
La
família i els amics de Francesc Riera
Isern, de cal Puntes, traspassat el dia 17 de setembre, van celebrar un acte
per recordar-lo i donar-li un comiat com cal. L’acte, senzill i emotiu, va tenir
lloc el diumenge 15 de novembre, i va aplegar 130 persones, la majoria de
Balsareny, però també moltes vingudes d’altres indrets, entre els quals la Blanca, la seva companya al llarg de 37
anys a Manurga (Zigoitia, Àlaba).
La
gent es va concentrar al carrer del Trull, rere cal Puntes i el pati del Casino,
i des d’allà van caminar pel pont de la Via i pel camí de cal Mallol fins
baixar fins a la vora del riu Llobregat. Allà es van llegir diversos escrits en
homenatge al Francesc.
Van
començar els seus renebots, Guillem
i Júlia Pratdesaba Casanova, que en
van llegir un perfil biogràfic partint de fragments del poema en què evocava la
seva vida a Balsareny (vegeu Sarment de setembre 2026). El Guillem i la Júlia van dir que «el Francesc és
com l’olor de la terra, d’una flor, és un paisatge, és una cançó, és una o
moltes històries, és part de tots nosaltres»; van recordar una frase que deia:
«tant de bo que tothom pogués viure com he viscut jo, que he viscut la
vida a tope» i que «avui, aquí,
fem allò que li agradava a ell: ajuntar la gent» —per compartir l’estima que li
teníem. Van rememorar les moltes vivències que els havia explicat, preocupat
com estava per «la veritat», que es forma a partir de les experiències
personals de cadascú. I van explicar que volien que el Francesc escrivís els records de la seva vida, i com que no podrà ser, han pensat de fer el procés a la inversa. Per això han obert una adreça electrònica: lesaventuresdeltiet@gmail.com, on
conviden tothom qui en vulgui compartir anècdotes i records, a fi que «la
seva història sigui escrita per les mans de tots els qui l’hem estimat».
Va
continuar la balsarenyenca Violant Bonet,
que va recordar la seva coneixença personal, com a veïns, «a l’altra banda» del
seu carrer, i l’estreta relació amb la seva família; la influència del seu
exemple «a l’altra banda del militarisme» —com amb el seu germà Lluís Bonet,
objector de consciència en una època en què un gest així no era gens fàcil—; «a
l’altra banda del país», quan va fundar a Lakabe, al País Basc, un espai de
convivència comunitària; «a l’altra banda» de l’oceà, per les estades del
Francesc a l’Amèrica central formant part de les Brigades de Pau, o la seva
relació amb lluitadors que no callaven davant les injustícies, com l’Arcadi
Oliveres, a qui recordava haver vist «a l’altra banda» del carrer Vell, al balcó
de cal Puntes, en una Festa dels Traginers; i a Manurga, on va construir amb la
Blanca «un racó de natura i de llibertat».
També
van intervenir, entre altres, Werner
Huffer-Kilian, activista membre de l’Associació de Supervivents d’abusos a
la diòcesi de Tréveris, Alemanya; i Carlos
Martín Beristain, metge, doctor en Psicologia, investigador de les
violacions de drets humans a Amèrica i referent en l’atenció psicosocial a les
víctimes, coautor, juntament amb el Francesc Riera, del llibre Salud mental: la comunidad como apoyo
(Barcelona: Virus, 1992). Les commovedores paraules d'en Carlos, gran amic del Francesc, parlaven de l'amor i de la solidaritat com a motors de la vida, i van acabar dient: «En el desierto, la jaima se reconstruye con un palo vertical que los nómadas llevan consigo, que es el centro de eso que podemos llamar hogar. Así te llevamos, querido Francesc, como ese palo vertical en que se sostiene este abrazo. Buen viaje».
L’acte
va acabar repartint un recordatori amb un altre poema d'en Francesc i un dibuix fet per Montse Ribera, més un punt de llibre com a record; cantant Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, i tornant cap al Casino, on els assistents van compartir un vermut abans d’acomiadar-se. Però el record del Francesc, el seu exemple, el seu testimoni i el seu bon humor perduraran en tots els que el vam conèixer.
Text i fotos: R. Carreté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.