El parc ambiental de Bufalvent a Manresa (II)

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

Bassa que recull l’aigua de la pluja

 
El reciclatge de materials
 
El mes passat dèiem que, al parc ambiental, actualment s’estan portant els residus a un  abocador petit, d’un any de durada, per després encetar-ne un altre de més gran, que ja s’està obrint. Així mateix, explicàvem que s’està fent una planta de valorització que permetrà millorar la separació de materials barrejats amb “la resta”.
 
On van a parar els materials orgànics?
 
Els materials orgànics, que arriben amb camions, van a parar a la planta de compostatge que hi ha al capdavall del parc. Aquesta planta té diferents compartiments, anomenats “trinxeres”, a través dels quals va passant tot el material: primer es barreja la matèria orgànica amb fracció vegetal seca (troncs, fulles...); després es decanten els lixiviats (líquids formats per la putrefacció de la matèria orgànica, com al cubell d’orgànica de casa); després la massa passa per un túnel, on es separen els continguts més grossos i només es filtren les partícules més petites, fins a formar-se el compost, de textura homogènia.
 
En realitat, el compost és el resultat de l’actuació de microorganismes, bacteris i fongs, que n’obtenen l’energia per viure, en un procés on cal controlar moltes variables: per exemple, la humitat, que es controla amb unes pintes del sostre que reguen aigua; la temperatura, que per als microorganismes ha de ser d’uns 45ºC; també s’ha de regular l’oxigen, per això s’hi aporta aire amb uns conductes que passen per sota; i altres factors. Al final, el compost encara s’ha de netejar, perquè sempre hi queden alguns residus grossos, que eliminen uns aspiradors; igualment, hi ha un altre aparell, basat en densitats, que separa residus petits barrejats, com per exemple, els microplàstics, que els bacteris no es mengen, motiu pel qual és molt important que utilitzem bosses compostables per a l’orgànica. 

Planta de compostatge

 
On van a parar el plàstic i el vidre?
 
Els plàstics, que hem separat a casa i han arribat al parc, es premsen en una altra instal·lació i després es porten a una planta de reciclatge de Berga, on separen molt bé les llaunes, els plàstics i els brics, i es compacten. Bo i separat tot, es recicla el que es pot. Així, hi ha una planta a Navarcles que recicla plàstics d’hivernacles i semblants. A Balsareny, al polígon de la Coromina, hi ha una planta que fabrica bosses amb plàstic reciclat. Ara hi ha una normativa que obliga les empreses a fer-hi un percentatge de bosses, amb plàstic reciclat.
 
D’alguns plàstics, se’n fa una revalorització energètica i es cremen. Una sortida per a les llaunes és, per exemple, fondre-les i fer-ne barres de metalls. En canvi, les bosses de patates i envasos semblants no es poden reciclar.
 
Per altra banda, hi ha una zona on s’aboca el vidre i després aquest es porta a una planta del Prat de Llobregat, on es pot reciclar molt bé. 

Aligot de Harris

 
Falcons i aligots
 
Un dels atractius del parc és l’existència de falcons i aligots de Harris, controlats per un falconer, que els té ensinistrats. Serveixen per espantar les aus, com les gavines, que arriben a l’abocador buscant menjar i esbarrien tots els residus. En tenen quatre o cinc exemplars. En les visites concertades, el falconer explica com cuiden aquests animals i les seves qualitats: tenen una vista deu vegades més augmentada que la nostra; poden assolir més de 350 km/h en ple vol; tenen mimetisme, facultat per la qual passen desapercebuts entre les branques dels arbres; com a bons rapinyaires, amb les seves urpes fan una força increïble per atrapar les preses; tenen unes plomes totalment impermeables a l’aigua, perquè, a la part del darrere, hi tenen una glàndula que emet una substància lubricant amb la qual s’unten les plomes i l’aigua hi rellisca; també tenen un osset al morro per tal de frenar l’aire i que no els cremi els orificis nasals; i finalment disposen d’una membrana translúcida que els fa d’ulleres per quan el sol els ve de cara. Després de fer el seu vol, el falconer els premia donant-los uns pollastrets per menjar.
 
L’ecosistema
 
A la vall, a baix de tot, hi ha dues basses, on arriba l’aigua de la pluja. Els sediments que arrossega es queden a la primera bassa i l’aigua es decanta cap a la segona, que així queda més neta i permet recrear-hi un petit ecosistema, amb flora i fauna. Al costat mateix del Parc Ambiental hi ha el Parc del Secà, amb oliveres, ametllers i barraques de vinya; i amb itineraris senyalitzats.
 
L’aula d’aprenentatge
 
A l’edifici de dalt de tot, a l’entrada del recinte, junt amb l’oficina, hi ha una aula d’aprenentatge, on alguns professionals de medi ambient fan tallers i xerrades sobre els residus i el reciclatge, en coordinació amb el Centre d’Aprenentatge del Bages, adreçades a escolars i altres grups de gent. Recordem que un grup de Balsareny va visitar les instal·lacions per la Setmana de la Gent Gran.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors