Des
de fa uns tres anys, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny ha reprès les
seves activitats. La iniciativa va partir de joves i famílies que havien
crescut en aquest entorn i trobaven a faltar una proposta com aquesta. Des de
Balsareny Educa hi vam estar especialment atents i ens vam oferir com a
facilitadors perquè encaixa com l’anell al dit amb la nostra perspectiva. Expliquem-nos.
Si
considerem un poble com una comunitat humana que ha ser rica i activa des de la
perspectiva sociocultural i educativa, cal que es nodreixi d’estructures estables
que donin resposta a una demanda, sovint oculta, però no per això prescindible. Els col·lectius, les entitats, els clubs, els espais cívics
públics i privats, així com serveis educatius formals i no formals, han de teixir
una xarxa educativa de qualitat, que permeti a tothom sentir-se dins d’un medi
ple de possibilitats. Si en canvi, pensem que en un poble n’hi ha prou amb
tenir un territori urbanitzat, amb places i carrers, comerços i propostes de
lleure únicament per a distreure’s i passar-ho bé, estem donant resposta només
a allò que Bauman en diu la “Cultura de
casino” de la “modernitat líquida
sotmesa a les exigències i seduccions del mercat”. Una cultura del present,
que dona importància —com continua el mateix Bauman— “a la velocitat i l’eficàcia, i que en canvi desdenya la paciència i la
perseverança”.
Es
tracta de treballar des d’una perspectiva sociocivilitzadora, amb la idea de
canalitzar l’educació de tots nosaltres cap a un horitzó universalitzador, de
respecte cap a l’altre, crític i lluitador. Iniciatives d’educació no formal
com els escoltes són, sense cap dubte, un camí a seguir.
Que
Balsareny, doncs, torni a tenir en funcionament el Cau, que amb curtes
interrupcions hi ha estat present els darrers cinquanta anys, té per a nosaltres
una gran importància, sobretot per les seves peculiaritats. Vegem-ne només
algunes:
Educa tot educant-se a un
mateix. Tan important és que nens i nenes, o bé nois i noies,
convisquin a l’espai d’activitats tot duent a terme projectes, activitats a la
natura, reflexions, jocs i dinàmiques amb l’acompanyament dels caps, com que
joves monitors planifiquin propostes de lleure educatiu que s’han de programar,
implementar i valorar cada setmana, trimestre o curs. Tots els que hem passat
per l’escoltisme recordem com un tresor, l’aprenentatge d’haver d’organitzar i
gestionar un agrupament, superar dificultats, interaccionar amb les famílies i
administracions, i cercar solucions de tots tipus.
És una activitat voluntària. Hi ha
pobles que han posat en funcionament centres de lleure educatiu professional. Així,
l’equip de monitors rep un salari per treballar en aquest camp, mentre que les
famílies paguen una quota significativa per tenir els infants i joves al
centre. No qüestionarem aquest model, sobretot perquè sol respondre a la
impossibilitat de fer-ho d’una altra manera, però volem posar l’accent en la
importància que té que les activitats dels escoltes s’emmarquin en un context
de voluntariat. Més endavant, en altres articles, ja en farem elogi, però
considerem l’activitat voluntària com un valor social imprescindible per a la
bona salut d’una comunitat.
Té una estructura de nivells
dinàmica. En l’educació formal, tret de les escoles rurals, els cursos
de nois i noies és estàtic, format per grups de la mateixa edat. Diguem que va
per quintes. També molts esplais
solen fer grups que es conserven durant la vida associativa. En l’escoltisme,
en canvi, les branques o unitats estan formades per grups d’edat de tres
anyades i el noi pertany a aquella unitat mentre es troba en aquell segment de
desenvolupament. Així, un any ets dels petits, l’altre ets dels mitjans i
finalment ets dels grans. Això comporta que cada cop que les noies o els nois
passen per una unitat adoptin tres rols diferents i no es puguin acomodar a
tenir un lloc fix en el grup, sinó que cal ser acollit i acollir, i rebre
acompanyament o acompanyar, per destacar dues capacitats socials dins d’un
grup. És, al nostre entendre, una bona fórmula per comprendre’s un mateix i
també a l’altre.
Entusiasme sospitós.
Permeteu-nos la llicència de citar el títol d’un article de l’enyorat Carles
Capdevila sobre els esplais i caus aparegut al diari Avui el 30 de maig del 2007 que va ajudar molt a l’empoderament
dels moviments de lleure educatiu. Com deia en Carles, es tracta d’uns joves de
18 a 25 anys que pringuen cada tarda
de dissabte, contracorrent, oblidats i sovint perseguits per les
administracions, incòmodes, que assumeixen responsabilitats, que van a muntanya
i prediquen amb l’exemple. Se’ls veu feliços, i fan feliços els infants i joves
amb qui conviuen, nois i noies molts dels quals amb el temps assumiran
responsabilitats, pringaran dies i
dies, i ves que no us els trobeu mirant de fer coses per millorar la vida del
poble, del país, del món.
Contracorrent. Avui,
una estructura com l’escoltisme i el lleure educatiu xoca amb elements com el
del control, l’obsessió per la seguretat, el dirigisme políticament correcte o
la burocràcia. És un moviment que es fonamenta en la frescor, l’agilitat
organitzativa, la capacitat d’adaptar-se i improvisar, l’obertura a col·laborar
en activitats socials, ecològiques, culturals i de país. Mirem de no fer-los
entrebancar en viaranys inútils o a l’hora de trobar un lloc físic i
facilitem-ne el funcionament.
Balsareny
torna a tenir, amb l‘esforç d’un grup de joves i unes famílies disposades, una
proposta per créixer com a nens i també com a joves, d’educació no formal en el
lleure, voluntària i que desprèn bon ambient, optimisme per un futur que ens
toca, ara, construir. Fem-ho entre tots possible.
Balsareny Educa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.