divendres, 20 de març del 2026

Vida i vocació. Fidelitat a les crides que rebem

LA VEU DEL CAMPANAR
 
 
El passat 19 de març era el dia de Sant Josep. Tradicionalment, el sant és invocat com a patró de les famílies i de l’Església universal. També és el patró dels qui es preparen per ser sacerdots. Per això, en aquesta festivitat, els cristians celebrem el Dia del Seminari, recordant la necessitat de vocacions al sacerdoci i demanant al Pare que molts responguin al servei de predicar, celebrar  els sagraments i impulsar la caritat en el món. A partir d’aquí, l’Església convida a pregar per les vocacions, ajudar materialment a la formació dels seminaristes i  ser bons testimonis de  vida cristiana.
 
L’apartat anterior es refereix al sentit religiós de la paraula “Vocació”, i s’adreça als membres de la comunitat cristiana. Però la paraula té també un sentit humà, que compartim i vivim tota persona conscient i responsable. Perquè tots hem sentit, per mitjans diferents, la crida a una opció, que donarà sentit a la vida i ens farà feliços. És important que, ja des de jovenets, anem descobrint possibles crides a una opció o camí que ens agradaria de realitzar. A l’hora de donar-hi una resposta, també caldrà tenir en compte les exigències i compensacions que trobarem.
 
Una primera vocació és sobre l’estat de vida que volem escollir:  matrimoni o celibat. Aquesta segona opció pot demanar una dedicació a l’Església (sacerdot, religiosos) o a alguna activitat que creuen que faran millor vivint sols, o altres l’escullen perquè no es veuen capaços de compartir tota una vida amb una persona.
 
Un moment decisiu de descoberta de la vocació és la preparació per al món del treball. Davant la gran diversitat d’ofertes, caldrà tenir clar què ens atrau més: formació professional o estudis universitaris. En tota elecció, no s’ha de privilegiar allò més fàcil o que més rendeixi, sinó allò que ajudarà més a la realització personal.
 
I encara una tercera situació en què els humans rebem vocacions diverses. Són aquelles crides que ens presenta la vida a participar en projectes diversos: voluntariat en una causa social o religiosa; dedicació a la política; pràctica professional d’un esport; monitors d’infants en un grup d’esplai; atenció a gent desvalguda, o gent gran i/o sola, o que acaben  d’arribar i volen integrar-se…

“Allà on es troben els teus talents i les necessitats del món, hi ha la vocació” (Aristòtil, filòsof grec, 384-322 aC)
 
Mossèn Antoni Quesada


Imatges de Balsareny

 
 
Aquí teniu una imatge d’un indret del terme o molt proper. Recordeu que els termes fronterers amb Balsareny són Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent. Es tracta de veure si sabeu què és i on es troba. La resposta la publicarem més endavant en aquest mateix post.


Text i foto: Isidre Prat 

Resposta a Imatges de Balsareny
 
Es tracta d’una barraca de pedra seca molt característica, perquè és doble. Es troba molt a prop de la casa dels Plans de Cornet, en terme de Sallent, tot i que a pocs metres del límit amb el terme de Balsareny.
 
Per arribar-hi des del nucli urbà de Balsareny, cal agafar la carretera BP-4313, en sentit Avinyó. Podrem passar pel pont del Riu, ara que ja s’han acabat les obres d’arranjament que han durat més de mig any. En arribar al pal indicador del km. 39, seguirem 650 metres més, per la recta dels Plans de Cornet, i trencarem per un camí a la dreta, que va cap a Sallent. Continuarem per aquest camí només durant mig quilòmetre i aleshores agafarem una pujadeta a la dreta, d’uns 50 metres i veurem que a partir d’aquí el camí actualment està barrat al pas, amb un precinte de l’Ajuntament de Sallent. Però a l’esquerra hi ha una fillola per on s’arriba a la barraca, que ja es veu allà mateix.
 
La barraca està orientada cap al sud. Com veiem, és rodona, de prop de tres metres de diàmetre, amb una petita finestra a la dreta (costat est); i presenta un cobert annex a l’esquerra, format per una paret semicircular al costat esquerre i una paret recta al darrere. El cobert s’aguanta amb unes bigues de fusta recolzades a la barraca rodona; en canvi, aquesta té el típic sostre en falsa cúpula (tot pedra, sense bigues). A la teulada hi veiem pedres petites, terra i vegetació, com se solia fer; i la cúpula està coronada amb una llosa plana.
 
Tot el conjunt fa una amplada d’uns 5 metres i té uns 2,5 metres d’alçada. Al fons de l’annex encara es conserva un abeurador o menjadora. La barraca pròpiament, rodona, era per al vinyataire; mentre que el cobert annex, molt més obert, era per a l’animal.
 
Isidre Prat 

Repte núm. 111

 

Quin és el nombre més gran de cubs d'un centímetre de costat que es poden encaixar dins d'un cub de sis centímetres de costat?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 110: 1,1 €.

dimarts, 17 de març del 2026

Trobada de la Fundació Pere Casaldàliga a Balsareny

 

Cada any la Fundació Pere Casaldàliga fa una trobada en llocs diversos, sovint a Barcelona (l’any passat va ser al barri de Sant Andreu). Enguany, en la seva trenta-sisena edició, s’ha celebrat a Balsareny i s’ha focalitzat en l’educació i formació política, tenint present el missatge del bisbe, citant Emmanuel Mounier, que diu “Tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”.
 
La trobada va tenir lloc el diumenge 15 de març a la sala gran del Sindicat i, en conjunt hi van participar més d’un centenar de persones, moltes de fora de Balsareny, sensibilitzades per les causes de Pere Casaldàliga. Tothom va rebre un dossier amb documents diversos, que servien de context per als actes de la jornada. La trobada l’organitzaven la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny.

 
La presidenta de la Fundació, Glòria Casaldàliga, va començar amb unes paraules de benvinguda i va presentar els actes.

 
A continuació, Joan Prat, president del Cercle Cultural, va parlar del cinquantenari de l’entitat i de la revista Sarment, agraint la feina de tothom qui ha contribuït a assolir aquesta fita. Va dir que possiblement el nom que més ha aparegut publicat en la llarga trajectòria del Sarment és el de Pere Casaldàliga, en forma de notícies, cartes, poemes, etc. Va esmentar, com a exemple, que ja en el número 3 hi sortia una carta seva adreçada als Trucs i, en el primer aniversari de la revista, en Pere ens enviava un escrit de felicitació. Per tot això i més, quan Balsareny Educa va impulsar la Comissió Casaldàliga, el Cercle la va acollir i ha donat suport a les seves activitats. Finalment va expressar el recolzament del CCB al projecte del Centre per a la Pau a Balsareny.

 
Tot seguit, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, va dir, entre altres coses, que “som un poble que guarda estima a la memòria de Pere Casaldàliga, no com un record estàtic, sinó com un llegat viu que cal projectar cap al futur”. Seguidament es va passar un vídeo, titulat Escoltem què ens deia Pere Casaldàliga, on el bisbe parla sobre la política en diferents moments de la seva vida.

 
La jornada va seguir amb un col·loqui entre Michelle Capuchinho i David Fernández. Michelle Capuchinho és brasilera, membre del Moviment Sense Terra de Brasil, màster en Treball Social i doctora per la Universitat de Juiz de Fora (Minas Gerais); i David Fernández, prou conegut, que ja ha estat a Balsareny en altres ocasions, és periodista i activista social, membre del grup de periodistes Ramon Barnils de la Xarxa d’Economia Solidària. Va ser diputat per la CUP i des de 2003 forma  part de Coop57 (Cooperativa de serveis ètics i solidaris). Actualment també es membre de la junta d’Òmnium Cultural.
 
Resumint les seves intervencions, Michelle va parlar de les seves experiències al Brasil, especialment sobre formació política. Les escoles, va dir, són espais fonamentals, on es treballen aspectes tan importants com les emocions. Va subratllar que la rebel·lió és present cada dia als carrers del Brasil: el feminisme, la lluita contra el racisme i contra la xenofòbia, l’anticapitalisme i el treball a favor del medi ambient. Malgrat les grans dificultats i obstacles, amb la influència de cada govern del Brasil, de mica en mica s’han anat fent moltes accions. Així, davant la gran desforestació en l’època de Bolsonaro, els darrers anys s’han plantat milions d’arbres, amb la col·laboració de molta gent, fins i tot del jovent. I va remarcar que la formació política és necessària i no és adoctrinament.

 
Per la seva part, David Fernández va relacionar la situació al Brasil amb la de Catalunya avui, on el percentatge de pobresa ha anat en augment. I pel que fa a la formació política, va dir que, si no hi ha una trama ben organitzada entre els estaments polítics i socials, actualment hi ha el perill que l’extrema dreta prengui el poder. Va veure positiu que a Catalunya sempre ens hem mogut molt i el moviment associatiu és molt alt, cosa que ens ha de donar esperances; el cooperativisme és també molt important ­—ell treballa en una cooperativa—. Va parlar també de l’Escola de Formació Política Guillem Agulló, projecte educatiu i polític impulsat per Òmnium Cultural i destinat sobretot als joves, que neix per combatre el feixisme i l’odi i per lluitar per la llibertat. Aquesta escola es converteix en una escola mòbil, per fer jornades als municipis, d’una manera itinerant, semblant, va dir, al que feia el bisbe Pere en la seva vida diària.
 
Després d’un parèntesi per esmorzar i fer un cafè, es continuà amb una ronda de preguntes dels assistents cap als dos tertulians, amb una bona estona de col·loqui entre tots plegats.

 
Els actes del matí van acabar amb una celebració espiritual, en què es van recordar dues persones relacionades amb la lluita per la pau que han mort recentment: Maximino Cerezo, religiós espanyol, claretià i pintor, conegut com a “pintor missioner de l’Alliberament”, que va passar gran part de la seva vida a Amèrica Llatina; es va projectar un vídeo amb les seves pintures. I Maria Pau Trayner, catalana compromesa amb la Teologia de l’Alliberament, religiosa escolàpia i activista social. Seguidament es van fer unes pregàries i l’acte va acabar amb una bonica poesia, escrita per Maritxu, membre de la Fundació Pere Casaldàliga i estreta col·laboradora del bisbe Pere, aquest passat mes de gener, titulada “98 anys de Pere Casaldàliga”; efectivament, és l’edat que ara tindria el bisbe.

 
Seguidament es va celebrar un dinar de germanor, al local 1 de la plaça de la Mel: hi van assistir 75 persones. Després, la majoria dels participants a la jornada van visitar l’exposició fotogràfica “Els rostres de la lluita per la Terra”, de Sebastião Salgado, que aquest mes de març s’ha exposat a La Tempesta.

 
Tornant al Sindicat, es va fer la presentació del Projecte del Centre per la Pau Pere Casaldàliga, moderada per Llorenç Planes, de Balsareny Educa; Rosa de Paz, de la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera; i Xavier Such, de Justícia i Pau. Llorenç Planes va explicar el projecte —impulsat per la Fundació i per Balsareny Educa, que sembla que ja està molt a prop de quedar ben lligat, després d’haver arribat a un acord amb l’Ajuntament— de crear un Centre per la Pau a Balsareny, que vol ser referència mundial, amb el nom de Pere Casaldàliga. L’altre centre mundial seria a São Fèlix do Araguaia. El centre de Balsareny es farà a la casa Torrents, on actualment hi ha el CAP, que properament es traslladarà a la plaça de la Mel. Al mateix immoble, en un futur, s’hi preveu traslladar la nova Biblioteca i el possible museu del Traginer. Segons va dir Planes, el Centre de Cultura per la Pau servirà per “reivindicar la tasca, l’activitat i els valors que va transmetre Pere Casaldàliga i fer memòria de la seva persona”. Hi haurà documentació  i audiovisuals sobre la vida i les causes del bisbe, així com els seus llibres, fotografies i alguns objectes personals importants. També hi haurà espai per fer-hi exposicions i activitats relacionades amb l’activisme social, l’educació, l’ecologia i altres aspectes lligats a l’ideal de Casaldàliga.

 
De moment, s’ha constituït un consell assessor per desenvolupar el projecte, format per la directora de Justícia i Pau, Neus Forcano; el filòsof balsarenyenc Joan Albert Vicens; el periodista David Fernàndez; el  periodista i pacifista Jordi Armadans i l’abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Mar Albajar. A més hi haurà un equip gestor per tal de començar a planificar-hi activitats.
 
Per la seva part, Rosa de Paz va explicar la feina que fan a la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera, de Manresa; i Xavier Such va fer el mateix pel que fa a la seva organització, Justícia i Pau. Tots dos van establir un paral·lelisme amb el tipus de centre que serà el de Balsareny, tots dedicats a fomentar valors com la pau, els drets humans, la justícia global i el medi ambient ; i van oferir la seva ajuda i col·laboració.

 
Per acabar la intensa jornada viscuda, hi hagué l’actuació musical de Sergi Carbonell, de Ribes de Freser, qui, acompanyant-se amb la guitarra, va arribar al cor de tots els presents. Va interpretar diverses cançons durant gairebé una hora. La seva música vol emocionar i fer pensar; per això va explicar molt bé cadascuna de les peces, la majoria del seu darrer disc Amorosa Bondat. Sergi és un dels fundadors del reconegut grup Txarango. I amb els aplaudiments dels assistents, Glòria Casaldàliga va cloure la trobada agraint la participació de tothom.
 
Sarment
Fotos: Txus Garcia / Isidre Prat / Jordi Vilanova












Escola de Salut 2026


 
Aquest mes de març ha tingut lloc a Balsareny la tercera edició de l’Escola de Salut, organitzada per l’EAP Balsareny-Navàs al Centre Cívic de Balsareny. Al llarg dels cinc dilluns del mes han tingut lloc unes interessants xerrades, obertes a tothom, a càrrec de diferents especialistes en salut. 

La primera va ser el dilluns 2 de març, amb el títol de “La dieta saludable: alimentació i sucres ocults”, a càrrec de la dietista-nutricionista Lídia Copoví, de l’EAP Navàs-Balsareny, que va explicar d’una forma molt entenedora els problemes de salut que pot comportar una alimentació amb excés de sucres, com podem rectificar la nostra dieta i prevenir les alteracions i malalties que ens pot provocar.

 
La segona es va dur a terme el dilluns 9 de març, en què Fabian Contreras, referent de Benestar emocional i comunitari de l’EAP Navàs-Balsareny, va parlar sobre “Dormir bé, viure millor: claus per a un descans reparador” . Fabian es va referir a les fases del son i els avantatges de dormir bé per a la bona marxa del nostre cos, com també als canvis que podem fer en els nostres hàbits, a la possible medicació i a la psicoteràpia.

 
La tercera sessió va ser el dilluns següent, dia 16, sobre el tema “La diabetis: tot és sucre? , a càrrec del metge Pep Cañellas. Va remarcar que en la diabetis hi juguen altres factors, a part dels sucres i de menjar dolços, com la pressió arterial, el colesterol i l’estrès; i tenir uns hàbits ben saludables, com fer esport, sobretot caminar, és el millor de tot. L’apartat de preguntes de la gent va ser molt extens i la tertúlia es va allargar fins a una hora i mitja.

 
El programa d’aquesta tercera Escola de Salut es completa amb dues sessions més: el dilluns 23, amb el tema “La menopausa”, a càrrec d’Olga Arcos, metgessa del poble; i, el dilluns 30, amb el tema “L’administrativa de salut: com et pot ajudar?”, amb Jèssica Vila i Karen González, professionals d’atenció a la ciutadania.
 
Text i fotos: Isidre Prat

La Tempesta: actes del mes de març

 
 
Durant el mes de març s’ha mantingut, fins al dia 22, l’exposició “Els rostres de la lluita per la terra”, de Sebastião Salgado, amb fotografies facilitades per la Fundació Pere Casaldàliga, seleccionades de l’exposició original “Terra”, de l’any 1996.

 
El divendres dia 6 hi va tenir lloc un extraordinari concert a càrrec de Enric Ez Big Band Trio, amb entrada lliure i taquilla inversa. El grup està format per tres persones: Enric Ez (de Gómez) n’és la veu principal i, a més, toca un instrument que ell anomena “batarra”, perquè toca la bateria, el baix i la guitarra alhora; l’acompanyen la italiana Claudia Steccato, amb cors, sintetitzadors i guitarra; i la sud-americana Lara Tannus, amb la percussió i cors. La formació va presentar el seu nou disc La Ruta Natural (una frase que és un palíndrom), amb cançons que Enric Ez va compondre durant una ruta que va fer caminant per tot el Pirineu català. També van interpretar altres peces, amb ritmes diversos, com el pop, el rock, el rap i la samba; totes cantades en català. El nombrós públic assistent també hi va participar, acompanyant les cançons i, al final, van ballar la Conga.

 
Divendres 13, per primera vegada, La Tempesta va oferir un espectacle de màgia. Va tenir lloc a les 7 de la tarda, a càrrec d’Àxel Casas, que va oferir, durant tres quarts d’hora, un seguit de jocs amb les cartes, amb la participació del públic, que va ser força nombrós. 

 
L’endemà dissabte, al migdia, hi havia la primera presentació del mes. Es tractava del llibre Ensenya’m la llengua, amb la presència del seu autor, el metge jubilat Antoni Beltran, que va ser entrevistat pel metge Josep Cañellas. Ambdós van parlar de la temàtica del llibre: el llenguatge popular al voltant de la salut, les malalties i els remeis. Ja se n’ha publicat la quarta edició, revisada i ampliada, cosa que mostra l’èxit assolit. Beltran va esmentar nombrosos exemples de mots i expressions sobre la salut que mostren la gran riquesa que en té la llengua catalana i que lamentablement, en molts casos, s’estan perdent actualment o ja s’han perdut del tot, degut en bona part a la influència d’altres llengües i a les xarxes socials. Si el llegiu, es fareu creus de la gran quantitat que l’autor n’ha recopilat; i n’explica el seu significat. Tots dos metges van coincidir en el problema que pot representar avui en dia desconèixer moltes d’aquestes paraules, perquè, quan el pacient va al metge, sovint no sap expressar allò que li passa. A tall d’exemple, a la contraportada parla que “els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades”.

 
La programació del mes de La Tempesta es complementa amb dues presentacions més. Una, el divendres 20: la del llibre Lignit, d’Emma Casadevall, a càrrec de l’autora i de la balsarenyenca Violant Bonet, conservadora-restauradora de béns culturals i guia de muntanya. Està referit a la mineria del carbó al Berguedà i la vida quotidiana dels miners i les seves dones. I l’altra, el dijous 26, el llibre Canta-me’n una. Canta-me’n dues, de Miquel Giménez, un recull de cançons tradicionals i populars per a nenes i nens de 0 a 6 anys. 


Per últim, el dissabte 21, al vespre, un concert a càrrec de Ferran Palau, amb les entrades exhaurides des de molts dies abans.
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat / La Tempesta





Marxa nòrdica a Collbató


Els components del grup de marxa nòrdica de Balsareny van participar el dijous 12 de març en una de les caminades que organitza la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració dels ajuntaments i entitats de les diferents localitats que es visiten. 

 
La caminada d’aquest mes va ser en terme de Collbató, i hi van participar, a més dels nostres i dels amfitrions, els grups de Begues i de Corbera, en total unes 160 persones, 43 de les quals del nostre poble. Recordem que els membres d’aquestes poblacions ja van venir a Balsareny el passat dia 12 de novembre (vegeu el Sarment d’aquell mes). La propera sortida serà a Corbera de Llobregat el dia 19 de març —n’informem en un altre post—, i la de Begues es va haver de cancel·lar a causa del fort vent.

 
La ruta de Collbató va ser molt bonica: vam fer uns 9 quilòmetres entremig de nombroses oliveres i veient sempre el massís de Montserrat. L’organització va ser perfecta, amb una visita comentada al medieval Molí de l’Oli, reconvertit avui en centre d’interpretació de la indústria de l’oli; i amb una bona explicació de les característiques principals d’aquesta vila que té molts elements comuns amb el nostre poble. En efecte, Collbató és, igual que Balsareny, un poble mil·lenari, dedicat durant segles a l’agricultura i la tragineria; només que, per la proximitat de Montserrat, també va ser al segle XIX un important lloc d’estiueig de la burgesia barcelonina.

 
En acabat, després del dinar que, com de costum, cadascú es portava, hi va haver un animat ball abans de tornar a casa. Agraïm el bon tracte de la gent de Collbató i la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny i del nostre Centre Excursionista.
 
Text i fotos: Alfred Selgas