Clara Rivero: estudiant de piano, contrabaix i cant

ENTREVISTA

Clara Rivero Rodríguez va néixer a Balsareny el 26 de gener de 2002. Va estudiar primària a l’Escola Guillem de Balsareny i actualment segueix el curs d’ESO a l’Escola Diocesana de Navàs, i també cursa estudis musicals en aquesta població. A la Clara li agrada molt el cinema, cantar i escoltar música i llegir; el darrer llibre que llegeix és “Animals fantàstics”, de J. K. Rowling. Pel que fa als esports, li agraden tots, però principalment la gimnàstica.

— Com va començar la dedicació i passió per la música, en concret el piano?

— Amb tres anys els meus pares em van apuntar a l’Escola de Música de Balsareny, on durant dos anys vaig fer llenguatge musical. Més tard vaig escollir un instrument i va ser el piano, perquè vaig pensar que era un instrument molt bonic.

— Tens algun antecedent en aquest camp musical?

— No, tot i que el meu pare ha tocat la guitarra i actualment li agrada molt practicar música amb el piano.

— Actualment on segueixes educació musical?

— A l’Escola de Música Mestre Josep Maria Castellà de Navàs. Sense cap tipus de recança, recordo que, fa uns anys, a una companya i a mi ens van fer fora de l’Escola Municipal de Música de Balsareny, no pas pels professors, sinó per una decisió de l’equip de govern de l’Ajuntament d’aleshores (de CiU). Les dues alumnes havíem de preparar durant dos mesos un campionat del món de gimnàstica i els entrenaments ens impedien assistir uns 45 minuts a les classes, i no hi va haver manera d’arribar a un acord amb l’Ajuntament perquè ens permetessin combinar temporalment les dues activitats.

— I quantes hores hi dediques?

— Actualment faig tres hores setmanals a l’escola, més d’altres a casa, les quals poden variar segons les exigències dels exàmens de l’ESO o bé el seguiment del campionat de gimnàstica.

— I per què vas escollir el piano?

— Tal com us he comentat, sempre l’he trobat un instrument molt bonic: ja de petita m’atreia el seu so i la gran dimensió del seu volum. Ara bé, actualment també toco el contrabaix.

— Creus que és adequat, el procés que generalment se segueix al començament de l’aprenentatge?

— Sí. Tot i que al principi és una mica avorrit, t’adones que et serveix per anar aprenent la tècnica i velocitat que cal per a la interpretació musical.

— Has pensat dedicar-te al piano o bé al contrabaix amb finalitats professionals i laborals?

— No, tot i que m’entusiasma actuar en directe. I parlant del directe, he de dir que m’agrada molt anar a concerts amb els meus companys. L’últim al qual hem assistit ha sigut a Barcelona, al Palau de la Virreina, i va ser impressionant.

— Gràcies, Clara, i molta sort.

Josep Gudayol i Puig