dimarts, 7 de gener del 2025

Festa dels Capons al Castell de Balsareny

 
 
Pels volts de Nadal, la tradició i el compromís mana que la ciutat de Manresa, a través dels seus representants polítics, ha de pagar i entregar dotze capons al baró del Castell de Balsareny, en un acte simbòlic que actualment es fa cada dos anys.
 
La història d’aquest acte es remunta al 1584, un any després que una forta riuada destruís la Resclosa dels Manresans; per reconstruir-la, els manresans van tallar arbres, que eren propietat del baró, sense el seu permís, cosa que va acabar amb un plet que va guanyar el baró. Aleshores es va acordar que la ciutat de Manresa pagaria un cens anual de dotze capons a canvi de poder tallar arbres quan fos necessari. Per bé que al segle XIX aquest pacte va ser suprimit arran de l’abolició dels drets senyorials, durant la transició democràtica es va restablir amb caire simbòlic i actualment és un acte d’agermanament entre Manresa i Balsareny que té lloc cada any el dissabte abans de Nadal. 

 
Per això, el dia 21 de desembre cap al migdia va pujar al Castell una comitiva, encapçalada per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde de Balsareny, Glòria Casaldàliga i Isidre Viu; i representants de la Junta de la Séquia i de la Fundació Aigües de Manresa. També en formaven part diversos regidors, tant del consistori manresà com del balsarenyenc; així com l’Hereu de Manresa, Ramiro Payges, i la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina. Igualment, va comptar amb la presència del nou director dels Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central, Xavier Cano, i el seu antecessor, Francesc Serra.

 
Tots plegats, acompanyats dels Geganters de Manresa i la colla Els K+ Sonen de Balsareny, amb els seus gegants i la música de les gralles, van fer a peu el camí de pujada al Castell, amb un carro de traginers que transportava els dotze capons. Quan van arribar, van trucar a la porta; el baró simbòlicament va demanar “qui hi ha?” i els va obrir. 


Un cop dins, l’alcalde de Manresa va fer entrega dels capons i es va donar pas als Dansaires dels Pastorets, amb el Ball d’Homenatge. 


Seguidament, el grup d’actors que habitualment fa les visites teatralitzades el primer dissabte de cada mes va fer una divertida representació de la història dels capons, obra del mateix grup, amb quatre personatges: la narradora, el baró, un manresà i el lloctinent.

 
Després de la representació es van fer uns petits parlaments, tant per part del baró del Castell com de l’alcalde de Manresa. En acabat, els Dansaires van ballar el Ball de la Faixa. 


Tot seguit es va oferir un esmorzar al Saló del Tinell, finalitzat el qual es va obrir l’acte al públic en general, amb portes obertes, visites al Castell i les actuacions dels Geganters de Manresa, amb el Gegant i la Geganta, i del grup Els K+ Sonen de Balsareny, amb els gegants Bernat i Blanca. Així, un any més, es va complir aquesta bonica tradició.
 
Isidre Prat
Fotos: Jordi Vilanova

















Els Reis d’Orient van portar la il·lusió a Balsareny

 

El punt i final de les festes de Nadal sempre el posen els Reis d’Orient, que porten els regals a tots els nens i nenes. A Balsareny, com de costum, van arribar el dia 5 de gener a la tarda. Enguany queia en diumenge i, així com l’any passat va ploure, la Cavalcada de 2025 va poder transcórrer amb normalitat pels carrers del poble, sense pluja i amb poc fred, comparat amb altres anys.
 
A primera hora de la tarda, els Reis van anar a fer una visita als residents del Casal Verge de Montserrat i a portar-los obsequis. Més tard, passades les 6, va començar la Cavalcada: des del pavelló, va transcórrer per la carretera de Moià i la de Manresa; i després, per la Baixada del Torrent i els carrers de la Creu, Sant Domènec i Àngel Guimerà, fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Anava encapçalada per la música dels tambors i les gralles del grup Els K+ Sonen de Balsareny i, darrere d’ells, la Pubilla, Bika Soler, i l’Hereu, Èric Medina; tot seguit, les carrosses del Príncep Assuan i els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, cadascun d’ells acompanyat dels seus patges, amb les torxes i les ofrenes.
 
A la plaça de l’Ajuntament, els Reis es van adreçar a l’Església parroquial per un passadís fet pels patges amb les torxes enceses a banda i banda, mentre repicaven les campanes enmig d’una multitud de gent que omplia tant la plaça de l’Església com la de l’Ajuntament. 
 
Dins de l’Església, els Reis de l’Orient van adorar el Nen Jesús i li van fer les ofrenes d’or, encens i mirra. Des de l’altar, Mn. Antoni Bonet va dirigir unes paraules de salutació als tres Reis i al públic que va entrar al temple. En el seu discurs, va comentar el simbolisme de les tres ofrenes i els va demanar com a millors regals, per a petits i grans, estimació, fe, pau, salut, treball, habitatge i benestar.
 
Tot seguit, els Reis van tornar cap a la plaça de l’Ajuntament i van pujar al balcó de la casa Consistorial, on l’alcaldessa de la població, Glòria Casaldàliga, els va adreçar unes paraules, alhora que la Pubilla i l’Hereu de Balsareny els lliuraven la clau del poble, el pa i la sal. L’alcaldessa va comentar les ofrenes que els fa el poble: la clau, com a símbol de la nostra hospitalitat; i el pa i la sal com a elements essencials de la nostra vida compartida: el pa ens recorda la necessitat d’alimentar-nos els uns als altres i la sal és un símbol de convivència i ens recorda que la relació entre els balsarenyencs ha de ser sana, respectuosa i rica. Va demanar que els Reis fossin generosos amb tots els infants, així com amb les persones més necessitades; que la màgia de la pau arribi també en aquests llocs on avui la guerra i el conflicte són presents; i que el seu viatge sigui un recordatori per a tots de la importància d’estimar i cuidar-nos els uns als altres.
 
Tot seguit, el rei blanc, Melcior, va fer el seu pregó, en què, entre altres coses, va dir que havien viatjat per camins i deserts, muntanyes i valls; i que havien vist les cartes dels nens i nenes plenes de desitjos i il·lusions, però també havien vist amb tristesa algunes coses del poble, com els vidres de l’escola i les figures del pessebre, que han estat malmeses; i van demanar que aprenguem a respectar el que és de tots i construir un poble millor amb convivència i respecte. Finalment, també va remarcar que a Balsareny s’hi senten com a casa i que van preparar regals per a tots, petits i grans, tot fent vots perquè la màgia d’aquesta nit ens acompanyi durant tot l’any.
 
Després es van apropar a la plaça de l’Església i es van col·locar als trons que hi havia instal·lats, des d’on van poder parlar amb tots els nens i nenes que ho van desitjar i, més tard, van repartir els regals per les cases. Gràcies als Reis per la seva visita i a la Comissió de Reis i a tothom qui ha col·laborat en l’organització dels actes, que han estat molt lluïts.
 
Isidre Prat
Fotos: Jordi Sarri






























divendres, 3 de gener del 2025

Els Gorgs Blaus de Monistrol de Calders

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 
Els Gorgs Blaus
 
Com arribar-hi?
 
Des de Balsareny, cal anar cap a Calders on, en una rotonda, s’agafa la carretera B-124 fins arribar a Monistrol de Calders. Només d’arribar, cal trencar de seguida a l’esquerra i agafar un camí asfaltat en pujada, just després de travessar la riera de la Golarda o de Marfà. El camí de seguida es bifurca i cal agafar el que segueix a l’esquerra en baixada (i on un rètol diu “Ruta de la Salut”). Al cap de poc, deixem a la dreta el camí del cementiri. Al cap de 800 metres aquest camí deixa l’asfalt i es converteix en una pista forestal, just al punt on hi ha un resclosa notable: la resclosa del Pla de Cardona. Seguirem paral·lelament a la riera fins que el camí, de sobte, gira 180º a la dreta, per salvar una zona abrupta. Seguim pel camí fins a 1.900 metres des de l’inici, on hi ha una nova bifurcació: en aquest cas cal agafar el camí de l’esquerra, que va a la Coma; i quan arribem als 2,5 km des del començament, trobem una esplanada on es pot deixar el cotxe (també s’hi pot anar a peu). A l’esquerra hi ha un corriol d’uns 30 metres per acabar d’arribar a les roques i veure els gorgs. Ubicació: 41.77357,2.02646. 

La riera ha anat excavant aquestes formes sinuoses de les roques
 
Com són aquests gorgs?
 
Al llarg de més de 200 metres, l’aigua, en milers d’anys, ha excavat un llit molt fondo sobre una gran massa de pedra sorrenca de gra gruixut, la qual, com que també conté petits còdols, es pot considerar com a microconglomerat. És una roca gruixuda i no té fractures o diàclasis.
 
Al començament, els revolts en ziga-zaga, esculpits a la roca, fan que l’aigua disminueixi la seva velocitat i vagi a parar a una zona plana, amb unes grans basses, amb l’aigua tranquil·la. Més endavant, la riera es torna a estrènyer i  agafa pendent cap avall, en un punt on hi ha un penya-segat molt alt.
 
Antigament els Gorgs Blaus eren un lloc de bany i lleure, quan la qualitat de l’aigua era segurament millor que ara i devia tenir un color blavós. En algunes zones del gorg hi ha les anomenades “marmites”, concavitats sobre la roca degudes al fregament de les pedres que van colpejant-ne les vores i el fons.
 
En conjunt, és un meravellós paisatge geològic, al bell mig de la riera de Marfà. Aquesta, a Monistrol, s’uneix a la riera de Sant Joan per formar el riu Calders, que desemboca al Llobregat a l’altura de Navarcles.

Figura d’un gat, de pedra calcària, de Tomàs Bel Sabatés (1970)
 
El Parc del Serrat
 
Just al principi del camí asfaltat on ha començat la nostra ruta, ran de les primeres cases del poble, hi ha el Parc del Serrat, dalt d’un turó. A part de la bona panoràmica que té des de dalt de tot, i dels pins, alzines i cedres que hi ha, aquest parc destaca pels espais escultòrics que presenta.
 
Es tracta d’unes escultures, d’autors diversos, pertanyents a una donació de la Fundació Privada Fèlix Estrada-Saladich. Moltes es troben al vessant nord del turó i es veuen passant pel camí asfaltat. Al vespre estan il·luminades. La majoria estan fetes amb pedra sorrenca o calcària i representen imatges d’animals (com un gos, un gat, un os polar, una girafa, etc.) i altres representen persones o altres motius. 

Tronc d’art africà, de Charles Henry Collet (1974)

Dalt del turó destaquen: l’única escultura feta en fusta, directament sobre un tronc d’arbre molt gros, que es titula “Tronc d’art africà”; el “Racó del Kubala”, una escultura del futbolista amb una pilota, feta amb ferro colat; i un monòlit de pedra, de l’any 2007, dedicat als picapedrers. Tradicionalment el treball de la pedra ha donat vida a Monistrol de Calders.
 
Al centre del poble també hi ha escultures amb motius més moderns, i fetes amb materials com el ferro, l’acer inoxidable i l’aliatge d’alumini amb magnesi.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Imatges de Balsareny

 
 
Aquesta és la imatge que us mostrem aquest mes. Correspon a algun racó de Balsareny. Sabeu on és i de què es tracta? Podreu trobar la solució més endavant en aquest mateix blog. 

Text i foto: Isidre Prat

Solució a Imatges de Balsareny

La imatge correspon al pessebre que es fa cada any al raconet de sota la rectoria, al capdamunt de les escales que van de l’Era del Mas Martí a la plaça de l’Església. Aquest pessebre, tal com el veiem a la imatge, només es pot veure durant les festes de Nadal; i cada any es canvia una mica. Per tant, aquesta imatge és transitòria, perquè, passades les festes, es recullen totes les imatges i construccions movibles i només hi queda la part fixa, feta bàsicament amb pedra i morter, com els caminets, les escales i les coves. Tanmateix, com comentem a l’editorial d’aquest mes, malauradament enguany el pessebre tan sols s’ha pogut veure fins al dia de Nadal, perquè uns desconeguts van emportar-se gairebé totes les figures humanes i d’animals que hi havia.  
 
El pessebre queda a l’aixopluc d’unes oliveres i uns llorers. A la imatge només n’hi veiem una part, on hi ha la cova del naixement i diverses cases, la majoria noves de l’any passat, així com una església. La casa blava, més petita, que es troba a un nivell inferior, és nova d’aquest any. A la part que no veiem, hi ha una altra caseta, un bonic pou (fet l’any passat també) i el graner (que van malmetre en part), així com la cova dels pastors. Aquesta cova, quan Mn. Joan Bajona va començar el pessebre, fa uns anys, era dels dimonis, però es van anar deteriorant i no se’n trobaven d’adequats, per la qual cosa es van substituir per pastors. El pessebre ocupa una extensió total d’uns 10 metres quadrats. Esperem tornar-lo a visitar l’any vinent!
 
Isidre Prat