Sant Mateu de Bages i la Serra de Castelltallat

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS

Església Parroquial de Sant Mateu de Bages, amb el campanar preromànic, de més de 16 metres d’altura, un dels tres únics de Catalunya pel que fa al seu estil corinti califal. Al mig hi ha una enorme heura arbòria

On es troba la Serra de Castelltallat?
 
La Serra de Castelltallat és un plegament anticlinal, o sigui, convex. Es troba gairebé tota inclosa al municipi de Sant Mateu de Bages, que el travessa més o menys d’oest a est; tret de l’extrem occidental, que entra al municipi de La Molsosa. S’hi pot accedir per tot el voltant de la serra: per exemple, per la carretera BV-3003 des de Callús; per la BV-3002 des de Valls de Torroella; i per la BV-3008, des d’Aguilar de Segarra i Fonollosa.
 
Quin interès té la serra?
 
La serra forma part del Geoparc de la Catalunya Central. És un plegament anticlinal molt llarg, que abasta algunes desenes de quilòmetres. Constitueix una bona reserva natural i paisatgística, amb boscos de pi blanc i alzina a les zones més assolellades; i boscos de pinassa i pi roig a les més ombrívoles.
 
També té un important patrimoni històric, amb masies, ermites i altres elements, repartits pels 5 nuclis de població del municipi: el mateix Sant Mateu de Bages (on hi ha l’Ajuntament), el nucli de Castelltallat (on hi ha l’Observatori Astronòmic), Salo, Coaner i Valls de Torroella. Aquest darrer és el nucli més gran en nombre d’habitants. Tant Coaner com Valls de Torroella són a la vall del Cardener, mentre que els altres tres són dalt la muntanya. Tot el municipi compta actualment amb 637 habitants.
 
Des de la cresta de l’anticlinal, baixen nombrosos torrents, a banda i banda. Els de la part nord van a parar a la Riera de Coaner; mentre els de la part sud van cap a la Riera de Fals i la de Fonollosa. Totes elles tributen les seves aigües al Riu Cardener.
 
A la cruïlla entre la carretera de Castelltallat i el desviament cap al nucli de Sant Mateu hi trobem la icona del Geoparc, amb una foto que reflecteix l’anticlinal.

Icona del Geoparc del municipi de Sant Mateu, on es veu una foto d’una petita part de l’anticlinal de Castelltallat

 
Quan es va formar l’anticlinal?
 
Es va formar fa uns 30 milions d’anys, quan la zona estava ocupada per un llac. En fa 37 que havia desaparegut el mar existent, empès per la formació continuada dels Pirineus. Les roques que van donar forma al plegament van ser les calcàries que hi havia al llac. En un gruix de 100-200 metres, hi ha margues i gresos intercalats amb les calcàries.
 
Què podem veure al nucli de Sant Mateu?
 
De tot el conjunt de coses que es poden visitar en tot el terme, avui triem només el nucli de Sant Mateu, on hi ha l’Ajuntament. S’hi arriba per la BV-3003, des del nord de Callús, on s’agafa la carretera que puja cap a Castelltallat, però al quilòmetre 6 cal agafar el trencant a l’esquerra i, al cap d’uns 600 metres més, s’arriba a Sant Mateu, davant de l’Ajuntament. Des de Balsareny hi ha un total d’uns 27 quilòmetres aproximadament, passant per les Vilaredes.
 
Al costat de l’Ajuntament hi ha una bonica creu de pedra sorrenca, amb un poema adreçat al vianant. Uns dos-cents metres més enllà, arribem a l’església romànica, que data de 1078; però, donat el mal estat de conservació, fou enderrocada i reconstruïda el 1871; i ara gairebé només es conserva l’impressionant campanar preromànic que s’alça adossat a l’església, de 16 metres d’altura, que data de l’any 980 i va ser reformat el 2000. És d’estil corinti califal i consta de tres pisos, cosa que el col·loca entre els tres únics que hi ha a Catalunya d’aquestes característiques. Està format per una torre quadrada amb arcs de ferradura a quatre cares a les finestres i fet amb pedres escairades a cop de martell, unides amb morter de calç, sorra i pinyolenc. 

Dues de les tombes visigòtiques trobades al Collet del Cargol, el 1992, fetes amb lloses de pedra

 
A la dreta de l’església, en una placeta, hi trobem un parell de tombes visigòtiques, del segle VII, força grosses i fetes amb lloses de pedra. Es van trobar al Collet del Cargol, a 300 metres d’on són ara, l’any 1992. Al costat hi ha una font feta tota de pedra sorrenca.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors