Entrevista a Jordi Vilanova, regidor de Cultura

 

 
Seguint amb les entrevistes que periòdicament fem als regidors del nostre Consistori, aquest mes hem parlat amb el regidor de Cultura. Jordi Vilanova Fernàndez va néixer a Balsareny el 4 de juliol de 1977. Va cursar els estudis d’EGB a l’Escola Guillem de Balsareny i després el primer grau de Tècnic auxiliar Electricista a l’antic centre de Formació Professional de Sallent. De ben jove, a l’agost de 1994 ja es va incorporar al món laboral, en el sector de la indústria alimentària, a l’empresa Precocinados Deli, absorbida amb els anys per altres companyies més grans, on continua treballant. Durant la seva trajectòria laboral, ha pogut fer altres formacions i estudis; entre elles, es va poder treure el títol de Tècnic especialista en Prevenció de Riscs Laborals, de nivell intermedi, per Les Heures-Universitat de Barcelona.
      Una de les seves aficions preferides és anar a buscar bolets, però també té talent com a actor. Recordem les seves actuacions disfressat de l’humorista Eugenio, imitant els seus acudits i les seves expressions, fent riure el públic. Així mateix, amb el seu caràcter afable i el seu bon humor, s’ha involucrat en entitats diverses, com la colla de Geganters i Grallers de Balsareny, els Pastorets de Balsareny (una altra de les seves facetes  com a actor) i el Cercle Cultural de Balsareny. També col·labora amb el Centre Instructiu i Recreatiu. Per si fos poc, quan va tenir la seva mare de resident al Casal Verge de Montserrat, va ser un dels socis fundadors de l’ARFAC (Amics del Casal), amb el propòsit de participar i millorar les activitats de la residència, com fan les AFA a les escoles.
 
–Fa uns tres anys vas participar en el foment d’una assemblea local, de la qual va néixer el grup Endavant Balsareny, que va decidir concórrer a les eleccions municipals de 2023 amb un seguit d’objectius. Jordi, havies participat mai en política?
 
–Mai no havia participat en la política institucionalitzada, però és clar que tothom la practiquem, d’una manera o altra, en el nostre dia a dia. Deia Pere Casaldàliga, citant Emmanuel Mounier, que “tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”. Fem política cada vegada que decidim quin producte comprem, on invertim els diners, de quina manera participem en la societat, etc... 
 
–Bé, doncs anem per la política com a institució. Com sabem, d’aquelles eleccions en va sortir un equip de govern entre el grup Endavant Balsareny i ERC, en el qual vas ser nomenat regidor de Cultura. De què s’ocupa la teva cartera?
 
–L’àrea de Cultura inclou la direcció i gestió de la promoció i difusió de la cultura local i establir relacions de col·laboració i suport amb altres administracions, institucions, entitats, associacions i empreses per a la seva promoció. El foment de la lectura pública i difusió artística en qualsevol de les seves disciplines (arts escèniques, arts visuals, música, cinema i audiovisuals, etc.), i les relacions amb les entitats i associacions culturals del municipi. És una sort disposar del teixit associatiu de què disposem i de les persones que treballen fent costat a la Cultura.
 
–A part de Cultura, també portes la cartera de Patrimoni i Turisme, tot i que ambdues estan relacionades...
 
–Sí. Patrimoni i Turisme inclou la promoció i conservació del patrimoni municipal i recuperació d’espais emblemàtics. Gestió i promoció del turisme amb organització d’iniciatives i esdeveniments que puguin atraure visitants i turistes. I les relacions amb les entitats i associacions culturals del municipi.
      Cal diferenciar les persones visitants de les turistes: les visitants són aquelles que visiten un indret sense pernoctar-hi; en canvi, les turistes hi passen, com a mínim, una nit. Hem de valorar i respectar moltíssim tot el que ofereix Balsareny, que atreu tant visitants com turistes: el nostre entorn, les tradicions, el patrimoni, les activitats que s’hi duen a terme, la qualitat dels serveis del comerç i de les empreses, la restauració, els allotjaments rurals... Cal agrair el treball i l’esforç de tots, posar-nos a la seva disposició i treballar en tots els àmbits per millorar cada dia.
 
–Tens coincidències amb altres regidories que, d’alguna manera, estan relacionades amb la cultura i el turisme?
 
–Sí, i tant que hi ha coincidències! Qualsevol dels àmbits de les regidories de les quals soc responsable té, o pot tenir, repercussió  en totes les altres; especialment quan parlem de l’àrea de Cultura. Es promouen actes o activitats culturals que abracen totes les edats (infància, joventut, gent gran). Moltes impliquen la transformació o ocupació de la via pública (urbanisme i seguretat ciutadana), moltes es fan dins el calendari festiu (festes); sovint tenen cost econòmic (hisenda); algunes es realitzen en entorns rurals... Per això m’atreveixo a dir que tinc relació amb totes les altres regidories; i la sort és que aquesta relació és bona, inclús amb aquelles regidories que no ocupen una cartera al govern. M’agrada parlar i escoltar tothom i agraeixo molt el que n’aprenc de totes.
      Ara bé, si he de destacar alguna regidoria en especial, aquesta és, sens dubte, la d’en Josep Maria Soler Camps. Amb ell compartim moltes hores al despatx i ens ajudem mútuament en totes les nostres tasques organitzatives. És de gran valor tenir al costat una persona com ell: sempre predisposada a col·laborar, intel·ligent, amb un gran cor i amb una capacitat admirable de transmetre bon ambient a tothom.

Jordi Vilanova al despatx amb Josep M. Soler

 

–Com valores aquests dos anys que portes a l’Ajuntament? Et suposa un bon rodatge, tot aquest temps?
 
–Primerament he de dir que aquests dos anys han passat molt ràpid. Si la valoració és de les àrees de les quals soc responsable, les valoro molt positivament. M’han ajudat a conèixer i a tractar amb moltes persones: d’entitats o associacions locals, treballadores i treballadors municipals, regidories d’ajuntaments veïns, delegats d’altres municipis, etc... Aquestes persones m’han fet adonar del gran treball que cadascuna desenvolupa i alhora m’han transmès molta confiança. Aquest tracte proper m’ha ensenyat moltíssim, tant a nivell administratiu i organitzatiu com també afectiu. He pogut aprendre de les qualitats de tothom: crec que val la pena posar en valor el seu talent.
      Durant aquests dos anys he tingut la satisfacció de poder estar al costat de les entitats i associacions i participar de les seves activitats. He pogut viure de prop efemèrides i actes de gran valor com ara: els commemoratius del  60è aniversari de la Coral Sant Esteve; els 75 anys dels Pastorets de Balsareny; la XVI Fira del Món Geganter de Catalunya, promoguda per la colla gegantera Els K+Sonen, amb motiu dels aniversaris dels seus gegants: el desè de la Blanca de Bell-lloc i el cinquè de Bernat de Peguera; el 10è aniversari dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny; el 50è aniversari de l’escola Guillem de Balsareny; els 40 anys dels gegants Marc i Maria durant la passada Festa Major; també, aquest mes de maig, el 70è aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny, i aviat el 50è aniversari del Cercle Cultural de Balsareny, que, com bé sabeu, tindrà lloc l’any que ve. És meravellós veure com les entitats celebren els seus aniversaris demostrant un excel·lent estat de forma; però és evident que darrere de cadascuna hi ha moltíssima feina organitzativa i administrativa, també des de l’Ajuntament.
      És clar que dos anys al Consistori donen per agafar un cert rodatge, però s’hi ha de dedicar certa intensitat i aprendre dels coneixements del personal de l’Ajuntament i de les institucions que treballen per Balsareny, agraint i aprofitant els seus serveis; així com del voluntariat altruista, sempre disposat a participar en els afers del poble, el comerç i les empreses locals, les entitats i associacions... Són, en conjunt, els que fan avançar el nostre poble; i nosaltres, des de les regidories, hem de fer que se sentin acompanyades. Per tot això, l’àrea de Cultura requereix molta dedicació.
 
–Com ho portes pel carrer? Se’t veu molt actiu. Et para la gent, per demanar-te coses? T’amoïna, això?
 
–Agraeixo, per molts motius, poder estar actiu pel carrer. Com he dit, hi ha un important gruix de persones que fan moure Balsareny. Estar al carrer et dona l’oportunitat de veure-les, escoltar-les i parlar-hi. És cert que sovint hi ha persones que et fan valoracions, tant positives com negatives, de com veuen el poble. No em molesta gens això: al contrari, ho agraeixo. Generalment quan s’adrecen a mi com a regidor que es passeja pel poble, o bé és per aportar-me propostes o millores, de les quals aquestes persones acaben sent partícips; o bé per mostrar-me el seu descontent amb certes coses referents al tarannà del poble. Això darrer, donada la meva visió oberta i autocrítica, tot i generar-me frustració, també ho agraeixo i miro de transmetre-ho a la resta de l’equip; i, si puc, aporto propostes per tal que entre tots ho puguem solucionar, ja que és evident que hi ha molt per millorar.
 
–Com t’ho atrapes, treballant un jornal i després fent la feina de l’Ajuntament? Tens temps per a la família?
 
–La resposta a aquesta pregunta és que no m’ho atrapo! Com bé dius, treballo de les tres de la tarda a les onze de la nit, a la secció d’envasat de l’empresa Audens Food, aquí a Balsareny. Això em permet, però, poder tenir certa disponibilitat als matins. Així, quan he acompanyat la meva filla Maria a l’escola, dedico el meu temps a l’Ajuntament, cada dia de dilluns a divendres de 9 a 12.
      És evident que, amb aquesta dedicació, he d’anar sempre a corre-cuita a fer algunes compres per casa, ocupar-me de fer el dinar i altres feines domèstiques. És una feina organitzativa, de vegades estressant. He d’aprofitar els migdies, quan els fogons fan xup-xup; o la nit, quan les de casa dormen, per fer altres tasques de la llar o bé per passar textos o fotografies al Sarment, com a redactor de la revista que soc.
      Quan vaig decidir formar part de l’associació Endavant, amb la possibilitat que aquest fet m’ocupés gran part dels dies, tenia clar que no volia desatendre la família ni les entitats de què formava part; havia de trobar-hi un equilibri. Tot i que intento que la meva dedicació a l’Ajuntament no interfereixi en la meva vida familiar i associativa, de vegades és difícil; ja que, a part de la feina d’entre setmana, els caps de setmana és quan hi ha moltes activitats que he de mirar d’atendre. La sort és que aquesta etapa que estic vivint, s’escau quan la Maria ja té deu anys i no ha de dependre tant de mi, malgrat el vincle que tenim l’un de l’altre i les ganes de tenir-nos a prop.
 
–Jordi, realment ets d’admirar! Durant el que porteu de legislatura, la majoria de gent del poble ens hem adonat que, en l’àmbit de la cultura i de festes, hi ha moltes activitats: gairebé els caps de setmana queden sempre plens; i entre setmana també deu n’hi do! Tot això deu requerir molta coordinació. Deu ser difícil.
 
–Tenim la sort de pertànyer a un poble molt actiu, malgrat el fals tòpic que duem a les espatlles, argumentant el contrari. Com bé dius, hi ha moltes activitats de tot tipus, setmana rere setmana. És cert que cal estar a l’aguait i vetllar per no solapar actes, i així ho intentem; tot i que de vegades és difícil. Per sort hi ha activitats que es solapen que atrauen públics diferents, cosa que també és positiva per la diversitat que s’ofereix.
      Cal ser conscients del treball que implica qualsevol dels actes que s'organitzen; sols a nivell tècnic i administratiu, ja suposa molta feina. Cal destacar alhora, com les activitats que es programen poden involucrar de manera directa la brigada municipal en el muntatge i desmuntatge d'espais i equipaments, la gestió de  materials, de residus, posterior condicionament... Una feina que agraïm molt.
 
–Des de fa un any, tenim a Balsareny un local com és La Tempesta, que ofereix moltes activitats culturals. Tot i que és un lloc privat, també complementa i omple encara més el gruix d’activitats del poble. Què n’opines, a títol personal, que hi hagi un espai així a Balsareny, cosa que no hi ha a altres pobles fins i tot més grans? Hi teniu una certa coordinació també, perquè no hi hagi coincidències?
 
–És magnífic que Balsareny disposi d’un espai cultural com La Tempesta, sempre ple d’actes que desperten l’interès de moltes persones, que amplia l’oferta cultural del municipi. Espais així, amb una programació de tanta qualitat, degudament planificada i amb una bona difusió, atrauen l’interès de moltes persones del poble i de fora, atretes per la seva agenda cultural, plena de continguts per a tot tipus de públic: tallers, presentacions de llibres, degustacions, recitals, música...
      Un altre espai en que hi ha de tant en tant activitat musical en diferent format, i que amplia també l’oferta cultural del poble, és el bar musical La Parockia, amb els seus concerts nocturns; tot i que avui per avui no disposa d’una programació estable, com és el cas de La Tempesta. Tot i que en algunes ocasions sí que es solapen actes, intentem vetllar-ho. I, com he comentat, si són per a públics diferents, també és bo tenir una oferta diversa malgrat que de vegades l’horari coincideixi.

Jordi Vilanova al Ple del 5 de juny d'enguany

 

–Hem passat una altra Festa Major de Balsareny i, al cap de només dues setmanes, l’elecció i proclamació del Pubillatge de la Catalunya Central, el 10 de maig. Tu, ja molt abans de ser regidor, estaves molt implicat amb el pubillatge. Com valores aquests dos esdeveniments, que suposem que t’han portat molta feina ?
 
–Pel que fa a la Festa Major, podríem dir que totes les regidories hi han posat el seu granet de sorra, el qual, sumat a la participació de les diferents entitats, han facilitat molt el desenvolupament de  la seva programació. Cal tenir en compte que el programa de Festa Major ha estat fruit d’haver escoltat i treballat per atendre les peticions que ens han fet arribar, tant entitats com persones del poble, sovint en aquelles converses a què feia referència: a peu de carrer.
      Aquest any vam atrevir-nos a fer algun canvi en el format dels balls tradicionals de Sant Marc: els vam començar amb la ballada de sardanes, cosa que sembla que es va trobar encertada. Enguany la Festa Major coincidia amb la Fira d'Artés; per tant, vam intentar garantir un mínim d'atraccions de fira a Balsareny. Ja l'any passat vam traslladar els concerts joves al pavelló, amb el propòsit de reactivar la fira; i, aquest any, a més, hi vam traslladar el concert matinal infantil. Petits gestos que creiem que permeten disposar d'un espai firal més lluït. Si fem memòria, havíem viscut anys de decadència de la fira, fins al punt d'haver viscut una Festa Major en la qual, en tot l'espai firal, sols hi van haver uns llits elàstics.
      A més, la Festa Major ha estat confeccionada al cent per cent per les persones de Balsareny, a diferència d'altres municipis, que ho deixen en mans d'agències d'espectacles i aquestes s’ocupen de tot. Hem pres nota d'alguns suggeriments que ens han fet arribar referent als concerts joves; intentarem per l'any vinent poder atendre’ls.
      Com bé dius, dues setmanes després vam acollir el Certamen de Pubillatge de la Catalunya Central, un important acte en què dúiem molts mesos treballant conjuntament amb la delegació de Pubillatge, el voluntariat que hi va participar, els tècnics i administració municipal, la brigada... També aquí, com en tants altres actes, hem comptat amb la participació del comerç i empreses  locals. Gràcies a totes les persones que hi van col·laborar, i a les condicions meteorològiques, vam poder oferir un gran acte, pel qual hem rebut les felicitacions de diferents municipis participants.
 
–Quines altres activitats s’han fet darrerament, que ens puguis destacar?
 
–Paral·lelament, a part dels Cicles Tempo i Gaudí, ja consolidats al municipi, hem organitzat actes molt interessants: el primer Cicle de Músiques al Romànic Sonos, conjuntament amb els ajuntaments de Casserres i Navàs, que ofereix concerts de gran qualitat a cadascun dels municipis. En el cas de Balsareny, ja hem pogut escoltar la música de Jordi Gaspar i Santi de la Rubia, el passat diumenge 18 de maig, a Sobirana de Ferrans. Val a dir que ha estat un cicle molt ben rebut per tothom.
      També hem participat al Festival Ritmiks de Joves Músics Europeus, una concentració anual d’estudiants de música d’arreu d’Europa que durant quatre dies actuen en escenaris diversos d’un país concret. Enguany Catalunya en va ser el país amfitrió i, per això, hi han participat les Escoles de Música agrupades a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), com és el cas de l’EMMB Joan Bajona, que el divendres 30 de maig va acollir, a la plaça de la Mel, dues formacions eslovenes, la Jazz Band Navàs-Súria, el Cor Jove de Navàs i el nostre grup Nine de l’EMMB. També va comptar amb la participació dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny i els balls de gegants de la colla Els K+Sonen.
      A part d’això, com ja veureu a l’agenda, hi ha activitats per aquest estiu, i ja estem preparant coses de cara a la tardor, que ja es revelaran.
 
–Una regidoria com la de Cultura ha de relacionar-se molt amb les entitats. Es bona, aquesta relació? Hi ha subvencions per a totes i amb quins criteris les establiu?
 
–Em sento afortunat per aquesta relació amb les entitats. Sempre n’he valorat molt el treball, i he mirat d’involucrar-m’hi sempre que he pogut. Ara, com a regidor, el meu paper també és de caire institucional, cosa que em prenc amb molt de respecte. Qui ha de jutjar la nostra relació, en tot cas, són les entitats: en la meva opinió, la relació és bona amb totes. Com he dit, he viscut de prop un munt d’activitats organitzades per les entitats. A més, hi ha hagut efemèrides que han requerit un suport més gran, tant d’infraestructures com de mitjans econòmics; i diria que hem pogut atendre les necessitats de totes.
      Aquesta relació propera m’ha fet conèixer millor les persones que en formen part i poder compartir-hi treballs i alegries. He pogut palpar el seu entusiasme i he descobert persones realment enèrgiques. Malauradament, també he lamentat la pèrdua d’algunes, que han deixat una petjada inesborrable al meu cor.
      Pel que fa a les línies de subvencions a les entitats culturals, mirem d’informar de les de la Diputació o la Generalitat, i que són les entitats qui les han de sol·licitar. Pel que fa a les subvencions de l’Ajuntament, cal dir que les hem augmentat un 71,41 %; ja que abans s’hi destinava un total de 3.500 € i l’actual equip de govern ho vam augmentar fins a 6.000 €. Cal especificar, però, que aquests imports estan subjectes a unes bases amb criteris de puntuació. Enguany s’hi han fet algunes modificacions per tal de poder arribar a totes les entitats per igual; perquè ens vàrem trobar que les bases que hi havia podien afavorir a unes entitats en detriment d’unes altres. També hi hem inclòs el vessant social que poden dur a terme algunes entitats, cosa que no hi constava.
 
–Igual que ho hem demanat a d’altres regidors entrevistats, tens bona relació amb tot el Consistori, sobretot amb els quatre membres de l’equip de govern que pertanyen a ERC, així com amb els de l’oposició?
 
–La meva relació es bona amb totes les regidories de l’equip de govern, siguin d’un grup o d’un altre. Com t’he dit, amb qui més em relaciono és amb en Soler Camps, del grup d’ERC; fins i tot més que amb altres regidories de la meva agrupació. També tinc bona relació amb els regidors del grup Som i Sentim, especialment amb l’Abel Artigas, amb qui m’agrada conversar. Amb l’exregidora Sònia Hernàndez fins vam organitzar activitats plegats; sense oblidar en Jordi Santasusana, que sempre m’ha mostrat la seva predisposició a col·laborar en els afers del poble.
      Després de la renúncia de Sònia Hernàndez com a regidora, ha pres possessió Sandra Orgaz, a qui vam donar la benvinguda. És molt important la implicació de persones joves com ella dins el Consistori, i li ho agraeixo. Segur que en els propers dos anys podrem valorar molt positivament el seu paper dins de l’Ajuntament.
 
–Estem ja immersos en la segona part de la legislatura, amb el canvi d’alcaldia, que assumeix ERC. Com veus la teva continuïtat en els propers dos anys?

–Tal com vam definir a l’inici de la legislatura, aquest fet no repercuteix en la resta de regidories; per la qual cosa jo seguiré igual que la resta de regidores i regidors. Amb l’Isidre Viu com a alcalde, no crec que variï la manera de treballar que hem anat consolidant durant aquests dos anys: tots hem adquirit coneixements i els tràmits burocràtics d’alguns projectes ja han pogut fer el seu curs.
      Ara bé, ja que parlem d’aquest relleu, vull aprofitar per agrair, i molt, el paper que ha tingut Glòria Casaldàliga durant aquests meus dos anys d’aprenentatge institucional; ha estat un veritable referent. Només per la seva generositat encapçalant l’agrupació Endavant, ja és motiu d’agraïment. Però, a més, cal valorar l’excel·lent tracte que ha tingut per a tothom, dins i fora de l’Ajuntament; i la seva dedicació i participació en els afers del poble, malgrat la lentitud burocràtica que pateix l’administració, que no permet avançar amb la rapidesa que caldria. Amb tot, la Glòria no ha defallit i ha estat sempre a disposició de tothom. De ben segur que, si jo no hagués tingut un referent com la Glòria, o una persona al costat com en Soler Camps, les respostes en aquesta entrevista potser haurien estat diferents.
 
–Bé. Anem acabant. Si algú se’t vol adreçar, quin horari tens per visites presencials a l’Ajuntament? També se’t poden comunicar a través de les xarxes?
 
–Acostumo a estar a l’Ajuntament cada dia de dilluns a divendres de les 9 a les 12; si no és que tingui alguna reunió en aquell moment, les persones que es vulguin adreçar a mi presencialment m’hi trobaran. De fet, molts dies, hi ha persones que truquen a l’Ajuntament per oferir algun espectacle, algun servei, etc., i demanen ser ateses per alguna de les meves regidories; com que hi soc cada dia, els puc donar una resposta immediata, cosa important en l’administració pública. I si algú se’m vol adreçar per correu, també ho pot fer a través de l’adreça: vilanovafjr@balsareny.cat.
 

Jordi Vilanova entrevistat per Isidre Prat

–Com a bon regidor de Cultura, s’escau molt bé que ara et faci unes preguntes personals. Quines aficions tens?
 
–Gràcies per qualificar-me com a bon regidor de Cultura; potser després de les meves properes respostes, canvies l’adjectiu... Les aficions que m’ocupen més són les participacions amb algunes entitats. Tanmateix, com he dit al principi, també m’encanta anar a buscar bolets, sobretot a la tardor, tot i que no ho faig amb la intensitat que desitjaria, perquè he d’atendre altres compromisos.
 
–I de tant en tant, les teves pinzellades com a actor, com ja hem dit. Doncs ara, quin és el darrer llibre que has llegit?
 
–Tinc el defecte de no saber trobar moments per a la lectura, cosa que fa que no sigui massa bon lector. A més, he de trobar un contingut que m’atregui força, per no despistar-me, donat que és fàcil que els meus pensaments generin distraccions. Amb aquestes premisses, he de triar llibres relativament curts o bé de petites històries que em resultin més còmodes de llegir. L’últim que he llegit és L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies. M’agrada la seva manera de veure la vida, sempre amb un punt d’ironia.
    
–La darrera obra de teatre que has vist?
 
–Tinc la sort de dir que ha estat de quilòmetre zero: La flor de l’autopista de Climent Ribera i Núria Gómez.
 
–Algun lloc del món on hagis anat o on t’agradaria anar.
 
–No sabria exposar-ne els motius, però no he viatjat gaire pel món, tot i que reconec que hi ha llocs meravellosos, que valdria la pena visitar.
 
–Tens algun ídol que admiris especialment (en el camp de la política, de la ciència, de la cultura, arts...) ?
 
–Un dels meus ídols és el compositor britànic Roger Waters, cofundador de Pink Floyd, a qui he tingut la sort de poder veure en concert en repetides ocasions. Waters està considerat un activista polític que aprofita per denunciar, a través de les seves cançons, espectacles i declaracions, moltes de les injustícies que pateix el món.
      En el camp de la política, si algú mereix ser un referent, aquest és per a mi el recent traspassat José Mujica, pel seu esperit de lluita en favor de la justícia social,  per la seva humilitat i austeritat.
      I, per descomptat, com ja és sabut, sento una gran admiració i estima per Pere Casaldàliga: la seva espiritualitat, generositat i valentia l’ha convertit en tot un referent mundial en favor dels Drets Humans. I a més és de casa!
    
–Jordi, vols afegir alguna cosa més?
 
–Moltes gràcies pel treball que feu al Cercle Cultural de Balsareny i a la revista Sarment des de 1976, que ens permet disposar d’un arxiu del nostre poble, cosa que té un gran valor, i ha servit com a font documental d’historiadors d’arreu que han volgut conèixer una mica millor Balsareny. L’enhorabona i per molts anys!
 
Doncs, moltes gràcies també pels teus elogis envers el Sarment, on col·labores ben activament. Nosaltres també t’agraïm el fet d’haver dedicat una part de la teva agenda, tan atapeïda, a atendre les nostres qüestions, que has contestat tan amablement i de forma prou extensa i entenedora. És important que tothom en un poble conegui el tarannà dels seus representants polítics, i nosaltres tractem d’arribar al nombre més gran possible de conciutadans. Gràcies, Jordi.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors