Per a quan, el Dia de l’Home?

 
PARLEM-NE

 

Per a quan, el Dia de l’Home?
 
Hola, nois, homes, senyors. Vinc a recordar una cosa que sembla que se us ha oblidat: el 19 de novembre es commemora el Dia Internacional de l’Home. Se celebra, ni més ni menys!, des de 1992 (tots aquests anys que ens hauríeu pogut estalviar els comentaris...).
 
Però vaja, imagino que ja ho devíeu saber i que cada 19 de novembre ho celebreu a tot drap: xerrades, jornades... Ah! Que no ho sabíeu? És per això que ho pregunteu constantment, especialment pels volts del 8M? Ostres, i jo que pensava que només ho fèieu per posar-nos a prova! I jo que pensava que no hi havia res que un bon mascle encara no tingués controlat...
 
Bé, si no ho sabíeu, ara ja ho podeu dir: això també m’ho ha hagut d’explicar una dona.
 
Doncs, homes, ara que ja n’esteu informats, ja podeu organitzar-vos, reunir-vos i col·laborar per reivindicar les grans, històriques, col·lectives i globals desigualtats que heu patit i patiu els homes. Perquè veieu clars motius per fer una lluita unida. Perquè hi ha temes que us afecten només per la vostra condició d’homes (com, per exemple, millors sous, més visibilitat, facilitat d’abús de poder, més reconeixement social, etc.).
 
Vaja, si ho pregunteu deu ser perquè voleu tot això... O haurem de pensar malament i creure que ho feu només per boicotejar el Dia de la Dona? Perquè és un moment fàcil per mostrar, una vegada més, la misogínia que supura per totes bandes?
 
Tal com deia el passat 19 de novembre Daniel Valero al seu compte d’Instagram (@tigrilloig), dirigint-se als homes:
 
No celebres el dia de l’home perquè la solució als “problemes d’homes” també és el feminisme. Perquè aquests problemes dels que sempre parleu (com la major taxa de suïcidis en homes) també venen de l’educació i cultura sexista que ens força a perseguir una masculinitat hegemònica, dura, solitària, possessiva i en la que es penalitza mostrar-se vulnerable. O per exemple, que els homes morin abans perquè consideren demanar ajuda o anar al metge “poc masculí”.
 
Ai, que resulta que el feminisme és mirar-nos una mica com de machitos som i també salvaria la vida als homes? Quin disgust. Si els senyors que tant reclameu un Dia de l’Home no el celebreu, tot i que existeix des de fa més de 30 anys, és perquè celebrar-lo deixaria en evidència que els problemes d’homes tenen el mateix origen que els problemes de dones o els problemes de persones LGTBQ+, i la solució és una educació igualitària, no sexista i feminista, que lluiti per deconstruir un sistema que ens imposa uns rols i unes expectatives inassolibles a tots només pel nostre gènere. Lluitar contra aquest sistema i contra els rols de gènere salva vides, de tots els tipus. Així que recorda: aquesta lluita també és teva.
 
Laia Gonzàlez Pujades