amb avió, “Balsareny Avui” es complau a donar lectura a la carta rebuda des de Herbrechtingen (Alemanya) de la senyora Esperança Monné, subscriptora del Sarment.

L’Esperança (Esperanceta de ca la Mariona), veïna durant molts anys del que signa, i en atenció a tots els lectors, ha fet arribar dos segells de correus els quals, tal com diu ella, podrien ser d’interès per a algun filatèlic.

“Herbrechtingen, 10 de juliol de 2014.

Sr. Josep Gudayol,

Recordat veí. T’envio aquest sobre, que, tal com veuràs, és d’una família prou coneguda. No sé si pot ser d’interès per a vosaltres, el vaig trobar en una col·lecció de segells del meu estimat marit. Penso que segurament aquí al poble hi pot haver algun filatèlic, i potser aquests segells podrien tenir algun valor.

El sobre, tal com pots veure, no té cap valor material, però a mi m’ha semblat interessant fer-te’l arribar: en pots fer allò que creguis més oportú.

Aprofito la present per dir-te que facis arribar de part meva una salutació cordial a les persones que conformen l’equip (redactors i col·laboradors) del Sarment, que jo segueixo puntualment amb amor i il·lusió per poder saber coses del meu Balsareny estimat. Acabo amb una forta abraçada per a tu i tota la teva família.

Signat, Esperança Monné”.

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia

Juliol de 2014

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           23,1

Mitjana (min.+màx.)      23,5
Mitjana de mínimes       14,8
Mitjana de màximes      32,2

Mínima                          10,7; dia 8
Màxima                         36,4; dia 22
Mínima més alta           19,6; dia 25
Màxima més baixa         25,3; dia 7

Vent (km/h)

Ventada més alta            52,6; dia 3
Velocitat mitjana               8,8
Recorregut del vent        3.795,2 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.017,9; dia 3
Mínima             1.004,7; dia 19

La pluja (litres)

Dia 2                  3,6

Dia 6                26,7 

Dia 7                   6,6

Dia 25                 2,5

Total                 39,4

Agost de 2014

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           23,3

Mitjana (min.+màx.)      23,9
Mitjana de mínimes       16,4
Mitjana de màximes      31,3

Mínima                          11,8; dia 15
Màxima                         37,6; dia 10
Mínima més alta           20,0; dia 13
Màxima més baixa         21,6; dia 22

Vent (km/h)

Ventada més alta            39,2; dia 13
Velocitat mitjana               8,5
Recorregut del vent        3.702,3 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.018,4; dia 17
Mínima             1.003,6; dia 13

La pluja (litres)

Dia 1                   1,4

Dia 2                   1,7

Dia 20              32,1 

Dia 21                 2,3

Dia 22              64,3

Total                101,8

Francesc Camprubí i Jordi Soler

Poemes del Tricentenari

SOCIETAT

El passat 6 de setembre, a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, els rapsodes dels Pastorets de Balsareny van fer la tradicional lectura de poemes, que ja va complir el seu desè any.

Nou rapsodes van recitar una antologia titulada Poemes del Tricentenari, amb motiu de les commemoracions dels 300 anys del tràgic final del setge de Barcelona durant la Guerra de Successió, l’Onze de Setembre de 1714.

Entre altres, es van poder escoltar poemes com la Cançó dels Segadors (Anònim), El Fossar de les Moreres (Frederic Soler), El cap de Josep Moragas (Àngel Guimerà), El calze de Pau Claris (Ventura Gassol), La llàntia de Montserrat (Josep Carner), Independència (Anicet de Pagès), Oda a Espanya (Joan Maragall), Visió del Guadarrama (Salvat Papasseit) o La campana de Sant Honorat (Josep M. de Sagarra). A destacar que hi va assistir el poeta Joan Vilamala, nascut a Folgueroles i resident a Manresa, que hi va recitar el seu poema Esmolem ben bé les eines.

En acabar l’acte, tots els presents, dirigits per mossèn Joan Bajona, van cantar Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya.

Sarment

Fotos: J.Estruel / J.Orriols

Ailants indesitjables

DIVULGACIÓ / NATURA

L’octubre de 2008, fa gairebé 6 anys, qui escriu aquest article publicava a Sarment l’apartat número XV de la col·lecció “Arbres de Balsareny”, en la qual, entre altres arbres, parlava de l’ailant. És un arbre no gaire conegut, però sí molt estès. El seu nom científic és Ailanthus altíssima. És originari de la Xina i està introduït aquí com a arbre ornamental. Jo mateix n’explicava les seves característiques, que qui vulgui pot repassar si consulta l’apartat de “Divulgació” del número 373 de la nostra revista.

El motiu de tornar a parlar d’aquest arbre és que darrerament la redacció de la revista va rebre un escrit del senyor Jordi Pons Fernández, que va trobar aquest article navegant per Internet i es va fixar en aquesta espècie perquè casualment ell la coneixia prou bé. I amb tota la bona fe va córrer a comunicar-nos, especialment a mi òbviament, que no havia fet referència a una dada prou important que m’havia passat per alt: el fet que és una espècie molt invasora i de les més difícils d’eradicar. En una posterior comunicació amb ell ja li vaig dir que evidentment, si ho hagués sabut, ho hauria posat i que no patís que, quan m’anés bé, escriuria el present article perquè en quedés constància expressa en la història de Sarment i del nostre poble i perquè tots els nostres lectors interessats ho puguin saber i tenir-ho en compte si s’escau.

Torno a dir-li al nostre amic Jordi i a tots vosaltres, lectors, que tots els articles que vaig fer aleshores (23 articles i més de 60 espècies) els vaig escriure amb l’interès que a mi em suscita el tema i les ganes de divulgar els arbres, sobretot als balsarenyencs, perquè són part del patrimoni natural del nostre poble,  però també per aprendre’n jo mateix i admetre aclariments, com aquest del Jordi, molt interessant, o fins i tot algun error que vaig fer, que no m’importa recordar aquí, perquè me’n va fer adonar una altra persona, lectora de Sarment. Ja ho diuen que “rectificar és de savis”. El coneixement científic es construeix entre tots. I, a més, en aquest sentit Internet és una molt bona eina.

De fet també he de dir que algunes mesures oficials sobre l’espècie en qüestió s’han pres recentment, molt després del meu article de 2008. Tal com em diu el Jordi, la llei espanyola proscriu l’ailant des de l’agost de 2013 i la seva tinença està prohibida (ho he pogut comprovar al BOE de 3/08/13 que em va enviar ell mateix) I apareix també a la llista d’espècies invasores de Catalunya publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, dins del Projecte Exocat 2012. Per altra banda, fa pocs mesos que la Unió Europea ha tret una normativa sobre el tema. Aquests han de ser els nostres punts de referència, atès que, en molts llibres d’on es pot treure informació d’aquest arbre, com de molts altres, he vist que tampoc no en parla, d’aquest perill que suposa ser una espècie molt invasora.

Per tot això, el Jordi ens recomana sobretot no plantar-ne! Com ja li vaig dir, pel que fa a Balsareny, pot estar tranquil perquè, així com en alguns pobles l’he vist plantat pels carrers, aquí no n’hi ha. L’Ajuntament no l’ha pas plantat mai. Tampoc no n’he vist en cap jardí particular. Si algú ha de remodelar el seu jardí, si us plau, que no hi introdueixi aquest arbre! Com dic a l’article de 2008, en tenim als afores, en llocs on no podem saber si anys enrere algú n’hi va plantar algun o més aviat hi va arribar una llavor i es va anar escampant, perquè allà, en els camps oberts, hi troben més lloc per anar-se propagant i fins i tot hi formen petits bosquets. El cas és que els que tenim es troben al marge del carrer de la Riera, darrera del Casal, en una cinglera sobre la riera del Mujal, la foto de la qual torno a reproduir aquí. 

També n'hi ha alguns, no tan grans, al barri de Cal Rata, en una vora del carrer Santa Rosa. En tenim més als afores del poble, a les Malloles (a uns 400 metres al nord de la deixalleria); i ja fora del municipi, però molt a prop, a l’entrada a Sallent per la carretera vella n’hi ha molts. Si torneu a mirar aquell article hi trobareu també la foto de la grossa fulla composta i dels fruits del tipus sàmara.

En aquests llocs que acabo d’esmentar hi he tornat a anar ara i, de fet, es pot comprovar que l’ailant s’escampa molt fàcilment perquè al voltant dels arbres alts està ple de brots petits que han arrelat i que pugen força amunt.

I res més. Jordi, gràcies pel teu aclariment i la teva contribució a conèixer millor els nostres arbres.. 

Isidre Prat

Foto: I. Prat

Balsareny celebra l'Onze de Setembre

El vespre del 10 de setembre, unes vuitanta persones van pujar al serrat del Maurici per canviar l’estelada que oneja al cim del serrat. L’acte, organitzat com cada any per ERC-Balsareny, ha tingut el suport de l’assemblea local de l’ANC i de nombrosos simpatitzants. Després de cantar ‘Els Segadors’, els participants a l’acte van baixar al poble i van formar una marxa de torxes fins a la plaça de la Mel, on es va formar un “V” i es va tornar a cantar l’himne nacional. La festa es va acabar menjant coca i llonganissa.

L’endemà, Onze de Setembre, al balcó de l’Ajuntament, membres de l’assemblea local de l’ANC van recollir les adhesions d’entitats balsarenyenques al Pacte Nacional pel Dret a Decidir —entre les quals, la del CCB, formalitzada ja el juliol de l’any passat— i l’alcalde va llegir el pregó institucional de la Diada.

Representants d'algunes de les entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

 

Al migdia, tres autocars ben plens de balsarenyencs van sortir cap a Barcelona per participar en la gran “V” de la Diada, que va omplir, amb almenys 1,8 milions de manifestants, tota la Gran Via i l’avinguda Diagonal. La jornada multitudinària i reivindicativa va transcórrer en un ambient festiu i cívic, amb les idees molt clares i una consciència molt precisa del missatge que s’estava enviant a tot el món.

Balsareny va ocupar el tram 52 (Gran Via, entre Urgell i Villarroel), on actuaven els Castellers de Berga i la colla castellera dels Salats de Súria, i molt a prop d’on cantava el grup berguedà Brams. De retorn al poble, el grup balsarenyenc es va fer una fotografia per a la història.

Sarment

Fotos: Sarment / I.Prat / T.Garcia-JMSoler