divendres, 21 de novembre del 2025

Entrevista a Jordi Selgas, regidor d’Urbanisme

 
 
Dins de les entrevistes que fem als regidors del nostre Consistori, aquest mes parlem amb Jordi Selgas Catalan, regidor d’Urbanisme i Habitatge. El Jordi va néixer a Balsareny el 13 d’abril de 1979. Va fer els seus estudis fins a vuitè d’EGB a l’Escola Guillem de Balsareny. Després se’n va anar a cursar el Batxillerat a Sallent, a l’Institut Llobregat. Va continuar fent estudis superiors d’Enginyeria Tècnica de Mines a la UPC de Manresa i, posteriorment, Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques a la UPC de Barcelona. Ja en el món laboral, actualment treballa com a topògraf a la mina de Súria.
 
Des del 2023 ets regidor de l’Ajuntament, però fa molt de temps que formes part de diverses entitats del poble.
 
Sí. Anteriorment vaig estar uns quants anys vinculat amb la Comissió de Traginers, encarregat de la Ruta del dissabte nit; i també amb el Consell de Joventut, recuperant la Setmana de la Joventut a principis dels anys 2000. Fa molts anys que formo part del Cercle Cultural de Balsareny, sobretot com a coordinador de l’edició de la revista Sarment; actualment també formo part de la junta del Centre Excursionista i col·laboro, quan puc, amb els Geganters i Grallers de Balsareny.
 
Com va començar la teva vinculació amb la política municipal?
 
La primera etapa va començar l’any 2003, quan vaig formar part de la llista municipal del grup independent VAI (Via Alternativa Independent), amb un grup de joves encapçalat per Xavi Marquès. Jo anava el setè de la llista i en aquelles eleccions, tot i guanyar CiU, vam obtenir dos regidors que van formar part del govern amb el tripartit, junt amb ERC i PSC, amb l’alcaldia de Quico Soldevila. En les posteriors eleccions de 2007, que també ens vam presentar, vaig ser el segon del grup, però aleshores només va entrar com a regidor, i a l’oposició, el nostre cap de llista. Això ens va desmotivar bastant, i finalment, com que molts dels que vam iniciar el projecte, per motius diversos, es van desvincular una mica de la vida al poble, el projecte va arribar a la seva fi. I no ha estat fins ara, amb l’agrupació d’electors Endavant Balsareny, que puc dir que estic en política municipal sense pertànyer a cap partit polític. De fet, només tenim en compte l’interès general que creiem que es mereix Balsareny i la seva gent.
 
De què s’ocupen les teves carteres?
 
Estic al càrrec de les regidories d’Urbanisme, Via pública i Paisatge urbà, i de la d’Habitatge.
      Des d’Urbanisme teníem com a gran projecte dur a terme el nou POUM (Planejament d’Ordenació Urbana Municipal), ja que el que tenim és de 1991. L’any 2014 va estar a punt d’aprovar-se una nova versió, però no va prosperar. Malauradament, però, no ha estat possible iniciar-lo encara, ja que altres urgències han passat per davant i no ens hi hem pogut dedicar el temps que requereix un projecte com aquest. El nou contracte d’aigua potable i el de neteja, que estaven prorrogats de fa anys i totalment obsolets, han consumit molts recursos, entre altres. A part, com ja he comentat, hem vist que els recursos actuals disponibles al departament tècnic són limitats i estem treballant per a poder-lo fer créixer (actualment s’està en procés d’obtenir la nova plaça d’enginyer municipal a jornada sencera). I pel que fa al POUM, sincerament ens agradaria posar-nos-hi, però, passada mitja legislatura, iniciar-lo ara no tindria sentit, ja que un projecte com aquest necessita almenys uns tres anys de govern de continuïtat, per tal que no torni a quedar a mitges la seva tramitació, com ja va passar en la darrera dècada.
      Des de Via pública es coordinen les tasques de la Brigada Municipal, la qual està formada per un equip que creiem que ha de créixer, i s’estan fent els esforços perquè així sigui. L’antic govern va amortitzar dues de les places que hi havia després de la jubilació d’aquests treballadors. D’altra banda també es vetlla pel manteniment de la via pública: mobiliari urbà, zones verdes i parcs infantils. I també es gestionen les diferents instàncies presentades referents a aquestes àrees. Enguany també s'ha començat a treballar per avançar en un Pla d’Accessibilitat útil per a millorar la via pública en aquest sentit.
      També estic en tot moment en contacte amb els tècnics municipals (aparellador, enginyers i arquitecte) fent el seguiment de totes les fases d’obres i/o projectes. Per tirar endavant qualsevol acció sol caldre fer el projecte executiu, aprovar-lo, fer-ne exposició pública (si és el cas) i tramitar la posterior licitació i contractació. Els processos són molt lents.
      Pel que fa a Habitatge, es troba a faltar una figura tècnica dins l’ajuntament que pugui treballar en aquesta àrea i elaborar un cens d’habitatges buits i que pugui incentivar el lloguer d'aquests. Ens preocupa la poca oferta d’habitatges de venda o lloguer que té el poble, però vetllarem perquè pugui créixer. D'altra banda, també tenim la problemàtica dels edificis que van quedar a mig fer per la crisi de la construcció. Ara ens trobem que van quedar en mans de bancs i el contacte amb els propietaris és molt difícil d’aconseguir. I el cas és que des d’un ajuntament petit les eines per a desencallar-ho són molt poques.
 
Com valores aquests dos anys que portes al Consistori? Hi ha bona entesa entre els regidors? Amb quins regidors tens més contacte per la relació que hi ha amb Urbanisme i Habitatge?
 
La veritat és que, fins ara, he pogut compaginar bé la meva vida privada amb la del Consistori, tot i que no et deixa massa temps per a un mateix. L’experiència és molt positiva. Pel que fa a la relació entre tots els regidors, crec que és molt bona, ja que, principalment som veïns de Balsareny, i, com que ens coneixem de fa temps, en el treball del dia a dia no pensem si un és del nostre equip o no, ja que tots formem part del govern. Pel que fa a les àrees al meu càrrec, puc comptar amb en Josep Maria Soler Camps, ja que té un gran bagatge i experiència laboral com aparellador en un ajuntament, en obres, temes cadastrals i diversos tràmits i projectes.
 
Tens assessorament dels tècnics municipals? Quins tècnics tenim ara amb qui hagis d’estar en contacte?
 
Sí, els tècnics municipals són professionals que saben molt bé allò que cal fer per tirar endavant qualsevol proposta i/o procediment i m’assessoren en tot allò que em cal. Aleshores, el dia a dia estic molt en contacte amb en Josep Soler (l’aparellador municipal que tenim a jornada completa) que porta molts anys treballant a Balsareny i ho ha viscut gairebé tot. Llavors tenim dues places que només ens venen dos dies a la setmana (l'arquitecte i l’enginyer municipal, que donen servei des del Consell Comarcal del Bages), i un enginyer assessor extern de suport que ve dos dies més a la setmana. Amb aquest enginyer també hi mantinc molt el contacte, ja que és qui prepara licitacions, informes de necessitats, subvencions i contractacions, entre altres. D’altra banda, com ja he dit, s’està treballant per disposar d’una plaça d’enginyer amb la idea que sigui el futur cap de l’àrea tècnica, ja que no hem d’oblidar que a l’aparellador Soler no li queden gaires anys per a jubilar-se i necessitem un relleu, i a la vegada estructurar l’equip humà dels serveis tècnics, un departament molt important i que, com ja he dit, veiem infradimensionat. Creiem que Balsareny necessita almenys un enginyer a jornada completa i un arquitecte com a mínim a mitja jornada.
 
Quines tasques has dut a terme o tens entre mans en aquests moments en el teu àmbit?
 
Com he comentat, les tasques són les necessàries per a desenvolupar les competències. Actualment, s’està fent el seguiment del manteniment de la jardineria i les zones verdes i de la via pública en general (males herbes, mobiliari urbà, tanques, jocs infantils...). També faig seguiment dels projectes diversos d’obres i en equipaments.
 
Pel poble s’han sentit crítiques sobre la neteja dels carrers, que alguns consideren deficient. S’ha posat fil a l’agulla ja? Per què s’ha trigat tant?
 
Sobre el tema de la neteja dels carrers, us puc explicar que, quan vam entrar a l’Ajuntament, hi havia un contracte caducat que no s’havia actualitzat durant anys i que era deficient. Aleshores, es va encarregar a un tècnic la redacció del plec de prescripcions tècniques analitzant allò que realment Balsareny necessitava —dotant-lo dels recursos tècnics, humans i econòmics que calien. Aconseguir tancar aquest document ens va portar molts mesos i posteriorment la licitació del servei també. La gent no és conscient dels terminis necessaris per a una licitació a l’Ajuntament (entre preparació de documentació, tramitar l’expedient, aprovar-lo provisionalment i fer-ne l’exposició pública per acabar aprovant-lo definitivament) i tot s’allarga durant mesos. Finalment, però, el nou contracte ha arribat i s’ha notat, sobretot la incorporació de la màquina escombradora. Això no treu, però, que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta, i de vegades veiem com certes zones (com per exemple les dels contenidors de reciclatge) estan molt brutes per l’incivisme d’algunes persones.

També s’ha parlat de l’estat d’algunes instal·lacions, com el pavelló, les pistes de tennis, de pàdel i alguns altres llocs. Està previst arranjar-les?
 
Des de que vam entrar a l’ajuntament estem pensant com es pot acabar d’endreçar la zona esportiva, ja que hi ha manteniments que s’han de fer. La pista de tennis fa massa anys que està en desús i els tancaments de la pista exterior necessiten ser reparats. Actualment s’ha iniciat la redacció del projecte de la coberta de la pista. Som conscients que seria molt útil per Balsareny disposar d’una zona coberta que en cas de pluja doni aixopluc a qualsevol acte o activitat diversa. Pel que fa al poliesportiu, aquest té una coberta amb amiant (uralita) i caldrà canviar-la abans que s’imposin sancions —segons la normativa cal fer-ho abans del 2028—; per la qual cosa de moment no s’ha pogut avançar i està pendent. D’altra banda, actualment també s’està redactant el projecte per a rehabilitar la pista de la zona esportiva de Cal Nosa (per la reparació del paviment i els tancaments perimetrals).

 
Quines tasques hi ha previstes fer o acabar en el que queda de legislatura? Hi ha algun projecte important en urbanisme o obres?
 
Sempre ho hem dit; ens hem interessat molt per estructurar i endreçar els equipaments i locals públics. Per això, en un primer moment vam posar el nostre focus en el projecte de la Casa Torrents, com a espai cultural amb la construcció de la nova Biblioteca, el Centre d’interpretació Pere Casaldàliga i el Museu dels Traginers. La Biblioteca Pere Casaldàliga fa molt de temps que necessita una millora i és poc accessible. I el mateix passa amb el CAP, que no disposa de l’espai necessari per a donar un millor servei, i vam decidir que calia moure’l. Amb aquesta idea, més que rumiada i estudiada amb diferents opcions i alternatives, la ubicació del CAP als locals municipals de la plaça de la Mel és perfecta (per les obertures de què disposa, i que necessita un servei com aquest). La intenció és que es puguin executar les obres aquest 2026. I, pel que fa a la Casa Torrents, s’han iniciat ja els treballs per redactar l’avantprojecte que ens fa la Diputació de Barcelona, juntament amb Gerència de Biblioteques.
      Actualment s’estan redactant bastants projectes amb l'objectiu que es puguin executar en aquesta legislatura, com ara la coberta de la pista exterior del Pavelló, l’arranjament de la pista de Cal Nosa, i la teulada i tancaments de l’escorxador. D’altra banda ja estan en procés de licitació la reurbanització del passatge del carrer Carrilet i la nova gespa de la Piscina Municipal, les quals s’han de contractar abans d’acabar aquest any, així com l’asfaltat de carrers que ho necessiten amb urgència, com el del Polígon Industrial de les Malloles (perquè els pins han aixecat l’asfalt i les voreres) i el carrer Sant Maurici de Cal Rata. L’any vinent preveiem arranjar les voreres del carrer Costeta, asfaltar més carrers, i dur a terme una nova senyalització horitzontal (pintura de carrers).
      Pel que fa a altres projectes rellevants que estan en marxa, són per a fer actuacions de millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable (ja que hi ha una subvenció de gairebé 500.000 €) en diferents carrers, on es preveu que s’executin les obres abans d’acabar la legislatura.
      I tampoc ens oblidem de l’àrea per a autocaravanes, que també ens agradaria que pogués veure la llum en la zona d’entrada davant del camp de futbol. A més a més, aquest accés a Balsareny centre quedaria ben urbanitzat.
 
Com valores el pacte entre ERC i Endavant, ara que hem passat mitja legislatura? I el tracte amb l’oposició?
 
Crec que el pacte és molt bo i la relació entre tots nosaltres millor encara. Som uns quants treballant en les diferents regidories i la figura de l’alcalde ha estat i hi és present, deixant total recorregut en les tasques delegades. És molt gratificant veure com tots tenim la nostra àrea per a treballar, després d’unes legislatures en què el conjunt de l’equip de govern ha brillat per la seva absència.
      Pel que fa a l’oposició, el tracte és cordial i correcte. A vegades potser estaria bé mantenir-los més al corrent de les accions del govern, però entenc que és normal que costi, pel fet de no formar-ne part, ja que el dia a dia i la quantitat diversa de tasques fa que el feedback pugui no ser tan fluid com ens agradaria.
 
Com vius el carrer amb el fet de ser regidor?
 
Entenc que un regidor és regidor les 24 hores del dia i ha de poder parlar amb tothom que ho demana i ho necessita. Per això no em sap greu quan em comenten qualsevol cosa, tot i excusar-se la majoria de gent que ho fa per pensar que no pot ser un bon moment. Com a regidor penso que es tracta d’això: estar a prop dels ciutadans de Balsareny i escoltar-los en aquelles necessitats que tinguin.
 
T’agradaria tornar-te a presentar a les eleccions de 2027 i que continués el grup Endavant?
 
M’agradaria que el grup d’Endavant continués amb força i amb el gruix de membres i col·laboradors amb els quals anem treballant. Pel que fa a les properes eleccions, estaria bé que qualsevol de nosaltres pogués estar dalt de la llista disposat a viure l’experiència, i per això no tinc clar que hagi de ser jo. En tot cas, és una decisió que ha de passar pel consens del grup d’Endavant. I de fet, sempre he pensat i ara més que mai, que tothom hauria de passar alguna vegada a la vida per un càrrec com aquest. Tothom seria molt més conscient del que suposa la feina que fa un ajuntament i els seus treballadors, i conèixer els seus procediments.
 
Quin horari tens a l’Ajuntament, per visites presencials? Se’t poden comunicar a través de les xarxes? Quines?
 
L’horari que tinc de presència a l’Ajuntament és molt variable, a causa dels meus horaris laborals, però tinc prou disponibilitat horària, en torns de tarda i matí. Sempre que algú ha demanat per mi a l’OAC de l’Ajuntament, m’ho han comunicat i ens hem organitzat. També estic al servei del ciutadà al meu email: selgascj@balsareny.cat .
 
Ara, algunes preguntes personals. Quines aficions tens?
 
Pel que fa als esports, com a bon balsarenyenc vaig començar jugant un parell d’anys a handbol, i llavors vaig començar a jugar a tennis i a futbol. Finalment em vaig acabar decantant pel tennis amb el qual vaig assolir un bon nivell, crec, i vaig jugar-hi fins gairebé els 30 anys. Més tard vaig estar jugant una mica a pàdel, però actualment no jugo gaire a res d’això tot i que espero poder tornar algun dia a jugar als esports de raqueta. Ara l’excursionisme i anar a la muntanya m’encanta, tot i que no hi vaig prou pel que m’agradaria, i actualment surto a córrer pel bosc o la muntanya quan tinc una estona (ja que és molt més pràctic per aprofitar el temps).
      També m’agrada llegir, tot i que no trobo massa el moment de fer-ho i els llibres se’m fan massa llargs. I al teatre i al cinema, quan puc també m’agrada anar-hi. I també m’agrada molt trobar el moment per prendre aire fresc amb la meva motocicleta. Tot i que ara mateix no pugui fer tants quilòmetres com els que feia abans, qualsevol passejada, per petita que sigui, em fa sentir lliure per una estona.
 
Quin és el darrer llibre que has llegit?
 
Li deien Caracremada, de Llorenç Capdevila.
 
I la darrera obra de teatre que has vist?
 
Ha estat, unes quantes vegades, Glòria 27 o el mite de l’èxit, estrenada recentment a Barcelona per la meva parella, Núria Gómez, i Climent Ribera, que formen la companyia “La Swanson”.
 
La darrera pel·lícula de cinema?
 
Va ser una d’infantil familiar: Elio.
 
Llocs del món on hagis anat o t’agradaria anar?
 
Fa més de deu anys que vam estar vivint durant un any, treballant i viatjant, al Canadà, i ara recordo l’experiència amb enyorança i com a vivència imprescindible en la meva vida. Llavors he viatjat a diversos llocs per Europa i l’Índia, Nova York, Mèxic, el Marroc; i m’agradaria algun dia explorar els països nòrdics, la costa oest dels Estats Units i el Nepal, per dir-ne alguns.
 
Tens algun ídol que admiris especialment?
 
Et podria dir l’americà Andre Agassi, un dels millors tennistes dels anys 90. A més a més, fa uns deu anys que vaig llegir la seva biografia i encara el tinc present com a un referent d’esforç, compromís i gran persona.
 
Vols afegir alguna cosa més?
 
Només voldria aprofitar per agrair a la resta de components de la llista d’Endavant i als col·laboradors que tenim per continuar sent-hi, ja que sense ells el projecte no tindria gaire sentit. Sempre s’ha tractat de fer pinya, i el fet que tothom pugui aportar la seva visió de poble és molt important.
 
Doncs bé, ho deixem aquí. Desitgem que tu i els teus companys del Consistori pugueu continuar amb el vostre projecte en aquesta legislatura. Moltes gràcies per haver-nos atès.
 
Entrevista: Isidre Prat
Fotos: Txus Garcia / Jordi Sarri

dijous, 20 de novembre del 2025

Activitats de La Tempesta. Novembre

 
Borja Olalla i Quim Roca
 
El mes de novembre, l’espai cultural de La Tempesta continua lluint la seva variada oferta d’activitats. El dissabte dia 8 hi va haver un concert del navassenc Borja Olalla (veu i guitarra), acompanyat per Quim Roca a l’harmònica, que va presentar bona part de les peces que componen el seu últim àlbum, Westerlies, així com altres cançons de country nord-americà. Uns temes molt interessants en música, veu i contingut, amb el valor afegit que el públic que omplia la sala disposava d’un programa amb tots els textos de les cançons en anglès i les corresponents versions al català, i així va poder seguir el contingut del recital, amb peces potents, com Broken Star, Chasing Sunsets, Wild Rose o Cold Black Mountain, sobre la catàstrofe de la mina de Fígols ara fa cinquanta anys, que va causar trenta morts. Els assistents van ovacionar llargament els intèrprets.
 
Dijous dia 13 es va fer la presentació d’un llibre també molt interessant: El llarg camí cap a la revolta (Edicions de l’Albí), sobre la històrica “revolta dels burots”, a Artés el 1917. Hi van intervenir l’autor, Josep Heras Solé, i l’historiador Josep Girabal, ambdós artesencs, així com l’editor, el berguedà Jaume Huch. Entre tots van repassar la història d’un aixecament popular que va tenir gran ressò al Bages ara fa poc més d’un segle, però amb connotacions socials que el farien prou actual.

Josep Girabal, Josep Heras i Jaume Huch
 
Dissabte dia 15 va tenir lloc un taller d’espelmes a càrrec de Flama.
 
El dia 20, la poeta santpedorenca Olga Molina va presentar el seu llibre Cercle de foc (Grèvol), sobre la quotidianitat de les coses senzilles i de les més complexes i universals. La hi va acompanyar la també poeta Sònia Moya.
 
El dissabte 22, el prestigiós dibuixant bagenc Joan Turu presentarà el seu llibre Superbatec (El Cep i la Nansa), amb l’editora, Cesca Mestres. Un llibre tendre i divertit sobre un superheroi el poder del qual són l’empatia, la tendresa i les abraçades, que descobreix que tenir sentiments i ajudar els altres és un superpoder real i ben transformador.
 
La programació del mes es completa amb la inauguració, el dimecres 26, de l’exposició Escrites amb llum, de Cristina Morera, i la presentació d’Al país dels ungrus (Pagès Editors), de Jaume Capsada, de Palà de Torroella, amb Cristina Morera. És un mosaic de relats sobre persones que no acaben de trobar el seu lloc i viuen “en un territori imprecís on coincideixen el país de la sal i les colònies tèxtils, al costat del riu Cardener; i el país dels ungrus, l’espai imaginari on vivia el meu pare”.
 
I el dissabte 29, un interessantíssim debat, amb motiu del 25N, sobre “Escriptura, vida i resistència”, amb les escriptores Gemma Asins (L’endemà de totes les nits) i Ester Escamilla (Ara que t’he trobat deixa’m dir-te adeu), juntament amb Irene Rubio, sobre com l’escriptura pot esdevenir una forma de resistència i reconstrucció.
 
Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta


dimecres, 19 de novembre del 2025

Els K + Sonen, al Monestir de Montserrat

 
 
La Colla Gegantera de Balsareny - Els K + Sonen, vam tenir l'honor de participar el diumenge 16 de novembre en una trobada d'una rellevància molt especial dins els actes commemoratius del Mil·lenari de Montserrat, una concentració que considerem històrica per la seva magnitud, pel simbolisme que representa i per l'excepcionalitat del seu format.
 

Montserrat és molt més que una muntanya: és un símbol espiritual, cultural i identitari del poble català. És un referent patrimonial i històric, espai de tradició i de devoció compartida, i alhora una icona del nostre territori. Poder-hi participar amb els nostres gegants i fer-hi sonar la nostra música va ser, en si mateix, un acte de pertinença, respecte i preservació de la cultura popular. Estar presents en el seu mil·lenari ha estat, sens dubte, un motiu d'orgull col·lectiu i una fita difícilment repetible en la nostra trajectòria com a colla.

 
L'esdeveniment, organitzat per l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya (ACGC), va reunir colles provinents d'arreu del país, des de l'Empordà fins a les Terres de l'Ebre, demostrant una vegada més la vitalitat, la pluralitat i la força de la cultura gegantera a Catalunya. A diferència de les trobades habituals, pensades com a intercanvis entre poblacions, aquesta convocatòria —similar a la Fira del Món Geganter o a la Ciutat Gegantera de Catalunya— va tenir caràcter extraordinari i no comportava retorn de visita. Per això, la nostra participació pren un valor institucional i representatiu que sentim com a molt especial.

 
Cal destacar que la trobada es va celebrar a la plaça del monestir de Montserrat, un espai emblemàtic que va requerir una logística molt precisa per garantir una arribada ordenada i la distribució de les colles dins el recinte. El dissabte ja van actuar-hi 40 colles, i el diumenge, quan hi vam participar nosaltres, unes altres 50 colles.

  
L'ACGC va organitzar l'arribada de manera esglaonada per evitar embussos, i a la nostra colla ens va tocar ser de les primeres a arribar. Així doncs, a tres quarts de 7 del matí ja sortíem en autocar rumb a Montserrat, i a dos quarts de 8 començàvem a descarregar els gegants seguint les indicacions dels voluntaris i de la junta de l'agrupació. La primera part del matí va ser freda i ventosa, i l'espera es va fer llarga, tot i que alguns de nosaltres vam aprofitar per fer petites excursions pels múltiples camins i racons de la muntanya.

 
Passades les dotze del migdia, coincidint amb la finalització de la missa principal, es va començar a actuar. Tot i això, abans de dos quarts d’onze vam poder compartir algunes ballades amb altres colles al so de les gralles i els tabals.

 
A partir del migdia, l'ambient va millorar notablement, amb un clima millor, que ens va permetre ballar i tocar amb tranquil·litat, tot buscant espais lliures dins la plaça, que veia ballar simultàniament més d'un centenar de gegants, gegantons i nans d'arreu del país. Els primers en fer-ho individualment van ser els gegants i gegantons de Catalunya: en Treball i na Cultura, amb el Ball d'Aniversari; i els gegantons Pau i Alegria amb el Ball "Peuets".

 
Vam ser pràcticament els últims a abandonar la plaça, amb ganes d'aprofitar al màxim l'ocasió. Tot seguit, vam iniciar una cercavila de descens fins a les zones de botigues, l'estació del cremallera, els funiculars i el pàrquing dels autobusos, interpretant la nostra música fins al final del recorregut guaitada per centenars i centenars de visitants.

 
Cada membre de la colla es va portar el seu dinar, i el mirador del pàrquing va esdevenir el lloc de trobada per dinar i recuperar forces. Passades les tres de la tarda, vam emprendre el camí de retorn cap a Balsareny.

 
Tot i que la jornada va començar freda i amb incertesa, a partir del migdia vam viure una trobada viva, plena de música i de significat, molt diferent a les que estem acostumats a fer. Finalment, ens vam endur un record profundament positiu i identitari, conscients d'haver format part d'un episodi excepcional, carregat història i de simbolisme per a la comarca del Bages i per Catalunya.
 
Text: Colla de Geganters, Grallers i Tabalers de Balsareny - Els K + Sonen
Imatges: Mònica Agustí (Arxiu Els K + Sonen)















dimarts, 18 de novembre del 2025

Ara fa... 41 anys. Televisió de Balsareny

 
Balsareny avui, per Josep Gudayol. Sarment 113, juny 1985

En el Sarment núm. 106 de novembre de 1984 hi trobem el primer escrit sobre el projecte de crear una emissora de TV de Balsareny. A l’editorial hi escrivíem: «El projecte ja està força avançat, donat que disposen del material tècnic indispensable per començar i d’un local a la seva disposició. Sembla que aviat començaran a emetre i per tant podrem prémer un nou botó en els nostres receptors. Esperem que aquesta iniciativa sigui culturalment positiva per al nostre poble».

Abans de finalitzar aquell 1984 es va fer la primera emissió, i el gener de 1985 (Sarment núm. 108 ) ja ens fèiem ressò de la segona: «El passat 15 de desembre la BTV (Televisió de Balsareny) sortia a les ones per segona vegada. Els balsarenyencs vàrem poder prémer el botó de la caixeta màgica i connectar en el programa local. En aquesta ocasió va començar l’emissió amb un reportatge  esportiu sobre una recent prova motorística, la “ pujada a la Font del Musset”. En Josep Maria Terradellas fou l’encarregat d’entrevistar diferents corredors. Hi hagué un informatiu que en aquesta ocasió fou presentat pels locutors locals, n’Elisabet Badia i en Josep Maria Soler Camps. Completaren l’emissió altres temes d’interès en general; la zona esportiva Els Ametllers fou protagonista per mitjà del partit d’handbol; en resum, tot un gran programa per a la nostra jove televisió.»
 
La vida de BTV (Televisió de Balsareny) fou curta, i és que mantenir una activitat d’aquest tipus desinteressadament costa molt esforç i diners...
 
Selecció: Joan Prat

Tempo: ‘FLOW’, de Pulmon Beatbox

 
El cicle d'espectacles per a tot públic Tempo ens va oferir, el dia 9 de novembre,  l'espectacle  FLOW: My (hip-hop) story, de la companyia Pulmon Beatbox. Es tracta d’un espectacle per reviure una història de revolta, llibertat i expressió. La història de Dani Lleonart, conegut com a Pulmon Beatbox, que porta anys visitant els indrets més inhòspits del hip-hop, tot passejant pels carrers, sempre amb una ràdio, a tot volum. Al seu interior, va adonar-se que podia treure allò que portava dins seu: els sons, els ritmes, les paraules..., per explicar el seu viatge personal en el món de la música, i per introduir-nos precisament en la història del hip-hop. Lleonart és avui un dels màxims exponents del beatbox nacional; va descobrir el human beatbox als carrers de Barcelona quan tenia quinze anys. La passió que sentia per aquesta disciplina el va portar a fer-ne una forma de vida.

 
Després de recuperar la seva memòria infantil amb l’aprenentatge de la música amb un piano a casa seva i les classes d’un mestre a domicili, Lleonart ofereix una mostra fefaent de la força i la qualitat d’un art que trenca qualsevol esquema amb la potència i radicalitat d’una capacitat sorprenent per crear i recrear sons diversos, inclosa la força de la paraula.

 
Ho fa amb l’ajuda de la dramaturga, directora i actriu reconeguda, Alba Sarraute, i el seu equip, amb Jordi Portales i Marta Baena al so, i també amb Oscila i Marc Arroyo Ferré en el disseny d’il·luminació; juntament amb el tècnic, Arnau Pardo. Dani Lleonart va fer vibrar el públic de la sala Sindicat, i els va fer participar en la creació de sons i de la música beatbox, oferint-nos un espectacle del tot “flow”. Gràcies i enhorabona!
 
Jordi Vilanova
Fotos: Pulmon Beatbox




Com vivim la nostra pertinença a l’Església?

LA VEU DEL CAMPANAR


Com vivim la nostra pertinença a l’Església?
 
Després de dos mesos d’un nou curs —escolar, parroquial, de voluntariat, de formació, d’esbarjo...— se m’acut, sense cap pretensió, una descripció/reflexió sobre la dimensió religiosa cristiana, que potser farà bé a qui ho llegeixi.
 
Realitats que constatem i que ens fan patir
 
Un bon nombre de cristians viuen (vivim?), ja fa temps, una situació de desencís, de desànim, d’impotència. Les generacions més grans vam acollir amb gran il·lusió el Concili Vaticà II (1962-1965) i vam participar en aquella nova primavera de l’Església, i també de la societat. Vam viure canvis de tota mena, que ens desvetllaven i ens animaven a actuar amb més llibertat, responsabilitat i autenticitat: novetats en la litúrgia, en la presència i acció de l’Església en el món, ofertes de formació, participació del laïcat en tantes tasques pastorals... Progressivament anàrem adquirint una presa de més consciència que Tots som Església.
 
Al cap d’uns anys, es va anar acabant l’eufòria. Molts capdavanters van experimentar el cansament, a vegades per manca de comprensió i d’acompanyament en les seves propostes i iniciatives. Al costat de gent que desertava, molts dels qui restaven van (vam?) anar prenent una actitud “d’anar fent” i d’abaixar els braços. La gent gran no vam saber comunicar el missatge a les noves generacions... Cada vegada són menys el jovent que s’interessa per l’Església. Majoritàriament, s’ha abandonat la pràctica dels sagraments, sobretot la Missa. I, a tot això, hi afegim la manca de vocacions sacerdotals i religioses. Un panorama negre!
 
No podem ni volem restar en el pessimisme
 
Si els creients ho som de veritat, no podem buscar excuses per a no viure la fe, l’esperança i l’amor que ens ha de distingir.
 
Juntament amb els pastors —la majoria grans, però també n’hi ha alguns de més joves—  hem de dir la nostra opció de fe, amb paraules i amb el testimoni. Tots els pastors, d’edats i estils diferents, han d’estar oberts a acollir i donar suport a la gent jove que s’acosta a l’Església —que n’hi ha!—. Cal valorar les coses bones de la gent d’abans i les realitats positives de la gent que va arribant. No hem de tenir vergonya ni complex de professar que el Crist ens sedueix i que el seu Esperit ens enforteix. Trenquem-nos el cap pensant què i com podem comunicar, sobretot amb els més jovenets. Famílies, catequistes, mestres cristians (de l’escola pública i de l’escola “cristiana”: no en diguem només “concertada”!), ajudem a valorar el fet religiós! Sobretot: mai no ens diguem ni diguem als altres: “No hi ha res a fer!” Seria la negació de l’esperança que ens porta el Senyor ressuscitat! Algú potser dirà: “Això és no tocar de peus a terra! Una utopia!” Potser sí, però de somnis, acompanyats de compromís, a vegades s’han aconseguit coses grans.
 
Mossèn Antoni Quesada - Rector de Navàs i de Balsareny


Castanyada 2025

 
 
Un any més Balsareny torna a celebrar la revetlla de Tots Sants amb les castanyes, els panellets i, cada vegada més, amb les disfresses de Halloween i els caramels, com a protagonistes.

 
Dijous dia 30 d’octubre es va celebrar a l’Institut Escola Guillem de Balsareny la festa de la  Castanyada. Tots els nens i les nenes d’infantil, de primària i de secundària la van festejar com tant els agrada: ballant  unes boniques danses al pati i assaborint unes delicioses castanyes que havien preparat els alumnes de 4t d’ESO, que va pagar l’AFA de l’Institut Escola.

 
Divendres dia 31, festiu a l’Institut Escola, les famílies i alumnes de 4t d’ESO, molt implicades, van organitzar tot un dia ple d’activitats. Al matí, a la plaça de la Mel hi va haver uns tallers de manualitats.


A la tarda, a la mateixa plaça, s’hi van coure i vendre castanyes; a més l’Ajuntament de Balsareny va organitzar, dins d’aquest horari, un joc d’escapada (escape room) de carrer amb el nom: «El tresor de la Bruixa de Balsareny», activitat adreçada a totes les edats, que començava a la plaça de la Mel  i recorria diferents carrers del poble. 


Com que l’alumnat de 4t d’ESO i les seves famílies havien organitzat un concurs de disfresses, pels carrers de Balsareny corrien tota mena de personatges lúgubres i misteriosos. 


Hi va haver premis en tres categories: a la disfressa mes terrorífica, a la més original i a la millor disfressa de grup. També hi va haver sopar per a qui ho volgués i ball a la sala Sindicat, amb el Dj Shark.
 

Paral·lelament, al vespre i a la nit, l’Ajuntament va organitzar, al castell de Balsareny, un altre escape room; en aquest cas, teatralitzat, amb el nom de: «El Malefici», adreçat a joves majors de 14 anys, o bé a partir de 10 anys si anaven acompanyats d’una persona adulta en el seu grup. Aquesta activitat ja es va dur a terme l’any anterior, i donat l’èxit que va tenir, es va decidir repetir l’experiència i donar-la a conèixer per diferents canals de difusió. 


Enguany, novament es van exhaurir les entrades, les quals tenien un cost de 10€ i un aforament d’unes 130 persones, repartides per grups d'entre 4  o 6 persones, que anaven entrant al castell en diferents horaris. Hi havia molta gent de Balsareny, i també famílies de la comarca (Artés, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa...) i altres vingudes de més lluny, com Sant Sadurní d'Anoia o Sant Andreu de la Barca. A tothom li va agradar molt l'activitat, i els qui no coneixien el nostre castell van manifestar el seu desig de tornar-hi de dia i participar en les visites guiades i teatralitzades que s'hi ofereixen regularment.
 

«El Malefici» del Castell de Balsareny, va ser considerat per Bages Turisme, del Consell Comarcal del Bages, una de les principals propostes de Tots Sants de la comarca, juntament amb l’operació Castaween de Món Sant Benet, la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra i la Fira de la Torrada de Sant Salvador de Guardiola. 


La premsa comarcal se’n feu ressò dient: “Amb aquesta proposta, Balsareny dona vida al seu patrimoni i el Castell es converteix, per una nit, en molt més que un monument. La fortalesa es transforma en l’escenari ideal on els misteris de la nit, la història que amaguen les seves parets i el joc s’uneixen per fer viure la màgia de Tots Sants d’una manera única i diferent.”

 
Des de l'organització es planteja mantenir algun tipus d'activitat al Castell, per Tot Sants de l’any que ve, atesa la bona critica rebuda, i l'excel·lent relació tant amb la propietat de l’edifici medieval com amb el seu responsable.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Txus Garcia (2024); Montse Àbalos, Jèssica GonzàlezVanessa Martínez, Raquel Sàez




dilluns, 17 de novembre del 2025

Nadal s'acosta! La Comissió de Reis prepara la màgia i cerca nous voluntaris

 

Estimats veïns i veïnes,
 
Des de la Comissió de Reis us enviem una salutació molt especial. Amb l'arribada del fred i els primers llums als carrers, ja tenim el cor i les mans plenes d'il·lusió preparant la festa més màgica de l'any: l'arribada de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient!
 
Volem que aquest Nadal torni a ser inoblidable al nostre municipi, i és per això que estem treballant amb moltes ganes en la gran cita del 5 de gener. Aquest any, la nostra tradicional Cavalcada de Reis, que engegarà com sempre a les 6 de la tarda, inclourà una important i il·lusionant novetat que estem coent a foc lent. Un secret que us avancem: serà un detall que farà brillar encara més els ulls dels més petits... i dels grans! Estigueu ben atents!
 
Abans de la gran nit: Visita del Príncep Assuan
 
Però la màgia començarà abans! Us convidem a donar la benvinguda al fidel emissari de Melcior, Gaspar i Baltasar: el Príncep Assuan.

Tots els nens i nenes, i les famílies que vulguin acompanyar-los, el podran saludar i lliurar-li les seves cartes plenes de desitjos.
  • Quan? Divendres, 20 de desembre
  • On? A la Sala Sindicat
  • Hora? A partir de les 6 de la tarda. Una estoneta abans, el Príncep anirà al Casal Verge de Montserrat a buscar les cartes dels avis i tornarà cap al Sindicat. A partir de les 6 el trobareu a la Sala Sindicat.
Serà una oportunitat preciosa per impregnar-nos de l'esperit reial abans que els patges comencin a treballar sense descans.
 
Ajuda’ns a fer màgia! La Comissió us necessita!
 
Finalment, i amb el cor a la mà, us volem fer una crida important. La Comissió de Reis és el motor que fa possible tota aquesta fantasia, però en aquests moments som un grup de persones molt reduït. Estem convençuts que al nostre poble hi ha molta energia i talent amagat, amb ganes de fer coses.
 
Necessitem una renovació i ampliació de la Comissió! Us animem, si us plau, a sumar-vos a la nostra tasca. Només amb més mans i idees podrem assegurar una Cavalcada de Reis tan lluïda, segura i espectacular com la que la nostra gent es mereix. L'alegria que es rep a canvi no té preu!
 
Si teniu ganes d'implicar-vos-hi, d'aportar el vostre granet de sorra a la il·lusió col·lectiva i de viure un Nadal des de dins, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del compte d’Instagram @reisdebalsareny o bé al correu reisdebalsareny@gmail.com .
 
Us esperem amb els braços oberts per fer junts la millor festa de Reis!
 
Visca Nadal i visquin els Reis d’Orient!
 
La Comissió de Reis
Foto: Jordi Sarri, gener 2025