La veu del campanar

LA VEU DEL CAMPANAR
 

Exposició de pessebres en miniatura
        
Es va poder visitar durant les festes de Nadal a la sala bisbe Pere de la Llar parroquial. Tots els que la van visitar van votar el pessebre que més els va agradar, i el resultat ha estat aquest:

1r: el d’Estrasburg (França),fet amb un tronc d’arbre.
2n: el de Praga, a base de petites figures de plata en un estoig en forma de cor i una estrella.
3r: el de Veneçuela, a base de fulles de panotxa del blat de moro.

Gràcies a tots vosaltres per la vostra participació!
 
Eucaristia per la Festa dels Traginers
 
En principi, està prevista a les 11 h. del diumenge 20 de febrer, a l’església parroquial, amb ambientació pròpia de la festa.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
 
 
SILENCIÓS  PATIMENT
 
El que hem viscut i continuem vivint a causa de la pandèmia ha estat com un huracà que ha trastocat la vida de la nostra societat, amb moltes conseqüències preocupants. Pensem en les famílies ferides pel dol, els problemes en el món del treball, el desgavell de l’escolarització, les relacions contaminades per la por… Les profundes repercussions marquen les vides de persones de totes edats.

Tot això ha provocat l’augment del consum d’ansiolítics… No només això, entre els joves la tendència a prendre psicofàrmacs per tractar l’ansietat ha adquirit proporcions preocupants, i s’ha convertit en una espècie d’automedicació. Aquesta dada, potser no suficientment valorada, mostra les profundes conseqüències de la pandèmia entre els més joves, i l’estès que està aquest ús excessiu i inadequat d’ansiolítics i antidepressius.

Això revela per un costat, una insuficient capacitat per front al dolor, a la tristesa i a la fragilitat com a dimensions constitutives de la persona humana i no com a símptomes d’una malaltia; i, per l’altre costat, la vana il·lusió de poder resoldre amb una píndola problemes que tenen causes molt més profundes, que tenen el seu origen en la història de les persones o han estat desencadenades per una crisi, com la pandèmia del covid-19. No s’ha de confondre amb una patologia el malestar i el patiment que susciten el sentit de l’existència, del dolor i de la mort.

La pandèmia ens obliga a plantejar-nos preguntes relacionades amb el sentit de la vida, qüestions que pertanyen a la nostra experiència humana i que potser havíem deixat d’afrontar. Preguntes que no han de ser exorcitzades o confoses amb estats depressius sinó que s’han d’abordar de manera profunda i global. El fàcil recurs als fàrmacs, especialment per part dels més joves, es pot convertir en un parany perillós, si no en una nova addicció que se suma ja a d’altres addiccions que augmenten perillosament entre  els joves. Molts dels problemes que planteja la pandèmia són més aviat de tipus “antropològic”, és a dir, vinculats a la concepció de l’home i la societat i no simples símptomes d’un “malestar”.

Per descomptat, no hi ha respostes senzilles a aquests nous desafiaments, la complexitat dels quals hem d’assumir. Tot i que la ciència mèdica ha d’exercir-hi un paper important, no hem d’amagar sota la catifa tots els problemes reals que hi ha en joc.
 
Emilio Díez Valladares