divendres, 23 d’octubre del 2015

Sexisme adolescent

COLUMNA VIOLETA

De cop sona el mòbil. Es repeteix el drama. Amb molta pressa, desbloqueja la pantalla mentre l’angoixa es desborda una vegada més. No sol rebre trucades, sinó missatges, aprofitant el «whatsapp» i les xarxes socials. El repertori és molt ampli, però ella el coneix de sobra: cada dia pot rebre centenars de senyals acústics com aquest. La immensa majoria provenen del mateix emissor. Un noi que li envia missatges per dir-li, exigir-li, ordenar-li com ha de relacionar-se amb el seu entorn. És la seva parella i, per això, creu que té tot el dret de demanar-li que es faci una foto i la hi enviï per saber com anirà vestida avui. I convèncer-la que aquesta faldilla se la posi el cap de setmana, quan estiguin junts. I preguntar-li qui és el xaval a qui ha afegit com a amic a Facebook.

Aquests són exemples reals de les pràctiques abusives detectades en els últims temps entre parelles adolescents. «A diferència del masclisme que s’estilava abans, amb les noves tecnologies la pressió és constant, 24 hores al dia, 365 dies a l’any», explica Alba Alfageme, coordinadora de la unitat de suport a l’atenció de víctimes de la Conselleria d’Interior.

Amb la informació necessària, l’ajuda i la confiança de qui les envolta es podrien evitar molts d’aquests casos. Alguns experts creuen que també és important l’educació afectiva i d’igualtat a les escoles i una major implicació social de les famílies. En definitiva, coneixements per a enderrocar els comportaments i les actituds sexistes que continuen al segle XXI, per a rebutjar la idea que la gelosia és la pera llimonera de l’amor. Per a aprendre a identificar aquestes primers signes que deriven a l’espiral de la violència masclista.


Grup de dones de Gent de Balsareny

dijous, 22 d’octubre del 2015

Gates, 25 anys a Balsareny


Imma González Morales, Cedric Staelpert i Laia Riu 

Gates P. T. Spain S. A, situada al nostre municipi, és una empresa que s’encarrega de fabricar corretges que s’utilitzen bàsicament a motors de cotxes. Això ocupa gairebé el 90% de la seva producció. A part d’això, també fabriquen corretges per a altres aplicacions.

L’empresa Gates de Balsareny forma part d’una multinacional en la qual treballen 15.000 persones a nivell mundial. Es va establir al nostre municipi fa 25 anys. A Europa hi ha diverses plantes, com ara a Escòcia, Polònia, França, Turquia... L’activitat d’aquesta multinacional va néixer el 1911 a Denver (Colorado). Van començar amb la fabricació de regnes per a cavalls, però, en veure que el futur eren els cotxes, van convertir-ho en corretges per a cotxes, primer de pell i després de goma; i finalment van inventar la corretja trapezoïdal.

Entrevistem el gerent de l’empresa, el senyor Cedric Staelpert.

—El centre de Balsareny és l’únic que hi ha a Espanya?

—Sí, és l’únic que hi ha.

—Per què creieu que van escollir aquest poble per a la seva empresa?

—Suposo que té a veure amb la disponibilitat de les persones amb la capacitat tècnica adequada, que és molt important. També amb les bones comunicacions que té el lloc, perquè tenim molt contacte internacional. Molts dels nostres clients són de fora d’Espanya i, per tant, és important estar ben connectat. Un altre motiu podria ser que el sector de l’automoció aquí a la zona és bastant important.


—Podria fer una mica de valoració d’aquests anys a Balsareny?

—Al llarg d’aquests anys la planta ha canviat molt. Vam començar fabricant un altre tipus de producte. La corretja que ara fabriquem només era una petita part de la nostra producció. El producte era molt senzill des del punt de vista tècnic i hem fet una gran evolució tècnica. També ha evolucionat el mercat. Per tant, en aquests 25 anys s’ha fet una evolució tècnica enorme. Aquí també tenim el Centre de Desenvolupament i Investigació, i penso que això per a Balsareny ha estat molt important, perquè a través d’aquest som la planta pilot al món del producte que fabriquem. Això significa que el que es desenvolupa aquí és implementat després a altres plantes. Això ha estat molt important per a nosaltres i ha estat el motor d’anar sempre a més innovació, a tecnologies avançades... Durant tots aquests anys s’ha invertit molt en nova maquinària i tecnologia. També en aquests anys el tipus de client ha canviat.

—Ens ha parlat del Centre de Desenvolupament i Investigació; podria detallar una mica què fan?

—Treballen bàsicament en dos aspectes: desenvolupament del producte i desenvolupament del procés. El desenvolupament del producte és fer corretges que facin que cada vegada el motor consumeixi menys, que siguin més eficaces. I també treballem en el procés, que és desenvolupar processos que permetin una millor qualitat, que és la prioritat, i també una fabricació més eficient, amb menys consum d’energia o menys temps de fabricació. També és molt important l’aspecte mediambiental, que és una de les coses que sempre mirem quan treballem en nous processos: quin serà el consum de l’energia, de l’aigua, dels recursos... per ser al màxim de competitius, però a la vegada fer menys mal al medi ambient i consumir menys recursos. La vida d’una corretja fa 25 anys era de 60.000 quilòmetres; avui dia hi ha corretges que arriben als 200.000 quilòmetres sense problemes.

—Quantes persones treballen aquí a Balsareny? La majoria són de l’entorn proper?

—Hi treballen unes 260 persones i la gran majoria són de l’entorn proper. N’hi ha molts de Balsareny i dels pobles del voltant, del Bages bàsicament, amb alguna excepció.


—Quines perspectives de futur teniu?

—Amb l’última inversió que hem fet aquí, que és una nova línia de producció, la previsió és molt bona: la reacció del mercat envers aquest producte és molt bona i per això veig bé el nostre futur. A part d’això, el mercat ara mateix és molt difícil. La competició és molt intensa, el sector de components automobilístics és un sector molt dur, la competició de preu i de qualitat és altíssima.  Els clients són molt exigents: si hi ha una peça entre un milió que fabriquem que no va bé és un gran problema, que és lògic, perquè si compres un cotxe nou i la corretja fa soroll, el client no està content. Nosaltres tenim l’objectiu de superar-nos contínuament pel que fa a la qualitat. Penso que estem bastant ben posicionats. Som els líders d’aquest producte a nivell mundial i el nou producte que hem llançat des d’aquí a Balsareny sembla que ha estat ben acollit al mercat. Per tant, penso que el nostre futur serà bastant positiu. No obstant això, hem de treballar molt per seguir al dia, per continuar innovant i millorant cada dia.

—Voldria dir alguna cosa als nostres lectors?

—Voldria dir que ens agrada moltíssim ser aquí a Balsareny, per diversos motius. Tenim bona relació amb l’entorn en general, penso també que a tothom li agrada Balsareny perquè és una zona molt bonica. Això té un impacte en la visió que tenen els clients de la planta. Nosaltres tenim moltes visites de clients d’arreu d’Europa; fa poc hem tingut la visita de fabricants de cotxes d’Alemanya, Anglaterra... Vénen de tot Europa i sempre els agrada venir aquí. Hi ha altres plantes a altres zones, però tots prefereixen visitar la de Balsareny. D’altra banda, a Gates, com a empresa, ens sentim com un ciutadà més de la zona: per això intentem contribuir a la zona. Fem diverses activitats per al medi ambient a nivell de formació professional, i també tenim un grup de voluntaris que un parell de vegades l’any fem una inspecció al riu. Busquem cooperar al màxim amb el que és l’activitat econòmica de la zona, cooperem amb escoles tècniques a Manresa i també busquem connectar amb aspectes més socials; per exemple, treballem amb Ampans com a proveïdor, perquè pensem que és important tornar a la comunitat alguna cosa de tot el que rebem. Volem ser una empresa que rebi i doni molt. I de moment funciona molt bé. Com serà el futur? No ho sabem. Si demà hi hagués una crisi enorme a nivell mundial, si canvia alguna cosa de l’activitat de fabricació de cotxes... Però de moment les perspectives per a nosaltres aquí són molt bones.

Felicitats pels vostres 25 anys a Balsareny. Moltes gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista i haver-nos permès conèixer una mica més aquesta empresa tan propera.

Laia Riu

Fotos: Sarment/Gates

Jesús Mazo i Ramona Macià

ENTREVISTA



Jesús Mazo i Ramona Macià, amor i passió pel món ocellaire

La família Mazo Macià disposen d'un hàbitat d'ornitologia a casa: hi tenen una renglera de gàbies on viuen diferents espècies de cacatues i lloros. Entre ells el iaco, un lloro molt estimat per ells. Seguidament es pot apreciar un dels signes característics d'aquest balsarenyenc: en obrir una gàbia, l'exemplar se li posa suaument al damunt del palmell. En un altre moment obre una altra gàbia i un grup de petits exemplars mengen complaents l'aliment que els dóna. Dos moments autèntics de l'hàbitat ocellaire que en Mazo té en els baixos de casa seva.

Jesús Mazo va néixer a Balsareny el 10 d'abril de 1936. D'aquells temps encara recorda dos mestres: el Sr. Ortega i el Sr. Civit, de les Escoles Nacionals. A en Mazo li agrada llegir, i ha escrit en diferents revistes d'ornitologia. Coneix diversos països d'Europa, on ha viatjat amb la seva dona, la Ramona. I com a lleure, a part de la seva gran dedicació als lloros, és un incondicional del Barça i de la pesca, encara que fa molt de temps que no la practica, però té un magnífic aparell de pesca molt ben conservat.

— Explica'ns en primer lloc, com va anar tota aquesta passió pels ocells?

— Fa goig quan unes lletres són el mitjà de transport al record d'uns amics i una il·lusió infantil pels éssers cantaires i de plomatge lluent. Recordo quan tenia uns 7 o 8 anys amb els amics Joan Fité (de cal Jan) i Antonio Arnaus sortíem matiners cap al Callerís o cap a les Alzines del Manso, només per poder escoltar el cant de pinsans i caderneres. Quins anys! Uns començaments amb il·lusió i respecte per l'entorn natural que avui encara perduren.

— Recordes si has tingut antecedents familiars que com tu haguessin tingut aquesta afició ocellaire?

— Sí, ara que ho dius potser haurien pogut ser uns tiets que tenia a Sabadell.

— Has participat en concursos ocellaires?

— Sí, hi he participat i veig molt bé que es facin aquests concursos. T'explico, crec que tots els homes portem a dins aquells moments que de petits ens han marcat i sovint ens marquen un camí a seguir.

— I has guanyat algun premi o bé reconeixement?

Ara és la Ramona qui contesta, tot ensenyant-nos un album de fotos on s'hi poden veure tot un munt d'entrevistes i reconeixements al Jesús. I el Jesús continua:

— A tothom que vulgui més informació sobre aquest món en què ens hem dedicat amb la Ramoneta, tenim una pàgina web (www.jesusmazo.cat). També he de dir-vos que sense la meva dona no hauria pogut fer mai realitat aquesta gran afició per la criança ocellaire.

— Ens podries enumerar les espècies que has tingut?

— Doncs m'omple poder-te dir que es podrien separar amb les següents faunes: europea, africana, australiana i americana del sud. Dins els exòtics australians existeixen els Psitàcids; la família dels lloros: iaco, agapornis, periquitos; i sense oblidar els nostres pinsans i caderneres.

— Quina dedicació ens podries dir que us ocupa la criança activa i quina alimentació tenen?

— Pel que fa al temps de dedicació pot ésser variable, però normalment és d'unes dues o tres hores diàries. D'altra banda, l'alimentació és segons l'edat i l'espècie. Tal com podeu veure a les fotografies, els petits s'alimenten amb líquids i els adults amb llavors (el conegut pinso).

Ens complau significar que actualment la família Mazo Macià continua amb quatre espècies de cotorres i diversos agapornis (ocells de l'amor). També volem deixar constància de què en Mazo és jutge de l'ACC (Associació Catalana de Criadors) i que ha fet diverses xerrades. Finalment, per a tots els lectors de Sarment interessats en aquest tema, poden connectar pel Facebook i podran admirar un complex exemplar del Loro Parque, de l'illa de Tenerife.

Josep Gudayol i Puig




Setmana de la gent gran

BALSARENY AVUI






















Un any més hem celebrat un reconeixement a la gent gran de Balsareny: la Setmana de la Gent Gran, que va tenir lloc al poble des del 28 de setembre al 4 d'octubre de 2015.

Gràcies a l'Ajuntament de Balsareny i a tot un col·lectiu d'entitats balsarenyenques es va poder celebrar una setmana dedicada als conciutadans més grans. Enguany, i per segon any consecutiu, el reconeixement a la persona més gran resident a Balsareny va recaure en la persona de Roser Flotats (la Rosario de cal Minguet), durant un acte digne, com tots, de destacar, el diumenge 4 d'octubre de 2015.

Les entitats floklòriques: Els que+sonen, Grallers de Balsareny, Bastoners i Ball de la Faixa van posar el color solidari omplint aquell matí festiu al marc de la plaça de l'Església i dins el recinte de la residència Casal Verge de Montserrat.

Sobre les dues de la tarda del mateix diumenge, la culminació de la setmana, es va continuar la celebració amb l'àpat de germanor, aplegats a la sala el Sindicat, on tot el grup de voluntaris i equip de govern i oposició feren digne i servicial el servei dels plats a taula. En acabat hi va haver ballaruga, amb Doble Swing, amb la cantant Susana, i posteriorment l'actuació del grup Apassionat d'Esparreguera, una actuació en playback amb pinzellades musicals i culturals.


Posteriorment es va fer entrega de l'obsequi que tradicionalment l'Ajuntament ofereix com a reconeixement de la Festa: un test amb una planta d'espígol. La targeta informativa que l'acompanyava deia: «Espígol (Lavanda): Medicinal, tradicionalment s'usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor de la son. Perfumeria, s'obté l'oli essencial d'espígol i diversos perfums i colònies. També s'utilitza per perfumar la roba.»

Finalment cal felicitar a la resta d'actuacions que durant al llarg de la setmana van conformar aquesta pàgina històrica que perdurarà en la memòria col·lectiva.

Josep Gudayol i Puig

Concurs de cuina




Meteorologia - Setembre 2015













Setembre de 2015

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)            18,8
Mitjana (min.+màx.)       19,7
Mitjana de mínimes         12,7
Mitjana de màximes       27,3
Mínima                             6,1; dia 24
Màxima                          41,3; dia 1
Mínima més alta             23,0; dia 2
Màxima més baixa          25,3; dia 30

Vent (km/h)
Ventada més alta          42,8; dia 16
Velocitat mitjana             2,21
Recorregut del vent      662,6 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.019,8; dia 28
Mínima                997,7; dia 16

La pluja (litres)
Dia 1                  6,7
Dia 2                31,1
Dia 3                11,2
Dia 4                  1,5
Dia 10                7,1
Dia 26                9,3
Dia 27              27,4
Dia 29                1,6
Dia 30                2,3
Total                98,2 litres

Francesc Camprubí i Jordi Soler



dissabte, 17 d’octubre del 2015

Els Pastorets ja escalfen motors


Els Pastorets de Balsareny van celebrar l’assemblea general el passat 20 de setembre, i tot seguit han començat els assaigs per a la temporada 2015-16.

Entre les activitats recents, els rapsodes dels Pastorets van fer una lectura de poemes de Pere Casaldàliga a la Biblioteca de Balsareny el dia 6 de setembre, actuació que es va repetir a la Casa Amèrica de Barcelona el dia 17, acompanyats del percussionista Antonio Sánchez Barranco, davant una nombrosa assistència i en el marc de l’exposició “Pere Casaldàliga: de professió, l’esperança”. Abans, els Dansaires dels Pastorets havien actuat a les tres plantes del Casal Verge de Montserrat, el dia 30 de juny.

La nova temporada culminarà amb les representacions els dies 25 i 27 de desembre de 2015 i 3 i 10 de gener de 2016. Prèviament hi haurà el tradicional assaig general obert al públic, el dia 13 de desembre, a benefici de la Marató de TV3, i un altre assaig el dia 20 de desembre. Les entrades anticipades es podran adquirir per internet (www.pastoretsbalsareny.cat) i al Dolç Capritxet.

Pastorets de Balsareny

Foto: Jordi Sarri

Carta de Mossèn Felip


Carta de Mossèn Felip Pujols als exescoltes de Balsareny que es van reunir amb ell en una trobada el passat mes de juny, en la qual es van fer aquestes fotografies que després li van enviar. 

Vic, 22 d'agost del 2015
Als ex-escoltes

Benvolguts amics:

He rebut el quadre que em vau enviar. Va recordar-me el dia de la trobada, que per a mi va ser una gran alegria pensant en aquells temps en què la meva experiència no anava més enllà del que hagués volgut; però amb vosaltres vaig aprendre molt, de tal manera que m'ha servit per a la vida parroquial.

Recordo que hi havia infants i adolescents; avui ja sou avis, i algun, sacerdot. Vaig passar-m'ho mot bé. Veig que encara ho viviu, i amb les vostres esposes esteu molt units. Això em va agradar moltíssim.

A veure si un altre dia ens podem reunir i reviure aquells temps. Jo ja no estic en la recta final, sinó al final de la recta, preparant la motxilla per fer el cim més alt. Allà us esperaré.

Records a tota la colla. No em queda res més a dir-vos que moltes gràcies per les bones estones que hem passat junts.


Adéu, vostre servidor en Crist.