LA
VEU DEL CAMPANAR
El passat 19 de març era el dia de Sant
Josep. Tradicionalment, el sant és invocat com a patró de les famílies i de
l’Església universal. També és el patró dels qui es preparen per ser sacerdots.
Per això, en aquesta festivitat, els cristians celebrem el Dia del Seminari,
recordant la necessitat de
vocacions al sacerdoci i demanant al Pare que molts responguin al servei
de predicar, celebrar els sagraments i impulsar la caritat en el món.
A partir d’aquí, l’Església convida a
pregar per les vocacions, ajudar materialment a la formació dels seminaristes
i ser bons testimonis de vida cristiana.
L’apartat anterior es refereix al sentit religiós de la paraula “Vocació”, i s’adreça als membres de la comunitat cristiana. Però la paraula té també un sentit humà, que compartim i vivim tota persona conscient i responsable. Perquè tots hem sentit, per mitjans diferents, la crida a una opció, que donarà sentit a la vida i ens farà feliços. És important que, ja des de jovenets, anem descobrint possibles crides a una opció o camí que ens agradaria de realitzar. A l’hora de donar-hi una resposta, també caldrà tenir en compte les exigències i compensacions que trobarem.
Una primera vocació és sobre l’estat de vida que volem escollir: matrimoni o celibat. Aquesta segona opció pot demanar una dedicació a l’Església (sacerdot, religiosos) o a alguna activitat que creuen que faran millor vivint sols, o altres l’escullen perquè no es veuen capaços de compartir tota una vida amb una persona.
Un moment decisiu de descoberta de la vocació és la preparació per al món del treball. Davant la gran diversitat d’ofertes, caldrà tenir clar què ens atrau més: formació professional o estudis universitaris. En tota elecció, no s’ha de privilegiar allò més fàcil o que més rendeixi, sinó allò que ajudarà més a la realització personal.
I encara una tercera situació en què els humans rebem vocacions diverses. Són aquelles crides que ens presenta la vida a participar en projectes diversos: voluntariat en una causa social o religiosa; dedicació a la política; pràctica professional d’un esport; monitors d’infants en un grup d’esplai; atenció a gent desvalguda, o gent gran i/o sola, o que acaben d’arribar i volen integrar-se…
L’apartat anterior es refereix al sentit religiós de la paraula “Vocació”, i s’adreça als membres de la comunitat cristiana. Però la paraula té també un sentit humà, que compartim i vivim tota persona conscient i responsable. Perquè tots hem sentit, per mitjans diferents, la crida a una opció, que donarà sentit a la vida i ens farà feliços. És important que, ja des de jovenets, anem descobrint possibles crides a una opció o camí que ens agradaria de realitzar. A l’hora de donar-hi una resposta, també caldrà tenir en compte les exigències i compensacions que trobarem.
Una primera vocació és sobre l’estat de vida que volem escollir: matrimoni o celibat. Aquesta segona opció pot demanar una dedicació a l’Església (sacerdot, religiosos) o a alguna activitat que creuen que faran millor vivint sols, o altres l’escullen perquè no es veuen capaços de compartir tota una vida amb una persona.
Un moment decisiu de descoberta de la vocació és la preparació per al món del treball. Davant la gran diversitat d’ofertes, caldrà tenir clar què ens atrau més: formació professional o estudis universitaris. En tota elecció, no s’ha de privilegiar allò més fàcil o que més rendeixi, sinó allò que ajudarà més a la realització personal.
I encara una tercera situació en què els humans rebem vocacions diverses. Són aquelles crides que ens presenta la vida a participar en projectes diversos: voluntariat en una causa social o religiosa; dedicació a la política; pràctica professional d’un esport; monitors d’infants en un grup d’esplai; atenció a gent desvalguda, o gent gran i/o sola, o que acaben d’arribar i volen integrar-se…
“Allà on es troben els teus talents i les necessitats del món, hi ha la vocació” (Aristòtil, filòsof grec, 384-322 aC)
Mossèn Antoni Quesada
