Ruta geològica per Balsareny (I)

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS

El grup al km zero de la síquia

 

Aquest mes ens quedem a casa, per fixar-nos en diferents aspectes de la geologia de Balsareny, que vàrem tenir el gust de comentar amb el prestigiós doctor en geologia manresà Josep Maria Mata Perelló, Creu de Sant Jordi de la Generalitat 2025, acompanyat per Josep Girabal Guitart, geògraf d’Artés.
 
Josep Maria Mata, que acostuma a fer sortides divulgatives de naturalesa pels diferents municipis del Geoparc de la Catalunya Central ­—de fet, sempre ha recorregut llocs de tot l’estat i de l’estranger—, el dissabte 21 de març en va fer una a Balsareny. Hi van participar 25 persones, inscrites prèviament; més o menys la quarta part era de Balsareny i la resta eren del Bages i d’altres comarques, com el Vallès. Cal dir que els balsarenyencs també hi vam dir la nostra, sobre els coneixements que tenim del poble, en les diferents parades.
 
En destacarem ara, entre aquest mes i el mes següent, les fites del camí, sobretot de caire geològic, però també botànic i paisatgístic.
 
El carrer del Carrilet, el pont de la Via i el Repeu
 
La ruta va començar a l’Institut Escola, al carrer del Carrilet, on Mata ens va recordar que, per aquest carrer i la seva continuació pel pont de la Via, hi passava el tren anomenat Carrilet (fins al juny de 1973) i, com que es va fer sobretot per transportar el carbó de les mines del Berguedà, ara el seu recorregut pertany al Geoparc, perquè és un parc geològic i miner. A Balsareny conservem, com a via verda, la part d’aquest recorregut que va del pont de la Via fins a Cal Cansalada.
 
Des del pont de la Via observem les grans capes de materials inclinats, on s’alternen els gresos i les margues (argiles carbonatades), sobre els quals s’assenta el nucli antic (església, Casal, Local parroquial...). I recordem que el seu color marró vermellós, degut al ferro que contenen, ens indica que formen part de la Formació Artés, que s’estén per bona part del terme i de la comarca (de l’era Terciària, fa 35-30 milions d’anys).

La vall de la riera del Mujal, des de l’aqüeducte de Santa Maria, on s’està arranjant la llera de la riera (fins fa poc estava plena de canyes a vessar)

 

Tot seguit, continuem pel Repeu, recordant que aquest nom significa “peu d’un turó”, i, en aquest cas vol dir que tant el camí com tota la cinglera, es troben al peu del turó de l’església, tot i que també es pot interpretar que és al peu del turó del Castell. També vàrem observar la vall que la riera del Mujal ha excavat en milions d’anys, on darrerament s’han tallat moltes canyes invasores que hi havia (tot i que algunes han tornat a brotar), dins del pla de millora de tota la riera que porta a terme la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua, de què ja vàrem informar al Sarment d’octubre passat. Aprofitem per mostrar aquí una imatge d’aquest tram final de la riera, on actualment estan treballant.

 

Aqüeducte de Santa Maria
 
El camí del Repeu acaba amb l’aqüeducte de Santa Maria, que travessa la riera del Mujal, i el pont del Riu. Cal destacar que per aquest aqüeducte encara avui en dia hi passa l’aigua de la síquia, per dintre; en canvi, per altres, com el de Conangle, a Balsareny mateix, ja no hi passa. Veiem que la síquia surt de l’aqüeducte i segueix per sota del pont del Riu; i també ens fixem que, a pocs metres a l’esquerra de la síquia, la riera del Mujal desemboca cap al Llobregat. 

El tram de la síquia entre el pont del Riu i la resclosa dels Manresans, d’un quilòmetre i mig

 
La síquia i la resclosa
 
Baixem cap a la síquia, des de l’aqüeducte, i comentem la bona obra que es va fer al segle XIV, que encara es manté, tot i que hi ha sectors reformats, òbviament. En tot el tram fins a la resclosa dels Manresans, l’aigua s’amaga en molts punts i torna a sortir. Hi havia gent de fora que no hi havia estat mai i quedaven admirats que l’aigua vagi baixant per gravetat al llarg de 26 km amb només deu metres de desnivell. Tot gràcies a la idea de l’arquitecte Guillem Catà!
 
Arribant a la resclosa, no van faltar les magnífiques fotos que s’hi poden fer, tant de l’aigua i del bosc de ribera com de les dames coiffées, que es poden veure aixecant el cap des d’allà. Es va remarcar, per a qui no ho sabés, que aquest bosc  és una roureda amb aurons de fins a sis espècies i subespècies diferents, i també que hi ha l’única verneda ben formada del Bages. En Mata va recordar que totes les infraestructures de l’aigua formen part de la mineria del Geoparc, com tota la síquia; pensem en els nombrosos ponts, túnels i aqüeductes que hi ha.

El mirador de la resclosa dels Manresans

 

Veient la cinglera del Castell fins al riu, comentem que el nom del poble ve del mot balç —pels nombrosos balços o penya-segats del poble, com aquest del Castell, el del Repeu, vist abans, i el de la carretera vella cap a Sallent, prop del Molí, que els balsarenyencs anomenem de forma especial “El Balç”—; i del mot areny, que vol dir arena o sorra, en referència a les sorres que hi va deixar dipositades el riu. Balsareny té un nom d’origen geològic, com molts d’altres, entre ells Sallent, que ve d’aqua salientis “salt d’aigua”.
 
Uns metres més enllà del quilòmetre zero de la síquia, on hi ha la caseta de control de l’aigua, descobrim el tram que es va veure alterat per les obres de la resclosa; veiem que els nous verns continuen creixent i alguns ja fan 5 o 6 metres d’alçada. Recordem que es va aprofitar per eliminar molts negundos, un auró molt invasor.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors