Sant Jordi, el dia del llibre i sant Marc: curiositats de l’Evangeli de Marc

  

El mes d’abril, junt amb l’esclat de la primavera, és un mes ben carregat de dates senyalades. A Balsareny tenim en particular la festa de sant Marc (dia 25) que, a nivell de calendari, està ben acompanyada per sant Jordi (23) i la Mare de Déu de Montserrat (27).
 
El fet que sant Jordi s’hagi convertit en “el dia del llibre” i, per altra banda, que sant Marc sigui principalment conegut pel llibre bíblic que porta el seu nom, fa ben avinent que aquest escrit de la revista Sarment el dediquem a comentar algunes característiques i curiositats d’aquest llibre: l’Evangeli de sant Marc.
 
Autoria

Sant Marc no era del grup dels dotze apòstols. Tanmateix, sí que és un cristià que podria dir-se “de la primera generació”. El seu nom apareix citat al llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12) i també a la carta als Colossencs (Col 4,10) i a la Primera carta de Pere (1Pe 5,13). Una tradició cristiana antiga diu que Marc hauria acompanyat l’apòstol Pere i que n’hauria recollit per escrit la seva predicació (d’aquí, que s’inspirés per escriure l’Evangeli).
 
Època i context d’escriptura

L’Evangeli de Marc es considera el més antic dels quatre evangelis, entre els anys 60-70 d.C. Segons la tradició que presenta Marc com a “secretari” de l’apòstol Pere a la ciutat de Roma, aquest Evangeli s’hauria escrit adreçant-se a una comunitat cristiana d’origen pagà (no jueu). Això explicaria que, en diferents moments del llibre, s’hi trobin breus comentaris pensats per ajudar els no jueus a comprendre algunes pràctiques o costums jueves pròpies del temps de Jesús.
 
Característiques internes

Com a característiques internes del llibre podem remarcar que és el més curt dels quatre evangelis (compta amb 16 capítols) i que, encara que d’entrada no ho pugui semblar, té una estructura molt clara. Aquesta estructura queda travada per l’inici del llibre (“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu” Mc 1,1) i per les paraules que el centurió pronuncia, gairebé al final del llibre, quan presencia la mort de Jesús (“És veritat: aquest home era fill de Déu” Mc 15,39). És a dir: allò que s’anuncia al principi del llibre (es parla de Jesús com a “Fill de Déu”) queda testificat al final quan un centurió (un home pagà, d’origen no jueu) reconeix Jesús precisament com a “fill de Déu”. Amb aquesta inclusió d’inici i final del llibre, és com si es pogués dir “missió acomplerta”: efectivament, Jesús és el Fill de Déu, i el soldat romà així ho testimonia. Per últim, i encara sobre l’estructura del llibre, és molt interessant observar que l’Evangeli de Marc col·loca una episodi cabdal de la vida de Jesús amb els deixebles just al mig del llibre: en el capítol 8, els deixebles, en boca de Pere, fan el primer reconeixement encertat del messianisme del Mestre: “‘I vosaltres, qui dieu que sóc?’ Pere li respon: ‘Vos sou el Messies’” Mc 8,29). Ara bé, aquest encert de Pere, si bé és ben correcte des del punt de vista del vocabulari (Jesús és, efectivament, “el Messies”), està molt lluny de ser un veritable coneixement de Jesús i de la seva particular forma de ser “el Messies”. Els esdeveniments posteriors a aquell episodi de reconeixement messiànic i, sobretot, l’abandó dels deixebles respecte a Jesús en el moment de la passió i mort mostraran escandalosament aquesta “no comprensió” d’ells envers el Mestre. Què passarà aleshores? Si bé tots sabem el final, cal llegir l’Evangeli per descobrir-ho!
 
Acabem, doncs, aquestes línies recomanant la lectura de l’Evangeli de Marc. El trobareu dins qualsevol Bíblia que tingueu a casa o, també, en mil i un formats per internet. Bona lectura!
 
Mossèn Marc Majà i Guiu
 
Imatge (Wikimedia Commons): Sant Marc escrivint l’Evangeli, miniatura del segle IX en el Codex Aureus o Evangeliari de l’abadia de Lorsch, a Hessen; avui, en part a la Biblioteca Batthyaneum d’Alba Julia, a Romania (Evangelis de Mateu i de Marc), i en part a la Biblioteca Vaticana (Evangelis de Lluc i de Joan).