per Isidre Prat
Foto 1: a l'esquerra, bloc enlairat de la falla; i a la dreta el bloc més enfonsat (on hi ha les casetes). Aquest pla de falla travessa fins a Horta.
És una gran falla que, passant
pel sud de Sallent, abasta uns 10 km d’amplada, des de Callús i Santpedor fins
a Horta d’Avinyó.
La part més vistosa i important
d’aquesta formació és un conjunt de petites falles, plecs, plecs fallats i
encavalcaments (capes de materials trencats i falcats sobre altres capes) que
es troben a la zona de les mines de Sallent, entre el runam salí petit (vora
l’autovia) i el gros (prop d’on hi ha el poblat ibèric del Cogulló).
Foto 2: els estrats de materials diversos estan inclinats a causa dels plegaments. (zona dels runams salins).
Per arribar-hi, cal agafar
l’autovia, anant cap a Manresa, i prendre la sortida de Sallent Sud. Abans de
començar la baixada forta que va cap a l’entrada de la mina, cal desviar-se a
la dreta cap a un camí de bosc. Allà mateix hi ha lloc per deixar-hi el cotxe i
llavors cal caminar poc més d’un quilòmetre, en sentit Manresa, al costat de la
via del tren, que comença allà mateix, fins que ens trobem, a l’esquerra, el
runam petit, i, a la dreta, l’aflorament de plecs i falles esmentats, que
s’estenen durant uns centenars de metres, en direcció nord-sud.
Una falla és una fractura del
terreny amb moviment dels dos blocs creats per ella: si un bloc s’enfonsa
respecte a l’altre, a través d’un pla (el pla de falla) es tracta d’una falla
normal; en tant que si un bloc puja per sobre de l’altre s’origina una falla
inversa. El desnivell entre els dos blocs és el salt de falla (la pujada o
baixada de blocs és deguda a les forces laterals de l’interior de la Terra).
Aquesta zona de Sallent és el
tram central i més vistós de tota l’extensió de la gran falla (dels 10 km), on
l’anomenat salt de falla és considerable i creua el Llobregat, pel nucli de la
Botjosa.
A la zona esmentada, paral·lel
al runam salí petit, hi podem veure uns estrats (o capes) inclinats, perquè es
van plegar fa molts anys a causa de forces internes i de l’elasticitat dels
materials (plegaments); i diverses petites falles seguides, que són falles
inverses, i que es poden veure a les fotos. La més important és una en què hi
ha un encavalcament.
Foto 4: una altra falla inversa on es pot veure, per exemple, si ens fixem en la capa de "rajoles blanques" que dona a l'angle inferior esquerre de la foto, la part de l'esquerra de la capa està per damunt de la part de la dreta (seguint el pla de falla que seria una línia que més o menys es veu, que passa per la diagonal de la foto).
Aquest complex de Sallent és,
de fet, més important i gran que la coneguda falla Mig Món de Súria.
Tots aquests materials
deformats i trencats en aquesta zona formen part d’un relleu molt més extens
que s’anomena Formació Artés, la qual arriba a altres pobles del Bages, com
Balsareny i Avinyó.
Quin tipus de
materials són els que estan plegats i fallats?
Doncs són molt abundants els
guixos (propis de les zones on hi ha sals, que estan per sota), els quals donen
nom a la falla en qüestió; però aquests estan incrustats entre capes de
materials com calcàries, gresos (roques formades per la compactació de grans de
sorra) i argiles, a part d’algunes sals que han aflorat des de l’interior (on
hi ha la mina).
Quan es van produir
aquests plecs i falles?
Aquests plegaments i falles es
van produir concretament a l’Oligocè inferior, fa uns 35 milions d’anys, a
causa de l’aixecament dels Pirineus, que va provocar moviments tectònics al seu
voltant. Aquesta és la zona més al sud afectada per la formació d’aquella
serralada.
Foto 6: detall de les capes o estrats de guixos de la zona (color blanc).
El barri del Guix
A l’altra banda del riu, hi ha
el barri del Guix de Sallent, per on passa també el pla de falla, que va fins a
Horta; aquest pla (es pot veure bé a la foto 1) deixa el bloc nord de la falla enlairat (prop
de l’església de Sant Sebastià-castell de Sallent), amb guixos; i a l’altra
banda (on hi ha les casetes), el bloc sud, més enfonsat, també amb vetes de
guix fibrós, que arriba fins prop del barri manresà del Guix (d’on ve també el
nom), encara que això costi identificar-ho, perquè, després de la falla, hi ha
hagut molts fenòmens entremig: erosió, sedimentació del mateix riu, accions
humanes, etc.
Així mateix, l’altra gran
importància de la falla és que pel seu pla de falla hi circula salmorra,
procedent del runam salí de les mines, que és arrossegada per l’aigua de la
pluja i s’ha pogut detectar que passa per uns corriols fins arribar al
Llobregat, cosa que, com és ben sabut, origina importants problemes ambientals.
Text i fotos: Isidre Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.