ACTUALITAT
A
primers d’aquest mes de maig, alguns voluntaris del Centre Excursionista de
Balsareny van fer unes tasques de neteja i recuperació d’un pou de glaç que es
troba a l’extrem nord-est del pla de Vilamajor, prop del Mas de les Claperoses,
encara en terme de Balsareny, però molt a prop dels termes de Sallent i Gaià.
Tot i
que és a prop d’aquesta masia, es troba en un lloc molt amagat i de difícil
accés, per bé que a partir d’ara s’hi podrà arribar molt més fàcilment, donat
que s’ha millorat el camí des del Mas de les Claperoses, que és el principal
que hi ha.
Si ens
situem a l’esmentada masia (es pot deixar el cotxe en un espai sota la casa
mateix), cal agafar un petit camí, que es va perdent (cada cop més estret), en
sentit nord (mirant cap a Berga), a la vora d’un grandiós camp de colza. Al cap
de poc cal seguir un altre camí estret que va rodejant el camp de colza, en
sentit est (cap a la casa veïna de Cal Panxeta, ja en terme de Sallent). Aquest
camí gairebé només és el marge del camp, que cal passar amb molt de compte (tot
i que ara està més marcat i net, pel costat esquerre hi ha esbarzers i un petit
barranc). Al cap d’uns 150 metres, es gira per un corriol a l’esquerra i cap
avall, ficant-se ja dins del bosc. El corriol està ben marcat (va seguint un
fil elèctric a la seva esquerra) i arriba fins al pou amb un total de 70 o 80
metres de baixada.
Fins fa
poc el pou ni tan sols es veia, perquè estava gairebé tapat amb branques d’arbres
i heures, però per sort ara s’ha fet ben visible. És molt gran. Té ben bé uns 5
metres de fondària per uns 3-4 metres de diàmetre. És rodó i fet de pedra. La tasca
més complicada va ser baixar al pou i treure’n totes les deixalles que hi
havia, acumulades amb el temps, que eren moltes. Es van poder pujar a través de
bosses penjades de cordes.
En una
darrera fase, es van empaquetar totes aquestes deixalles: bosses de plàstic,
ampolles de vidre, sacs... i evidentment es van treure del bosc, per llençar-les
després als contenidors. Al fons també hi havia molts ossos: alguns s’hi van
deixar (uns quants cranis) i molts altres es van abandonar en un racó del bosc,
esperant que es vagin biodegradant de mica en mica. Pel seu aspecte, la majoria
d’ossos corresponien a porcs senglars que haurien caigut al pou; altres ossos
estaven ficats en sacs, cosa que indicaria que alguns animals morts els haurien
ficats en sacs que després haurien abocat al pou (potser la gent de cases
veïnes, però no ho sabem). Actualment el pou està descobert, però cal pensar
que, quan es va fer, estava tapat amb una cúpula de pedra segurament, perquè no
s’escapés la fredor del gel; més endavant es devia ensorrar.
Aquest
pou es troba prop de la riera de Gaià, situada a menys de 100 metres més avall
del mateix. Per això, quan, a l’hivern, la riera estava ben glaçada, es feien
talls de gel i s’abocaven al pou proper; entremig de cada bloc s’hi posaven
bales de palla, per tal que no es convertís tot en una sola peça de gel de dalt
a baix.
Sembla
que aquest gel es transportava bàsicament a Barcelona i tenia un ús sobretot
sanitari, com a antiinflamatori (tots sabem que, si convé, encara ara ens posem
un tros de gel per mitigar una cremada, per exemple).
Si és possible,
sobre el context històric d’aquestes escultures, la seva situació i altres
detalls en parlarem al Sarment el mes
vinent.
Les
fotos que adjuntem creiem que donen una visió bastant bona del pou en qüestió i
de les tasques que s’hi han portat a terme.
Isidre Prat Obradors
Fotos: Alfred Selgas
