El Sarment, digitalitzat

 

 
Una molt antiga aspiració del CCB s’ha pogut, per fi, fer realitat. Com ja havíem avançat el passat mes de maig, ara estem molt contents de poder anunciar que ja disposem de tots els números de la revista Sarment digitalitzats.
 
El nostre lloc web ja publica la revista en format PDF des de l’any 2008, però per poder consultar els números anteriors, des del febrer de 1976, calia recórrer a l’hemeroteca de la Biblioteca, on es conserven tots els exemplars en format paper, o als arxius particulars d’algunes persones que els han anat col·leccionant al llarg dels anys.
 
Ara, a sol·licitud de l’Ajuntament de Balsareny i de la Biblioteca Pere Casaldàliga, la Diputació de Barcelona, dins del dipòsit digital “Trencadís” de fons locals, ha procedit a digitalitzar tots els números anteriors de Sarment. Aviat, aquesta mateixa tardor, es podran consultar al web de “Trencadís” (trencadis.diba.cat); però ja des d’ara mateix els podeu trobar en línia en el web del CCB (ccbalsareny.cat), a l’apartat “números anteriors”, degudament catalogats per anys i per mesos, gràcies a la bona feina del nostre company Jordi Medina, que és qui gestiona el web.

 
Volem donar públicament les gràcies a la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Balsareny i la Biblioteca Pere Casaldàliga, per haver possibilitat aquesta millora que permetrà a tots els estudiosos i a tothom qui ho desitgi, poder accedir al contingut de qualsevol dels números de la nostra revista des del primer dia, aviat farà cinquanta anys. Moltes gràcies!
 
CCB

Imatge: Portada del número 100 de Sarment, maig de 1984, imprès per Impremta Orriols 

Remodelació per sorpresa del Pont del Riu

 

Tot i que el projecte està datat del febrer del 2023, a mitjans de juliol d’aquest 2025, i per sorpresa gairebé de tothom, va començar una remodelació del Pont del Riu que comporta un tall total de la circulació de la carretera d’Avinyó. El fet va generar malestar en els pobles afectats i va provocar una reunió entre els ajuntaments de Balsareny, Avinyó i Sallent (aquest, afectat pel terme de Cornet i les cases de pagès de la zona) i la Generalitat, que és la responsable de l’obra.

A la reunió, els ajuntaments van ser informats de l’obra; però, pel que sembla, l’única alternativa que els van donar per anar de Balsareny a Avinyó, era fer-ho donant la volta per l’Eix Transversal (C-25); o bé, per als vehicles que hi puguin passar, pel camí rural de la Rabeia, que ara està enquitranat.
 
Per si fos poc, tan sols tres setmanes després de tallar la circulació,  les obres van estar parades durant gairebé tot el mes d’agost. Finalment, al setembre es va reprendre l’activitat: ja s’ha tret tot l’asfalt i també les baranes centenàries del pont.
 
La data prevista d’execució de l’obra és el primer trimestre de l’any vinent; per tant, el tall de trànsit durarà pel cap baix fins aleshores. Adjuntem una còpia parcial de la primera pàgina del projecte on s’expliquen els objectius de la remodelació.

 

Text i fotos: Joan Prat

Balsareny contra el genocidi a Palestina

 
A instàncies de l’Ajuntament de Balsareny i al davant de la Casa de la Vila, un grup de persones de Balsareny s’ha concentrat a la tarda del dijous 18 de setembre per unir-se a la jornada mundial de lluita per Palestina, acte impulsat per la xarxa d’ONG palestines i moviments socials d’arreu del món, que ha tingut lloc el mateix dia a moltes localitats de Catalunya i del món.
 
La tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga, i l’alcalde, Isidre Viu, han llegit un manifest on es recordava que “el poble palestí viu sota un genocidi televisat: 65.000 morts a Gaza, un milió i mig de persones desplaçades, hospitals reduïts a runa, prop de 250 periodistes assassinats i infants massacrats sota la mirada còmplice de la comunitat internacional”.
 
Han parlat de la Global Summit Flotilla, que intenta “trencar el bloqueig, denunciar els crims d’Israel i obrir un corredor humanitari marítim: Centenars de persones de més de 40 països participen en aquesta acció de desobediència civil no violenta, avalada pel dret internacional i per la dignitat dels pobles”.

 
I han acabat exigint als Estats d’arreu del món l’embargament total d’armes a Israel, el trencament de relacions diplomàtiques, comercials, culturals i esportives mentre persisteixin l’ocupació i el genocidi, i la protecció immediata i efectiva a la flotilla, el final del bloqueig a Gaza i l’obertura d’un corredor humanitari internacional estable i segur. El manifest acabava dient: “O estem al costat de la vida i de la dignitat, o som còmplices del genocidi”.
 
Sarment
Fotos: Oriol Serra

Ara fa ... 49 anys. Prohibició i estrena de ‘La fam’

 

 
El febrer de 1976, feia dos mesos de la mort de Franco, apareix el primer número de Sarment, i el grup de teatre local de la Lluerna publicava que estaven preparant una obra dramàtica que esperaven estrenar el proper mes de maig. Ara bé, en el número 4 de Sarment , del mes d’abril, amb el títol de “Lluerna emmordassada”, ens anunciaven la seva prohibició:
 
«Sabíem l’obra a ulls clucs, teníem l’esborrany dels programes a l’impremta, i una data prevista per actuar, el diumenge 9 de maig a Sant Esteve. Bé, tot se n’ha anat en orris. Diumenge que ve la cortina no s’alçarà. Hem topat amb el Poder. Ho diríem més bé: amb l’aparell burocràtic del Poder. Per primera vegada sens ha denegat el permís governatiu. Ens han prohibit l’obra. [...]
 
»L’obra es titula “La Fam” i és realment molt bona. Només té dos petits defectes: té un contingut polític molt concret i va ser escrita l’any 1938. [...] Fou escrita, publicada i estrenada l’any 38; i el 39 va ser prohibida i mai més ningú no s’ha preocupat de revisar-ne la prohibició. [...]

»Nosaltres ja sabíem que havia estat molts anys sota “el pes de la immensa bota”, com diria Raimon. Però vam sofrir un miratge. Efectivament, l’any 1975, hom feia justícia a “La Fam" i es podia per fi reeditar. [...] I vàrem pensar que si es pot llegir també es pot representar. [...] Però les altes esferes es veu que no pensen amb la mateixa lògica que nosaltres. Així, un cop sol·licitat el permís a Govern Civil ens varen contestar amb una citació oficial  al departament d’Ordre Públic.»
 
Allà els van demanar un certificat del Ministeri d’Informació i Turisme. Van anar a la delegació del Ministeri a Barcelona: «Allí, una breu consulta entre funcionaris, una mirada fugaç al fitxer d’obres pecaminoses,  i una resposta rotunda: “NO”.  No hi valen raons, ells no saben res, està prohibida i prou. Ve de Madrid tot això, sap ? Ah el centralisme! Ens han dit això si,  la manera d’elevar un recurs. A Madrid, no cal dir-ho...»

 
Recurs que La Lluerna va presentar, juntament amb tres exemplars del llibre publicat; primer, a la delegació del Ministeri a Barcelona, on van traspaperar els documents; i després, amb un altre recurs i tres exemplars més, personalment a Madrid, aprofitant que un membre del grup hi feia el servei militar. Finalment, cinc mesos després, al número 9 de Sarment (octubre 1976), publicàvem un extens article amb el títol “La Fam, autoritzada”, on el grup feia una crònica de tots els maldecaps que els havia portat aquella obra, que al final va ser «autoritzada —per a majors de 18 anys, ep! [...] Creiem que ha valgut la pena, per a nosaltres i per al teatre català». Del fet se’n va fer ressò la premsa comarcal i barcelonina. El novembre d’aquell mateix any va ser estrenada a Avià —en un concurs on Josep Torras (+) va guanyar el premi al millor actor— i posteriorment representada per diversos pobles de la comarca i també a Barcelona.

 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu de La Lluerna

Pressupostos participatius 25-26

 

Balsareny celebra la 22a Setmana de la Joventut

 

 
Entre els dies 1 i 7 de setembre, Balsareny va acollir la vint-i-dosena edició de la Setmana de la Joventut, una cita ja consolidada al calendari festiu del municipi. La programació d’enguany va destacar per la gran participació i l’èxit d’algunes novetats.
 
La festa va arrencar dilluns 1 de setembre amb la incorporació d’una activitat molt celebrada: la festa de l’escuma, al pàrquing de la llar d’infants, que va esdevenir un èxit de públic. El mateix vespre, el sopar popular i el cinema a la fresca, amb la projecció de La Ola, van completar la primera jornada.
 
Dimarts 2, l’esport va guanyar protagonisme amb el nou torneig de bàsquet 3x3 al poliesportiu, que va comptar amb dotze equips.
 
Dimecres 3 va ser el torn del clàssic torneig de vòlei, una de les activitats més arrelades de la Setmana de la Joventut, que enguany va reunir vint-i-quatre equips de diferents categories.
 
Dijous 4, el tradicional Joc de Nit va mobilitzar vint-i-un grups, que a partir de les nou del vespre van recórrer el poble superant proves originals i divertides.
 
Divendres 5 es va iniciar amb el torneig de botifarra al Sidral i, a la tarda, va tenir lloc una de les cites més multitudinàries: la Tussifest, a l’esplanada del Castell. Hi van actuar Requena’s Duo, Peyote, Utimàtom Band i DJ Sangu, i també es va celebrar el sopar popular organitzat per la colla Peta-fluix. L’esdeveniment, tot i ser recent dins la programació, s’ha consolidat com un punt de trobada intergeneracional.
 
Dissabte 6, l’activitat més esperada, el Garrri’n’kana, va omplir d’alegria i fang l’esplanada del cementiri amb setze equips (vegeu-ne reportatge fotogràfic a part). L’acte va incloure l’escalfament d’O2 Balsareny i el pregó, a càrrec del balsarenyenc Arnau Gil. La jornada va continuar amb el castell de focs, la Tussi Mòbil amb la Xaranga Màgic i, a la Sala Sindicat, els concerts d’Antonio el Remendao, Baya Baye i DJ Mornan Va al Bar.
 
Diumenge 7, la cloenda va tenir un to més cultural amb l’inici del cicle teatral Tempo, que va presentar N’imPORTE quoi, de la companyia Leandre Clown (vegeu-ne ressenya a part). A la plaça Ricard Viñas es va celebrar el Quinto dels Traginers, i les Sardanes a la Llauna van posar el punt final a la setmana.
 
Des del Consell de la Joventut de Balsareny es va agrair la col·laboració de l’Ajuntament, entitats, col·laboradors, joves i famílies, així com la participació respectuosa i festiva de la ciutadania. Alhora, es va condemnar algun acte incívic puntual, recordant que l’esperit de la Setmana de la Joventut és el respecte i la convivència.
 
Amb la mirada posada ja en l’edició de 2026, el Consell es va acomiadar amb un missatge clar: “Gràcies, Balsareny!”
 
Consell de Joventut
Fotos: Consell de Joventut / Alfred Selgas / Jordi Sarri (Garr’n’kana)

 

Imatges de Balsareny

 

Comencem aquesta nova temporada amb la imatge d’un lloc ben conegut pels balsarenyencs. Es troba dins del nostre terme municipal. Sabeu on és i una mica la història d’aquest indret? Publicarem la resposta d'aquí a uns dies, en aquest mateix lloc. 

 
Isidre Prat Obradors
Foto: Isidre Prat 

Resposta a Imatges de Balsareny
 
Es tracta de la masia de Fucimanya, que a la imatge està mig camuflada per un cedre. És molt a prop del poble i s’hi pot anar molt bé a peu. El camí més curt és agafar la carretera de Súria (BP-4313) i, cent metres després del cementiri i del pont per on passa l’autovia, s’agafa el camí que hi ha a l’esquerra, que comença amb una pujadeta. Cal seguir-lo durant un quilòmetre, per sota de la Baga Fosca, i llavors agafar un trencall a la dreta, que travessa el torrent de la Font de la Roca, i  que puja fins arribar a la casa (uns 600 metres més).
 
La masia es troba a una altitud de 409 metres, força més alta que el nucli urbà (327 m.). També s’hi pot anar agafant un trencall a l’esquerra que hi ha al punt quilomètric 45,2 de la carretera de Súria. Coordenades: 41.87033,1.85685. Cal dir que la majestuosa casa té una vista magnífica durant el quilòmetre abans de creuar el torrent; en canvi, després, quan ens hi acostem, es veu molt poc, perquè tot el voltant de la casa està tancat i els arbres impedeixen veure-la bé. Cal, en tot cas, enfilar-se en algun punt del mur sense arbres, fins a la tanca.
 
És un dels masos més antics de Balsareny. L’indret ja és esmentat el 1007 (serra de Fucimanya) i el 1011 ja es parla de l’alou de Fulcimania. El nom, d’origen germànic, deu venir d’un personatge, suposadament dit Fulcimann, que també va donar nom a un altre mas a Sallent i era potser el mateix, o bé algú altre que es deia igual, que va donar nom a altres llocs d’Osona —com ara a Roda de Ter— i l’Empordà; i encara possiblement a Fumanya (Fígols). Com a mas, Fucimanya està documentat el 1368, entre els masos del terme del Castell de Balsareny. S’hi van trobar restes d’una necròpolis medieval. Després va pertànyer al mas Martí de Balsareny, ubicat a l’actual casa Torrents de la plaça de l’Església (per això l’espai de darrera, ran del Repeu, s’anomena avui Era del Mas Martí). Sembla que l’actual masia de Fucimanya és una reconstrucció feta al segle XIX i, en èpoques més recents, ha estat rehabilitada; ara està molt ben conservada.
 
Com podem veure, és una casa força gran i molt alta, encarada cap al sud, on hi ha la porta d’entrada. Té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, a més d’un cobert adossat al costat de ponent. Està rodejada de finestres en els tres pisos, protegides amb tanques, i les dues grans finestres centrals de la façana podrien ser fruit d’una remodelació recent. Les parets estan fetes amb pedra sorrenca de la zona, amb carreus ben escairats que reforcen les cantoneres. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra picada o amb maó.

La casa es troba al Mapa del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. 

Isidre Prat