El dia 24 de juny, festa de Sant Joan, una trentena
de persones es reunien a l'església de Santa Maria de Balsareny per tal de
celebrar l'aniversari de la Coral Infantil Romaní, que enguany fa 35 anys. La
Coral Romaní també va voler celebrar, amb el seu concert, el sant de mossèn
Joan Bajona, ànima de la Coral Sant Esteve i de la Coral Infantil.
Després de les paraules de presentació de Josep
Creus, el concert va començar sota la direcció de mossèn Joan Bajona i Pintó,
amb Marc Comabella al teclat i Dúnia Fornell a la flauta.
L'himne de la coral, amb música de Joan Bajona, va
ser la peça que va encetar el concert. Van seguir cinc cànons a tres i quatre
veus. Seguidament, cinc cançons més: El
Cóndor Pasa (Perú), Puff, el drac
màgic; El Corn del Pastor (Finlandesa),
Si pogués oblidar i Que tinguem sort (Lluís Llach). El
concert va finalitzar cantant Els
Segadors.
Fotos: A. Fontanet
Música i pintura
El dia 15 de juny es celebrava un any més el gran
concert de fi de curs de l'Escola Municipal de Música, que integren una
quarantena d'alumnes. Ells i l'equip docent ens explicaven:
«Així com una obra pictòrica ens genera diverses
sensacions mentre contemplem les imatges que ens ofereix, la música ens transporta
quan drecem l’oïda vers uns sons que ens deixen veure amb els ulls tancats. Per a aquest concert hem aparellat
quadres i cançons; a cada pintura, una tonada; a cada melodia, una imatge.
Escoltarem amb els ulls ben oberts i mirarem amb les orelles ben descloses.»
Repertori i obres aparellades:
Tots cantem (Antoni Miralpeix) - Jardí d'infància (Hans Thoma)
La flor del
lilà (Béla
Bartok) - Jardí florit (Claude Monet)
El rotlletó (tradicional catalana) - La dansa (Henri Matisse)
El rossinyol (tradicional catalana) - Poble dels Pirineus (Enric Rubió)
Bon dia,
Pachelbel
(Antoni Miralpeix) - La Lletera
(Johannes Vermeer)
Illes dins
d'un riu
(Barry Gibb, T.Penya) - Paisajes
fantásticos (Nico Brunet)
El Tango de
Roxanne
(Sting, del film Moulin Rouge) - Moulin
Rouge (Toulouse-Lautrec)
Les corals que van formar part del concert van ser
les dels nivells de sensibilització, elemental, mitjà i adults.
Sorteig de la Coca Gegant al Forn Serra
Foto: Arxiu
Enguany s'han acomplert quatre anys del sorteig de
la coca gegant per la revetlla de Sant Joan. Cada any, en aproximar-se aquestes
dates, el Forn Serra organitza el sorteig de l'esmentada coca, que és de tres
gustos i té dos metres de llargada.
La mecànica del sorteig és la següent: en comprar
una coca de Sant Joan es rep una butlleta on el client hi ha de fer constar el
seu nom. La butlleta s'introdueix dins d'un cilindre. En arribar el dia de la
revetlla, s’extreu una de les butlletes dipositades, se’n llegeix el nom i es
lliura el premi. La butlleta guanyadora l’extreu cada any mossèn Joan Bajona;
també cal esmentar la participació de Ràdio Balsareny, en concret, del seu
director Marc Vilardell Casado. Enguany, el premi va correspondre a Carmina
Pastor.
Visita cultural a Can Papiol, a Vilanova i la
Geltrú
Malgrat els temps que corren, l'associacionisme
segueix viu, per mitjà de persones que volen que perduri en el temps l’esforç
engegat pels nostres avantpassats, que creien en una societat humana i solidària
i treballaven per fer el món millor.
El dia 7 de juny de 2014, una quarantena de
persones s'enfilaven dalt d'un autocar per tal de seguir un itinerari guiat per
Vilanova i la Geltrú, Cambrils i Salou.
El museu romànic Can Papiol, residència vuitcentista
ambientada amb mobles i decoració de l'època, evoca la vida quotidiana d'una
família benestant del segle XIX. Fou la casa pairal d'una de les nissagues més
influents de la vila, els Papiol. Francesc Papiol i Padró (1750-1817), advocat
i terratinent, persona de gran cultura i erudició, diputat per Catalunya a les
Corts de Cadis de 1812, la va fer construir a finals del segle XVIII
(1790-1801). En morir sense descendència, les germanes van heretar el patrimoni
familiar i fou així, per matrimoni, que la propietat va passar a mans de la
família Torrents. La Diputació de Barcelona va adquirir l'immoble l'any 1959 i
es va inaugurar com a museu el 1961.
La façana té elements neoclàssics. Entrem als
baixos, on es poden visitar les cavallerisses, el celler, el graner i els
estris per fer el pa; després passem a l'entresòl, on trobem l'habitació de les
minyones, la biblioteca i la cambra d'oli. A la planta noble, tot pujant per
l'escala principal, es pot veure el rebedor i s'entra a la sala Imperi, on
visitem l'alcova Imperi, la sala de malalts, la capella, etc. Entre les
estances més interessants i luxoses destaquen la sala de música, la de billar i
el gran saló de ball, on la família rebia els convidats i on es celebraven
reunions, tertúlies literàries i vetllades musicals. A l’esmentada capella hi
trobem l'urna de santa Constança (Constança va ser una nena màrtir de les
primeres persecucions del Cristianisme a Roma). Acompanyats d'un guia local,
sortim a la planta jardí, on en aquesta ocasió trobem els preparatius d’una
celebració nupcial.
Acabem la visita i enfilem cap al Gran Buffet de
Cambrils, sala acollidora per a un àpat suculent amb assortits de peix i de
carn, segons el gust de cadascú. A la sobretaula, ball-disco per a tothom, amb
dedicacions especials per tots els convidats. Van haver-hi forts aplaudiments
de les taules balsarenyenques en el moment en què la megafonia feia un esment a
la nostra Festa dels Traginers.
I després, tornada cap a Balsareny, amb la
companyia de l'Elvira, la guia de l'autocar, que tant a l'anada com a la
tornada va ser l’autèntica animadora del grup.
Com a únic punt negatiu, hem de dir que l'autocar
no disposava de wàter. En recorreguts llargs, i tenint en compte que es
tractava d'un grup de gent gran, és un servei molt necessari. Malgrat aquest
fet, l'arribada a Balsareny es va convertir en ganes de repetir-ho ben aviat.
Foto: Arxiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.