La balma de les Set Portes

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL

La balma de les Set Portes, per la banda esquerra

 
On és?
 
La balma de les Set Portes pertany al municipi de Casserres, al Berguedà. Es troba a uns 26,5 km del centre de Balsareny. El camí més senzill és anar per l’autovia fins a Gironella i allà agafar la sortida de Casserres, on hi ha un parell de rotondes. Aleshores s’ha de seguir la BV-4132 fins a l’arribada a Casserres. A sota del poble —no cal entrar-hi—, a la rotonda que hi ha, cal agafar la primera sortida, a la dreta, cap a la carretera de l’Espunyola i, un cop passat el km. 7 de la BV-4131, trencar a l’esquerra, on indica Cal Viudet i Ca l’Escaler. Aleshores cal seguir recte, uns 800 metres fins arribar a Ca l’Escaler, una masia de turisme rural. Tot just agafar el trencall, es pot deixar el cotxe, perquè es passa per una carretera molt estreta, però es pot fer amb vehicle. Es pot aparcar al costat de Ca l’Escaler. Llavors, obligatòriament a peu, cal seguir uns 400 metres fins arribar a la balma: primer es baixa per sota la casa, llavors hi ha unes escales i, després d’un tros pla, venen unes segones escales. Quan s’arriba a la rasa, es travessa cap a l’altre costat, es segueix un corriolet en pujada i després un tros pla que et porta a la balma.
      Des de Casserres també s’hi pot anar a peu des dels afores (on hi ha el camp de futbol) en direcció a l’Espunyola. 

La balma de les Set Portes, per la banda dreta

 
Per què s’anomena així?
 
Com diu el nom, es diu així perquè inicialment el mur de pedra que tanca un habitatge separat de l’exterior tenia set portes; però actualment, una d’elles està tapiada i una altra està ensorrada. Cal dir que aquest nom popularment es pronuncia “bauma”, com passa en altres topònims que el contenen: és un fenomen dialectal força comú que es dona en mots com auba, aubercoc, aubergínia, auforja, mans baubes, escaufar, paupar, seuva, taup, vidauba, etc. 

Antic forn de pa, en una de les dependències de l’interior

 
Com és la balma?
 
La balma està feta de gresos i en part de conglomerat. També hi ha calcària. Té una llargada d’uns 50 metres en forma de semicercle. Té una fondària màxima d’uns 10 o 12 metres.
 
Com és l’interior i quins usos tenia?
 
Darrere del mur de pedra construït hi ha l’habitatge, compartimentat com les estances d’una casa, amb moltes més portes o obertures. Algunes estances eren estables per al bestiar i una encara conserva un forn de pa en molt bon estat, que es pot veure només traient el cap una mica endins. 

Estances de l’interior

 
Sembla que la balma va ser habitada fins a mitjans del segle XX i es diu que hi van viure dues famílies que compartien estances comunes. També se sap que en èpoques de guerra va servir com a amagatall i, durant les guerres carlines, es va utilitzar com a presó. Encara avui en dia es pot veure el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

‘Un món tancat amb pany i clau’, de Roger Garròs

CERCLE LITERARI

 
Avui parlem d’un llibre extraordinari, en el ple sentit de la paraula, perquè té certes característiques que fan que surti del que és ordinari. En primer lloc, el seu autor, un jove de 13 anys acabats de fer, Roger Garròs Bruch (Torelló, 2012), d’arrels balsarenyenques, que ja als nou anys havia confegit una “trilogia” manuscrita: un conte en tres parts molt imaginatiu, il·lustrat a mà i amb notes a peu de pàgina que complementaven la narració. Ja de ben jove, doncs, l’autor “apuntava maneres” de lletraferit.
 
Ara ha escrit i publicat una novel·la d’aventures juvenils, Un món tancat amb pany i clau (2025) —escrit al llarg de tres anys, entre els 9 i els 12— en què aquelles “maneres” infantils han cristal·litzat en un text sorprenent per la varietat de registres i l’estructura de la trama. L’argument és una aventura fantasiosa, en què dos germans, l’Emily (10 anys) i el Lukas (12), alemanys que s’acaben de traslladar als Estats Units a causa de la feina del pare, coneixen un veí de la seva edat, el misteriós William, i la seva mare, la sinistra Hannah Swallow, que té un tèrbol passat depredador en un univers paral·lel. Un món de fantasia al qual es pot accedir a través de diferents armaris ubicats a diversos indrets del planeta Terra, un dels quals, casualment, és a l’abast de l’Emily, que s’hi aventura.
 
Des d’aquell accés secret, l’Emily i en Lukas, ajudats per l’Orfeu, un aparent gatet que en realitat és un “canviapells” capaç de transformar-se en qualsevol mena de bestiola, descobriran la història de la malvada Hannah i s’hi enfrontaran, no tan sols a Ohio i a Andorra —on s’alien amb la Blanca, una nena catalana—, sinó en diversos escenaris fantàstics de l’univers paral·lel: boscos tenebrosos, vastos deserts plens de perills, volcans de cràter enorme, un magatzem d’armes màgiques, l’espantós Llac de les ànimes perdudes...; amb una munió d’éssers fantàstics: monstres benèvols i malignes, reptilians, conills i mosques gegants, hienes rialleres, girafes de coll curt, un llop borni..., i de personatges secundaris: la pèrfida bibliotecària, el bon gegant barbut, la botiguera d’armes, o el rei i la reina resignats a l’extermini del seu poble si els nois no ho eviten; tot això, abans d’arribar al desenllaç final que decidirà la sort d’aquell món ignot i el destí dels protagonistes.
 
Si l’argument, des de la seva fantasia, avença a bon ritme i s’avé a les possibles expectatives dels lectors adolescents, el que trobo més destacable de la novel·la és l’estil narratiu, estructurat d’una forma creativa, diria que inusual atesa l’edat de l’autor. 

 
Així, hi destacaria, per una banda, en algun moment els aparentment caòtics diàlegs creuats; o els salts que interrompen l’acció en punts àlgids per canviar de tema i reprendre'l després; i sobre tot, la variació dels punts de vista narratius. Perquè d’entrada, com passa en tantes novel·les, l’acció l’explica un Narrador extern (que en un moment donat s’autodefineix com a “omniscient, per cert, i guapo”); però ja des de les primeres pàgines “l’Escriptor” (és a dir, l’autor) participa activament en l’obra, amb intervencions marcades en negreta, per interpel·lar el lector i comentar-li aspectes de l’acció; i també, sorprenentment, per discutir amb el Narrador (que s’expressa entre claus, en rodona), amb qui en un moment donat manté un debat encès i divertit, fins al punt d’amenaçar-lo amb canviar el punt de vista del text a primera persona, amb la qual cosa el narrador extern desapareixeria. Per embolicar-ho més, un dels personatges, l’Emily, intervé en la disputa, i Escriptor i Narrador li repliquen alhora, fet que es manifesta gràficament alternant en la frase una lletra en rodona i una en negreta. I encara s’afegeix al diàleg un segon narrador alternatiu, més maldestre, que s’expressa en un tipus de lletra de cos més menut, i que acaba sent rebutjat.
 
L’Escriptor (personatge) figura que és, naturalment, el responsable del desenvolupament de l’obra; però en algun moment fa veure que l’argument se li escapa de les mans, com quan reacciona a un fet que acaba de descriure tot dient: “Ostres, no m’ho esperava això, la veritat”. En altres casos ironitza sobre la funció de l’escriptura; per exemple, quan descriu un text que conté una partitura, i diu “no us ho poso perquè no soc compositor; el meu sou no arriba per tantes coses”; o quan els personatges parlen en anglès i ell comenta: “si no us fa res, seguiré escrivint en català, que el meu anglès no dona per tant”.
 
Per esmentar textos que els personatges escriuen o llegeixen, es fa servir la cursiva i tipus de lletra diferents; i per expressar sons, onomatopeies o veus de personatges fantasmagòrics, s’utilitzen els parèntesis angulars. Tot plegat són recursos que es poden trobar en altres obres literàries, però en el cas del nostre autor, les gracioses intervencions de l’escriptor i dels dos narradors interrompent l’acció posen de manifest que l’autor és un lector assidu, que es fixa en el que llegeix i que ha assolit ja un nivell de maduresa poc comú sobre aspectes de la creació literària que a la majoria de la gent li passen desapercebuts. Personalment, detalls com aquests em criden molt l’atenció i em fan confiar que ens trobem davant d’un bon escriptor en potència, a qui tan sols es pot recomanar que continuï llegint i assimilant i que no pari d’escriure. De fet, diu que ja està treballant en una altra novel·la: li recomano que l’escrigui sense pressa i que en rellegeixi els esborranys i els vagi revisant i millorant, sense autocomplaença, fins que el seny li digui prou. I aleshores que la doni a conèixer, i segur que no ens decebrà.
 
De moment, d’aquest llibre n’ha fet una autoedició impresa, amb un tiratge d’exemplars limitat, però en format ebook és publicat a Amazon, on el podeu obtenir en aquesta adreça: https://ja.cat/TUphh ; o encomanar-lo a la llibreria La Tempesta. Felicitem en Roger per la feina feta i felicitem-nos per incorporar un nou balsarenyenc —en el sentit ampli del gentilici— al món de la literatura.
 
Ramon Carreté
Foto: Roger Garròs

Carnestoltes destacat, i una mica remullat

 

Un any més, Balsareny ha celebrat la festa de Carnestoltes amb desfilades plenes de color i amb el bon humor de tots els participants, grups d’amics, famílies i espontanis. Una festa que va estar prohibida durant el franquisme —tolerada, amb moltes restriccions, en pocs indrets on era una tradició popularment arrelada i, més endavant, un atractiu turístic—. Amb la democràcia, aquesta festa es va reprendre de seguida i en molts llocs es va consolidar fins a esdevenir una tradició, fins i tot allà on no ho havia estat abans. A Balsareny va ser el CCB qui va recuperar la festa popular a començaments de la dècada de 1980, i sempre més ha tingut continuïtat, ja fos autogestionada des d’algunes de les comparses participants, amb suport municipal, o bé organitzades directament per l’Ajuntament per mitjà de les regidories de Festes i de Cultura, que és el model actual.
 
També l’Institut Escola Guillem de Balsareny i la Llar d’Infants hi participen activament des de fa molts anys, amb una vistosa rua infantil pels carrers del poble que sol acabar amb berenar, ballades i jocs a la plaça o bé amb algun acte a la sala Sindicat. 

 
Aquest any 2025 el Carnestoltes solidari escolar va tenir lloc el divendres 28 de febrer. Va ser, com sempre, un gran èxit, amb mestres i alumnes fent gresca i, conjuntament amb les famílies, recaptant diners per a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona per a la lluita contra el càncer infantil. La cercavila va comptar amb la música i animació a càrrec de les gralles i tambors de la colla Els K+ Sonen de Balsareny. El bon temps va acompanyar la gresca i la celebració va ser completa.
 
En canvi, el dissabte, primer de març, la previsió meteorològica ja advertia del risc de pluja. Això no va ser obstacle per a les nombroses comparses que feia dies que preparaven llurs disfresses, ni per a cap de les persones que havien decidit sortir a participar de la diada lluint els vestits que havien treballat. 

 
Així, a la tarda del dissabte, tots els participants es van concentrar a la plaça de la Mel. Hi havia, com cada any, comparses molt espectaculars, que exhibien una gran feina de confecció i sobretot d’imaginació. Entre altres, en destacaríem les següents:

Aliens, Globus Aerostàtics, Ratatouille, Nenes de Sant Ildefons, Les Teresines SA, Cuineres, Víquings, Salam Alekom, Estruços, Tigres, Astronautes de la NASA, Punkies, Mims, Pallassos i Pallassets, Bruixes, Fregones, Mario Bros, El Joc del Calamar, La Bruixa Ratolí i les Bessones, Les Panteres Roses, El Sopar dels Monstres...  Al seu voltant, moltes més disfresses, individuals, en parella o en grups de poques persones, lluïen la seva creativitat en un ambient familiar de festa i d’alegria. 

 
La rua, encapçalada per la carrossa del Rei i la Reina del Carnestoltes, seguides per la banda “Ho Peta Street Band”,  va sortir de la plaça de la Mel cap al carrer Nou i el carrer del Castell per pujar cap a la plaça del Timons i pel carrer Barcelona cap a la Travessera i Balmes. Durant la cercavila, finalment la pluja va fer acte de presència —com ja havia passat el dissabte anterior, de Traginers, al matí— i la rua no va acabar d’arribar a la plaça de l’Ajuntament, sinó que ja es va adreçar directament al Sindicat. 

 
Allà els monarques del Carnestoltes d’enguany van fer saltar i ballar infants i adults d’una forma molt engrescada, sense pregó, tan sols amb paraules i gests que feien evident el tòpic de “per Carnaval, tot s’hi val!”. Després, com ja estava programat, s’hi va celebrar el sopar de Carnestoltes i el Ball de Carnestoltes, animat per les discjòqueis DJ Anna Gisbert i DJ Enka.
 
En el transcurs del ball es van donar a conèixer els premis a les millors disfresses, votades pels assistents, que van ser, entre les comparses que havien rebut vots, per a Salam Alekom, La Bruixa Ratolí i les Bessones, Pallassets i Aliens, amb un premi de consolació per als Estruços; un triple empat per al tercer premi de comparses, per a Nenes de Sant Ildefons, Globus Aerostàtics i Mario Bros; un segon premi per al Joc del Calamar; i el primer premi, a la comparsa que va obtenir major puntuació, que va ser per a Les Teresines S.A. Pel que fa les disfresses individuals, el tercer premi va ser per a la Princesa Aina Blasco; el segon, per a les Barbi Esquiadores; i el primer, per a Ratatouille.

 
En resum, que la benvinguda pluja, tot i arribar amb uns minuts d’inoportuna antelació, no va pas poder deslluir la festa, ja que es va poder fer la concentració de colles i bona part de la cercavila, i la resta dels actes tal com estaven programats. Cal felicitar els organitzadors i els col·laboradors per la feinada reeixida i agrair a tots els participants el seu esforç i la seva presència per fer possible, un any més, aquesta festivitat.
 
Sarment
Fotos: Jordi Sarri / Isis Canales / Jordi Vilanova

Divendres 28 de febrer, Carnestoltes solidari de l'Institut Escola

Dissabte 1 de març, Carnestoltes