Enguany Balsareny ha
tornat a celebrar el Dia Internacional per l’eradicació de les violència vers
les dones, el 25 de novembre, amb un seguit d’actes durant diversos dies.
Teatre: ‘Històries íntimes de dones’
El diumenge dia 23, a
les 7 de la tarda, a la sala gran del Sindicat, es va representar un espectacle
teatral, de prop d’una hora de durada, que portava per títol Històries íntimes de dones, de la
companyia Anna Roca, que va néixer a
Olot el 1996, dedicada al teatre familiar i de proximitat, que ha rebut
diversos premis.
Es tracta d’un monòleg, amb l’acompanyament de música en
directe a la guitarra. La dramatúrgia està inspirada en els textos que Joan Barril escrivia a la premsa. La
intèrpret, amb intervencions del mateix guitarrista que fa d’actor, explica
diferents històries, amb la dona com a protagonista. D’una forma molt clara i
entenedora, glossa els relats de les veïnes d’un bloc de pisos, que tenen la
necessitat d’explicar-se les seves vivències. Finalment, ella mateixa es
pregunta quina és el seu propi relat, quina és la seva realitat.
L’obra es va
representar a la part baixa de la platea —no dalt de l’escenari— a fi d’estar
més en contacte amb el públic, ja que està pensada per a un aforament reduït.
En acabar, els intèrprets van rebre una forta ovació per part de la quarantena
de persones assistents, que s’ho van passar d’allò més bé.
La veu de dones afganeses
Seguint amb els
actes, el dilluns 24, a la tarda, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, hi va haver
una xerrada sobre Dones en lluita: veus
afganeses que trenquen el silenci, a la qual van assistir una trentena de
persones. L’activitat, que va durar més d’una hora i mitja, estava emmarcada en
el programa de Biblioteques Sense Fronteres, i va ser presentada per Ana
Pérez.
Dues dones afganeses,
Nadia Ghulam i Zuhal Scherzad, van donar el seu testimoni sobre
la vida de les dones a l’Afganistan. L’activista Nadia Ghulam viu a Catalunya
des de fa anys, on ha fundat l’associació Ponts per la Pau, a la qual també
pertany la jove Zuhal Scherzad, de 22 anys, que fa prop d’un any que viu i
estudia aquí.
Prèviament es va
projectar un vídeo de la periodista Txell Feixas, elaborat entre
Catalunya i l’Afganistan (amb una part feta per videoconferència, ja que no la
van deixar entrar al país). Al vídeo, Zuhal expressa que Nadia Ghulam li va
canviar la vida. Juntes van desafiar els talibans i van crear una xarxa
d’escoles clandestines. Zuhal assistia als tallers de Nadia i va passar de ser
alumna a mestra. Nadia Ghulam es va haver de vestir d’home per poder treballar,
després va estudiar i va venir a Catalunya per operar-se de les seqüeles que li
van deixar a la cara l’esclat d’una bomba. Es va quedar, acollida per una
família, i va crear Ponts de Pau.
Després va venir el
col·loqui i les preguntes de la gent, que foren molt nombroses, centrades
sobretot en els talibans i l’opressió exercida sobre les dones. Nadia Ghulam va
fer un resum de la història més recent de l’Afganistan. Després de la invasió
dels Estats Units, l’enderrocament del règim talibà i l’establiment d’un govern
republicà el 2001, mentre mantenien tropes al país, els talibans es van anar
reorganitzant, sobretot al Pakistan. El 2021, quan es van retirar les tropes
americanes, els talibans van recuperar el poder. Nadia expressava que ara les
restriccions són encara més fortes que abans, sobretot a les dones, a les quals
miren d’afectar mentalment i emocionalment. Per lluitar contra això, es van
posar a fer classes clandestines en grups petits. Van repartir bolígrafs i
llibretes arreu; i també pintaven quadres. Ho van fer a cinc províncies i se’n
van beneficiar 700 dones. Així, moltes noies han arribat a tenir una graduació.
Van obrir biblioteques i es van posar a fer un munt d’activitats. Un grup, per
exemple, feia un taller de costura per elaborar compreses.
Responent algunes de
les preguntes, les activistes van manifestar que molts homes les ajuden. Ells
també tenen dificultats. No tots són talibans, com el pare i els germans de la
Zuhal. També van remarcar que molts dels que manen són fora del país.
Contestant una
pregunta sobre la influència de la religió, van dir que l’opressió a
l’Afganistan no es deu a la religió; aquesta més aviat és una excusa. El que
fan és valer-se de la ignorància de la gent. De fet, va assegurar Nadia, estan
manipulant allò que diu l’Alcorà, que, per exemple, parla de la igualtat i els
drets de les persones i ells no respecten.
Trobar solucions en
el futur, ho veuen difícil, però no impossible. Elles dues i la gent que s’hi
afegeix són gent de pau i estan reeducant
i fomentant als joves l’educació en valors. Tenen l’objectiu que les
dones tinguin una ocupació, sobretot per salvaguardar la seva salut mental.
Tanmateix, els problemes continuen. Per exemple, tot de cop venen i els tanquen
una biblioteca, tot i tenir llicència.
Molta gent actualment
viu de la diàspora, és a dir, d’altres afganesos que han marxat del país i els
envien diners com poden, perquè això també està controlat. També els limiten
l’accés a Internet. L’Agència Catalana de Cooperació hi col·labora, amb el
finançament d’escoles.
Com a conclusió,
Nadia Ghulam deia que, en certa manera, els talibans van portar la pau, però no
la llibertat. Per la seva banda, Zuhal Sherzad, punt de mira dels talibans, va
patir un intent de segrest, però no va voler abandonar mai la causa. Ara ha
marxat del país temporalment, però més endavant hi pensa tornar.
Lectura del manifest
Els actes van
continuar el propi dia commemoratiu, el 25 de novembre. Al matí, a la plaça de
l’Ajuntament, es va fer lectura d’un manifest al·lusiu a la violència vers les
dones, a què van assistir unes trenta persones. Va presentar l’acte l’alcalde Isidre
Viu i, tot seguit, els membres de la Comissió Lila de l’Institut Escola
Guillem de Balsareny van llegir el manifest que havien elaborat.
Aquesta
comissió està formada per sis noies, representants dels cursos de 4rt, 5è i 6è
de primària; i 1er, 2ón i 3er d’ESO. Finalment, la regidora de Feminisme i
Igualtat, Glòria Casaldàliga, va adreçar unes paraules al públic, en què
va donar dades de les accions violentes contra les dones i va reivindicar que
cal continuar la lluita contra aquesta barbàrie.
L’acte també va estar
representat per la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez; el regidor de
Festes, Josep Maria Soler; el d’Urbanisme
i Habitatge, Jordi Selgas; el de Cultura, Jordi Vilanova; i
el regidor de l’oposició Abel Artigas;
així com alguns professors de l’Institut Escola.
Durant l’acte es van
repartir uns draps neteja-ulleres de color lila als assistents, amb la
inscripció del lema "Hi ha cops que no deixen blaus. Obre els ulls!" Els alumnes
de l’Institut Escola també van vendre unes polseres fetes per ells, amb el
símbol del feminisme.
Taller de benestar, relaxació i
meditació
El mateix dimarts, a
les 7 de la tarda, i durant més de dues hores, es va fer un Taller de
benestar, relaxació i meditació, a la sala gran del Sindicat, dirigit per Mònica
González; una activitat que tenia com a objectiu donar eines per enfortir i
empoderar les dones per tal de prevenir i combatre la violència masclista.
Estava adreçat a tothom. Tot i que la majoria d’assistents van ser les dones
del grup que fan ioga setmanalment, també hi van participar altres persones.
Durant l’activitat es va fer un gran mandala (paraula que significa “cercle”),
símbol ritual i espiritual del budisme i l’hinduisme, que representa l’univers.
Al seu voltant es va fer la meditació.
Al mandala hi havia
espelmes que simbolitzen la llum; figures de dones; plantes, flors, fruits i
pedres que representen la naturalesa; i altres símbols. A més, estava rodejat
de cartolines amb missatges sobre valors humans i espirituals (solidaritat, fe,
pau, amor, presència, ànima, gràcia, justícia, esperança...) i, a la part del darrera,
hi havia les dades de les dones assassinades aquest any a l’Estat. Els participants
van anar llegint cadascuna de les cartolines. Com a suport a la meditació, es
van recitar diferents mantres (frases sagrades) i es van fer diferents cants de
música oriental.
Taller ‘A un clic’
Finalment es va
realitzar un taller per abordar les violències masclistes digitals, titulat A un clic. Va ser el dijous, dia 27, a
la tarda, al local 1 de la plaça de la Mel, amb molt poca assistència de públic.
L’objectiu del taller era reflexionar sobre les violències estructurals que es
donen en l’àmbit digital i sobre les alternatives; conèixer quines conductes es
consideren com a violències digitals masclistes i quina afectació tenen; i
conèixer eines i exemples de resposta ciberfeministes.
El taller va anar a
càrrec de l’entitat “Accions Fem, Feminisme en Acció”, dedicada a lluitar i
defensar els drets de les dones. Aquesta entitat considera violència masclista
digital qualsevol acte o conducta realitzada amb la finalitat de discriminar,
humiliar, fer xantatge, assetjar o exercir domini, control o intromissió sense
consentiment de la víctima, a partir de les TIC, plataformes de xarxes socials,
correu electrònic, missatgeria instantània o serveis de geolocalització. Poden
ser violències digitals en general o bé de caràcter sexual. Es poden manifestar
en forma d’insults, amenaces, discursos d’odi, craqueig de comptes, suplantació
i robatori d’identitats, pornografia no consentida, grooming (captació de menors; pederàstia), doxing (buscar informació en línia d’una dona i utilitzar-la per a fer-li
mal), exhibicionisme digital etc.
Aquestes violències
van en augment, sobretot des de la pandèmia, i especialment en noies joves,
persones racialitzades i del col·lectiu LGBTI+. Al taller es van donar algunes
eines d’autodefensa i de seguretat davant d’aquesta brutalitat, així com unes
pàgines web d’interès.
Tot i la poca gent
assistent, es va crear un bon caliu de conversa i participació, amb opinions,
preguntes i respostes.
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Ana Pérez
/ Maribel Andreu
