En els
meus temps d'estudiant es podia treure molt bona nota si anaves a la
biblioteca, fotocopiaves l'entrada de l'enciclopèdia que parlava del tema que
estaves treballant, ho presentaves per escrit al professor passat a net del teu
puny i lletra, ho memoritzaves i ho repeties el més fidelment possible el dia
de l'examen. Memòria i capacitat d'esforç eren qualitats essencials per tenir
èxit en els estudis als anys vuitanta del segle passat.
El
professorat també parlava molt bé del càlcul mental i de saber fer operacions
aritmètiques a mà, però els nens i nenes d'aquella època començàvem a intuir
que alguna cosa no quadrava. No recordàvem un món sense calculadores i la
manera com els nostres mestres les ignoraven era estranya. El càlcul mental o
saber fer una divisió a mà eren coses molt útils per aprovar els exàmens, però
a l'hora de la veritat ningú podia dividir més de pressa que una calculadora.
Un cop entès el concepte de divisió, haver de dividir a mà era una càrrega que
impedia aprofundir més en el problema que s'estava resolent. El que passava era
que els professors de matemàtiques que vaig tenir van replicar amb nosaltres el
que els seus professors havien fet amb ells en un món, aleshores sí, sense
calculadores.
Al llarg
de la història, les habilitats necessàries per a l'estudi i l'aprenentatge han
evolucionat en funció dels avenços tecnològics. Cada nova eina ha transformat
no només l'accés al coneixement, sinó també les competències que es consideren
essencials per als estudiants. Allò que en un moment era indispensable pot
deixar de ser-ho més tard a conseqüència d'una revolució tecnològica. Avui, la
intel·ligència artificial està generant una transformació comparable a les
grans revolucions del passat.
Abans de la
invenció de la calculadora, per exemple, el càlcul mental i el domini manual
dels algoritmes matemàtics eren habilitats fonamentals. L'aparició d'aquesta
eina no va eliminar la necessitat de comprendre les matemàtiques, però sí que
va desplaçar l'èmfasi del càlcul manual cap a la resolució de problemes i
l'aplicació dels conceptes. Quelcom similar va passar amb l'arribada del paper
i la tinta: fins aleshores, gran part del coneixement s'havia de memoritzar, ja
que no hi havia un suport accessible i durador per registrar-lo. L'escriptura
va permetre dedicar més energia a l'anàlisi i la reflexió. Més tard, la
invenció del bolígraf va fer innecessàries certes tècniques d'escriptura
acurada que dominaven els usuaris de ploma i tinter. La màquina d'escriure va eliminar
la necessitat d'una cal·ligrafia perfecta. L'ordinador va desplaçar tasques que
abans requerien hores de mecanografiat i edició manual.
La
impremta va democratitzar l'accés al coneixement en permetre una producció
massiva de llibres i textos escrits. A partir d’aquell moment, en lloc de
limitar-se a memoritzar el poc que es transmetia oralment o es copiava a mà,
els estudiants van poder desenvolupar noves capacitats: contrastar, analitzar i
sintetitzar informació de diverses fonts. Això va donar lloc a una manera
d'estudiar més activa i reflexiva, centrada en el pensament crític i en una
comprensió més profunda del coneixement. Amb l'arribada dels ordinadors i
internet, aquesta habilitat es va tornar encara més rellevant: ja no calia anar
a biblioteques físiques, però sí que era necessari tenir la capacitat de
filtrar informació i sintetitzar-la adequadament.
La
situació torna a canviar. La intel·ligència artificial permet avui accedir a
resums automàtics, adaptats al nivell educatiu de l'estudiant, amb una rapidesa
i una precisió sense precedents. En aquest context, la capacitat de síntesi
humana ja no és tan crucial com ho era abans. No pas perquè hagi perdut valor
en si mateixa, sinó perquè la seva execució pot delegar-se a una màquina,
alliberant temps i energia mental per a activitats més productives com la
comprensió profunda, el pensament crític, la creativitat o l'aplicació de
conceptes a contextos nous.
Com ha
passat en altres èpoques de canvi, els docents d'avui s'enfronten al repte
d'ensenyar a estudiants que creixen en un entorn radicalment diferent del que
ells van conèixer. La irrupció de la intel·ligència artificial ha transformat
la manera d'accedir i treballar amb el coneixement, fent que alguns mètodes
d'ensenyament tradicionals ja no encaixin del tot. Un canvi així no arriba de
manera organitzada ni anunciada, passa sobtadament i col·loca els educadors en
una posició clau: d'ells depèn, en gran part, el temps que el nostre jovent
trigarà a tenir un sistema educatiu adaptat a aquesta nova realitat
irreversible.
Ferran
Gállego
Imatge creada amb Chat GPT
