Entrevista al regidor d’Hisenda i de Festes, Josep Maria Soler Camps

 

 
Continuant amb les entrevistes als membres del Consistori balsarenyenc, parlem  aquest mes amb el regidor de Festes i d’Hisenda, Josep Maria Soler Camps.
 
Josep Maria Soler, conegut per tothom com “el Camps”, va ser el número 3 de la  llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a les passades eleccions municipals de 2023, i ara forma part de l’equip de govern,  junt amb els altres tres membres del seu partit i els quatre membres d’Endavant  Balsareny.
     Va cursar els estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola Universitària d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on va acabar la carrera el 1977 i es va col·legiar el 1978. Ha dut a terme la seva vida laboral bàsicament com a funcionari de carrera durant 40 anys a l’Ajuntament de Manresa, compaginant-ho alhora amb treballs d’arquitecte tècnic en l’exercici liberal de la professió.
 
—Josep Maria, com valores aquest any i mig que portes com a regidor? Per cert, és la primera cosa que fas en  política?
 
—He anat moltes vegades a les llistes de convocatòries a eleccions municipals, si bé és cert que és la primera vegada que formo part del Consistori municipal.
     La definició que més se m’escau, i que m’han sentit dir els companys de l’equip de govern, és que m’ho passo bé i gaudeixo anant a l’Ajuntament. La feina que hi ha sempre és relativa i la gran sort que tinc és que el fet d’estar jubilat em permet anar quasi cada dia a l’Ajuntament i, per tant, puc dosificar les tasques a fer. Potser hi ha moments més puntuals de més feina, quan per exemple s’han d’aprovar pressupostos o preparar la Festa Major, però tinc molt bons companys de viatge, que quan cal em donen un cop de mà.
 
—Ho portes bé pel carrer? Et veus amable amb tothom...
 
—Soc una persona que em considero força oberta. Parlo amb molta gent. Moltes persones em coneixen de fa anys, per haver-los fet alguns treballs o per formar part d’entitats. Tinc un tarannà proper i no m’importa en absolut que la gent m’aturi i em parli de temes relacionats amb les meves regidories o de qualsevol altre tema municipal. Parlar amb la gent sempre és enriquidor per ambdues parts.
 
—Quines són les teves feines com a regidor de Festes? Hi ha coincidències amb  altres regidories, com Joventut o Cultura?
 
—Festes i Cultura són dues àrees separades per una línia molt fina: hi ha molts actes que tant es poden organitzar des d’una regidoria com des de l’altra. Tant és així que hi ha municipis en què és una sola regidoria. La gran sort és que amb el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, tenim molt bona entesa. Treballem al mateix espai físic i ell és dels regidors que també pràcticament hi és cada dia, cosa que ens permet coordinar actes, tant de festes com de cultura, que van lligats a esdeveniments festius, com Festa Major, Sant Joan, Sant Cristòfol, Castanyada, etc.
     En el cas de Joventut, tot i que també tenim relació amb el seu regidor, la programació d’actes i festes de joventut s’organitzen des de la pròpia regidoria.
 
—Ara que ja heu sobrepassat el cicle d’un any, quines són les festes, al llarg de l’any, que et porten més feina?
 
—Per descomptat que és la Festa Major. Per la contractació dels diferents grups externs, per la vinculació amb entitats locals, per intentar una programació que sigui del gust de tots els públics... per tot plegat, són dies de pensar, ajustar despeses, etc. Heu de pensar que els diferents grups musicals, teatrals, espectacles infantils..., quan treballen per administracions, el seu preu és molt diferent de quan ho fan per particulars, i tots tenen uns “catxés” força alts.
     També porta la seva feina la preparació de la Festa dels Traginers, ja que quinzenalment es fan reunions des de finals de setembre fins el dia de la Festa. En aquest cas, però, tenim la gran sort que hi ha una bona comissió que porta el gran gruix de feina, tot i que l’Ajuntament, amb les regidories implicades, no n’estem pas exempts.
 
—Quan programeu una festa, teniu assessorament extern, per exemple, d’empreses de programació? 
 
—No exactament, si ens referim a allò que sé que, en altres temps, s’havia parlat amb programadors de festa, se’ls assignava una quantitat econòmica i ells s’encarregaven de muntar la Festa Major, per exemple. Actualment estem en contacte amb representants dels diferents grups artístics i, a través d’ells, gestionem la contractació dels artistes. Avui en dia pràcticament la totalitat van a través del seu representant. Tot i així, també intentem, si és possible, fer el tracte directament amb l’artista.
 
—Si ara creguéssiu adequat fer una festa nova o bé alguna entitat en proposés una, l’hauríeu de passar pel Ple o n’hi hauria prou d’aprovar-la per l’equip de govern?
 
—Entenc que et refereixes a una festa que no substituiria ni la Festa Major ni la Festa dels Traginers, ni tampoc d’altres del nivell d’aquestes. Si és aquest el cas, el més correcte seria donar-ne compte en un ple municipal, però sense que preceptivament se n’hagi de fer una aprovació explícita.
 
—Ara que acabem un any i en comencem un altre, algun canvi a destacar en les festes per l’any 2025? I quins dies seran els festius locals?
 
—Ja ho anirem veient, però esperem poder fer moltes festes del grat de tothom. Quant als dies festius locals, que sí que s’aproven per ple, per al 2025 seran el dia 24 de febrer, dilluns després de Traginers; i el divendres dia 25 d’abril, Sant Marc, patró de Balsareny.  
 
—La regidoria de Festes té bones relacions amb les entitats?
 
—La regidoria de Festes intenta tenir bona relació amb tothom i crec que s’està aconseguint. Ara bé, com he anat dient, com que formem un govern molt transversal, quan les entitats intervenen en les festes,  qui es relaciona i programa amb les entitats culturals és el regidor de Cultura; quan és amb entitats esportives, la regidora d’Esports; i quan és amb entitats juvenils, el regidor de Joventut.
     I, en concret, per la Festa Major, en què intervenen totes les entitats que he comentat, ens posem d’acord les quatre regidories, per tal d’intentar encabir els possibles actes dins del programa global. De la mateixa manera se’n dona coneixement a la resta de l’equip de govern, perquè n’estigui al cas i també altres regidors hi puguin dir la seva, si s’escau.
 
—Molt bé. Anem per l’altra gran àrea de la qual ets responsable: la d’Hisenda. Una  regidoria molt important. Quines són les teves funcions com a regidor d’Hisenda?
 
—És una regidoria força activa al llarg de l’any, si bé, cap a la part final del mateix, com ara, és quan cal una dedicació més especial per preparar els pressupostos de l’exercici següent, sempre amb la gran ajuda de la tresorera i l’interventor municipals, per descomptat.
     És funció meva fer el seguiment dels estats d’execució de la despesa al llarg de l’any, per així veure en tot moment la situació real dels comptes. Igualment, analitzar, amb tot l’equip de govern, les desviacions de pressupost o les mancances en partides concretes, per fer-ne modificació i ampliar crèdits allà on l’assignació inicial del pressupost hagi quedat curta o s’hagi produït més despesa de la prevista. Cal tenir present, però, que, per poder fer modificació de crèdit i ampliar el d’alguna partida o crear partides noves, sempre s’ha d’haver tancat el pressupost de l’exercici anterior per poder ampliar crèdit amb romanent. Cal aprovar per ple municipal aquestes modificacions i suplements de crèdit.
     Una altra cosa és quan una partida té consignada una subvenció aprovada  per algun estament (bàsicament Generalitat o Diputació) i quan aquesta es fa efectiva. O també si es rep una subvenció que no estava consignada; en aquest cas, la modificació de crèdit pot ser aprovada i comptabilitzada directament per decret d’alcaldia.
     Una altra funció és analitzar les ordenances fiscals i fer-ne estudis, per si cal modificar. En aquest sentit, més que buscar tots els equilibris necessaris per tal de no haver d’apujar els tributs en excés, es tracta de reajustar les quotes, que no sempre són a l’alça, com ha estat a l’IBI de rústica pel proper exercici, que s’ha rebaixat el tipus impositiu. 
     Per altra banda, també he tingut força trobades amb diferents contribuents per resoldre temes vinculats a cadastre, IBI i altres impostos. En aquest sentit, he de dir que em surt la vena més tècnica que política. No en va, bona part del meu exercici professional ha estat vinculat a l’àrea de tributs i gestió tributària de l’administració local.
 
—Josep Maria, com tenim la qüestió dels diners de cara a aquest proper any? Ja heu aprovat el pressupost per al 2025?
 
—El pressupost pel 2025 serà de 4.848.300 €, que és sensiblement superior al d’aquest 2024, però tenim previst fer força inversió i, en concret, bona part de l’increment serà destinat a costejar les obres de l’adequació del nou Consultori Mèdic a la plaça de la Mel. També està previst arranjar l’estructura i coberta de l’antic escorxador i tenim programat, durant l’any 2025, substituir la gespa de les piscines municipals.
     La previsió és que, quan aquesta entrevista arribi a mans dels lectors, ben aviat, el pressupost ja estigui aprovat i, per tant, pugui ser efectiu els primers dies del mes de gener. Si no ha sorgit cap força major, s’haurà aprovat en un ple extraordinari del dia 13 de desembre.
 
—Ara m’agradaria que m’expliquessis d’on surten els ingressos de l’Ajuntament, i quina previsió hi ha per al 2025, d’una manera entenedora per a tothom...
 
—La previsió d’ingressos majoritàriament és de recursos propis provinents de la recaptació tributària.
     El gruix més gros està contemplat amb els impostos directes, en concret l’IBI (urbana i rústica); l’impost sobre vehicles de tracció mecànica; l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i l’impost sobre activitats econòmiques. Aquest capítol té una previsió d’ingressos de 1.755.800 €.
Com a impostos indirectes, en concret l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres hi ha una previsió de 100.000 €.
     Quant a taxes i preus públics que l’Ajuntament cobra per serveis que presta, entre les més destacables, la recollida d’escombraries, el servei i subministrament d’aigua potable, el cànon de l’aigua, la taxa de la Llar d’Infants, les escoles de teatre i música, els serveis funeraris i la piscina, la previsió global és de 1.054.588,74 €.
     Un altre concepte són les transferències corrents de la Generalitat, Diputació, participació en tributs de l’Estat i tributs de la Generalitat, que pugen a 1.212.681,17 €.
     Pel que fa a subvencions de la Diputació, el Programa General d’Inversions (PGI) (cal remarcar que aquesta part està contemplada també a la despesa inicial de la construcció del nou CAP) i també el programa sectorial d’adaptació a l’emergència climàtica, sumen en total 375.085,41 €. 
     També hi ha la previsió d’un préstec de la Diputació de Barcelona, de 255.500 €. I, finalment, ingressos patrimonials per un valor de 94.644,68 €.
 
—I ara, si us plau, explica’ns resumidament quines despeses s’hauran de cobrir...
 
—Seria llarguíssim, ja que hi ha moltíssimes partides en un pressupost municipal, atès que està estructurat per tal que la despesa, quan es fa una petició, estigui consignada a la partida que pertoca. Però, molt a grans trets, remarcaré els tres blocs que majoritàriament consumeixen el pressupost a l’apartat de despeses.
     Capítol 1. Correspon a la despesa de personal, sous, Seguretat Social, IRPF etc. de tot el personal al servei del nostre ajuntament. Això suposa un total de 1.909.550 €, o sigui, al voltant d’un 40 % del pressupost.
     Capítol 2. Despeses corrents en béns i serveis. En aquest cas, agafa un ampli ventall d’àrees. Com a més significatives en despesa: els contractes de neteja viària, el servei de recollida d’escombraries, el servei d’aigua potable, l’enllumenat públic, el manteniment de la via pública i també aquelles altres despeses corrents assignades a actes i serveis que presta l’ajuntament. Per tant, aquí hi entren totes les festes (Major, Traginers, castanyada, Sant Joan, cap d’any, Sant Cristòfol i un llarg etcètera) i també la prestació dels serveis socials, esports i foment de l’esport, manteniment d’equipaments, aportació a l’Institut Escola Guillem de Balsareny, a la Llar d’Infants, a les escoles de música i teatre i molt més fins a cobrir la quantitat de 2.191.215 €.
     Capítol 6. Corresponent a inversions. Cobreix des de les compres més simples que ha de fer l’Ajuntament fins a compres d’immobles si s’escau (aquest any se n’ha realitzat una; i, pel proper exercici, tenim en cartera una altra opció), passant per totes les obres previstes a realitzar: a destacar, la construcció del nou CAP i la substitució de la gespa de la piscina. El total previst d’aquest capítol és de 678.882 €.
     La resta correspon a altres capítols de menor transcendència econòmica, amb una consignació total de 68.653 €. 
     Cal dir que  el pressupost municipal és públic i es pot consultar en tot moment si es vol entrar en més detall.
 
—Quina és la teva feina habitual a l’Ajuntament? És una sobrecàrrega de feina important que et pren temps personal o ho  portes bé tot?
 
—Com he dit abans, procuro a anar-hi cada dia. Tanmateix, aquesta tardor he fet campana diversos dies. Soc molt afeccionat a anar a buscar bolets i, després de dos anys d’abstinència, ja tocava.
     Per a visites, tinc assignat els dijous de 11 a 14, per a qualsevol de les dues regidories, i millor demanar hora per garantir una bona atenció. De totes maneres, en qualsevol moment, si soc a l’Ajuntament, estic disposat a atendre i també a buscar hores que als interessats els vagi bé.
     Curiosament, soc l’únic regidor que no té assignada una dedicació a nivell oficial, ja que el fet d’estar jubilat m’ho faria incompatible legalment, però això és un simple formulisme. La gent sap que sempre que calgui trobarem un moment per veure’ns.
     La feina habitual que m’has preguntat és preparar tots els esdeveniments festius al llarg de l’any, peticions de despesa, contractació de serveis, de subministraments vinculats a festes, en allò pròpiament de la regidoria de festes.
 
—Com és la teva relació amb els altres membres del consistori, tant els del teu  partit com els d’Endavant Balsareny? També tens reunions esporàdiques amb el  partit?
 
—És extremadament bona. I dic que, des del primer moment, he tingut clar que no som 4 més 4, som vuit. Vull dir que tinc discrepàncies i avinences tant amb membres de l’una com de l’altra formació inicial. Tant en un cas com en altre, si hi ha discrepàncies, no és pel color polític o procedència, sinó per la manera de veure o entendre cada fet.
     Sí, amb els altres membres de la llista i de partit tenim reunions esporàdiques, per tal de mantenir-los informats de primera mà dels aspectes més rellevants, com així també rebre informació, queixes o tot allò que hagin pogut copsar al carrer i no ens hagi arribat per cap via.
 
—Preveus algun canvi en la teva tasca quan, el juny vinent, hi hagi canvi  d’alcaldia?
 
—En principi, no hi ha previst cap canvi en cap en les regidories. Aquestes ja es van estipular en el pacte de govern: cada regidor mantindrà la seva regidoria vigent, així com el primer tinent d’alcalde passarà a ser alcalde i l’alcaldessa actual passarà a ser primera tinent d’alcalde, el mes de juny de l’any vinent. En aquest sentit, tot continuarà exactament igual llevat del càrrec d’alcalde/alcaldessa.
 
—Si qualsevol conciutadà se’t vol adreçar per qualsevol qüestió de Festes o  bé d’Hisenda, com ho ha de fer?
 
—Aquí permet-me una puntualització. No estic en les xarxes socials i tampoc no segueixo, per tant, les de l’Ajuntament. Per l’edat i manca d’interès, sigui dit de passada, no en soc usuari. Per tant, se m’han d’adreçar pel procediment convencional: trucada per telèfon, correu electrònic o presencialment a l’Ajuntament mateix. Així resoldrem qualsevol dubte o qüestió.
 
—I ara, per acabar, et volia fer algunes preguntes personals: Quines aficions tens?
 
—La més potent és anar a buscar bolets. No me’n cansaria mai.  També visitar infinitat de racons de Catalunya acompanyant els gegants.
 
—L’últim llibre que has llegit?
 
—“Salvador Puig Antich, cas obert”.
 
—La darrera pel·lícula i/o obra de teatre que has vist?
 
—“La casa en flames” (per segon cop), en aquest cas, a la sala Sindicat.
 
—Algun lloc del món on hagis anat, que t’hagi agradat més o que t’hagi  impactat per algun motiu.
 
—El millor, sense cap mena de dubte, Catalunya. Però un lloc que realment em va agradar molt és Florència, una ciutat monumental.
 
—Algun ídol que admiris (en el camp de la política, de la ciència, de les  arts...).
 
—Pel seu atreviment en la innovació a l’arquitectura, pel corrent que va crear, pel llegat que ens va deixar i per la seva catalanitat sense embuts, Antoni Gaudí.
 
—Vols afegir alguna cosa més?
 
—Agrair a Sarment, i a tu en particular, l’entrevista; i demanar disculpes pel fet que potser m’he estès molt, sobretot en l’àrea d’Hisenda, però és que se’m fa difícil retallar i m’apassiona la feina que faig.
 
—Segur que tothom t’entendrà les bones i detallades explicacions que ens has fet. Moltes gràcies per haver-nos atès.
 
Isidre Prat Obradors
Foto: Josep M. Soler