Ara fa... 47 anys. Els dos primers anys del Cercle

 

Ara fa just 47 anys, en el Sarment núm. 24 de gener de l’any 1978, publicàvem un article titulat “Dos anys de Balsareny”, on fèiem balanç de les activitats dutes a terme en els dos primers anys d’existència del CCB. L’article ens posa en el context de la transició i dels grans canvis, reivindicacions i inquietuds que teníem el jovent d’aleshores, tant a nivell nacional com a local, que de fet era on més podíem influir. Pel seu interès n’hem extret aquests paràgrafs:
 
«Ja ha fet dos anys que les entitats culturals de Balsareny ens aplegàvem i constituíem un Cercle d’àmbit local: el Cercle Cultural de Balsareny. Ens proposàvem coordinar activitats, promoure’n de noves i desvetllar inquietuds ciutadanes. Creàvem un mitja de comunicació, portaveu del Cercle , però obert a tot el poble: el Sarment [...]
 
»A més d’informar de les activitats dels grups que el componen, el Sarment  ha procurat sempre de incidir en la vida local. Pere això hem promogut al llarg d’aquest temps diverses campanyes populars, amb més o menys fortuna.
 
»La primera de totes fou la més accidentada: quan el juliol del 76 anunciàvem al poble la imminent arribada de la Marxa de la Llibertat i convidàvem els ciutadans a rebre-la massivament, algun il·lustre veí ens denuncià al Govern Civil, emparant-se en les ordres del ministre Fraga de castigar tota propaganda que se’n fes. Eren els dies en què es multava amb 100.000 pessetes per portar una samarreta de la Marxa. Sort en vàrem tenir de la decidida intervenció del Sr. Rector, que aconseguí d’ apaivagar els ànims i fer que la sang no arribés al riu. La continuïtat del butlletí va trontollar. I de fet, el mes d’agost no vam fer cap comentari sobre el tema; però ens alegrà molt l’èxit que, tanmateix, tingueren els “marxaires” a Balsareny.
 
»Hem promogut més tard altres mobilitzacions populars: la festa de Sant Joan, amb el lema “Salvem les nostres festes”: cercavila, jocs, teatre, focs i ball popular; i els actes de l’Onze de Setembre amb sardanes, manifestació, parlaments i ball popular. [...]
 
»Una campanya reeixida, per tal com era ben senzilla de resoldre, fou la de les papereres. D’altres, però, mes ambicioses, que ens han fet desprendre molta tinta, han resultat infructuoses: així, la recuperació del Centre i el Casino i altres locals populars, que des del primer dia propugnàvem i continuen avui fora del nostre abast. La retolació catalana dels carrers i la substitució de noms de regust feixista va ser tasca del butlletí i activa: els vàrem retolar tots de nou. Però abans de dos dies els havien fet arrencar. Han estat dos intents sense sort, però confiem haver contribuït a sensibilitzar l’opinió pública, si més no, sobre aquestes qüestions.»
 
Diguem que el retorn del Casino a els seus amos legals i la retolació dels carrers van haver d’esperar l’arribada del primer Ajuntament democràtic.
 
Selecció: Joan Prat