Tecnologia i capacitats humanes

 

 
En els meus temps d'estudiant es podia treure molt bona nota si anaves a la biblioteca, fotocopiaves l'entrada de l'enciclopèdia que parlava del tema que estaves treballant, ho presentaves per escrit al professor passat a net del teu puny i lletra, ho memoritzaves i ho repeties el més fidelment possible el dia de l'examen. Memòria i capacitat d'esforç eren qualitats essencials per tenir èxit en els estudis als anys vuitanta del segle passat.
 
El professorat també parlava molt bé del càlcul mental i de saber fer operacions aritmètiques a mà, però els nens i nenes d'aquella època començàvem a intuir que alguna cosa no quadrava. No recordàvem un món sense calculadores i la manera com els nostres mestres les ignoraven era estranya. El càlcul mental o saber fer una divisió a mà eren coses molt útils per aprovar els exàmens, però a l'hora de la veritat ningú podia dividir més de pressa que una calculadora. Un cop entès el concepte de divisió, haver de dividir a mà era una càrrega que impedia aprofundir més en el problema que s'estava resolent. El que passava era que els professors de matemàtiques que vaig tenir van replicar amb nosaltres el que els seus professors havien fet amb ells en un món, aleshores sí, sense calculadores.
 
Al llarg de la història, les habilitats necessàries per a l'estudi i l'aprenentatge han evolucionat en funció dels avenços tecnològics. Cada nova eina ha transformat no només l'accés al coneixement, sinó també les competències que es consideren essencials per als estudiants. Allò que en un moment era indispensable pot deixar de ser-ho més tard a conseqüència d'una revolució tecnològica. Avui, la intel·ligència artificial està generant una transformació comparable a les grans revolucions del passat.
 
Abans de la invenció de la calculadora, per exemple, el càlcul mental i el domini manual dels algoritmes matemàtics eren habilitats fonamentals. L'aparició d'aquesta eina no va eliminar la necessitat de comprendre les matemàtiques, però sí que va desplaçar l'èmfasi del càlcul manual cap a la resolució de problemes i l'aplicació dels conceptes. Quelcom similar va passar amb l'arribada del paper i la tinta: fins aleshores, gran part del coneixement s'havia de memoritzar, ja que no hi havia un suport accessible i durador per registrar-lo. L'escriptura va permetre dedicar més energia a l'anàlisi i la reflexió. Més tard, la invenció del bolígraf va fer innecessàries certes tècniques d'escriptura acurada que dominaven els usuaris de ploma i tinter. La màquina d'escriure va eliminar la necessitat d'una cal·ligrafia perfecta. L'ordinador va desplaçar tasques que abans requerien hores de mecanografiat i edició manual.
 
La impremta va democratitzar l'accés al coneixement en permetre una producció massiva de llibres i textos escrits. A partir d’aquell moment, en lloc de limitar-se a memoritzar el poc que es transmetia oralment o es copiava a mà, els estudiants van poder desenvolupar noves capacitats: contrastar, analitzar i sintetitzar informació de diverses fonts. Això va donar lloc a una manera d'estudiar més activa i reflexiva, centrada en el pensament crític i en una comprensió més profunda del coneixement. Amb l'arribada dels ordinadors i internet, aquesta habilitat es va tornar encara més rellevant: ja no calia anar a biblioteques físiques, però sí que era necessari tenir la capacitat de filtrar informació i sintetitzar-la adequadament.
 
La situació torna a canviar. La intel·ligència artificial permet avui accedir a resums automàtics, adaptats al nivell educatiu de l'estudiant, amb una rapidesa i una precisió sense precedents. En aquest context, la capacitat de síntesi humana ja no és tan crucial com ho era abans. No pas perquè hagi perdut valor en si mateixa, sinó perquè la seva execució pot delegar-se a una màquina, alliberant temps i energia mental per a activitats més productives com la comprensió profunda, el pensament crític, la creativitat o l'aplicació de conceptes a contextos nous.
 
Com ha passat en altres èpoques de canvi, els docents d'avui s'enfronten al repte d'ensenyar a estudiants que creixen en un entorn radicalment diferent del que ells van conèixer. La irrupció de la intel·ligència artificial ha transformat la manera d'accedir i treballar amb el coneixement, fent que alguns mètodes d'ensenyament tradicionals ja no encaixin del tot. Un canvi així no arriba de manera organitzada ni anunciada, passa sobtadament i col·loca els educadors en una posició clau: d'ells depèn, en gran part, el temps que el nostre jovent trigarà a tenir un sistema educatiu adaptat a aquesta nova realitat irreversible.
 
Ferran Gállego
Imatge creada amb Chat GPT