BALSARENY AVUI
Diego Galera,
dedicació poètica, avui des d'Alacant
"En el marco de
la XLVII Feria del Libro de la ciudad de Alicante, celebrada del 29 de junio al
9 de julio del presente, yo, Diego Galera Morales, he sido invitado a firmar
libros de mi autoría, concretamente los editados, precisamente en Alicante
dentro de esta última temporada, títulos como Transparencia otoñal, de poesía, y Una historia común, de narrativa".
Amb una trajectòria prou
coneguda d'aquest poeta balsarenyenc, avui ens fa arribar aquest esdeveniment
literari celebrat a Alacant. Els seus llibres han estat editats per l'editorial
ECU (Editorial Club Universitario), ubicada a la població de Sant Vicent del
Raspeig.
En Diego ens explica que
agraeix a ECU el detall d’haver-lo convidat a aquest certamen i que vol deixar
constància de la bona marxa dels seus llibres. També remarca que sempre que
tingui ocasió de col·laborar amb l'editorial es sentirà honrat de poder-ho fer.
De otoño a primavera (del llibre Transparencia
otoñal)
Vago despertar a la ilusión,
la flor marchita en el jarrón
quiere cobrar de nuevo vida,
conocer una nueva primavera
y mezclar verde y azul.
El trino del gorrión
oír desde mi balcón
y despertar los instintos
dormidos y retenidos
en amarillento contenido
de otoño que no cesa
de desnudar árboles a mi paso.
Toc d'atenció
sota el pont del Repeu
Diversos veïns de Balsareny
han denunciat a ‘Balsareny Avui’ la falta de civisme que han trobat sota el
pont de l'antic curs del Carrilet, on hi ha el conegut Repeu. Una bona colla de
balsarenyencs a qui els agrada sortir a caminar estan farts d'evitar quedar
empastifats per la gran quantitat d'excrements de gossos que hi ha en aquest
punt.
Cal procurar ser cívics i
portar els nostres animals a fer les seves necessitats en llocs adients, o
recollir els excrements, i respectar l'entorn perquè tots puguem gaudir del
nostre paisatge.
En aquest sentit, amb
voluntat d'abordar la problemàtica del fet que mares, pares i infants, per un
cantó, i propietaris de gossos, per l'altre, puguin gaudir de bona convivència,
l'Ajuntament de Balsareny ha instal·lat a mode experimental un equipament fins
ara inexistent al municipi: un parc per a gossos, tal com van anunciar al
butlletí municipal "La Síquia", núm. 4, corresponent a la
primavera de 2017.
Conversió
ecològica i revolució cultural
Carta núm. 86 -
Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
«Amb el títol “Conversió ecològica, revolució
cultural" l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga hem volgut aprofundir
sobre l’ecologia, com molt bé ens ha presentat l’Agenda Llatinoamericana
d’enguany.
Com ens diuen a la presentació de l’Agenda, en Pere Casaldàliga i en José M. Vigil: “Malgrat que la consciència ecològica creix en el món, podem dir que encara no hi ha voluntat política a les societats ni en els seus governs, ni prou moviment a l’opinió pública per al canvi que necessitem.”
Per tal de participar a la campanya, ens va
acompanyar dels dies 1 al 9 d’abril, Birgit Weiler: Nascuda a Alemanya, pertany
a la congregació́ de les Germanes Missioneres Mèdiques. Llicenciada en
teologia, ha treballat en barris marginals de Venezuela i el Perú. En la seva
vida personal hi ha una característica notable: el seu treball per la protecció́
dels indis Awajun i Wampis de l’Amazònia, la protecció del medi ambient i el
treball per la pau. És investigadora i activista pels drets humans i
ambientals. Referent per al Consell Episcopal Llatinoamericà en l’àrea ecològica.
El buen vivir, proyecto de vida con potencial profético
Mis reflexiones han
surgido en años de contacto con los awajún y wampis, dos pueblos originarios de
la Amazonía del Perú cerca de la frontera con Ecuador. A la vez se han enriquecido
mucho al participar en las labores de la zona pastoral de selva en el Vicariato
de Jaén (Perú). Existe allí una iglesia local comprometida en el diálogo
intercultural e interreligioso con ambos pueblos, que se genera en la práctica común
y solidaria para lograr un Buen Vivir. Los awajún y wampis tienen una
dimensión fundamental de su cultura en común con numerosos otros pueblos indígenas:
su visión integral del mundo o cosmos. Vale recordar aquí que en su comprensión
el cosmos es un tejido complejo de relaciones, en las cuales las diferentes
partes interactúan continuamente. El filósofo, teólogo y lingüista Carlos
Lenkersdorf enfatiza al respecto que la cosmovisión no es sólo “un asunto de
la razón, de la mentalidad o del intelecto, sino que abarca al ser humano en su
integralidad y por ello también en su corporalidad y en su comportamiento. Por
esa razón en castellano hablamos también de cosmovivencia”.
El Buen Vivir y sus connotaciones éticas
Vale subrayar que el
Buen Vivir como lo entienden los pueblos originarios no es meramente un término
descriptivo, sino que tiene fuertes connotaciones éticas. Requiere un sentido
comunitario, la práctica de reciprocidad, también en relación con la
naturaleza, la solidaridad, la valoración de la diversidad como un potencial,
una riqueza y no como una amenaza, así como también la participación, el
respeto y la preocupación por el bien común. Los pueblos indígenas saben por
experiencia que ser coherente y perseverante en la práctica del Buen Vivir es
una lucha permanente frente a la intensa influencia de una cultura de
consumismo y de ganancias a cualquier costo con su fuerte individualismo.
Requiere empeñarse continuamente en generar un equilibrio vivencial en los
diferentes ámbitos de la vida para que todo sea orientado “hacia la vida en su
plenitud".»
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.