Cementiri modernista d’Olius

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL
 

 
Com s’hi va?
 
Olius és un municipi molt extens, que encercla bona part del terme de Solsona, amb diversos nuclis de població: el mateix Olius, el Pi de Sant Just, Brics i Castellvell. El cementiri modernista es troba al costat est del terme.
 
Des de Balsareny, el camí més curt per arribar-hi és anar cap a Súria, per la BP-4313, i seguir per la C-55 fins passat el Pi de Sant Just (prop de Solsona), on cal seguir per la C-26 en direcció a Berga. Al cap d’uns 4 km es troba un trencall, ben indicat, on cal agafar una carretera per l’esquerra i, un quilòmetre més enllà, s’arriba al cementiri. Hi ha en total uns 50 quilòmetres.

 
Com és el cementiri?
 
És un petit i curiós cementiri, modernista, senzill, sense luxe, que va ser encarregat l’any 1915 pel bisbe de Solsona, Francesc Vidal i Barraquer a l’arquitecte Bernardí Martorell i Rius, deixeble de Gaudí. És un espai que invita a la tranquil·litat i a la reflexió.
 
Es troba en una situació idònia, entremig de grans roques caigudes, calcàries i gresos, que representen la mort; i un bosquet d’alzines, xiprers i pins que representa la vida. Té una planta irregular adaptada al terreny. Destaca l’estil modernista en les decoracions dels nínxols i, especialment, en la forma parabòlica de la porta d’entrada i en l’esvelta agulla que sobresurt del conjunt, amb una creu doble al capdamunt, símbol de la nova vida. Al peu de la creu hi ha la torre —les tombes— dels rectors d’Olius. Aprofitant els recursos naturals, moltes tombes estan excavades en les mateixes roques.

 
La dècada de 1970 va caldre fer-hi una ampliació en un costat, seguint el mateix estil tant com es va poder. Els habitants d’Olius sempre han mantingut respecte pel seu cementiri, sense introduir-hi elements estranys.
 
Olius monumental
 
Amb aquest nom es promociona el municipi, fent referència als nombrosos elements d’història i art d’un terme molt gran, però amb pocs habitants.
 

A la vora del cementiri hi ha l’església de Sant Esteve, d’estil romànic llombard, datada el 1079, amb un sol absis, que conté una portentosa cripta, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta església és molt gran per a un lloc tan petit, pel fet que al costat hi havia la segona residència del comte d’Urgell. El seu alt campanar és del segle XVI —era del XIV, però un terratrèmol el va malmetre i es va reconstruir. La cripta conté sis columnes i algunes peces són de l’antiga església preromànica que hi havia a sota.

 
Per últim, entre el cementiri i l’església, hi ha una esplanada amb un poblat ibèric, del segle III aC, amb deu cases; però no hi vivien, sinó que s’hi guardava el gra. I també hi ha les restes de 190 sitges excavades, per guardar cereals i després vendre’ls i transportar-los a través del riu Cardener, que hi passa per sota.
 
Text i fotos: Isidre Prat