Sergi Fontseca, premiat per la seva investigació sobre la prevenció d’incendis

 

Medalla d’Argent del Dia dels Agents Rurals

Sergi Fontseca és agent major d’incendis forestals del Cos d’Agents Rurals. Es va formar en l’àmbit forestal i va començar la seva carrera a l’Oficina d’Incendis de la Diputació de Barcelona abans d’ingressar al Cos per oposició on s’ha especialitzat en investigació d’incendis. Es va graduar en Geografia i Ordenació del Territori (UAB) i va fer un màster en Incendis Forestals Ciència i Gestió integral (UdL). Actualment també fa recerca universitària sobre la biogeografia dels incendis forestals.
     La seva trajectòria ha estat reconeguda recentment, el passat 17 d’octubre, amb la Distinció Honorífica d’Argent, atorgada pel Departament d’Interior i Seguretat Pública.
 
La investigació sobre incendis que t’han premiat, de què consta?
La investigació premiada és el resultat de molts anys d’estudi de les causes que originen les ignicions forestals. Des del meu càrrec coordino les actuacions d’investigació amb altres agents per determinar què provoca els focs i poder elaborar polítiques de prevenció i regulació d’activitats de risc en funció de la meteorologia. Aquest coneixement permet adaptar campanyes com la sega o limitar el rearmament automàtic de línies elèctriques en dies crítics. A més, la recerca ens ha dotat d’eines per utilitzar foc tècnic mitjançant cremes prescrites, que redueixen combustible forestal i afavoreixen la gestió del territori i la ramaderia extensiva. Aquestes cremes es planifiquen amb molta precisió per garantir que el foc actuï com una eina de prevenció i no com una amenaça.

Amb torxa de degoteig en una crema prescrita

 

Quan investigues un incendi, quina feina fas al camp i quina continues després des del despatx?
El meu càrrec combina treball de camp i de despatx, però la part essencial és la investigació d’incendis sobre el terreny. Mentre les patrulles fan controls generals, jo intervinc en casos que requereixen especialització per determinar l’origen del foc. Em desplaço arreu del territori —com aquest estiu a l’incendi de Paüls— per recollir dades meteorològiques, fotografies i informació de l’ecosistema que permeten establir com s’ha iniciat un incendi. Amb tota aquesta informació elaboro informes tècnics o pericials per a administracions i jutjats. A més, aquestes investigacions aporten dades per millorar la gestió forestal, identificar riscos i entendre l’impacte de la meteorologia. Buscar les causes no és només determinar responsabilitats, sinó generar coneixement per evitar que els incendis es repeteixin.

Inici del procediment d’investigació

 

Quan el territori s’ha cremat, cal repoblar o deixar que es recuperi sol?
Quan un bosc crema, el primer pas no és replantar sinó observar com evoluciona de manera natural. Primer de tot dir que un bosc cremat de manera ecològica, ambiental, natural, científicament continua sent un bosc tot i no veure’l verd, per això no s’hi pot especular ja que té les mateixes reglamentacions que si no s’hagués cremat. Els ecosistemes mediterranis estan adaptats al foc: moltes espècies rebroten i d’altres germinen massivament després de l’incendi. Per això, sovint cal esperar anys per veure com es recupera abans d’intervenir, ja que entrar-hi amb maquinària pot fer més mal que bé.
     Durant aquest procés, també canvien la fauna i la vegetació: hi pot augmentar la presència de rèptils i rapinyaires, mentre que altres espècies com el senglar hi perden refugi. Els conills també hi conviuen amb més facilitat ja que tenen el seu aliment més a l’abast que no si tot son arbres. Les alzines solen rebrotar i el pi blanc es regenera des de la llavor, cosa que més endavant requereix aclarides per controlar-ne la densitat. A més, les decisions polítiques i de gestió del territori condicionen quan i com s’ha d’actuar en aquests espais.
     La natura va sola, no li hem d’ensenyar res, al contrari hem d’aprendre d’ella, comprendre-la i ajudar-la si cal.

Trobant evidències físiques i vestigis a l’àrea d’inici
d’un incendi forestal

 
Als nostres boscos sembla que s’hi treballa força en la neteja i aclarida d’arbres.
Al trobar-nos a la província de Barcelona, fa que la Diputació de Barcelona hi prengui part activament i la Diputació de Barcelona en diferència a les altres 3 de Catalunya disposa de molts recursos econòmics. En aquest sentit a Balsareny en sortim beneficiats ja que en facilita les associacions de propietaris forestals i promociona les ADF. La Diputació té plans d’actuació per fer gestió dels boscos un cop els propietaris s’han associat per intentar aconseguir un desenvolupament rural d’arrelament al territori que visqui del sector primari.  A part també hi ha el Centre de la Propietat Forestal, que depèn de la Generalitat (Departament d’Agricultura) també es fan plans de gestió i millora forestal, en aquest cas de caire més individual de cada propietari de boscos.
     Al Bages, a més, tenim una situació geogràfica especial en quan a la gestió integral dels incendis forestals. Estem en un punt de transició entre la plana i la muntanya i tenim una afectació contundent del vent de Ponent que arriba ressec i rescalfat, per tant augmenta extremadament el perill d’incendis dels dies d’estiu. A la plana els incendis són ràpids però els terrenys són més accessibles, en canvi a la muntanya són més difícils de contenir pels relleus abruptes. Des del Bages es poden intentar frenar fronts d’incendis forestals perquè no avancin cap al Solsonès o el Berguedà, i arribar a unitats geogràfiques on un incendi costaria molt d’aturar i cremaria milers d’hectàrees. Això fa que a la comarca s’hi destinin més recursos, és una qüestió d’estratègia política de país.
 
Sembla que en la vostra feina hi intervenen moltes institucions.
La gestió del territori és complexa perquè hi intervenen moltes administracions: Diputació, Generalitat, Consells Comarcals i ajuntaments, i sovint costa unificar criteris i informació. En alguns espais, com els parcs naturals gestionats per la Diputació, hi treballem en bona coordinació amb els seus guardes, però no compartim una central operativa única. Els Agents Rurals actuem com una eina de país per conservar la natura, aportant informes i suport tècnic tant a administracions com a jutjats o empreses ambientals. És una feina vocacional i de molta responsabilitat, perquè contribueix directament a preservar els ecosistemes i els paisatges per a les generacions futures.

A punt per fer una síntesi aèria d’una superfície
cremada

 

Content del guardó rebut, oi?
Sí, va ser una sorpresa. Hi anava per rebre el reconeixement pels 20 anys de servei, arran del nou reglament de distincions del Cos d’Agents Rurals. En el mateix acte em van comunicar que també m’atorgaven la distinció al mèrit, en reconeixement a la feina feta en prevenció i investigació d’incendis. Em fa especialment il·lusió perquè és de les primeres distincions d’aquest tipus que es concedeixen al Cos. La medalla d’or només s’atorga en casos molt excepcionals o tràgics, i espero no haver-la d’arribar a rebre mai. En tot cas, estic molt content i agraït pel reconeixement.
 
Gràcies, Sergi, per compartir la teva feina al Cos d’Agents Rurals i felicitats pel reconeixement. Ens agrada donar veu a serveis que treballen en benefici de tots.
 
Lluïsa Coma
Fotos: Sergi Fontseca