TREBALL
Artur Mas posant la primera pedra. Foto: GeneralitatIberpostash: el futur es diu Phoenix
En un acte presidit pel president de la Generalitat, el passat 16 de gener, a Súria, l’empresa Iberpotash va posar la primera pedra de la seva nova planta de cristal·lització de clorur sòdic mitjançant compressió mecànica. Aquesta planta, que es preveu que estigui enllestida i en funcionament en un termini de dos anys, s’ha dit que «serà, tecnològicament, la més avançada del món». La infraestructura compta amb una inversió operativa de 70 milions d'euros i una inversió logística de 10 milions d'euros.
L'edificació de la nova planta de sal vacuum s’inclou en la primera fase del Projecte Phoenix, aprovat l'abril passat, amb una inversió de 160 milions d'euros i que té l'objectiu de crear noves línies de negoci en el marc de l'activitat d'Iberpotash «amb una total sostenibilitat econòmica i ambiental». En aquesta instal·lació es realitzarà el tractament del clorur sòdic que actualment s'emmagatzema als dipòsits salins. La seva posada en marxa comportarà millores mediambientals, com ara la reducció de lixiviats del col·lector de salmorra, la reducció del consum d'aigua del riu i la futura reducció del dipòsit salí. Es produiran unes 750.000 tones de clorur sòdic d'una puresa del 99,97%. Durant les tasques de muntatge es generaran 150 llocs de treball indirectes i la planta crearà 32 nous llocs de treball directes.
És un projecte important per a la indústria de la Catalunya central, ja que garanteix la continuïtat de l’explotació minera a Súria, que ha absorbit tota la producció i la plantilla de la mina de Sallent-Balsareny. Una fase futura del projecte preveu la utilització del pou de Sallent com a espai logístic i industrial, i fins i tot amb la hipotètica creació d’un auditori a l’interior de la galeria. Tanmateix, les fases següents del projecte, fins a una inversió final de 600 milions d’euros, no estan encara aprovades per l’empresa mare israeliana, pendents encara d’un important qüestió d’infraestructures: concretament, d’assegurar com quedarà l’enllaç bagenc al corredor ferroviari mediterrani.
Iberpotash, això sí, ha garantit la continuïtat dels llocs de treball existents i contempla la bona perspectiva de crear-ne de nous. El manteniment de l’activitat minera al Bages, ni que sigui traslladant-la uns quilòmetres, i les perspectives de creixement que Phoenix suposa són sens dubte una bona notícia enmig d’una crisi tan dura com la que vivim. Amb tot, els treballadors de la mina hi expressen certes reticències, com es pot veure en l’article d’opinió que publiquem. A part del possible impacte a mitjà termini en les expectatives demogràfiques i de desenvolupament comercial a Balsareny i Sallent, hi ha dubtes sobre el futur dels runams salins del Cogulló i de la Botjosa i també sobre una possible precarització de la plantilla a base de subcontractacions. De fet, els sindicats preveuen que l’increment de contractacions anunciat serà temporal i que, a mitjà termini, un cop finalitzades totes les fases de Phoenix, l’empresa passarà dels prop de mil treballadors actuals a necessitar-ne tan sols 714.
Sarment [fonts: Regió7 i pròpies]
OPINIÓ
Phoenix, el projecte ambiciós d’Iberpotash
Les fases següents del projecte Phoenix preveuen fins a una inversió total de 600 milions d’euros en nou anys; però encara no es pot dir que el projecte estigui fet, ja que no té encara el vist-i-plau de la casa matriu israeliana, a l’espera d’aclarir si es podrà assegurar el desenvolupament d’una bona connexió ferroviària amb Europa. Les converses amb Ferrocarrils de Catalunya comprometen a redactar el projecte del tercer rail, que permetria la connexió. Però amb qui? Només amb Súria i Callús, o bé també amb Sallent?
Per a Iberpotash, l’objectiu és garantir la sortida d’1,1 milions de tones de minerals anuals, la producció que es permetria amb tot Phoenix desenvolupat. «Això nomes es pot donar amb la producció de Sallent», són els comentaris dels treballadors i tècnics de la planta de Sallent. La mina de Cabanasses i la planta de Súria no serien suficients, ni amb la inversió prevista, per produir les tones que diu la direcció de l’empresa.
A hores d'ara estan portant amb camions mineral de Súria perquè sigui processat a la planta de Sallent, per manca de capacitat de producció a la planta de Súria. A les actuals instal·lacions sallentines (500.000 metres quadrats) s’estudia fer-hi un projecte logístic i industrial. Aquesta és una informació no contrastada, però que suposaria un àlibi a les poques perspectives de Potasses del Llobregat.
Els dipòsits salins de la Botjosa i el del Cogulló (el més gran de la comarca) son una preocupació per als ciutadans. Nosaltres, com a treballadors, també voldríem que el projecte Phoenix donés resposta a una solució per transformar aquests milions de tones en un producte útil al mercat.
El pou de Balsareny suporta la substitució de plantilla pròpia de l’empresa Iberpotash per la subcontractació de personal amb condicions salarials més precàries. És una reducció de plantilla encoberta, per abaratir costos.
Desitgem mantenir els llocs de treball, però ens preocupen —i molt— les condicions de treball. La seguretat sobre tot: ja hem tingut un ensurt amb l’incendi d’un minador, afortunadament sense haver de lamentar ferits. Aquest minador estava portat per persones subcontractades i poc coneixedores de la maquinària. El minador ha hagut de ser retirat i tret a la superfície per fer-li una reparació a fons.
A part del dubte de si s’hauria de mantenir la plantilla pròpia, en queden d’altres que val la pensa de considerar. Per exemple:
- ¿És possible travessar la falla del Tordell?
La falla del Tordell és una zona a l’interior de la mina formada per terres sense sals potàssiques, i que divideix les concessions de Potasses del Llobregat i Cabanasses de Súria. Aquesta falla podria arribar a contenir aigua, i per això no la volen travessar. Però, segons informacions, la rampa de 4.5 km que es vol construir a Súria ha de passar tres vegades per aquesta falla.
- La rampa del Solà, és una infraestructura ben cuidada?
La rampa del Solà és per on surt tot el mineral capa el exterior (planta de tractament de Sallent), mitjançant cinta transportadora. Aquesta rampa baixa i puja gairebé tot el material de la mina: vehicles, minadors, pales carregadores, etc. És situada a l'entrada al costat del pou III de Sallent.
- L’accés de Sallent a l’interior de la mina, per a què s’utilitzarà?
Segons el diari Regió 7 s’hi faria un auditori a l’interior de la galeria: costa de creure.
- A Cardona no van col·locar els residus; a veure si tindrem una sorpresa desagradable, després de tant festeig entre la Generalitat i els representants de l’empresa.
Amb el tancament de la mina de Cardona i el trasllat dels seus treballadors a Sallent, va quedar una infraestructura que es volia fer servir com a magatzem de productes o residus perillosos. La Generalitat i el govern espanyol hi estaven interessats, però Cardona es va mobilitzar, formant una plataforma en contra, similar a la constituïda a Balsareny contra la incineradora.
Si tot el projecte Phoenix es desenvolupa tal com s’ha dit, transformarà profundament el Bages i tindrà un gran impacte en el conjunt de Catalunya. Uns arguments, avui, de molt de pes. Esperem, però, que compleixin les lleis que regeixen el nostre país, tant laborals com de seguretat, i que respectin el medi ambient.
Andreu Fernández i Aguado
Membre del Comitè de Seguretat i Higiene en el Treball
Iberpotash, S.A. – Centre de Balsareny- Sallent
El runam de la Botjosa
