LA VEU DEL CAMPANAR
Em deia un amic fa poc: «Abans, moltes persones arribaven a creure en Déu (o no) perquè era comú intentar respondre algunes preguntes d’una importància enorme, com ara: la meva vida té sentit? Soc fruit de l’atzar o fill de Déu? O bé: l’Univers en general, té un Creador?». Després va fer un silenci, em va mirar i va continuar: «Avui dia, aquestes qüestions han mort. Els joves ja no se les fan. Han desaparegut. Kaputt.»
El segle XX va ser el segle
de la Revolució de l’oci. Al segle XX, a mesura que el progrés tecnològic va
augmentar, Occident s’anà fent més secular. El progrés tècnic ha portat a les
noves generacions a viure distretes. No és que la vida no tingui sentit, sinó
que és complicat adonar-se que en té quan tot és oci. A la meva generació li manca profunditat, li falta la capacitat d’admirar-se,
li manca, com deia Ciceró, la més gran de les virtuts: la de donar gràcies.
Una vida en constant
distracció porta a una existència plana, unidimensional i, en el fons, viure
perd la seva gràcia. Quan allò que ens fa passar el temps es desfà, la vida
s’esfondra, ja no té sentit, tot es torna avorrit, de color sípia, mort. Som
una generació distreta, vivim una vida dispersa i buida. Postmodernisme buit.
L’Església també se’n
veu afectada. Exteriorment, sentim que és una institució envellida, una màquina
mil·lenària que avança a petits pasos en un món que progressa a velocitats
extraordinàries. Té pocs joves, per la raó que ja hem esmentat.
Ara bé, hi ha esperança! L’Església, se’ns diu, és mestra! Si es prepara, pot
donar als joves la dosi de profunditat existencial que ens falta. L’Església
del segle XXI pot ser l’Església que desvetlli la vida de la gent adormida,
dels joves buits de sentit. Per què no lluitar per fer de l’Església una font
de sentit per als pobres d’esperit? Per què no fer del sentit de la nostra
vida, com a creients, que la vida dels altres tingui sentit?
Adrià Castelló
Em deia un amic fa poc: «Abans, moltes persones arribaven a creure en Déu (o no) perquè era comú intentar respondre algunes preguntes d’una importància enorme, com ara: la meva vida té sentit? Soc fruit de l’atzar o fill de Déu? O bé: l’Univers en general, té un Creador?». Després va fer un silenci, em va mirar i va continuar: «Avui dia, aquestes qüestions han mort. Els joves ja no se les fan. Han desaparegut. Kaputt.»
Estudiant
de la Universitat Autònoma de Barcelona
Imatge (Wikimedia Commons): Caspar David Friedrich, El caminant davant un mar de boira. Oli sobre tela (1816), Hamburger Kunsthalle.
AGENDA
PARROQUIAL
Dissabte, 12 de juliol: Sant Cristòfol. Benedicció dels vehicles a les
20 h, a la plaça Roc Garcia.
Divendres, 15 d'agost: Festa de l'Assumpció de la
Mare de Déu. Eucaristia a les 12 h, a l'església parroquial.
Pregària mariana a la Capella del Castell: cada dimarts a les 8 del matí.
Mn. Antoni Bonet i Trilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.