Breu comiat de Josep Gudayol

 BALSARENY AVUI

 
Adeu… Moltes gràcies per tots aquests anys!
 
Avui he de dir-vos adeu, amics lectors, i en aquest moment em ve el record de la frase d’aquella cançó que diu: “que a un adeu no li cal cap paraula”. Sí, veritablement no li calen paraules, sinó agraïments.
 
En primer lloc gràcies a totes les diferents direccions del nostre Sarment per donar-me l’oportunitat d’expressar-me com a redactor amb el meu estil periodístic original autodidacte.
 
Avui dono punt i final a aquestes tardes mensuals assegut davant de la meva màquina d’escriure elèctrica; quants records i quantes emocions tot intentant explicar fets puntuals de la quotidianitat mensual! Quants adeus i quantes emocions en el dia a dia, tot un món en blanc i negre que gairebé ha passat sense adonar-me’n. El cas és que no m’hi veig i no puc llegir amb uns mínims de qualitat per poder fer una feina que m’ha agradat tant. Sarment m’ha fet viure uns temps i uns moments difícils d’explicar, un benestar que no té preu.
 
Sense voler dramatitzar el fet d’haver-vos de dir adeu, m’omple d’una gran tristor, ja que no es poden oblidar tants i tants anys de viure en unes lletres d’un dia a dia balsarenyenc tan nostre.
 
Difícil serà, no poder explicar aquells moments viscuts i per viure dins de les organitzacions culturals, socials, polítiques i esportives que han estat pròpia existència durant tots aquests anys.
 
Gràcies, moltes gràcies a tothom. Adeu!
 
El vostre, sempre,

Josep Gudayol i Puig
  

Un mestre i un amic

Josep, el Cercle Cultural de Balsareny com a entitat i tota la redacció del Sarment no podem més que agrair-te la teva intensa i emotiva dedicació a la nostra revista al llarg de cinquanta anys. Són tantes les pàgines que hi has omplert, tantes entrevistes a persones del nostre entorn quotidià que han ajudat a fer poble des del seu dia a dia, tantes notícies d’actualitat municipal, tants articles d’opinió sobre un ventall inacabable de temes, tants poemes que hi has publicat, molts de teus però també molts d’altres poetes i poetesses locals de qui has donat a conèixer l’obra, o els teus entranyables contes de Traginers, sense oblidar, a més de tanta i tan bona feina literària, tasques de gestió com la publicitat i la distribució de la revista. Ara anuncies que deixes d’escriure, però continues formant part del Cercle com a membre de la junta directiva i seràs sempre per a tots nosaltres un referent, un estímul i un model, però per damunt de tot un gran amic. Rep una forta abraçada feta d’admiració i respecte. Moltes gràcies per tot, company!

CCB / Sarment

Entrevista a Aran Sànchez: Personalment crec que sí que es pot viure de la música

Avui, i després de tots aquests anys, tinc el goig de tancar els finestrons de la meva, i vostra,  finestra oberta; i amb un goig valent de dir-vos adeu amb la companyia de la jove Aran Sánchez, balsarenyenca estudiant de música, concretament de piano.
 
Durant tots aquests anys he pogut parlar breument amb algun o alguna jove promesa dins del mon de la música, i concretament sobre la nostra Escola de Música Municipal. Gràcies, Aran, per l’oportunitat de parlar amb aquest redactor, que al llarg dels anys ha intentat ser un fidel observador dels múltiples valors de la nostra cultura balsarenyenca.
 
Aran Sànchez Rodríguez va néixer a Balsareny el 12 de setembre de 2014. Actualment està cursant 6è de Primària a l'Institut Escola Guillem de Balsareny.
 
Tal com ens comenta sobre les seves aficions, ens diu que “M'agrada llegir i m'agraden els còmics de màgia. Vaig sovint a la Biblioteca a buscar llibres per endur-me a casa. També m'agrada molt anar de vacances amb la meva família i visitar llocs on no he estat mai. He visitat Andorra, Montblanc, el Delta de l'Ebre, la Vall d'Aran... M'agrada poder gaudir de la natura, tant a la muntanya com a la platja. I també m'agrada tocar el piano, cantar, estar amb els meus amics, fer Pastorets i anar al Cau”.
 
— En primer lloc, digues: quant fa que estudies música i com va anar l’inici amb el piano?
 
— Vaig començar a fer sensibilització musical a l'escola quan feia I5 i quan feia 1r de primària, als 6 anys, vaig començar a anar a l'Escola de Música Joan Bajona; i des del primer moment vaig tenir molt clar que volia aprendre a tocar el piano.
 
— Actualment on fas les pràctiques?
 
— Doncs faig les meves classes de piano a l'escola de música amb la meva professora, la Berta Moreno, però també el practico molt a casa.
 
— Quina és la classe que t’agrada més?
 
— M'agrada molt fer llenguatge musical perquè la mestra, que també és la Berta, és molt divertida i ens ho passem molt bé a classe.
 
— I de músics, en coneixes molts? Quins t’agraden més?
 
— D'autors clàssics conec Mozart, Beethoven... Però m'agrada escoltar i tocar música més moderna, com ara Queen, Twice, Oques Grasses...
 
— Penses que es pot viure de la música?
 
— Sí, penso que es pot viure de la música i, de fet, m'agradaria dedicar-m'hi quan sigui gran.
 
— Balsareny és un dels pobles que té Escola de Música; què ens en pots dir?
 
— Em sembla molt bé que hi hagi escoles de música als pobles perquè els nens poden desenvolupar-hi les seves habilitats musicals. Ens ho passem molt bé a les classes de grup; els professors són genials i ens cuiden molt.
 
— Finalment volia dir-te que ens va impressionar molt sentir-te i veure’t tocar els teclats en la passada Diada de l’Onze de Setembre. Què hi vas interpretar?
 
— A la diada de l’Onze de Setembre, a la Biblioteca, vaig interpretar el tema Faded, d'Alan Walker, i em va agradar molt poder conèixer i parlar amb el compositor i pianista Carles Cases. Poc després em van dir que som família llunyana amb en Carles, i em va agradar molt saber-ho.
 
— Moltes gràcies i molta sort, Aran!
 
— Gràcies a tu, Josep.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Aran Sànchez

Caminada per la Via verda de Manresa

 
El grup de marxa nòrdica de Balsareny vàrem fer la primera sortida de la temporada, el dia 29 d’octubre de 2025. Una sortida per a nosaltres sols, abans de començar la temporada de marxa nòrdica de la Diputació que compartim amb altres pobles. Aquest any ens ha tocat de caminar conjuntament amb Begues, Corbera i Collbató.

 

Aquesta primera excursió va tenir lloc per la Via Verda de Manresa i va tenir un recorregut de 6,2 quilòmetres, amb un desnivell de 110 metres. Érem 42 caminants. Vam passar pel Pont Vell, gòtic del segle XIII-XIV, restaurat el 1962,  i vam pujar fins a la Torre de Santa Caterina: una torre de defensa contra el Carlins, construïda el 1836 i restaurada l’any passat, el 2024. 

Vàrem seguim per camins vorejats d’oliveres a banda i banda, i vàrem baixar fins a creuar la riera de Rajadell per unes passarel·les. Després vam travessar novament el Cardener per una palanca i vam seguir per la vora del riu pujant fins a tornar al Pont Vell, punt inicial i final de la caminada.

 
Després de l’esforç bé necessitàvem recuperar forces, i això ho vàrem fer satisfactòriament al Restaurant dels Noguers. I ara ja estem a punt per començar la temporada, que, com sempre, serà pel nostre terme, el 12 de novembre, amb la gent dels altres tres pobles esmentats. Moltes gràcies a l’Ajuntament de Balsareny i al Centre Excursionista per la seva col·laboració.
 
Text i fotos: Diego Hernàndez

També cal saber estar emprenyat

BALSARENY EDUCA
 

En múltiples ocasions els ensenyants, tot treballant la comunicació assertiva, hem practicat la capacitat de comunicar opinions contràries o bé notícies dures i difícils, de manera que la persona receptora pugui rebre el missatge sense sentir-se expressament menyspreada o atacada. La idea és d’evitar la impulsivitat en el diàleg, controlar el llenguatge tot tendint a les modalitats no-violentes i mirar, això sí, que el missatge es rebi netament i clar.
 
Això ve al cas perquè darrerament hem assistit a reunions informatives sobre modificacions del sistema de recollida d’escombraries al Bages i al Berguedà i hem quedat força sorpresos per  la manera com algunes persones utilitzen l’espai públic per manifestar la seva disconformitat amb crits i exabruptes, amb la complicitat d’un públic que, a mode de claca, hooliganitza la sessió com si d’un partit de futbol es tractés.
 
Tot observant-ho, recordàvem com, en la Transició, d’això ja fa cinquanta anys, amb la intenció d’aprendre hàbits democràtics, es feia un elogi de la diversitat d’opinions. No era estrany mostrar pels mitjans com dins d’una família es votava diferent o es tenien visions antagòniques sobre temes i es parlava d’aprendre a conviure i de naturalitzar la diversitat, només sentenciada per l’opinió majoritària a l’hora de decidir.
 
Passat un temps, l’aparició de models dits ‘desacomplexats’, per no dir grollers o almenys contraris a l’habilitat d’escoltar i participar, en televisions, ràdios i més darrerament en les xarxes, els parlaments, els debats i les assemblees, ha posat de moda una manera de fer agressiva, estrident i poc dirigida al diàleg. Hem caminat clarament cap al “soroll que ofega les paraules”, com deia Martí i Pol. L’objectiu és fer mal a la persona i no pas cercar la millora, o ni tan sols fer arribar un missatge clar sobre el que s’està exposant. Probablement aquests models han fet forat.
 
Seguint amb les reunions de què parlàvem, la cara que solen fer els comunicadors davant l’actitud agressiva a què fèiem referència és de “què hi farem; ja sabem que això és així”. I sovint, quan els demanem com han gestionat escridassades, retrets i insults, ens responen que ja ho saben, que no ha sigut gran cosa comparat amb tal o tal poble. “Nosaltres hem fet la feina que ens demanaven i prou”, diuen. És a dir: ho han naturalitzat! No hi ha ni tan sols la sensació generalitzada que no s’ha de permetre aquest to, més aviat el contrari:  “aquell sí que ho ha dit ben clar”, diuen. Però després del retret hi ha el “cop de porta”, i no s’avança en cap punt. Tot queda igual. Només s’ha gastat adrenalina. Només s’ha malmès la comunicació.
 
Al capdavall la gent es va desentenent de la participació democràtica en la gestió dels problemes i els reptes que ens afecten i en comptes d’assistir als fòrums per donar-hi l’opinió,  no s’hi va perquè —diuen— no serveix de res, o bé s’hi va per rebentar-ho. Són, al nostre entendre, actituds calcades o fins i tot més extremes que les que adopten figures para-absolutistes com Trump, Meloni o Milei... Sense voler escoltar. Sense tenir en compte la capacitat crítica. Sense esperar res del diàleg.
 
Hem d’exigir-nos que en el joc de la comunicació l’emissor comuniqui assertivament quan es tracta d’un mestre, un administrador, un polític, un metge o un adult respecte d’un infant, per posar uns quants exemples. Però també hauríem d’acostumar-nos que, per enfadat que s’estigui, en un fòrum participatiu, que no és una discussió informal al cafè o a casa, assagem un diàleg assertiu: comuniquem la preocupació, la fúria, l’enuig i el que convingui de manera clara i contundent, però sense perdre allò que en diem les formes, que en el fons vol dir el respecte cap als altres.
 
Balsareny Educa

Activitat de La Tempesta. Octubre

 
El diumenge 5 d’octubre va tenir lloc un concert a càrrec de la prestigiosa compositora i guitarrista Mar Pujol, que va captivar el públic assistent, amb una veu i una música precioses que van omplir l’espai de calidesa amb cançons plenes de referents a la natura i les arrels populars.

 
El 15 d’octubre, la pintora Maria Sola va inaugurar la seva exposició Batec cromàtic, de pintures i mòbils, amb una explosió de colors i formes increïbles. “El color t’arriba al cor si la intuïció et diu que l’art també és joc, simplicitat i lleugeresa”. Podreu veure aquestes obres fins al 16 de novembre.

 

El dissabte dia 18 hi va haver un magnífic recital a càrrec de Ramon Cugat, membre i fundador del grup de pop-folk Balancí, i autor d’àlbums com Després de la tempesta sempre surt el sol. El públic va gaudir de la seva actuació amb la guitarra, en un concert intimista i plàcid.

 
El dia 22 va tenir lloc la sessió inaugural del Club de Lectura de Poesia, dirigit per Sònia Moya. Amb una considerable participació, es va analitzar el recull Desglaç, de Maria-Mercè Marçal, publicat el 1989. La següent sessió serà el mes de gener, amb l’obra A través, de Glòria Coll Domingo, premi als Jocs Florals de Barcelona de 2022. Cal inscripció prèvia per participar-hi.

 
La programació del mes es completà el dijous dia 23 amb la presentació del llibre La gran família, d’Antònia Carré-Pons, a càrrec de l’autora, acompanyada de la periodista i escriptora Gemma Ventura; dissabte dia 25 a migdia, amb una nova edició en directe del Pòdcast Natural, on Roger Coch, Laura Gonzalvo, Sílvia Plana i Irene Rubio van parlar sobre escriptura natural i van recomanar lectures fosques i hipnòtiques; i el diumenge 26 es van presentar els dos primers volums del còmic Ninges per la cara, d’Alberto Casamayor, amb un taller infantil de creació de personatges.
 
R. Carreté
Fotos: La Tempesta

Repte núm. 106

El tren de la Genoveva surt a les deu en punt. Si va a l'estació caminant, a 4 km/h, hi arriba cinc minuts tard. Si hi va corrent, a 8 km/h, hi arriba deu minuts abans. A quina distància està de l'estació?

Salut i paciència

Roc Carulla

Solució al repte núm. 105: una hora i mitja.

Premi Casaldàliga a la Comunitat Palestina de Catalunya

 

La Comunitat Palestina de Catalunya ha estat l'entitat guardonada amb el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat d'enguany, que concedeix el Festival Internacional de Cinema Solidari de Catalunya (CLAM).

 
L'acte de lliurament va tenir lloc el diumenge 19 d'octubre a l'Auditori Agustí Soler i Mas  de Navarcles, i va ser conduït per la periodista Txell Feixas, membre de la Secció Internacional de TV3 i Catalunya Ràdio, d’on va ser corresponsal a l'Iraq, el Líban, l'Afganistan i Gaza, entre altres llocs. Feixas és també autora d’alguns llibres, com ara Dones valentes i Aliades (Ara Llibres);  i ha rebut, entre altres guardons, el Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació per ser "un exemple de periodisme rigorós, valent i compromès".
 
En l’acte també hi va intervenir l’alcaldessa de Navarcles, Alba Pérez, que va destacar l’orgull "de ser bressol d’un festival que fa del cinema una eina de denúncia". 

 
Durant el lliurament, al quall hi han estat presents membres de la Fundació Pere Casaldàliga, de l'Associació Araguaia i altres entitats que treballen en favor de la justícia i la pau, es va demanar la fi del patiment del poble palestí i es va denunciar el silenci internacional. "Sabem que som els més febles sobre el terreny, però el món s’ha aixecat i ha abraçat aquesta causa com si fos la seva i això ens dona esperança", va dir el metge, historiador i escriptor català d’origen palestí Salah Jamal, en representació de l’entitat premiada.

 
Amb el guardó, el jurat ha volgut reconèixer la trajectòria de la Comunitat Palestina de Catalunya, entitat fundada fa més de quaranta anys per estudiants palestins residents al país i compromesa amb la defensa dels drets humans. El veredicte recull que la decisió del jurat no és aliena a la situació a Gaza, i se suma a les denúncies contra els atacs que "violen la legalitat internacional i vulneren els drets legítims d'un poble a viure en pau".
 
Jordi Vilanova
Fotos: Fundació Pere Casaldàliga

Meteorologia. Setembre 2025

Setembre de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	13,6
Mitjana de màximes	26,8
Mínima	5,8
Màxima	31,9
Mín. més alta	19,5
Màx. més baixa	21,3

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 13)

39,0

 
Pressió (hPa)
 
(Sense dades)
 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 9	45,6
Dia 12	8,4
Dia 13	19,8
Dia 21	6,2
Total	80,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

La consellera de Drets Socials i Inclusió visita Balsareny

 

La Generalitat, finalment, ha concertat les trenta places previstes a la residència El Carrilet de Balsareny. Aquest era el pas que faltava per posar en funcionament les dependències d’aquest centre, cosa que succeirà ben aviat.

 
Així ho va manifestar la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, que va visitar Balsareny el dimecres 15 d’octubre.

 
En la seva visita a la Casa de la Vila, l’alcalde Isidre Viu li va plantejar els reptes a què ha de respondre l’Ajuntament en matèria de serveis socials i inclusió.
 
Seguidament van visitar el centre d’AMPANS, per a la construcció del qual la Generalitat hi havia aportat prop de tres milions d’euros, i que es va inaugurar el juliol passat en una jornada de portes obertes (vegeu Sarment, juliol 2025).
 
Sarment
Fotos: Ajuntament de Balsareny
 

Tempo: ‘Vai Via’

 

 
El cicle d'espectacles Tempo per a tot públic d'aquest mes d'octubre ens va portar a la sala Sindicat l'espectacle “Vai Via”, de la companyia Xirriquiteula Teatre.

 
Aquest és un relat poètic i musical sobre els alts i baixos de l’apassionant vida de la Rita, una famosa contrabaixista dels anys 50 que acaba vivint al carrer. Un petit homenatge a aquelles dones que han posat l’atenció als seus familiars per davant dels èxits personals. És el relat d’una vida, des de la infantesa fins a la vellesa i la mort, d’una persona que acaba els seus dies en la indigència: un tema sempre delicat, que es pot prestar a moltes manipulacions demagògiques, simplistes i sentimentals, però que Xirriquiteula ha conduït magníficament. L’obra es centra a explicar-nos la vida de la Rita en un moment de la història europea, on hi ha hagut guerres, però que també ha viscut el fulgor de l’espectacle, de la música, dels viatges i les migracions, per finalment caure en la desemparança actual dels qui no tenen recursos per subsistir.

 
L’escenografia, que es focalitza en una impressionant funda de contrabaix, l’instrument que la dona va aprendre a tocar i del qual ha viscut en la seva època activa, és una de les millors troballes de l’espectacle. És el lloc on ella viu d’una manera itinerant quan s’ha quedat sense casa; però és també moltes altres coses. De fet, veiem aquesta funda al seu costat des de que era nena, i en tots els diferents moments de la seva vida. I la gràcia de la proposta és que converteix la funda en un símbol, en aquesta “llar” invisible que tots ens construïm, i que guarda les ressonàncies vitals d’una pulsació, que és la del contrabaix, però també la del cor que batega i ens dona vida, allò real i allò simbòlic que tots tenim a dintre.

 
Al principi, aquesta funda és el sarcòfag, el taüt que la vella indigent arrossega pels carrers, l’últim lloc on poder dormir i caure morta, que nosaltres veiem aquí en l’escenari; però que, en la vida real, els indigents que dormen al carrer també arrosseguen, encara que no la veiem. Ara bé, aquest taüt agafa uns altres trets quan el veiem en èpoques d’esplendor al llarg de la seva vida. S’omple llavors d’altres significacions, i el veiem com l’espai invisible i simbòlic on ens despleguem interiorment, l’espai de l’ànima d’una persona, convertit alhora en l’instrument que ens permet posar música al nostre existir. És allà on guardem els nostres secrets i tresors, és un espai que ens atorga confiança i protecció, i on viu la memòria de tot allò que hem viscut. És també la nostra mort anunciada, que ens recorda que acabarem tots a la caixa; una mort que portem al damunt ja de petits, al nostre costat, invisible però present, amb les pulsacions greus dels murmuris de fons del contrabaix.

 
Tot plegat, amb un llenguatge que d’una banda ens remet al cinema mut, amb els seus textos inserits explicatius, aquí convertits en una veu en off que periòdicament ens situa les escenes. I també en l’ús constant de cartells, fotografies, imatges, objectes i altres mil elements que el personatge treu de la funda inesgotable del contrabaix.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Xirriquiteula Teatre

Els Dansaires dels Pastorets, a Barcelona

 

 
Els Dansaires dels Pastorets de Balsareny van actuar en el Festival d'Esbarts de Barcelona, programat en les Festes de la Mercè de 2025 en commemoració del 75è aniversari de l'Obra del Ballet Popular. L'acte va tenir lloc a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el divendres 26 de setembre al vespre. Hi van participar vint esbarts de tot Catalunya, cada un amb una dansa diferent; el nostre grup hi va presentar el Ball de la Faixa de Balsareny, que sens dubte és el primer cop que s'ha ballat davant del Palau de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

 
També aquest mes d’octubre els diferents grups del nostre esbart han participat, el dia 5, en l’acte principal de la Setmana de la Gent Gran [vegeu article a part], en la cercavila d’homenatge a les persones de més edat del poble.

Després, el diumenge 19, van participar a Navàs, per la Fira de Tardor, en la 37a Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils de la Catalunya Central, juntament amb l’Esbart Olesà i l’Esbart Dansa Jove de Navàs.
 
Assemblea dels Pastorets
 
Els Pastorets de Balsareny vam celebrar l’assemblea general ordinària el diumenge 28 de setembre, coincidint amb el primer assaig de la temporada 2025-26. Entre altres coses, es van aprovar els comptes de l’última temporada, amb un dèficit de 1.346,58 euros, import que s’aplica a l’excedent d’exercicis anteriors; i el pressupost de la temporada que ve, que ascendeix a 10.750 euros.

 
Es va renovar la junta directiva amb la incorporació de Jana de Miguel, a qui donem la benvinguda; i Angie Rovira ocuparà el càrrec de tresorera que deixa vacant la Violeta Estivill, a qui l’entitat ha agraït la molt bona feina duta a terme durant anys en aquesta funció. La junta queda constituïda per aquestes persones: presidenta, Mercè Farràs; vicepresident, Jordi Garcia; secretari, Ramon Carreté; tresorera, Angie Rovira; vocals, Mireia Carreté, Jana de Miguel, Abel Fornell, Vanessa Martínez, Anna Obradors, Elisabet Pla, Aina Rodríguez, Laia Rodríguez i Isidre Viu. L’equip de direcció el formen Aina Rodríguez, Laia Rodríguez i Jana de Miguel, que ja han començat els assaigs a bon ritme: les representacions seran els dies 25 i 28 de desembre i 4 i 11 de gener de 2026. Us hi esperem!
 
Pastorets de Balsareny
Fotos: Dansaires dels Pastorets / Jordi Vilanova  

Festival d'Esbarts, Barcelona

Setmana de la Gent Gran, Balsareny

Roda d'Esbarts, Navàs