Entrevista al Club Natació Balsareny

  

Aquesta entrevista vol donar a conèixer l’activitat actual del Club Natació Balsareny i les persones que en fan possible el dia a dia. La Rosa Pérez Garcia, una de les veteranes de la junta del Club Natació Balsareny, ens ha explicat detalls que permeten conèixer una part de la memòria i l’evolució del Club. La Maite Ramírez Calatrava ens ha parlat del seu llarg recorregut, iniciat fa 28 anys al costat de la seva germana Noèlia Ramírez Calatrava, i de la seva implicació en la junta i en la tasca d’ensenyar a nedar i entrenar els petits i joves nedadors.
 
Rosa, ens pots explicar què portes anotat?
 
Tenim constància que el Club Natació Balsareny es va formar l’any 1963 amb un grup de persones que van posar diners per construir una piscina al poble, amb el Marcel Masplà de president. L’any 1963 es van confeccionar els primers estatuts, que encara  guardem com un tresor. En aquell moment, el club ja estava federat.
      Sabem que l’any 1990 Juan José Peralta va ser president d’una nova junta —durant aquest període segurament n’hi va haver altres—  i des de llavors es va començar a recollir en un  llibre d’actes totes les activitats i acords de la junta, un llibre que encara continua vigent.
      En aquells anys, el club feia moltes activitats: cursos per ensenyar a nedar, entrenaments, convenis amb el Club Natació Sallent per anar-hi a nedar a l’hivern i participació en competicions. Aleshores la Federació ja subvencionava un autobús per portar als grups de nedadors a la piscina de Sallent.

 
Rosa, quan entres a la junta del club?
 
Conec bé la formació de la junta de l’any 1990 perquè jo hi vaig entrar el 1991, en substitució del secretari. L’any 1992 la junta gairebé va desaparèixer i me’n vaig fer càrrec. Vaig contactar amb l’Ajuntament i, concretament, amb l’Abel Artigas, que em va ajudar a continuar i a comprar materials (corxeres, planxes, etc. )  que necessitàvem. Sempre li hem estat molt agraïts pel suport i les ajudes.
 
Ens pots dir noms d’entrenadores que han passat pel club?
 
Que jo recordi, la Laura Santamaria, la Selma Egea i, el 1997, la Noelia ja va assumir el paper de monitora amb els seus col·laboradors: la Maite, el Germán i l’Aida. Aleshores, les monitores ja havien de tenir la titulació de socorrista i, més tard, la de tècnic/a en natació, i així va començar la nova etapa.
 
Una nova etapa?
 
Sí, perquè el 2000 la Noèlia i la Maite ja van entrar a formar part de la nova junta.  Des de llavors que hi som totes tres. A part del càrrec que exercim dins la junta; formem un grup que s’ha entès i continuat fins avui.
      Hi ha hagut èpoques difícils, ja que és un club sense ingressos: cal pagar la Federació, no hi ha guanys; només voluntariat i entrega. Els diners dels cursets es destinen a pagar les entrenadores i “pagar aigua” a les piscines amb què tenim convenis per a l’hivern.

 
Maite, hem repassat una part de la memòria del club amb la Rosa; parlem ara dels cursos i entrenaments que feu. Fa 28 anys que amb la teva germana us hi dediqueu: per tant, en teniu un bon coneixement.
 
Sí, anys enrere ensenyàvem a nedar i a perfeccionar la tècnica a més gent que ara. Havíem fet cursos amb molta canalla, participat en competicions, en edicions de 12 hores de natació per l’esclerosi múltiple o altres causes, fet excursions amb el club, anat a moltes piscines i també nedat en travesses pel mar i per pantans.
      Ara, depèn dels anys,  tenim més o menys canalla, però s’entén: avui dia hi ha moltes més activitats i cal escollir. Tot té un preu, i a vegades és difícil atendre tanta oferta esportiva i d’entreteniment. En aquests moments, tot costa molts diners.
      Actualment, el nostre club ofereix un curs bàsic per aprendre a nedar, un altre per preparar tècnicament els nedadors i també treballem per fer de la natació un esport.
      A l’estiu fem cursos de tres quarts d’hora per aprendre a nedar. Hi solen venir, sobretot,  nens i nenes de 3 a 5 anys, als quals ensenyem habilitats aquàtiques, treballem  l’adaptació al medi aquàtic i els donem  les primeres nocions tècniques.
      A l’hivern anem a la piscina de Navàs per a les persones que entrenen per acabar d’aprendre’n o que neden per millorar la seva condició física a través de la natació.
 
Adaptar-se al medi aquàtic és un ensenyament força individualitzat, oi?
 
Bé, perdre la por, els nervis, agafar confiança i acompanyar-los amb els avenços no és  igual per a tothom, però són processos bastant generals. Sempre fem un reforç positiu i cuidem la relació entre tots els membres del grup.
      Creiem que el nostre club ha estat molt inclusiu: hem tingut alumnes amb TDAH, autisme o altres trastorns, i sempre els hem acompanyat molt. Dins les nostres possibilitats, intentem fer classes adaptades a les capacitats de cadascú.

 
Aquest darrer estiu, qui heu estat els monitors dels cursos?
 
La Berta Vidal, l’Eva Fernàndez i jo mateixa. La Zaira Muñoz era una col·laboradora, com sovint en tenim, persones que fan pràctiques. Fins fa molt poc, la Noèlia sempre hi havia estat fent curset i ara col·labora amb les gestions i els papers. A l’hivern continuem la Berta i jo.
 
El risc 0 en aquest esport no existeix, però s’hi pensa poc o molt?
 
Sempre hi ha un risc; per això paguem una assegurança. Cal estar coberts de qualsevol eventualitat. Quan els alumnes són a l’aigua, la nostra atenció és del 100%; no baixem mai la guàrdia.
      (Intervé la Rosa): Una vegada una senyora gran gairebé s’ofega; tot va quedar en un ensurt perquè de seguida ens en vam adonar i, amb esforç, la vam treure de l’aigua i la Noèlia la va recuperar practicant una RCP.
      Aleshores, anàvem a la piscina de Sallent amb un grup de dones grans que competien i havien guanyat molts trofeus. Ho havíem passat molt bé. Jo mateixa vaig estar a punt d’ofegar-me als 13 anys i vaig agafar molta por, però m’agradava l’aigua i als 21 anys em vaig decidir aprendre’n. I mira’m, aquí estic!

 
Molta gent aprèn a nedar pel seu compte, però és clar, sense tècnica...
 
Sí, i la falta de tècnica s’arrossega i, a vegades, nedem per millorar un dolor d’esquena o d’espatlles i encara l’agreugem. La respiració, la propulsió, la flotació, la resistència i la coordinació de moviments són bàsiques per nedar bé.
 
Un darrer comentari per acabar?
 
Valorem molt bé haver estat, ser i continuar amb el Club.
 
L’entrevista ha estat rica: hem repassat un període de la trajectòria del Club, els cursos, els tècnics que hi treballen i els alumnes que aprenen. Un grup de gent voluntària que, com un tresor, guarda dades, records i molta experiència. Persones que, a més, han fet o fan altres tasques de voluntariat o han exercit càrrecs —a Càritas, a l’ Autocròs, als Bastoners, a l’ Ajuntament... Des del Sarment els desitgem tota la sort en la continuació de la tasca.
 
Lluïsa Coma
Fotos cedides pel Club Natació Balsareny