Àngel Ribalta, president de l’ADF Tres Branques

 

 
El mes passat Sergi Fontseca ens parlava de què són les ADF i de les seves funcions i la seva importància, que potser sovint els ciutadans no veiem. Aquest mes parlem amb Àngel Ribalta Freixa, actual president i membre actiu des de fa molts anys de l’ADF Tres Branques, que ens concreta millor tot el que fa a l’ADF on pertany Balsareny.
 
—Recorda’ns les funcions de l’ADF Tres Branques i quan es va formar.
 
—L’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques es va crear per prevenir, protegir i defensar els boscos dels incendis. L’agrupació la formen tres municipis: Balsareny, Gaià i Sallent. Entre tots tres tenen una superfície arbrada de 14.170 hectàrees.
      L'any 1987 es crearen les primeres ADF. Per Sant Isidre de 1987, en Jaume Rabeya i el seu equip de voluntaris, aprofitant l’organització de la fira "El pagès i el seu entorn", que aleshores es feia cada any al maig, van fer a Balsareny la primera mostra de botes i material per a les Agrupacions de Defensa Forestal, amb la participació d'uns 44 municipis de les comarques del Bages i el Berguedà; i es va  comptar amb la presència de Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya i el conseller d'Agricultura, Josep Miró Ardèvol.
      L’any 1987 es constitueix l’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques amb els seus estatuts, formada pels tres municipis esmentats. La seva junta està constituïda per dos propietaris forestals i un càrrec polític de cada municipi.
 
—Quines juntes hi ha hagut des d’aleshores? Suposem que s’han anat rellevant.
 
—Aquests són els membres de les juntes des de 1987 fins ara:
 
De 1987 a 2003: 
President: Eduard Lladó (Gaià ) 
Secretari: Jaume Rabeya Casellas (Balsareny ) 
Tresorer: Àngel Solà Escales (Sallent )
Vocal: Lluís Casaldàliga Guitart (Balsareny)
 
De 2003 a 2019: 
President: Jaume Rabeya Casellas (Balsareny)
Secretari:  Enric Armengou Vall de Vilaramó (Gaià )
Tresorer: Angel Solà Escales (Sallent)
Vocal: Jaume Riba Costa (Sallent )
Vocal: Xavier Serramalera Sánchez (Gaià)
Vocal: Àngel Ribalta Freixa (Balsareny)
 
De 2019 a 2023:
President: Àngel Ribalta Freixa (Balsareny)
Secretari: Joan Coll Prat  (Gaià)
Tresorer: Josep M. Soler Bruc (Sallent)
Vocal: Jaume Rabeya Casellas (Balsaren)
Vocal: Enric Armengou Vall de Vilaramó (Gaià, 2019/2021 )
Vocal: Marc Burillo Torrent (Gaià 2021/2023 )
Vocal: Jaume Capdevila Canes (Sallent)
Vocal: Noèlia Ramírez Calatrava (Balsareny)
Vocal: Josep Burillo Costa (Gaià )
Vocal: Salvador Sibila Cucurull (Sallent,  2019/2021 )
Vocal: Oriol Ribalta Pineda  (Sallent, 2021/2023 )
 
De 2023 fins al dia d’avui:  
President: Àngel Ribalta Freixa (Balsareny)
Vicepresidenta: Núria Casanovas Antonell (Gaià )
Secretari: Joan Coll Prat (Gaià )
Tresorer: Francesc Solà Santmiquel (Sallent)
Vocal: Enric Armengou Vall de Vilaramó (Gaià )
Vocal: Jaume Capdevila Canes (Sallent)
Vocal: Oriol Serra Valdés (Balsareny)
Vocal: Marc Prat Roca (Sallent)
Vocal: Jaume Rabeya Casellas (Balsareny)
 
—Com està estructurada l’ADF i quanta gent hi forma part?
 
—L’ADF Tres Branques, a més de la seva junta, està formada per voluntaris. Actualment l’agrupació disposa de 138 voluntaris, comptant els tres municipis, els quals es divideixen en dos grups: els de carnets verds i els de carnets grocs.
      Els “carnets verds” s’encarreguen del tema logístic en cas d’incendi: avituallaments, transport de personal, qualsevol cosa que es pugui fer menys actuar en zona calenta (incendi), a més de fer moltes tasques preventives per evitar un incendi forestal, com per exemple les vigilàncies en els treballs agrícoles en les èpoques de la segar; sempre acompanyats d’un carnet groc .
       I en el cas dels “carnets grocs”, tots els voluntaris que disposen d’aquest carnet han fet una formació prèvia reglada. Aquests voluntaris pertanyen al grup d’intervenció en cas d’incendi. Ells, en el seu municipi, són dels primers a arribar, fins i tot en alguns casos abans que els bombers; de vegades amb la sort d’arribar i poder apagar l’incendi.
      Balsareny disposa de 47 carnets grocs i 17 carnets verds. Sallent en té 23 de grocs i 15 de verds, i Gaià, 32 de grocs i 4 de verds.
 
—Quines són les feines habituals que feu i com esteu organitzats en cas d’incendi? 
 
—La feina sempre és segons la disponibilitat del voluntariat. L’agrupació lluita, en el període d’alt risc d’incendi, en la prevenció, vigilància forestal, vigilància en els treballs agrícoles i en l’extinció dels possibles incendis forestals. En primera instància, sempre en les emergències dels nostres municipis i, a partir d’aquí, podríem incloure-hi els fronterers més propers en un incendi on es necessiti el nostre suport.
      Pel que fa a altres focs més apartats de nosaltres, la Federació de les ADF disposa llavors d’un punt de trànsit, on el punt de trànsit dels Bombers demanarà voluntaris i mitjans en cas de necessitat; si és així, el punt de trànsit de la federació de les ADF s’activa segons la disponibilitat de mitjans de què disposa en aquells moments. És aleshores quan, en cas que la nostra ADF disposi de voluntaris i mitjans, aquests poden ser activats, pensant sempre a no deixar el nostre municipi al descobert.
      En la mesura que li és possible, la resta de l’any, o sigui fora de l’època d’alt risc d’incendi, repassa els dipòsits d’aigua repartits pel territori, els hidrants i els camins, que estiguin en bon estat per circular.

Foc a Balsareny el 2005

 
—De quines infraestructures i materials disposeu?
 
—En el cas de Balsareny, anem una mica coixos: no disposem d’un lloc (local) on puguem tenir el material logístic, eines manuals, emissores, vestuari etc.; i això ho trobem a faltar, ja que aquest material està repartit en diferents cases particulars.
      De mitjans mecànics, disposem d’una pick-up 4x4, ubicada tot l’any al magatzem municipal, a  més de tres tancs de 3000 litres cadascuna i un remolc de 600 litres. Aquests mitjans, tots ells arrossegats per tractors, menys el remolc que l’arrossega un 4x4, resten ubicats en els diferents llocs estratègics del nostre municipi.
      Els altres dos municipis disposen exactament dels mateixos mitjans que el nostre, repartits igualment en llocs estratègics dels municipis de Sallent i Gaià; amb la diferència que, quant a infraestructures, sí que ells disposen d’un local que els han cedit els respectius ajuntaments.
      També disposem de diversos dipòsits que, en cas d’incendi, ens abasteixen d’aigua. Al nostre municipi en tenim un al Pla de Vilamajor, un al Pla de Calaf i un en forma de bassa a Joncarets, a més dels diferents hidrants de xarxa repartits pel municipi que, en cas de necessitat, són molt efectius. Sallent i Gaià disposen igualment de diferents dipòsits repartits en els dos municipis, a més també de la xarxa d’aigua.
      Cal tenir en compte també que no totes les ADF a nivell de territori disposem de les mateixes infraestructures o màquines. En la nostra, per exemple, disposem, i si podem renovem, les cisternes arrossegades per tractors, ja que encara tenim bastants pagesos .En altres llocs, en canvi, tenen mes vehicles 4x4; depèn tot del territori.
 
—Quines despeses teniu i com us financeu?
 
—De despeses en tenim d’entrada a nivell dels tres municipis: les fixes, com ara assegurances, impostos de circulació, ITV i gestoria, entre altres; i llavors hi ha les variables, que són les diferents avaries i el deteriorament de les eines que et poden sortir durant l’any, a més també del vestuari de cada voluntari, els equips personals de cadascú com ara botes, pantalons, camises, cascos, etc. Aquestes despeses fins ara les podem anar cobrint sol·licitant una subvenció a la Generalitat any rere any: la línia de subvencions pel foment de les ADF . Sense aquesta subvenció moltes d’elles no podrien sobreviure.
      A més, Balsareny i Sallent disposem també d’una subvenció de l’Ajuntament, entre 1.500 € i 2.000 €, per la compra de diferent material.
      L’any 2024 la Generalitat va treure una línia de subvencions per a la renovació de maquinària. Tres Branques s’hi va acollir i ens van concedir la renovació de dues cisternes de 5000 litres de capacitat cadascuna, amb la condició de desballestar les dues mes antigues de què disposem, cosa amb què vam estar d’acord: una d’elles es quedarà a Balsareny i l’altra a Sallent. Si tot va bé, arribaran ara, a finals de juny o principis de juliol d’aquest any. Tanmateix, la subvenció està en fase de justificació, encara hi ha feina.
      I aquest any la Diputació ha tret una altra línia de subvenció, on pots demanar la reposició de kits motobombes i diferent material per a l’extinció d’incendis. No us en puc dir res més, perquè tan sols hem fet la sol·licitud i no en sabem res més. 
 
—És important que la població conegui l’existència de l’ADF. Com us doneu a conèixer ?
 
—La població, gran part d’ella ens coneix i sap qui som. Disposem de diferents xarxes: instagram, whatsapp; i el boca a boca, que potser encara és de les millors xarxes. A més, participem en diferents actes del poble, com la Fira d’Entitats, caminades populars, la revetlla de Sant Joan, la setmana de la Joventut etc.; i, per descomptat, ens vàrem donar a conèixer molt, anys enrere, a la fira “El pagès i el seu entorn”, que es muntava a Balsareny.
      La col·laboració a la DANA, amb tres voluntaris, amb la pick-up de Balsareny  i un d’ells amb el seu cotxe particular, de forma totalment voluntària hi van anar dos caps de setmana.
      L’Agrupació Tres Branques, sempre que se li demana i disposa de voluntariat  i mitjans necessaris, està disposada a col·laborar en tasques vinculades a les funcions de l’ADF.
 
—En tots aquests anys de trajectòria, quines accions destacaries de cara a la prevenció d’incendis?
 
—L'any 1981, impulsat per Joan Casaldàliga Guitart amb la col·laboració de Josep Maria Roset Barniol i Jaume Rabeya Casellas (tots ells provinents de cases de pagès amb boscos), es va decidir la construcció d'una bota a pressió per a l’extinció d'incendis forestals i es procurà el seu finançament.
      Per Sant Isidre de 1982, en la primera fira de Sant Isidre de Balsareny amb el nom de "El pagès i el seu entorn", es va fer la presentació d'aquesta  primera bota per apagar foc, que a dia d’avui encara tenim en perfecte estat de servei i preparada per a qualsevol emergència.
      Va ser fabricada artesanalment pel ferrer local Josep Prat Comas, al seu taller de la Baixada del Torrent de Balsareny, amb una capacitat de 5.000 litres. El xassís era d'un remolc agrícola cedit per Josep Maria Roset Barniol. Es muntà amb una bomba a pressió de la casa Humet (del més bo i millor en aquells anys), amb una mànega d'aspiració i amb sortides a pressió per dues mànegues de 25 i una de 45; envoltada d'armaris i sostre superior i amb escala per accedir-hi, preparada per poder transportar tot el material necessari: mànegues, llances, motxilles , extintors, destrals, aixades...

Foc a Serrateix el 2005. D'esquerra a dreta, a dalt: Àngel Ribalta, Joan Orriols i Xavi Vall; a baix: Francesc Bonet, Toni Garcia, Joan Verdaguer i Jacint Orriols 

 
—La vostra participació en l’extinció d’incendis ha estat cabdal, gràcies a tot aquest material i a tots els voluntaris. En quines tasques d’extinció més importants heu participat?
 
—Amb la bota ara esmentada, l'any 1986 es va participar en l'extinció dels incendis de Gaià i Sallent (Cornet) amb el tractor de Jaume Rabeya; i al gran incendi de Montserrat, com a únic mitjà d'extinció, a la urbanització "El Casot" de Marganell, tibada pel tractor de Joan Verdaguer Pla i amb Lluís Casaldàliga Guitart i Jaume Rabeya de voluntaris. L'aprovisionament d'aigua a Marganell es feia a la piscina de la casa de Fermí Salles, aleshores alcalde .
Per altra banda, el Sarment ha reflectit puntualment tots els incendis forestals que hi ha hagut i es pot consultar a l’hemeroteca.
      Vàrem participar en els focs de 1994, 1998, 2005 i 2009,  tot i que els que més ens van afectar, a nivell de municipi, i amb gran participació ciutadana, van ser els de 1994 i 2005. Aleshores encara no es distingia un carnet groc, verd, etc.
      He triat algunes fotos que ens recorden a tots els balsarenyencs els incendis soferts en les darreres dècades. Una fotografia correspon al foc de 2005 a Balsareny: la imatge correspon on ara hi ha el dipòsit del Pla de Calaf. Pel que a mi respecta, no cal cap comentari. Tot i que, el 2005, la veritat és que semblàvem bombers, l’activació aleshores era un cop de telèfon i ja hi podem anar: vàrem sortir a Navarcles, Serrateix, Argençola, Artés, Avinyó i Cornet.
      La següent fotografia correspon al foc a Serrateix, també el 2005. Fixeu-vos, en el peu de foto, en els noms dels balsarenyencs que hi érem. Segurament que m’he deixat més d’una persona, ja que moltes vegades hem sortit per petits conats d’incendi i, quan hi hem arribat, ja han estat apagats.
      Tal com he explicat abans, ara està molt més regulat, amb CCA dels Bombers (Control de Comandament Avançat ) i així ha de ser. Són ells els que demanaran, al punt de trànsit de les ADF, que els falten mitjans i voluntaris. En cap cas no sortirem sense dir res a ningú, tal com es feia els anys abans esmentats.
      Amb la nostra participació en aquests grans i petits incendis, fem que l’ajuda en aquell moment sigui efectiva. Ajudem en el que podem amb els mitjans que disposem. Si amb això hem pogut ajudar a l’extinció de l’incendi,  ja ens donem per satisfets; i donem pas sempre als professionals (bombers), que són ells els que han de fer la seva feina i saben que poden comptar amb la nostra disponibilitat en cas de necessitat.
 
—Com dèiem el mes passat, un dels motius de parlar extensament de les ADF és el reconeixement fet a Jaume Rabeya el passat mes d’abril. L’altre és la commemoració del vintè aniversari del darrer gran incendi a Balsareny (el 18 de juliol de 2005), cosa que esperem no torni a passar. Tu que també vas acompanyar l’alcalde Rabeya a Vilanova i la Geltrú, i que has estat molts anys al seu costat en aquest afer, parla’ns dels seus mèrits i de com va anar l’acte.
 
—D’en Jaume Rabeya, què en podem explicar? Implicació, dedicació, pioner de la creació de les Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya... L'any 1981, impulsa la construcció d'una bota a pressió per a l’extinció d'incendis forestals i es procura el seu finançament. El 1982 la presenta a la Fira del Pagès i el Seu Entorn de Balsareny. El 1986 participa en l’extinció dels focs de Marganell (Montserrat). Aquests incendis van ser suficients per començar a parlar de les ADF. La primera trobada va ser a Balsareny, encapçalada, és clar, per ell. El 1987 es funda  l’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques amb els seus estatuts i ell era secretari de la Junta; més endavant en seria president durant molts anys.
      Recordem que en els focs de 1994, essent president del Consell Comarcal del Bages i alcalde de Balsareny, amb gent pertot arreu, descontrolats! Bombers col·lapsats pel gran incendi, i tan sols podíem disposar d’alguna emissora (no hi havia mòbils!). Doncs ell es va col·locar a la cruïlla de Sobirana a Castellnou, amb el seu cotxe particular i l’emissora; des de allà es va poder adreçar als bombers, ADF,  tothom qui arribava i passava per aquell punt. Ell va crear aquell punt d’informació, i potser va ser el punt d’inflexió de la necessitat que, en cas de foc, la cosa estigues endreçada. Arran d’aquell incendi es van començar a muntar els punts de trànsit.
No descuidem tampoc la seva bona tasca en els focs de 1998 a Salo, muntant el punt de trànsit a Palà de Torroella, colze a colze amb l’alcalde, aleshores en Pere Ribera, i amb el president de l’ADF de Sant Mateu, en Josep Duocastella. I en els focs de 2005, de Castellnou fins a Balsareny, va posar a disposició dels bombers la plaça de l’església com a punt de trànsit.  I tantes d’altres coses, que no acabaríem.
      Capdavanter en la protecció del bosc, impulsor també dels plans de protecció d’incendis. Al cap d’uns anys impulsava també la creació de les associacions de propietaris forestals; a part de la nostra Associació de Propietaris Tres Castells, que també engloba els tres municipis: Balsareny, Sallent i Gaià, de la qual també va ser president fins a l’any 2019. I fins fa molt poquet, també president de totes les Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT).

Lliurament del premi, en reconeixement a Jaume Rabeya

 
—I pel que fa al reconeixement que se li va fer...?
 
—La Diputació  des de fa uns anys, dona el premi honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, com a reconeixement a la trajectòria que han tingut certes persones en les ADF, una vida dedicada a elles, a la prevenció, a l’extinció , una vida dedicada el bosc. El dia  26 d’abril de 2025, aquest premi se li va atorgar a Jaume Rabeya i Casellas, molt merescudament, per tota la gran feina que ha realitzat en el mon de les ADF, on actualment segueix aportant el seu granet de sorra; promotor, pioner, impulsor, innovador en la defensa dels boscos, prevenció i extinció dels incendis forestals.
      Li van lliurar el premi Jaume Minguell, director general dels boscos de Catalunya, i Jordi Fàbregas, diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal. Moltes gràcies per tot, Jaume!
 
—Et donem les gràcies també a tu per haver-nos atès i per haver-nos explicat tan bé la tasca que esteu fent de forma desinteressada. Desitgem que pugueu seguir fent molt bona feina en benefici dels nostres boscos.

Isidre Prat
Fotos: Àngel Ribalta

Final de curs de la Coral del Casino

 

 
Des de fa uns anys, el Centre Instructiu i Recreatiu ha organitzat diversos tallers; entre ells, el que més s’ha perllongat en el temps és el de música coral, del qual ja s’han impartit diversos cursos, assajant un vespre a la setmana, amb David Sais, de Puig-reig, com a professor.
 
Cada any, al final de curs, la Coral ofereix un concert al públic, de forma gratuïta, com una mena d’expressió de tot el que s’ha après, que queda reflectit en el cant d’unes peces musicals, totes acompanyades a la guitarra per David Sais.
 
Enguany el concert de final de curs va ser el 24 de juny, dia de Sant Joan, a les 7 de la tarda, al teatre del Casino. Els dotze membres de la Coral enguany anaven uniformats amb una samarreta on es llegia, amb caire de bon humor, “Coral La Poli-afònica del Kasino”.
 
Van interpretar 6 cançons: Pare, de Joan Manuel Serrat, amb una adaptació del grup Sau; Le sud, en francès, de Nino Ferrer; Pa amb oli i sal, de Blaumut; Lliure, adaptació al català de la cançó de Nino Bravo; Tot anirà bé, de Joan Dausà, i Sweet Caroline, de Neil Diamond, cançó antiga que darrerament ha revifat pertot arreu.

 
Davant els aplaudiments de la cinquantena de persones assistents, la Coral va oferir un bis, cantant una cançó del repertori de l’any passat, que havia agradat molt: la coneguda El hombre del piano, de Billy Joel, que havia popularitzat Ana Belén.
 
La Coral va agrair l’assistència de la gent en una tarda molt calorosa d’estiu, i va recordar que a l’octubre es reprendrà el taller coral i que aquesta activitat està oberta a tothom. Normalment els assajos són els dimarts a les 9 del vespre. Els interessats es poden adreçar a qualsevol membre de la Coral o a la junta del Casino. Al setembre ja es recordarà també per les xarxes i amb publicitat de paper.
 
És molt important que no decaigui l’activitat de les entitats i la bona disponibilitat de tota la gent que les fa viure, fent que així Balsareny sigui un poble dinàmic, amb una oferta cultural ben variada. Gràcies, doncs: molt bona feina i endavant, Poli-afònics!
 
Sarment
Foto: R. Carreté

El Foc de Sant Joan, al Trull

 

 
Un any més Balsareny ha celebrat com cal la revetlla de Sant Joan. Com és habitual, membres del Centre Excursionista de Balsareny s’han encarregat de portar la Flama del Canigó al nostre poble. 

Acompanyats dels Geganters i Grallers de Balsareny, amb el Marc, la Maria i la mula Merlet, i de la colla de Geganters i Grallers Els K+Sonen, de Balsareny, amb els gegantons Joan i Mariona, el pirata Malacara i els gegants Blanca i Bernat, van fer un recorregut amb ballades i música.

Van començar a l’extrem nord de la Carretera de Berga i van seguir per la Travessera, girant cap a la plaça Onze de Setembre i per la baixada del Torrent cap a la plaça de la Mel, on van fer una breu pausa d’hidratació davant del Sindicat. 

Tot seguit, pel carrer Ponent cap al de Sant Domènec i trencant per Guimerà cap al carrer del Trull, per arribar al nou emplaçament de la foguera, que enguany s’havia preparat a l’aparcament del Trull.

Allà, l’alcalde Isidre Viu, acompanyat de la tinent d’alcalde Glòria Casaldàliga i diversos regidors i els membres del CEB, va llegir el Manifest de la Flama del Canigó, aquest any escrit pel nord-català Pere Mateu, president de l’associació Flama dels Països Catalans. En destaquem uns fragments: «A partir dels anys seixanta, la Flama eterna creada al Castellet dona vida cada any a una foguera al cim mític Canigó, amb el foc de la qual s’encenen milers de fogueres. La Flama del Canigó s’ha transformat a poc a poc en símbol de llibertat, d’unitat i de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes per ser avui dia Festa Nacional dels Països Catalans. [...] Amb la Flama del Canigó, ambaixadora de tot un poble, us desitgem bona revetlla i que aquesta nit sigui per a tothom una nit d’alegria, de pau i de germanor. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: Visca la Flama del Canigó! Visquin les fogueres de Sant Joan! Visquin els Països Catalans! I visca Balsareny!»

 
Tot seguit es va encendre la foguera, cautelarment allunyada del públic que s’ho mirava, i amb la presència amatent de membres de l’ADF local per evitar ensurts. En acabat hi va haver un sopar a la plaça Roc Garcia, a càrrec de l’Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny, i a la nit un animat Ball de Revetlla amb la DJ Diana BZN.
 
R. Carreté
Fotos: Alfred Selgas

Activitats de La Tempesta. Juny 2025

L'aventura de la Gota Antònia

 
El mes de juny va començar a La Tempesta el diumenge dia 1, amb la presentació del llibre L’aventura de la Gota Antònia. Els usos de l’aigua (ParCir), text d’Estefania Santacreu i il·lustracions d’Anna Villegas, a càrrec de l’autora i la il·lustradora. El conte descriu el viatge de la Gota Antònia per la Síquia de Manresa i explica els usos de l’aigua i la importància que té per a l’agricultura i la indústria. L’acte, organitzat pel Museu de l’Aigua i del Tèxtil de Manresa i el Parc de la Séquia, es complementà amb una sessió de Contacontes seguida d’un taller creatiu per a la mainada, que van poder pintar i fer xapes amb els dibuixos del llibre.

De la vaca cega a la vaca suïssa

 

El dijous 5 de juny, quatre membres dels Rapsodes dels Pastorets de Balsareny van presentar el recital De la vaca cega a la vaca suïssa, amb una selecció molt representativa de la poesia catalana del segle XX i XXI. L’acte s’emmarcava en el Dia de l’Associacionisme Cultural.

Xarim Aresté

 
Dos dies després, el dissabte dia 7, hi va haver un magnífic concert a càrrec de Xarim Aresté. En un local ple de gom a gom, el músic, poeta, novel·lista i pintor nascut a Flix, amb un currículum literari i discogràfic molt notable, va oferir un espectacular recital de veu i guitarra que va fer les delícies del públic assistent.
 
Per al divendres dia 13 estava prevista l’obra de teatre Pluja ardent, de Laura Corominas, a càrrec de la Companyia La Consol, però es va ajornar per indisposició d’una actriu. Esperem poder-la veure aviat.

Gem Ceràmic

 
Dissabte dia 14 al matí hi va haver un taller de ceràmica a càrrec de Gem Ceràmic. Durant el taller, els participants van poder modelar diferents peces de ceràmica fent servir diferents tècniques de modelatge, i pintar-les tot degustant un aperitiu. Les peces, un cop cuites, les podran recollir a la Tempesta més endavant.

Dub Kennedys

 

Diumenge dia 15 va actuar el grup Dub Kennedys, del qual forma part el balsarenyenc Oriol Serra, juntament amb el manresà Xavier Angulo i el sallentí Oriol Puig, que van oferir un animat concert de música jamaicana, orgànica i digital, tot ritme i energia. Van ser molt aplaudits.

 
Dijous dia 19 es presentarà el llibre Trucafort: el gran bandoler oblidat de Catalunya (Farell), de Carles Raurell, que assistirà a la presentació acompanyat d’Àngels Sàez, doctora en Història. Gabriel Torrent de la Goula, dit Trucafort, va ser un bandoler cadell osonenc que va actuar especialment a la Catalunya central. Entre moltes de les seves accions —fins a la seva cruel execució pública a Barcelona el 1616—, el llibre parla de la “la brega de Balsareny”, quan ell i els seus homes es van enfrontar a les tropes reials al Pla de Calaf del nostre poble l’any 1613.

 
Des del 18 de juny fins al 31 d’agost s’hi exposaran els gravats Miralls de la fàbrica, del grup del taller de gravat de l’Escola d’Art de Manresa. Els miralls reflecteixen els sentiments, els somnis i les angoixes de les persones que treballaven a La fàbrica –el conegut poemari de Miquel Martí i Pol— i interpel·len també les vivències de l’espectador actual.
 
Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta / Alfred Selgas