Masia Freixa de Terrassa

RACONS DE CATALUNYA
 

 
Ja que aquest 2026 és l’any Gaudí, commemorant el centenari de la seva mort, aquest mes parlem d’una obra modernista —no pas d’en Gaudí, però sí d’estil gaudinià— que probablement molta gent no coneix, però és de gran bellesa. Es tracta de la Masia Freixa de Terrassa, construïda entre 1905 i 1910, per l’arquitecte Lluís Muncunill, on destaquen els arcs i les formes arrodonides.
 
On es troba?
 
La masia és al bell mig del parc de Sant Jordi, paral·lel a la rambla d’Ègara, al barri de Ca n’Aurell. Ubicació: (41.562941,2.004168).

Cara nord de la Masia Freixa, amb un porxo a l’entrada i on es veu darrere una part central més elevada, amb finestres parabòliques

 

Quina és la història de la casa?
 
Tot i que en Muncunill la va construir a finals del segle XIX com a fàbrica tèxtil, el mateix arquitecte la va reconvertir després en la residència familiar de l’industrial Josep Freixa i Argemí quan la fàbrica es va traslladar a un altre indret. Muncunill va transformar l’antiga nau afegint-hi els arcs parabòlics que formen uns porxos, que recorden formes naturals com en l’obra d’Antoni Gaudí. També destaquen les formes corbes de les finestres i les portes, així com la coberta amb volta catalana. Tot plegat fa sensació de moviment i lleugeresa a l’edifici.

Cara est, amb l’afegitó en forma de rotonda, d’on s’alça la torre. Els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre millor l’entrada de la claror

 

Del costat nord-est en surt una torre alta, amb un mirador al capdamunt. Els murs i els arcs, fets amb maons, estan arrebossats amb morter i pintats de blanc; hi ressalten les persianes de color verd de les portes i finestres, que recorden capçades d’arbres, mentre que les sinuoses teulades són grisenques i tenen petits vidres i ceràmica incrustats amb morter, que brillen i reflecteixen diferents colors segons la llum del sol o de la lluna.
 
Tota la part inferior dels murs blancs està recoberta amb una faixa de ceràmica; és el que s’anomena arrambador. L’interior de l’edifici està molt reformat, però conserva mobiliari antic.

Cara sud, on es veuen els magnífics porxos parabòlics i entremig es veuen les finestres i portes verdes, imitant els arbres

 

Quina és la situació actual de la masia?
 
El 1959 l’Ajuntament va comprar la casa i els jardins (ara, parc de Sant Jordi). Durant molts anys va acollir el Conservatori Municipal de Música i darrerament ha estat la seu de diverses oficines, entre elles, la de Turisme de l’Ajuntament. Des de 2023 és un Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Normalment es pot visitar per dintre,  però no actualment: l’edifici està completament precintat per obres de rehabilitació des de ja fa un any. L’oficina de Turisme s’ha traslladat. Tanmateix, aviat es podrà tornar a visitar.

Cara oest, amb un gran porxo parabòlic que sosté molts petits arcs, també parabòlics

 
Casa Alegre de Sagrera
 
Un altre edifici modernista de Terrassa és la Casa Alegre de Sagrera, un model d’habitatge de la burgesia local, construïda a principis del segle XIX i reformada l’any 1911 a l’estil modernista eclèctic per l’arquitecte Melcior Vinyals. El nom ve de la unió dels dos cognoms del matrimoni propietari que la va fer reformar. El 1973 la va comprar l’Ajuntament. Es troba al carrer de la Font Vella, al centre de la ciutat. Aquesta casa-museu sí que actualment té un horari de visites.
 
La Masia Freixa i la Casa Alegre de Sagrera són dos dels equipaments del Museu de Terrassa.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors